desnivell: +/-1170m
horari: ascens 4h (a ritme de gripós convalescent que estrena camara digital) + 1'30/2h descens inclosa encigalada entre bedolls i pans a la pista.
Desde el poble de Casau (1100m), a tocar del Parador i ben a prop de Vielha, guanyo alçada amb els esquis entre prats i ribes de freixos (compte el fil de les vaques). Agafar un tros la pista que puja al Santet fins al barranc que devalla per sota el Montcorbison. Haurem de remuntar aquesta torrentera que puja sense descans dins el bosc de pins. Compte no atansarse massa al Montcorbison, que cauen alllaus! A mida que guanyem alçada i els bosc canvi a bedolls, decantarse a l'esquerra i encertar el torrent que du al coll. Per terreny ja molt més obert i planer s'arriba al Santet, l'ermita al peu del Letassi. Carenejar a partir d'aqui en direcció SW (compte amb les cornises) fins arribar al cim del Montpius (2237m) amb grampons als peus i esquis a l'esquena.
L'alçada es modesta, però el desnivell es de casi 1200m. Excelent mirador, tota la vall al voltant, i darrera, l'espectacle de les valls d'Auba, l'Artiga de Lin, les Maladetes.
Pel descens decideixo no seguir les traces dels esquiadors precedents per que a aquestes hores el barranc de pujada es massa exposat. Deixar el cim per l'aresta Est fins guanyar les pales esquiables del circ que es troba sota el cim. Pales amples i suaus amb neu entre excelent i acceptable segons orientacions. Anar a buscar la pista que s'intueix a la part alta del bosc. Seguir-la una bona estona (el bosc es massa dens per fer dreceres) fins a Casau.
Fins la propera amics. Salut x tots.
Carles
horari: ascens 4h (a ritme de gripós convalescent que estrena camara digital) + 1'30/2h descens inclosa encigalada entre bedolls i pans a la pista.
Desde el poble de Casau (1100m), a tocar del Parador i ben a prop de Vielha, guanyo alçada amb els esquis entre prats i ribes de freixos (compte el fil de les vaques). Agafar un tros la pista que puja al Santet fins al barranc que devalla per sota el Montcorbison. Haurem de remuntar aquesta torrentera que puja sense descans dins el bosc de pins. Compte no atansarse massa al Montcorbison, que cauen alllaus! A mida que guanyem alçada i els bosc canvi a bedolls, decantarse a l'esquerra i encertar el torrent que du al coll. Per terreny ja molt més obert i planer s'arriba al Santet, l'ermita al peu del Letassi. Carenejar a partir d'aqui en direcció SW (compte amb les cornises) fins arribar al cim del Montpius (2237m) amb grampons als peus i esquis a l'esquena.
L'alçada es modesta, però el desnivell es de casi 1200m. Excelent mirador, tota la vall al voltant, i darrera, l'espectacle de les valls d'Auba, l'Artiga de Lin, les Maladetes.
Pel descens decideixo no seguir les traces dels esquiadors precedents per que a aquestes hores el barranc de pujada es massa exposat. Deixar el cim per l'aresta Est fins guanyar les pales esquiables del circ que es troba sota el cim. Pales amples i suaus amb neu entre excelent i acceptable segons orientacions. Anar a buscar la pista que s'intueix a la part alta del bosc. Seguir-la una bona estona (el bosc es massa dens per fer dreceres) fins a Casau.
Fins la propera amics. Salut x tots.
Carles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada