perquè després de tantes penuries... que si mal temps, que si torb, que si manca de neu, que si muntanyes rodones i baixetes de la Cerdanya, que si... en fi, que ja ens merexiem una mica d'esquí de muntanya per agafar gana per la santa setmana que s'apropa...que tenim aquí ja!
De fet més d'un/a ja hi esteu inmersos. Aquest cop hem anat cap Aragó i un bon tros de carretera l'hem fet overseas Catalonia pel que aquest cop no hem hagut de patir pels gossos de Tura. Un bon presagi per gaudir!
Un vivaquillo al pla de Senarta i a 3ºC sota zero em demostra que la pluma que queda en el meu sac no dona a l'abast per tanta feina... i passo la nit del lloro, lloro congelat vull dir. Però per sort la nit és curta perquè encara no és de dia quan enfilem cap a l'Hospital deBenasc on curiosament no s'hi veu cap activitat muntnyenca
Pugem sols! Quin luxe en aquests paratges! Seguim una traça molt marcada i anem per feina... tant per feina que quan ens adonem d'on somja estem completament fora del camí. Hem anat a parar a la vall d'Alba, enlloc de la de Padernes per on voliem pujar al Maladeta occidental. Cony de militars! Més tard sabem que les traces tant marcades són d'una cursa que els militars d'Osca havien fet dies anterios. De fet encara trobem algunes banderetes d'aquestes que diuen que s'han de treure després de les curses i en un control hi havia una pila de taronges congelades i incomestibles que ens va fer pensar que estavem escalant al Ponoig... haguéssim hagut de veure que les traces no ens duien a bon port, però... en fi, que aquí estem.
Però veterans com sóm, vam resoldre la situació amb una ràpida i acertada presa de decisions. Maladeta? Whay? . Pic d'Alba. Whay not?.
Ja ens tens treient esquís i enfilant una dreta canal que ens porta a una cresta la qual ens deixa a la sortida del corredor de la via normal del pic d'Alba. D'allà, amb millor traça i a peu cap al cim.
Al cim hi trobem el primer ser animat del dia. Un xicot del Pais Vasc, de Bilbao, para concretar (sic). Anava amb raquetes i pretenia pujar a l'Aneto. ja,ja!! Sempre n'hi ha un de pitjor que tu! Quin despiste que portava! I amb una motxilla carregada per sis dies a l'esquena! i amb raquetes...de Bilbao, para concretar
Baixem amb crampons per prudència més que per necessitat fins al final de la segona canal i allà comença la justa recompensa. Tota la Vall de Paderna, 1400 metres de neu, entre bona i genial, per a nosaltres sols. Només trobem un grup de tres manyos que pujaven-. La resta: Sol, neu,muntanyes impressionats, ...tot per a nosaltres!
Arribem fins al mateix cotxe, que hem deixat furtivament en el parking pels clients de l'Hospital de Bensac, amb els esquís als peus... i només són les dues!!
Parant a fer el bocata a Graus i anant xino-xano... a les set ja sóm acasa... i demà és diumenge!!! I quin dia!!! JA ERA HORA!!
Resum: Pirineu Central. Massís de la Maladeta. Pic d'Alba (3.118) uns 1400 m de desnivell.
Pujada per Vall d'ALba i baixada per la vall de Padernes.
Neu suficient i de bona qualitat. Perill d'allaus quasi nul.
Dia esplèndit i temperatura alta (16ªC a l'Hospital al migdia).
Neu escassa en molts llocs del Pirineu. Cotiella, per exemple, està net de neu. Vull dir sense ni un cm quadrat. Cap a la Vall d'Aran és on es veu més nevat.
Cordada: Arseni L. i Pere-Joan B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada