Dissabte: + 1200m/- 100m; 5-7h ascens, PD+.
Diumenge: + 900m/- 2000m; 3-4h ascens, 2-3h descens, D, S4.
Gran cap de setmana d'esquí de muntanya, per pales totalment verges i solitàries, només amb petjades d'isards i altres animals salvatges (com la garsa reial que hem vist!).
Sortim dissabte a les cinc del matí, encegats amb el nom d'un refugi.....BROATE!!!!!!!! (bé, el Roger pensava en un altre!!). Cap de nosaltres havia estat abans en aquesta "llauna", perduda més enllà del Pla de Boavi, entre els Pics de Broate, Guins de l'Ase i Sotllo.
Comencem una mica tard perquè les botes del Roger han decidit passar el cap de setmana a casona..... Sort que a l'estació d'esquí de la Pleta del Prat lloguen material d'esquí de muntanya!!!!
Ens calcem els esquís al mateix poble de Tavascan, a 1117m, i els peus pateixen d'allò més per un terreny pla .....És la pista que porta al Pla de Boavi, que està tallada per dues allaus de grans dimensions ....la imatge és espectacular......
Un cop al capdamunt dels plans de Boavi cal travessar el riu Lladorre i pujar per la riba
esquerra, enlairant-nos pel mig d'una avetosa, deixant a la dreta el camí que puja a Baborte per la ribera de Sellente.
Anem guanyant altitud per un pendent força inclinat per superar uns enlairats contraforts que estrenyen el curs del riu. A uns 2000m ja podem flanquejar fins arribar a la base del barranc, on han caigut allaus dels contraforts del vessant assolellat. Superem una cascada i una última graonada, després de la qual ja podem veure el refugi!!! Arribem amb les últimes llums del dia, la lluna creixent i els estels preparant-se per a una nit clara, sense ni un núvol....
Diumenge ens llevem relativament aviat, per començar a foquejar a les 7 del matí. Després de mirar-nos-ho una mica, decidim portar a terme el nostre objectiu: el Sotllo per l'aresta N. Des del mateix refugi, ens endinsem per les canals que pugen entre el Pic dels Guins de l'Ase i els Falsos Encantats. Una successió de barrancs, tubets i cubetes fan l'itinerari directe i ràpid fins al coll dels Guins de l'Ase, on just davant nostre apareixen la Pica i el Montcalm.
Enlloc de baixar per l'altre vessant i anar a buscar el Port de Sotllo, més fàcil, ens calcem els grampons i amunt per l'aresta nord (també dita dels holandesos, algú sap per què?). Són 200m de desnivell per pales de neu, passos de roca i algun tram més aeri en el fil de l'aresta nevada.
Un cop al cim al•lucinem amb les vistes....... el Roi de Bellcaire i Bessies, la Pica a tocar, Certascan i Montroig, Aneto al fons i un llarg etcètera.
I el descens??? Quina passada!!!! Del coll al refugi el pendent és molt obligat i cal anar per feina! La neu ens ho posa fàcil i gaudim d'una neu pols boníssima. A partir del refugi el pendent es fa més suau i la neu més transformada, fins arribar al bosc d'avets, on altre cop la neu pols i algun isard ens acompanyen fins als plans de Boavi. Allí altre cop a foquejar en lleuger descens fins a Tavascan, on encara arribem a temps per fer un bon dinar.
Travessa memorable, de les que acabes en un estat d'embriaguesa, mescla de cansament i d'eufòria...........
Les properes traces seran per Còrsega, on segurament ens esperen noves emocions!!!
Bones traces!!!!!
Diumenge: + 900m/- 2000m; 3-4h ascens, 2-3h descens, D, S4.
Gran cap de setmana d'esquí de muntanya, per pales totalment verges i solitàries, només amb petjades d'isards i altres animals salvatges (com la garsa reial que hem vist!).Sortim dissabte a les cinc del matí, encegats amb el nom d'un refugi.....BROATE!!!!!!!! (bé, el Roger pensava en un altre!!). Cap de nosaltres havia estat abans en aquesta "llauna", perduda més enllà del Pla de Boavi, entre els Pics de Broate, Guins de l'Ase i Sotllo.
Comencem una mica tard perquè les botes del Roger han decidit passar el cap de setmana a casona..... Sort que a l'estació d'esquí de la Pleta del Prat lloguen material d'esquí de muntanya!!!!
Ens calcem els esquís al mateix poble de Tavascan, a 1117m, i els peus pateixen d'allò més per un terreny pla .....És la pista que porta al Pla de Boavi, que està tallada per dues allaus de grans dimensions ....la imatge és espectacular......
Un cop al capdamunt dels plans de Boavi cal travessar el riu Lladorre i pujar per la riba
esquerra, enlairant-nos pel mig d'una avetosa, deixant a la dreta el camí que puja a Baborte per la ribera de Sellente.Anem guanyant altitud per un pendent força inclinat per superar uns enlairats contraforts que estrenyen el curs del riu. A uns 2000m ja podem flanquejar fins arribar a la base del barranc, on han caigut allaus dels contraforts del vessant assolellat. Superem una cascada i una última graonada, després de la qual ja podem veure el refugi!!! Arribem amb les últimes llums del dia, la lluna creixent i els estels preparant-se per a una nit clara, sense ni un núvol....
Diumenge ens llevem relativament aviat, per començar a foquejar a les 7 del matí. Després de mirar-nos-ho una mica, decidim portar a terme el nostre objectiu: el Sotllo per l'aresta N. Des del mateix refugi, ens endinsem per les canals que pugen entre el Pic dels Guins de l'Ase i els Falsos Encantats. Una successió de barrancs, tubets i cubetes fan l'itinerari directe i ràpid fins al coll dels Guins de l'Ase, on just davant nostre apareixen la Pica i el Montcalm.Enlloc de baixar per l'altre vessant i anar a buscar el Port de Sotllo, més fàcil, ens calcem els grampons i amunt per l'aresta nord (també dita dels holandesos, algú sap per què?). Són 200m de desnivell per pales de neu, passos de roca i algun tram més aeri en el fil de l'aresta nevada.
Un cop al cim al•lucinem amb les vistes....... el Roi de Bellcaire i Bessies, la Pica a tocar, Certascan i Montroig, Aneto al fons i un llarg etcètera.
I el descens??? Quina passada!!!! Del coll al refugi el pendent és molt obligat i cal anar per feina! La neu ens ho posa fàcil i gaudim d'una neu pols boníssima. A partir del refugi el pendent es fa més suau i la neu més transformada, fins arribar al bosc d'avets, on altre cop la neu pols i algun isard ens acompanyen fins als plans de Boavi. Allí altre cop a foquejar en lleuger descens fins a Tavascan, on encara arribem a temps per fer un bon dinar.
Travessa memorable, de les que acabes en un estat d'embriaguesa, mescla de cansament i d'eufòria...........
Les properes traces seran per Còrsega, on segurament ens esperen noves emocions!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada