29 de març 2005

Piulada Haute Mauriene - 23 a 29/03/2005

Enviat per pasdeguia.

Hola a tothom; primer de tot un record per al company que ens ha deixat. Almenys un petit homenatge en forma de piada...!!
Piulada de la Santa Setmana Santa a l'Haute Maurienne, jo li diria piada, però com que qui la fa efectivament és en Pere Joan, deixem-ho així.
Bones traces de primavera !!
Dimecres.Sortim de BCN a quarts de vuit del vespre. Parem en una àrea qualsevol al Sur de França i que està tancada. Arriben dos cotxes...de BCN... I vés per on..Són els companys/es del CEG que van al Thabor!!! Fem un café junts en la propera àrea oberta i adéu! Dormim en un Formula 1 a Grenoble.
Dijous A quarts de dotze sortim de Bonneval-Sur-Arc per fer la travessa del’Haute Maurienne. Molta calor (16ºC!!), temps mediocre i neu podrida...i una xoriçada fins al refugi Carro.
Refugi Carro (2.759). L’acaben d’obrir i està tot cap per avall. Una guarda molt simpàtica ens diu que serem uns vint-i cinc... però eltemps empitjora i es posa a nevar. No puja ningú...o si! Una parella arriba de Val d’Isère en mig de la nevada. Bon Jour! Comme ça va? Quelle est votre nom? Laia I Eduard. Caram! Si sou Catalans! Finalment en tot el refugi només hi sóm els guardes i cinc catalans/es intrèpids. Bon menjar, comoditat, bona companyia...
Divendres Ha nevat una bon apart de la nit i el dia ara és esplèndit. Ha baixat la tempertura i la neu està de película. Devant nostre una inmensitat de muntanya completament verge. Ni una sola traça. La guarda ens desaconsella seguir la travessa perquè el descens del coll de Trièves està en condicions molt perilloses i decidim canviar de plans. Pujarem amb els nostres nous companys al Cim de la Levanna Occidental (3.593m). Arribem a l’estret cim on hi ha una andròmina de ferro i una vista espectacular. Girant el cap veiem l’Albaron, el Gran Paradiso al costat mateix (hem de pensar que tenim un peu a França i l’altre a Italia i els dos a Savoie), darrera surt el Cerví i a la seva dreta el MontRosa, El Gran Combín, Les Jorasses, fins i tot la punta de la Dent del gegant...i com no!: El Mont Blanc. I abans de desnucar-nos de tant girar el cap encara ens impresiona l’imatge de la Gran Casse i el MontViso... Quanta feina per fer encara!
El descens no te l’explico per ser considerat amb tu. Tampoc hi hauria paraules per descriure’l... només crits i expressions obscenes, expresives del que es sent lliscant per un tou de un pols verge-alpina acabada de caure i sota un cel blau. Només per aquesta estona ja es justifica tota la moguda. Al refugi ens instalem a fora on hi ha qui gosa pendre el Sol només amb pantalons. Havíem de marxar...però decidim que ens quedem un dia més!
Dissabte Avui hi ha una mica més de gent al refu. Un francès està mig morint-se i això ens permet veure de prop com aterra l’helicòpter que porta el metge per resucita’l. Emoció de bon començment. Avui el dia és un cagarro. Està tapat i neva…però els intrèpids decidim tirar amunt igualment. Cap a la Grande Aiguille Rousse (3.482m). El temps en tépietat i va canviant.
Tant aviat hi ha boira i neva com surt una micade Sol. L’espectacle dels jocs de llum i boires entre les montanyes ésdigne de cobrar entrada.Una forta pujada amb els esquís a l’esquena al Col du Montet i ja ensqueda molt poc... però...hem de pujar una inclinada pala de neu sobrecarregada. Com diu l’Eduard és un cas de llibre: Mig metre de neu pols, uns centímetres de vuit i una base de neu dura. Allau a la carta. Intrèpids però no suicides! Decidim pujar per una aresta de roca fins a un cim que surt al mapa com a cota 3.343. Al Pirineu seria un cim prou digne però aquí... ens deixa una mica frustrats... de totes maneres fer cim en un dia com aquest...
Al Coll du Montet ens acomiadem de la Laia i l’Eduard que baixen cap al refugi Prariond i nosaltres ens disposem a baixar fins a Bonneval. Una pila de metres de desnivell on trobem de tot. Neu bonísima, neu pesada, neu aceptable, neu podrida... i una perdiu blanca!.
La meteo per demà és nefasta i decidim anar cap a Modane per dormir-hi l’endemà fer algún cim per allà. Dormim a Ché Cathrine…el repòs del guerrer: Una Suite amb tres habitacions i dos banys, dvd, sauna, Spa, i un sopar amb apaeritiu savoiard abans de començar... Això si que son vacances!!
Diumenge No ha parat de ploure en tota la nit... i seguéix plovent. Per si fos poc ens hem llevat una hora tard...ningú recordava que ha canviat l’horarid’hivern! Ens diuen que hi ha brouillard per sobre dels 1800/2000 que de fet és on comença a nevar... Ens fotem un esmorzar digne del lloc on estem i au, cap a casa on hi arribem a mitja tarda.
Resum: Alps de Savoie. Haute Maurienne. Parc national de la Vanoise.
Refugi Carro (2759). Uns 1000 metres de desnivell i una pila de kilòmetres de distancia. 0 metres de baixada. Unes 5 hores.
Levanna Occidental (3593) Uns 800 metres de desnivell de pujada , idem de baixada i unes tres hores
Cota 3343 (Pointe du Col du Montet ?) Uns 1000 metres de pujada (varis sifonassos) i uns 2000 de baixada
Gîte Ché Cathrine (s’escriu així). 10 metres de baixada i pujada a la sala del menjador (varies vegades).
Components: Ricard M., Arseni L., Pere-Joan B. I en una bona part de l’excursió: Laia S. i Eduard T.