L'any passat l'Albert T. i jo vam fer una travessa a peu per la zona. Després de descobrir l'encant d'aquest espai vam pensar que era imprescindible fer una visita hivernal. Finalment m'ha tocat anar sol però prometo tornar-hi a gaudir d'un dels pocs espais on tens totes les possibilitats de cridar i que no et sentin en kilòmetres a la rodona...per cert després de fer la pala cimera ho vaig fer. Un camí senyalitzat parteix de la N-230 a l'alçada del pantà de Baserca (aprox. 1450 m.). El camí supera els primers 100 m. de desnivell per una pista fins que aquesta es converteix en sender que en còmodes ziga-zagues et duu fins a la cota 1760 m. on en poc menys de 40 minuts ja vaig poder calçar esquís. A partir d'aquí i quan el bosc es tanca és recomanable passar el més aviat possible al costat dret del barranc on la progressió és més ràpida i acostuma a haver-hi més neu.
Vaig avançant pel llit del barranc fins que aprox. a 1.900 m el deixo per tal d'agafar una coma que per l'esquerra permet arribar ràpidament a una zona de perpectives més àmplies al final de la qual trobarem un pal per mesurar la neu. Per cert, ni rastre de la cabana en mal estat que vam veure a l'estiu per aquí, suposo que deu ser sota la neu. Aviat s'arriba a la capçalera del barranc on són els estanys de Riueno i davant nostre ja tenim la pala del Cap de Riueno que des d'aquí sembla força dreta. Les carenes que tanquen el petit circ presenten cornises exceptuant precisament l'espai que ocupa el cim. A mesura que anem pujant veïem que potser no és tan dret sobretot si pugem amb tendència cap a un collet que queda a l'esquerra del cim. Arribat a dalt amb els esquís als peus les perpectives cap al Cornadelo, Vallivierna, Anglós,... són esplèndides. Des del cim em plantejo el descens directe cap a els estanys d'Anglós per un collet que hi ha entre el Cap de Riueno i el pic dels Bous, les cornises em fan desistir, és veu dret però prou factible.
Els 300 m. de la pala són delicius com les pomes amb una neu primavera força transformada. Decideixo fer un flanqueig per sobre l'estany principal amb la intenció de travessar la collada d'Anglós i anar a fer el pic de la Solana d'Angliós. Ja a la collada trec pells i baixo a l'altre costat amb neu dura, petita remuntada passant pel costat d'una cabana en bon estat, travesso el "desert" d'Anglós" i quan sóc per sobre els 2.400 i el pendent es redreça bastant, la calor apreta de valent i veig sento petits allaus de fussió arreu, decideixo que potser no cal anar més enllà. De retorn a la collada de Riueno veig l'estètica Tuca de Riueno a la seva esquerra. Arribat al coll deixo els esquís i vigilant on poso els peus, hi han algunes cornises a la carena arribo en mig hora al primer dels cims que conformen la Tuca de Riueno (2.429 m.). Val la pena pujar-hi, les vistes són magnífiques. Amb bones condicions també és possible el descens des de dalt.
5 comentaris:
Magnífic Pep, a l'estiu ja em van corpendre els tons de l'estany de Riueno i la seva Tuca; un indret que és un autèntic Baluard i tenyit de blanc esdevé gairebé místic.
Pep, cridaner!!!! no pares! i aquesta ruta sembla ben allunyada de les multituds i pics que sempre repetim... magnífica. Per cert, el pantà de Baserca és el de Senet? ja friso per veure que vas fer diumenge....
pinta molt bé......dia radiant! sort que el podem compartir amb tu encara que sigui virtualment!
Enhorabona Pep! ens queden molts Pirienus per coneixer...
Pep, no em puc treure la pala del cap! Amb la visió d'ahir, encara més ganes d'anar-hi....
Publica un comentari a l'entrada