Piulada Travessa del Oberland Bearnés 30/03/2007 al 7/04/2007

Enviat per Rosa S.

Una vegada més aquesta Setmana Santa ens hem dirigit cap a les muntanyes més agrestes i boniques de les que tenim al abast fácilment desde casa nostra.

Mil i un viatjes als Alps i mai ens decepcionen, les seves joves i esbeltes muntanyes, les seves estètiques glaceres i salvatjes séracs. Aquesta travessa es especialment gratificant en cuant a paisatje.

El dissabte avans del día de Rams sortim pel matí cap a Interlaken i arrivem allí al vespre. L'endemá pujem amb tren des de Interlaken fins a la Jungfraujoch (amb transbordaments). Les etapes van ser les següents:

1ª) Prenem el tren a les 7:30 a Interlaken. A les 9:35 som a laJungfraujoch. Sortim de la estació en descens, pujem el cim del Louwitor(3.773), baixem per la glacera Krauzbergfirn. A les 3:20 de la tardearrivem al refugi Hollandiahütte (3.173).

2ª) Hollandiahütte- gelera Abeni Flue - pic Abeni Flue (3.962) - Hollandiahütte - refugi Konkordiahütte (2.850). Alguns ho allarguen amb el pic de Mittaghorn (3.892, a prop del Abeni Flue), que té una estimulant aresta de neu.

3ª) Konkordiahütte- coll de Grünhornlücke (3.280), pic Wysmollen (3.590), refugi Finsteraarhornhütte (3.048).

4ª) Pic de Finsteraarhorn (4.167). El día que més vam disfrutar, i això qu'els altres díes vam disfrutar molt. Té una bonica i juganera aresta de neu i roca. Vam assegurar en dos pasos, la resta es podíe fer a l'ensambleo sense corda. Aquest es un pic esbelt i bonic, i la aresta té varios punts amb grans timbes al costat. ¡Preciós!

5ª) Finsteraarhornhütte- pic Gross Wannenhorn (3.905)- refugi Oberaarjochhütte.6ª) Oberaarjochhütte- coll Vorder Gamilhorn (3.500)- pic Gamilhorn (3.550)-vall de Bächital. Aquest últim descens de uns 2.000 mts. de desnivell és conegut perque sovint es trobe en molt bon estat la neu, una neu dura bentransformada que permet una esquiada fácil, agradable i que no se t'acabe quan millor t'ho estás passant. Finalitzem al poble de Reckingen, on prenem el tren de retorn a Interlaken.

Hi vam ser el equip: Carme S., Xavier M., Frances A., elscompanys de la UEC de Gracia Bernat R., Jordi V., Carles G. i Angèlica, i jo mateixa.

Bones traces i a gaudir del que queda.

Piulada - Esquiant per la vall d'Isère i la Vall de Rhêmes 3/04/2007 a 9/04/2007

Enviat per Roger Ll.

Bona nit!

hem estat esquiat durant 7 dies per les valls d'Isère i Rhêmes: Carles Ll., Joan Manel C., Enric T., Xavi A., Ramon O., David T., Jordi T. i Roger Ll.

Ha estat una travessa circular basada en la travessa "entre laTarentaise i la vall de Rhêmes" del llibre "Alps amb Esquís" del'Oriol Guasch, però ampliada i modificada segons les condicions que hem trobat i les nostres conveniències, fent servir també el llibre"Ski de Randonnée - Savoie" de l'editorial Olizane, els mapes de la zona (núm 102 del IGC) i les valuoses indicacions dels guardes dels refugis de Prariond i Benévolo.

7 cims de més de 3.000, uns 7.300m de desnivell, 5 dies de meteo excel·lent i 1 de dolent, i molts bons descensos amb neu pols.

3/4/07 Val D'Isere - Refugi Prariond 2324m

+250, F, **, 1h30min

Deixem el cotxe abans del pont de Saint Charles, al final del poble, i pugem fins el refugi evitant l'engorjat i seguint el camí d'estiu, segons indicacions del guarda del Prariond (no seguim la ressenya del Guasch, que va pel fons de l'engorjat). Aproximació fàcil, tot i un flanqueig no tan fàcil. Neva.

El refugi de Prariond és petit, acollidor i portat per una família encantadora.

4/4/07 Gros Caval 3.285m del del Ref. de Prariond

+/-1000, PD, **, 4h

Cim directe i poc difícil que fem sortint i tornant del refugi de Prariond. Dia complicat per la nevada, el vent i la poca visibilitat, però fem cim (i baixem!) gràcies a l'amic GPS i a que ningú diu d'abandonar... Ressenyat al llibre del Guasch, però nosaltres fem l'ascens i el descens per la gelera del Gros Caval, seguint les indicacions del guarda.

5/4/07 Grand Aguille Rousse 3.482m des del Ref. de Prariond

+/- 1.158, PD+, ***S4 a la sortida del coll

La nevada del dia anterior ens ha deixat entre 50 i 70cm de neu pols a estrenar, i un sol radiant. I ho aprofitem per fer la Grand Aguille Rousse des del Ref. de Prariond, ressenyat al llibre del Guasch i al llibre d'Olizane. Gran dia d'esquí i muntanya, però tan sols és l'inici...

6/4/07 Pte Galisia 3.346m en travessa cap al Ref. Benévolo

2.285m+1.019/-1.058, PD+,***Trams S4 si es vol.

Ressenyat al llibre del Guasch. Dia de travessa entre refugis (Prariond - Benévolo) fent el cim de Pte. Galisia. Cim considerat bastant difícil degut a l'accés a la glacera, tot i que la resta de l'ascens és senzill. Per al descens, seguim les indicacions del guarda del Prariond i ho fem pel Ghiacciaio di Lavassey. Neu pols per al descens i dia radiant.

7/4/07 Tsanteleina 3.601m des del Ref. Benevolo

+/-1.350, D-, ***Els 450m finals són una pala de fins 40º

Cim que des del Benevolo no està resenyat a la bibliografia que disposem, i seguim les indicacions del guarda del Benevolo. Cim emblemàtic, sostre i referència de la zona, amb una pala final orientada a N de renom. Calen grampons per guanyar el coll, i per fer bona part de la pala final. Els més valents esquien des de quasi el cim. Jornada radiant i alpina.

8/4/07 Gran Vaudala N 3.272m i Punta Paletta S 3.024m

+/- 1.250, PD+, ***Trams S4

Ruta circular des del Benevolo no ressenyada a la bibliografia.

Sortim del refugi pensant que avui toca una jornada curta fent el GranVaudala però, un cop al cim, el fanatisme i les indicacions del'home-que-té-un-GPS-al-cap fa que variem la ruta per fer un 2on cim per aprofitar els descensos orientats a Nord. Seguint les indicacions del Benevolo, anem a buscar el coll entre els Grans Vaudales per fer el cim N. I un cop allà fem el descens memorable amb neu pols per la glacera, remuntem la Punta Paletta i baixem fins el refu. Altre cop, sol i més sol. I caloreta.

9/4/07 Bca de la Traversiere 3.337m en travessa fins el cotxe.

+1.300/-1.600, PD+, ***

Seguint les indicacions d'un guia, decidim variar la ruta del dia final del llibre del Guasch per poder arribar als cotxes amb esquís i cloure una travessa circular. El cim es guanya des del Col di Goletta, i fent els últims metres amb grampons ja que no és esquiable. Després de fer el cim, baixem des del coll cap al Lac de la Sassiere, però sense arribar-hi. Posarem pells i flanquejarem cap al S. per guanyar el Col de la Bailetta, des d'on farem un descens S directe cap als cotxes amb neu primavera bona al coll, però massa tova al final. 5è dia seguit de sol, tot i alguna boira.

Sense dubte, el més dur ha estat el retorn a la feina...

Bones traces!

piulada PN Stelvio refugi Cesare Branca (2493m) 5 a 9/04/2007

Enviat per Jordi L.

Parc Nacional del Stelvio- Refugi Cesare Branca (5 al 9 abril 2007)Pizzo Tresero (3594m)- Palon de Mare (3703m)- Monte Vioz (3645m)i altres cims!

Martí C., Sergio de C., Judith M., Pilar A., Salva L., Quim B., Francesc M. que pujen el 31 de març amb furgoneta i s'allotjen al Hotel Adler a Santa Caterina de Valfurva. (25 € dormir i esmorzar!)

Ells fan una primera partd'aclimatació a la zona fent els cims Cima della Mazina, Cima dei Forni i algun altre; el 4 d'abril s'instalen al Refugio Cesare Branca i l'endemà fan la Punta San Mateo (3678m).

Elena B., Pere B., Carmela F. i Jordi L. volem el dia 4 amb Ryanair Girona-Bergamo (Orio al Serio) amb el vol de les 22,10h. llogem vehicle i passem la nit al youth hostel de Bergamo(20 € la nit). Tot el grup torna a Barcelona el dia 9 (dilluns dePascua) El nucli dur i veterà del grup es del Foment Martinenc amb algunes incorporacions d'altres clubs el Muntanyenc de Sant Cugat i d'altresi jo del C.E. Gràcia.

Vídeos de sdcguro.

5 Abril 07 intent al Monte Pasquale (3553m)

desnp : +290m fins al Refugio Branca +800 cota 3300m

desnb: -800m

tot i que sortim de l'alberg de Bergamo a les 6 del mati no ens plantem a l'aparcament del Refugi dei Forni (2200m) fins a les 11,00 del mati. Pujem via Lecco-Sondrio-Tirano-Bormio-Santa Caterina de Valfurva. I trobem moltes retencions en el tram fins a Lecco (un accident brutal, un pas a nivell i carreteretes en vies molt transitades). Sortim de l'aparcament a les 11,30 i ens plantem al Refugio Cesare Branca a les 12,30 arrossegant unes motxilles enormes. Desprès de buidar motxilles, quasi instalar-nos al refugi i menjar alguna coseta a les 13,30 sortim en direcció N per la val di Rosole amb intenció de fer alguna cosa en direcció al Pasquale. Fa un dia radiant, ni un núvol i molta calor, el mati anterior va estar nevant, les traces s'intueixen i avui no ha sortit ningú en aquesta direcció. Els nostres amics ja estan baixant de la Punta San Mateo i, tal com comprovarem la resta de dies, es l'hora en que la gent comença a arribar al refugi.

Emocionats remuntem la vall resseguint la gelera oest del Palon de Mare i amb la cresta del Cevedale i Pasquale que tanca la vall al N. La nevada del dia anterior i la calor fan que es succeeixin les allaus de fusió que es desprenen dels vessants del Cevedale.

En Pere i jo obrim traça fins a cota 3300 i decidim, vistes les circumstancies i l'hora, recular fins al punt on ens esperen la Carmela i l'Elena i fer junts el primerdescens cap al refugi Branca. A les 6 donen el sopar (i quin sopar!) i ens esperen els 7 amics que ja porten 5 dies a la zona i 4 cims assolits.

6 Abril 07 Pizzo Tresero (3594m)

desnp: +1200 (+100)

desnb: - 1300ma les 6,30

totes les taules plenes, es l'hora d'esmorzar. A les 8 ja som a la traça. Assolim el cim a les 13,00 hores i de nou al refugia les 15,00h. Fem el cim el grup complet d'11. Picnic al mateix cim on ens hi estem més de mitja hora. Gaudint de l'excepcional vista cap a tos costats. El Gran Zebrú, el Cevedale i el Palon de Mare, el Vioz la Punta Taviela i la Cima di Peio, la Punta Sant Mateo..... elPasso di Gavia i el poble de Santa Caterina als nostres peus 2000 metres més avall...les grans geleres... i el descens d'un grup que fa el descens pel vessant sud de la Punta Sant Mateo obrint traça....tot espectacular!

El descens el fem seguint les traces de les canals amb molt bona neu, pols una mica pesada a la part alta i primavera de la bona mes avall i a les vessants mes assolellades. Descens memorable... molt xulo! Desemboquem una mica mes avall del refu i tornem a posar pells per a fer la remuntada final fins al refugi. En Quim a rebentat la cua d'un dels seus esquís (em sembla que ho pot celebrar i tot! Esquis nous!!!!!) la Carmela i en Pere ens conviden a unes birras (d'aquelles de 650ml: les d'en Morretti) ha estat el seu primer 3000 amb esquís!!!! Ens en fotem 9 entre els 11 amb uns xoricets i uns formatges deliciosos (així anaven les motxilles: a rebentar de menjar! al llarg dels dies anirem tastan les delicatessen gastronòmiques que ens hem atrevit a pujar fins al refugi i fins als cims!!!!) Una estona després.... a sopar! La posta de sol al Cesare Branca també es una de les coses a destacar. Molt bonic!

7 Abril 07 Palon de Mare (3703m)

desnp: + 1245m desnb: -1245m

mateix horari d'esmorzar. A les 7,45 a la traça i, avui de manera més esglaonada i dispersa arribem al cim 10 del grup (en Salva esmalalt i es queda al refu redactant epitafis, composant cançons de comiat i imaginant el seu final...sopant, assajarem les veus i el coro).

Avui fa una mica de vent , però ben arrasserats a la vessant N sota el cim s'esta moolt bé.... tots ben arrengleradets ens fotem un bon piscolabis! Avui hem sortit amb intenció de fer el Monte Vioz peró un cop arribats a la sortida de la canal que remunta cap al Palon de Mare hem vist el pas de la gelera cap al Vioz uns metres per sota nostrei els grups que anaven cap al Vioz remuntan el pas per un altre vall. Decidim, donat el ritme del grup, fer el Palon avui, deixar el Vioz per demà i quanyar-lo per la traça oberta i així no repetir la canal que acabem de superar ben gelada i on em fet una pila devoltes maries i... descartar la travessa al Cevedale. Gran descens fins al Branca. Avui la celebració la fem a les taules de la terrassa (no fa sol i la gent es dins el refugi!) + "morettis" i formatges selectes!

8 Abril 07 Monte Vioz (3645m)

desnp: + 1200

desnb: - 1200 (+ -290m del refugi Branca al'aparcament del Forni)

Avui a les 7,30 ja som a la traça en Marti, en Sergio, la Judith, la Carmela i jo sortim cap al Monte Vioz. L'Elena i en Pere van cap a la Punta San Mateo. Els altres decideixen tirar cap avall, porten ja una pila de cims i de dies a alçada, l'esquí trencat d'en Quim,la salut d'en Salva i la plena satisfacció d'en Francesc i la Pilardel fet fins ara els fa decidir-se per una jornada de descans total. Encertem la ruta cap al Vioz que varem veure ahir i superem per la obaga i amb neu dura i ganivetes el fort i exposat pendent que ens permet passar la gelera. Es un tram entretingut i on cal anar amb compte peró el passem sense necessitat d'encordar-nos. Es espectacular! Els blocs de gel els seracs i les escletxes son per tot arreu uns metres amunt, uns metres avall... el passatge i el moment es molt especial... molt guapo! La traça es ben clara i ho superem sense cap dificultat. Ens plantem al plateau on ja toca el sol i seguim la traça deixan les tentadores pales de la Cima de Peio i la Punta Taviela a la dreta i anem remuntan molt suaument la gelera fins a gunyar sense cap dificultat el Monte Vioz a les 12,15 som al cim vistes espectaculars del Palon i dels Cevedales i de la ruta cap al Casati. Al peu del cim hi ha el refugi de Mantova (tancat a l'hivern) a 3535m !!!. (en Pere i l'Elena han fet cim a la Punta San Mateo uns minuts abans). Ens trobem una parella d'italians que pujaven al Vioz per la gelera Rossa i sels hi ha colat el gos per una escletxa....no porten RES dematerial (ni crampons!) els hi deixem corda budrier i material perveure si el poden treure... finalment amb el Marti i un altre xaval italia que s'enrolla i baixa a buscar-lo aconsegueixen treure'l, enSergio i en Pere amb els walkies comuniquen amb el Branca i va d'unpel que apareix l'helicopter de rescat! ....tot plegat quasi dues hores embolicats! Voliem allargar l'excursio i pujar a la cima de Peio peró tot i que fa bon temps comença a nevar i no volem exposar-nos a passar per la gelera tard i amb la neu ja transformada. Tirem avall per les pendents suaus esquiant amb una neu pols pesada fins a l'entrada del pas de la gelera que el superem fàcil i ràpidament esquiant ja amb neu primavera de la bona. Descens molt guapo!Un cop al Branca ens retrobem amb els companys, refem les motxilles, menjem quatre coses "selectes" i amb un parell de "Morettis" celebrem els cims d'avui!

I cap avall... al aparcament del Forni ens trobem a la resta del grup..... avui soparem a "laTana" i dormirem en un hotel "de luxe" a Santa Caterina de Valfurva.

9 abril 07 Tornada a Barcelona

el grup de la furgoneta surt ben d'hora els hi esperen unes 12-13hores de viatge. Nosaltres ens llevem a hora de vacances, bon esmorzar i fem turisme de carretera. Tornem per Bormio-Tirano i en comptes de seguir per Sondrio i Lecco tornem pujant a Aprica en direcció a Brescia es una ruta que ens sembla més directe i ràpida que la de pujada (potser per que es festiu!). a les 4 surt l'avió cap a Girona.

Detalls excursions:

El dia del Tresero es pot fer la Punta San Mateo (tal com proposa enGuasch) fent primer aquest cim. El dia del Palon de Mare es pot completar la travessa al Casati pel Cevedale (idem Guasch) o desde el Cevedale baixar al refugi Pizzini. També es pot completar amb el Monte Pasquale i tornar a Cesare Branca per la vall de Rosole. El dia del Vioz crec que es molt recomenable la pujada a la Cima dePeio i la Punta Taviela pales molt esquiables i tarces de pujada molt cómodes.

Es fácil enllaçar amb l'itinerari al Palon de Mare des de el plateau superior (es una bona opció si es vol evitar el pas de la gelera de baixada)

No m'atreveixo a fer una valoració técnica de les sortides però excepte el pas de la gelera al Vioz i la canal de pujada al Palónde Mare abans de guanyar el primer plateau, que presenten dificultats amb neu dura, la resta no presenta cap dificultat destacable. Cims i espais molt esquiables sobretot amb el magnific temps que em tingut.

Allotjaments:

Refugi Cesare Branca (2493m) 0342 935365. Pràcticament un hotel demuntanya, amb uns menús de sopar excepcionals i un esmorzar molt complet. Habitacions de 6 paxs. Aigua calenta i dutxes. No hi ha cobertura pels mòbils però hi ha una cabina de telèfon. (39€ mitja pensió)

Hotel Adler a Santa Caterina de Valfurva (25€ dormir i esmorzar)

Cartografía:

Tabacco Ortles-Cevedale 08 1:25.000

Grazzie a tutti!

Ha estat una molt bona sortida....espectacular!

Bones traces!!!!!!

Jordi Laparra

Piulada del PUIGMAL i TORRENEULES dies 7 i 9 d'abril de 2007

Enviat per Manel B.

Aprofitant l'estada familiar al Santuari de Núria durant els dies de la Setmana Santa d'enguany, fem dues matinals que ens permeten estar abans de les 12:00 de nou al Sanatuari.

-7 d'abril, Ascenció al Puigmal (2.911m) per la coma de l'Embut.

Feia molt de temps que no pujava a aquest cim tan repetit i la neu que hi havia faltat durant tota la temporada ara el feia possible i permetia una bona disfrutada.

Risc teòric d'allaus 4, real 2 (no esveia ni un sol allau espontani en tota l'olla de Núria).

Neu pols sobre una base de neu transformada a les parts baixes i pols a la resta.

Les carenes eren prou cobertes de neu i per tant no havia ventat gaire.

- 9 d'abril, Torreneules (2.714m) i Cim de la Coma del Clot (2.756m)

Pujada des de l'alberg de l'Àliga pel llom O del Cim de la Coma del Clot (antic Torreneules) i flanqueig fins al coll de Torreneules. Pujada per l'aresta al Torreneules (antic Torreneules Petit) i descens per la pala NE amb flanqueig cap al coll. Remuntada al Cim de la Coma del Clot mentre arriben els núvols que ens priven de la visibilitat i descens a cegues per la magnífica pala O fins que sortim per sota el núvol.

Qualitat de neu pols (4cm) sobre una base molt transformada.

Risc teòric d'allaus 3, real 1.

Fins aviat.

Piulada - Una petita volta per la Vanoise 5 a 8 d'abril de 2007

Participants: Jaume J. i Berta A.

Fent nit als refugis de Fond des Fours i de la Femma, amb una meteo calorosa però fantàstica, hem gaudit de 4 dies per la Vanoise!

Cims amb bones vistes i esquiades que recordarem uns quants dies...

Neu de tot tipus i amb un gruix més que considerable (plaques presents a totes les orientacions, excepte a les cares sud que ja estan totalment transformades).

El vídeo (Allau de placa al minut 2:06):




Detall de l'activitat:

Dijous 5/04/07: de casa a Val d'Isere i pujada al Refuge du Fond des Fours
+800m; F, *; 2-3h
Val d'Isère (le Châtelard 1879m) - Le Manchet 1957m - Plan de l'Arselle 2125m - Refuge du Fond des Fours 2537m.

Divendres 6/04/07: Cap al Refuge de la Femma, i Pointe des Fours 3072m
+950m/-1200m; PD, **, S3; 5h
Refuge du Fond des Fours 2537m - Col des Fours 2976m (no cal arribar-hi, seguir a peu per l'aresta i vesant N) - Pointe des Fours 3072m - collet a 2850 - cota 2600m - Col du Pisset 3000m - Refuge de la Femma 2352m.

Dissabte 7/04/2007: la Pointe NE du Châtelard 3434m
+/-1120; PD+, *** (accés/descens delicat del coll, pel pendent i la cornisa), S3 (S4 la sortida del coll); 4-5h
Refuge de la Femma 2352m - vall de Géfret - Glacier du Géfret - Col du Pelvo Roux 3200m - Point NE du Châtelard 3434m - Refuge de la Femma 2352m.

Diumenge 8/04/2007: Pointe de la Sana 3436m i descens a Val d'Isère
+1100m/-1650m; PD, ***, S3(trams S4 si es vol); 5h
Refuge de la Femma 2352m - Plan des Cavales - les Coins des Stors - Glacier de la Sana - Pointe de la Sana 3436m - Glacier de la Sana - Col des Barmes de l'Ours 3077m - Glacier des Barmes de l'Ours - Barranc de Pisset - Chalet du Riondet 2120m - Le Manchet 1957m - Val d'Isère (le Châtelard 1879m).

Més info: Vèrtex 193 (any 2004). Mapa: IGN 3633ET Tignes Val d'Isère Haute Maurienne.

Bones traces!!!

Piulada - la "finestra" a Camporells 31-03 i 1-04-2007

Petit Peric 2690 i Pic de Mortiers 2605m amb descens per la Peira Escrita i Vall de la Galba.

Participants: Rafa M., Jordi L., Manel C., Berta A. i Jaume J.

Buscàvem la "finestra" de bon temps... i l'hem trobada però amb la persiana mig baixada i molta corrent d'aire!



Dissabte de matinada res pinta bé: plou des de Barcelona, i a Puigcerdà mentre esmorzem es posa a nevar... Tenim reserva al refugi de Camporrells i continuem el viatge allunyant-nos de les nuvolades que venen del sud.

Aprofitant els remuntadors de Formigueres (7euros) pugem a la Serra de Mauri i fem la curta aproximació cap el refugi. Aquesta zona està molt bé de neu, però amb força plaques a cares E i SE. El guarda ens desaconsella el Puig de la Portella Gran i el Pic de l'Home Mort i decidim enfilar-nos al Petit Peric per l'aresta. El descens per la cara S el disfrutem amb molt bona neu i ens felicitem del nivell d'esquí excel·lent del Rafa que s'ha deixat encigalar pels de cegesqui...

Per la tarda fem allò que s'ha de fer i que sempre ens fa mandra: pràctiques d'ARVA (amb bons resultats!). També fem gana i sed: cerveses, un Trepat de la Conca de Barberà i un bon vespre de refugi en molt bona cia.

Diumenge les nuvolades corrent molt més i, tot i el vent, assolim el Pic de Mortiers. El descens de la Peira Escrita i la vall de la Galba és memorable: el pendent, l'orientació, el recorregut, el desnivell, la qualitat de la neu que trobem... Aquest cop no baixem fins a Espossolla: a 1600m remuntem de nou cap a Formigueres.

Detall de l'activitat:
Dissabte 31-03-2007: De Formigueres a Camporells i Petit Peric 2690m
+550/-650; PD(per l'aresta),*, S2-; 1h fins el refugi, de 2 a 3h el cim.
Formigueres 1740m - 2 remuntadors (7€) - Serra de Mauri 2412m - Refugi de Camporells 2240m - Aresta NE - Petit Peric 2690m - Estany de l'Anec 2239m - Pla de les Carboneres - Refugi de Camporells 2240m.

Diumenge 1-04-2007: Pic de Mortiers 2605m i el descens de la Peira Escrita
+565/-1050; F,**, S3 (la primera pala S4); 1-2h de pujada, 1 a 2h de baixada (a les 12 érem al cotxe!)
Refugi de Camporells 2240m - Estany Gros - Ras de la Sal (punt 2381m) - Pic de Mortiers 2605m (baixar 20m a peu cap al nord i abocar-se a la pala que baixa cap al NE) - Peira Escrita - punt 2230m - Jaça de les Formigues 1790m - Jaça de la Llosa - Barraca de la Jaceta 1650 - Pont dels Plans de l'Orriet 1625m (creuar-lo) - punt 1600m (arbre marcat amb nº38) - Formigueres 1740m.

Estat de la neu i meteo: Neu pols a zones arrassarades, amb gruix important per sobre els 1700m. Carenes ventades. Plaques. Temps molt variable amb ruixats de neu i ullades de sol. Ventades fortes del SE diumenge.

Per dormir: Refugi de Camporells 2240m (tel 0033 682 12 99 12). Excel·lent tracte i bona cuina.

Bones traces, i bona setmana de muntanya als qui pugueu fer festa!
jaume

Piulada - Era Salana 2483m 25/03/2007

Enviat per Manel B.

Data:25 de març de 2007

Aproximació: en furgoneta 4x4 des de Salardú fins a l'aparcamentd'Aiguamòg (1.400m) i moto de neu fins als Banhs de Tredòs(1.750m).

Aprofitant l'estada al balneri de Banhs de Tredòs, m'escapo amb l'Ernest diumenge al matí per fer aquest cim aprofitant un breu parèntesi de la nevada que continua caient a la vall d'Aran des de principis de la setmana passada. Pujada una mica fatigosa perquè hem d'obrir la traça amb la quantitat de neu acumulada però prou segura tenint en compte el grau de perill publicat. La pujada final la fem per l'aresta O sense entrar a la cara SO que està a petar de neu. El descens amb una neu pols fonda impressionant és d'aquells per recordar. I pensar que la setmana passada estava justet...

Itinerari: Banhs de Tredòs - Corraus d'Espanha - Coma de Montanèr - Pletiu de Salana - aresta O - Tuc dera Salana (2.483m).

Descens pel mateix itinerari fins la borda Lacreu i petita remuntada als Banhs.

Components: Ernest A. i Manel B.

Manel

Piulada Cim de Bourbourou 2023m 25/03/2007

Enviat per Pasdeguia.

Participants: Jaume J., Berta A., Joan Manel C., Roger Ll., Aureli M., Manel C., Luís, David T. i Ricard M.

Aquesta temporada està siguent incerta de neu i temps i rara de piulades. No és habitual fer una piulada d'un cim de 2000m a finals de març, però això del canvi climàtic té aquestes coses.

Vídeo enviat per Jaume J.

Cim de Bourbourou 2023m

Zona: Arieje

Desnivell: 1350m

Dificultat: F

Horari: 5h pujada, 2h descens

Estat de la neu: Polç humida.

Meteo: Cel molt cobert i nevant a partir de migdia

Accés: El punt de sortida és a la carretera N20 a l'alçada de Castelet (Entre Ax-les-Thermes i Luzenac) hi trobareu una petita àrea de descans de carretera on aparcar. Pista d'accés 654m

El camí està marcat amb senyals de GR fins el cim, tot i que a la part alta es perd. Trobarem tres cabanes en tot el recorregut, les tres aptes per dormir (cal màrfega i sac) ubicades a 1200m, 1500m i 1700m. Tot el recorregut és entre bosc, la primera part (la més dreta) seguint el camí sinuós fins al primer refugi. Als darrers metres de la part més alta el bosc desapareix.

El recorregut per bosc i la part final més planera, el fan unitinerari molt segur, ideal per fer en dies amb risc d'allaus 4, com aquest diumenge.

Bones Traces

Pasdeguia

Piulada pic d'Estanhó 2408m 18/03/2007

Enviat per Rosa S.

Prenem una pista que surt de Betrén per apropa'ns a la neu.

Aquesta pista és apta per a tot terrenys i turismes intrèpids.

Aproximadament a 1.700 ens calcem els esquís.

Des d'allí anem pujant en direcció sudest deixant les antigues pistes de La Tuca a l'esquerra. Arrivem a un collet on gaudim, mentres fem un mos, d'espléndides vistes amb el pic Sarraera, Passada del Nebot, Mahl de Rius, Tuc de Bargadera i d'altres.

Després el cim ens queda cap a l'esquerra. A la baixada la neu está fantástica, una neu primavera que llisque millor que si fos a pistes.

Total hem fet uns 700 mts. de desnivell.

Hi vam ser: J.M. Charles, Alba, Rosa, Silvia, Lluís, Román i Rosa S.

Salut i a treure tot el suc al que hi ha.

Anims...!

Piulada Tossau de Mar 2772m 17 i 18/03/2007

Enviat per Manel B.

Ascensió al TOSSAU DE MAR des de la Restanca i descens directe pelvessant N; 17 i 18 de març

Joan Manuel C., Joan B., Marta M., Carles L. i Manel B.

Per fi la primera sortida d'esquí de muntanya gràcies a les nevades de fa dues setmanes i a la enfarinada de divendres, que va acabar de posar la neu pols. Com que feia tant de temps que no feia la motxilla per a fer esquí de muntanya, vaig deixar-me tranquilament les pells a casa i sort que el Carles me'n va poder pujar unes des de Vielha.

Dissabte quedem per dinar amb el Carles a Vielha i pugem al refugi des de Pont de Ressec. Ens posem els esquís després del trencall de la pista que va a Colomers i ens enfilem pel camí del bosc trepitjant algunes pedrotes. Per pujar encara però per baixar només està practicable fins al refugi. Animat aperitiu de sopar gràcies al vinet que ha pujat el JoanManuel i als pastissets àrabs que vaig pujar jo mateix. Es notava que portàvem temps sense sortir perquè ens vam fer un tip de riure.

Diumenge al matí el Carles se'ns afageix des de baix i sortim cap al Tossau. Alguns núvols tapen els cims però no la visibilitat.

Itinerari sense massa complicacions excepte un passet de l'esperó que segueix l'itinerari, un xic aeri sobre un barranc que cau al vessant de l'estany de Mar. Algun flanqueig amb neu dura aconsellales ganivetes que resulten encara més recomenables en el pendent final que dona accés al coll O del cim amb els esquís als peus.

Els núvols ja han escampat i falta només un tramet de cresta que sembla fàcil però que té dos passos delicats sense corda just abans d'arribar al cim.

Magnífica vista sobre Montarto, Tumeneges, Bessiberri, Molar Gran, Sarrera, Aneto, Valier, Certescans, Montroig,...

El descens el comencem baixant la pala amb neu primavera perfecte i flanquegem fins al coll E per saltar al vessant N. Sortida des del coll delicada per les pedres i el pendent i gran descens per pales i tubs amb neu pols o primavera segons costat. Un cop comença el bosc a 1.800m, ens hem de buscar l'itinerari enmig del bosc intentant apurar la neu pel vessant nord de la vall cosa que ens obliga a fer una petita desgrimpada sense esquís. Deseguida retrobem la pista i baixem fins al cotxe.

Manel B.

Piulada Malh de Bolard 2752m i Maubèrme 2880m en travessa; 17 i 18/03/2007

Participants: Jaume J. i Berta A.

Cap de setmana.......buffffff!

Travessa impressionantment bonica.......i esgotadora......

Dissabte, un xic carregats, ens dirigim cap al Malh de Bolard. No hi pugem per la Ribèra d'Òrla sinó per la de Lastoar, que ens porta al Sarrat Blanc i d'allí cal anar a buscar la pala del Malh. Grans vistes al Mont Valier i Maubèrme. Descens genial per un terreny uniforme, sense rocs ni entrebancs. Tornem al Sarrat Blanc, on hem deixat la tenda i els sacs, i ens dirigim a la Colhada Nera. Molt estètic el Tuc de Montoliu, amb els últims raigs de sol. Encara gaudim d'una baixada divertida, que ens porta als peus del Lac de Montoliu. Plantem tenda, mentre es fa la nit.....nit màgica!!! Cal fondre neu per sopar......jajaja.....ja us podeu imaginar qui ho fa! Jo amb prou feines entro en calor, -6ºC i tot just estem al vespre!

Diumenge ens llevem sense presses, però amb ganes de moure el cos i que surti el sol. Ens dirigim en direcció N per buscar un bon pas per arribar a la valleta que dóna accés als contraforts del Maubèrme. Neu força dura, on no es pot fer un pas en fals. Voregem el Maubèrme per anar a buscar una canal al vessant occidental. A peu fem cap amunt, per un pendent cada vegada més dret. Al final de tot, algun ressalt mixt força espectacular però "amb bones mans".....Durant tot el dia havia estat ennuvolat però s'ha obert quasi quan érem al cim, gran recompensa! Ja de baixada, quan ens posàvem esquís a mitja canal, veiem uns 6 humans que sembla que també pujaran a aquest cim.......a part d'ells, només hem vist isards i bitxos estranys.....Desmuntem la tenda, fem un mos i cap al Còth de Montoliu, per on farem un descens moooolt xulo pel Barranc de la Cabaneta (Arriu de Vernatar, compte amb possibles allaus d'alçada). Un cop a l'Arriu deth Horcalh......a caminar!!!!! I això sí que s'ha fet dur.......semblàvem dos rucs de càrrega.....i el tram de Cabau al cotxe ha estat mortal (el dissabte l'havíem pogut fer esquiant.....).

Detall de l'itinerari:

Dissabte 17 de març, cap al Lac de Montoliu i Mahl de Bolard 2752m
+1500 / -1000; PD, S2, *** (18km de recorregut, 3 canvis de pells); unes 9h (amb menys pes, potser 7h); orientació S-SE fins el Mahl, després O; 35' de traginar.
Pla de Beret 1832m - Cal Cabau 1709m - Arriu deth Horcalh (a peu)- Arriu deth Lastoar - Sarrat Blanc (punt 2490m) - Mines deth Horcalh 2350m - Malh de Bolard 2752m - Sarrat Blanc (punt 2490m) - Estanh Nere deth Horcahl 2450m - Colhada Nera 2576m - Lac de Montoliu 2380m (nit en tenda).

Diumenge 18 de març, Maubèrme 2880m i tornada a Beret pel Barranc de la Cabaneta (Arriu de Vernatar)
+800 / -1300; PD+ (el ressalt superior de la canal fa + de 35º i estava mixt per accedir a l'aresta), S3 (S4 a la canal), ***; 2 a 3h fins el cim, unes 4h de tornada; totes les orientacions; 1h40' de traginar.
Lac de Montoliu 2380m - flanqueig a 2500m sota Pòrt dUrets - Punt 2540m de l'esperó S del Maubèrme - flanqueig ascendent cap al N - canal - Aresta N - Maubèrme 2880m - Lac de Montoliu 2380m (passant pel coll del Tuc de Crabes) - Còth de Montoliu 2500m - Arriu de Vernatar fins 1780m en esquís - Arriu deth Horcalh (a peu) - Cal Cabau 1709m - Pla de Beret 1832m.

Neu i meteo: Divendres es va enfarinar tot per sobre els 1800m, i al Mahl vam gaudir de descens en neu pols. A la resta neu dura pel matí i primavera molt bona per baixar (fins a 1780m en cara S). De dissabte a diumenge, la neu del Pla de Beret es va fondre a la solana. El temps molt bo, excepte uns núvols al N de la Vall la tarda de dissabte, i unes hores del matí de diumenge... alguna cosa s'està gestant... ve la gran nevada?

Bones traces!!!

Piada del Diumenge Pic de la Serrera per Ransol 11/03/2007

Enviat per Ferran B.

Em vaig quedar sorprés de la bona neu que varem trobar en aquesta ruta, només el coll que dona accés a la pala final està sense neu, però bé tampoc crec que duri gaire sobretot a cotes baixes ...

En general aquella vall té un bon nivell d´innivació, en canvi tot el que queda mes cap al Pirineu Oriental está horrorós el vent del dissabte es va emportar tota la neu i sembla el mes d´octubre o sigui que ...

Bones traces,

Ferran

Piulada Airoto: La travessa dels sis colls 10 i 11/03/2007

Participants: Toni G., Laia S., Rosa S., Berta A., Jaume J, i el germà mitjà del Torb.

Magnífica travessa salvatge i solitària en un dels racons més bonics del Pallars.

Dissabte al matí bufa un vent d'aquells que no et deixa sortir del cotxe! Som al Port de la Bonaigua i cadascú es mentalitza per equipar-se: els núvols estant escampant, han dit que el vent anirà a menys, hi ha força neu ...

Sortim amb els "pianos" de travessa abans el vent no deixi posar en marxa els "teleselles". En un tres i no res deixem la pista i enfilem a la dreta una coma que ens porta directes a la Colhada de Montanbon. Com en tota la travessa, tot està molt carregat i hem de triar molt bé l'itinerari per evitar les plaques i acumulacions. Per sort divendres va fer calor i les orientades a sud ja no són fràgils. Arribats al coll posem grampons i assolim el Tuc de la Cigalera de 2502m.

El coll és realment la frontera entre el bullici i la massificació de l'Aran i la més gran solitud d'unes valls clapades de llacs i racons d'una gran bellesa. Treiem i posem pells tres cops per fer descensos (orientats a N, amb bona neu), creuar llacs gelats i remuntar per comes i valls capritxoses, amb el premi d'arribar al Refugi d'Airoto. Hi hem arribat cansats pels canvis de pells però sobretot pel vent, que a darrera hora era quasi torb.

El refugi, lliure, està en perfecte estat: 6 matalassos, taula, sabatilles artesanes, estufa de llenya, i llum amb placa solar (fins a 3h): un luxe allí dalt!

L'endemà tornem cap a la Bonaigua passant per dos colls diferents i raconades encara més maques. El vent no ha bufat tant fort i tot plegat ens deixa més que satisfets. Ja vaig fer aquesta travessa al novembre del 1999 i espero no tardar tants anys a repetir-la: val la pena!

Resum de l'activitat:

Dissabte 10 de març. De la Bonaigua a Airoto, amb el Tuc de la Cigalera.
+1150/-1050; PD, S2-S3, **/***; de 5 a 7h (12km de recorregut i tres canvis de pells); totes les orientacions (N a NE en els descens).
Pòrt dera Bonaigua 2072m - Colhada de Montanbon 2400m - Tuc de la Cigalera 2502m - Colhada de Montanbon 2400m - Estany Pudo 2218m - Coll del Serrat de Garrabea 2355m - Estany de Garrabea 2173m - Estany del Rosari d'Àrreu 2020m - Plans d'Isavarre 2267m - Collada Sud del Serrat dels Plans 2365m - Refugi d'Airoto 2199m.

Diumenge 11 de març. D'Airoto a la Bonaigua, pel Coll de Pudo.
+950/-1050; PD, S2-S3 (S4 darrera pala), **/***; de 5 a 7h (13km de recorregut i tres canvis de pells, i motxila de travessa); totes les orientacions (S a SO en les baixades).
Refugi d'Airoto 2199m - Estany d'Airoto 2218m - Coll Nord del Serrat dels Plans 2400m - Punta 2522 de la carena del Rosari de Bacivèr - Tarters del Plans - Estany de Garrabea 2173m - Coll del Serrat de Garrabea 2355m - Estany Pudo 2218m - Coll de l'Estany Pudo 2330m - Bassa de Boscàs (sortir a l'O) - Ctra del Port de la Bonaigua 1990m (a 1,5km del Port) - Pòrt dera Bonaigua 2072m.

Meteo: Fred (3º a migdia a la Bonaigua), vent molt fort dissabte (per tombar la Rosa), més fluix diumenge. Millor neu dissabte que diumenge (més ventada), i amb el millor gruix que hem vist aquest any al Pirineu (40 a 60 cm de neu nova, sobre una base endurida per sobre els 2000m). Hi ha molta placa, però només es veuen perilloses les orientades de N a E.

Travessa molt semblant a la del novembre de 1999.

GPS wikiloc

Bones traces!!!
jaume

Piulada pic de Cuyalaret i pic de la Canal Roya - 3 I 4/03/2007

Enviat per Rosa S.

(zona del Portalet)

Cap de setmana esplendorós en aquest bonic i allunyat racó del Pirineu Occidental .

Bon lloc per gaudir de bòna neu i bones vistes sense tindre qu'afrontar dificultats, adecuat així per a "tots els publics".

Dons sí, inclús en aquest any tan desditxat en termes nivològics parlant, hem tingut anims de fer una sortida d'iniciació per a que tothom que tingues el cuquet i la il.lusió de començar en el món de l'esquí demuntanya ho pugués dur a terme. El dissabte per començar bé la jornada vam parar a la meravellosa fleca de Siétamo (uns 10 km. avans d'Osca venint de Lleida), on les forneres fan realitat la magia de la rebostería de la qu'en son resultat les fantástiques empanades de carbassa i altres llaminadures.

Una vegada al coll del Portalet (1.794 mts), lo millor es aparcar no al parking qu'está a la part superior del coll, sinó devallar una mica pel costat francés i aparcar al petit parking que hi ha al costat dret de la carretera. Des d'aquest nivell s'accedeix millor a les valls que duen a les vessants nord dels pics fronterers de má esquerra del port, una zòna que per la seva bòna orientació es frecuent trobar la neu en bon estat.. Ademés és especialment agradable per les vistes del Midi d'ossau qu'ens acompanyenen tot l'itinerari.

Bé, a les 14 h. tenim els esquís possats, i encara que tenim devant un panorama ennuvolat i emboirat, això no ens minva l'alegría d'estar a la neu i iniciar il.lusionats l'ascensió.

Agafem la vall qu'es troba en direcció sudoest i anem seguint les traces, dons la visibilitat es dolenta, fins alcoll d'Anéou (2.243 mt.), on deixem els esquís i des d'allí per una curta carena arrivem al cim del Cuyalaret (2.289 mt.) A dalt del cim veiem traces d'esquí, pero com que no hi ha gens de visibilitat i no ho coneixem decicim baixar per on hem pujat.

El descens amb neu primavera ben transformada, disfrutant.L'endemá pujem el Pic de la Canal Roya (2.347 mt.).

Al arribar a lacarena d'aquest cim descobreixes gratificants vistes dels pics d'Anayet i Peña Telera, i ens quede radere el Midi d'Ossau, o sigui qu'el ambient és festiu. Al descens es pot tríar entre una pala estreta més pendent que surtd'a prop del cim o tornar per on hem pujat refent la carena. Com que avui anem d'iniciació baixem per aquest darrer lloc, lo que no ens treu de disfrutar. La neu es humida però d'aquella humida que s'enrolla bé amb l'esquiador i l'esquiador amb ella.

Així dons aquesta zòna encara estabe bé de neu la setmana pasada pero ja no durará gaire, ja que la part de baix s'estava quedant pelada. Qui vulguianar que no es romandri.

Salut i bònes traces per aquest cap de setmana que ve anticicló..!!!

M'havía oblidat : hi vam participar (cursetistes més acompanyants): Pau G., Víctor S., Laura S., Roger M. (que va ampliar la ruta el diumenge pujant al pic d'Anéou) , i jo mateixa.

PIADA Estanhs de Bacivèr i del Rosari - 3 i 4/03/2007

Enviat per Laia S.

Dissabte, 3/03/07, Vall d'Aran, panorama desolador, tot i això queden encara caminets per foquejar.

Participants actius: Mireia, Marina i Laia

Participant passiu: Toni

Desnivell: 477m

Arribem al pàrking del Orri, dubtes existencials en vista com està el panorama, veiem gent que es decideix a pujar el Bacivèr i ens hi animem. Començem pel costat dret del riu, fins creuar-lo (1900m). I apa, som-hi dins del bosc, hi ha traces marcades i no tenim problemes per pujar.

Arribem al estany del Baciver, i d'aquí surt la canal que puja al pic (està pedregosa i no es veu clar que es pugui pujar per allà). Els francesos que portem devant segueixen cap als estanys del Rosari, nosaltres els seguim. Un cop als estanys, ja estem acollonides després de veure caure unes quantes allaus tormentoses a la cara Nord de la vessant del devant nostre, un bonic espectacle que ens fa decidir empendre la baixada. Els francesos continuen, no es veu massa bé l'arribada al coll (pedres! per variar!), tot i que la pala del Bacivèr es veu força esquiable.

La baixada, la primera part força bé, neu humida, pero la part del bosc, tota una odissea, moltes acumulacions de neu humida i fem equilibrisme per esquivar-ho tot.

Diumenge, 4/03/07 ,Tuc deth Miei i Tuc de Costarjàs; a falta de pan, hi han les fantàstiques pistes de baixada

Participants actius: Mireia, Marina i Laia

Participant altre cop passiu: Toni

Desnivell: 485m

Des del Parking del Pla de Beret, es comença enfilant la vall orientació NO. Neu molt dura, tot i la temperatura en la que estem. Pujem seguint traces i sense dificultat, tan sols un troçet pedregòs que el podem salvar, arribem al Tuc Miei, i tenim una vista impressionant, del Montardo, Aneto, Salana, i Parros, que per cert es veu mooooooolt bé la pala, desde la llunyania sembla esquiable, ara l'arribada....i la vall...pedregoses segurament... Per passar d'un tuc a l'altre, imatge molt comica, estem obligades a passar una zona herbosa fins tornar a enganxar la neu per pujar al Tuc de Costarjàs.

La baixada, ens mirem baixar per fora pistes, pero la neu està mooooolt dura i que coi, tenim unes fantástiques pistes devant amb neu pols canonada, així és que baixada increible!!!

Res més, en conjunt hem rigut, hem fet poc desnivell i ens ho hem passat bé!

Bones traces,

laia