Participants: Toni G., Laia S., Rosa S., Berta A., Jaume J, i el germà mitjà del Torb.
Magnífica travessa salvatge i solitària en un dels racons més bonics del Pallars.
Magnífica travessa salvatge i solitària en un dels racons més bonics del Pallars.
Dissabte al matí bufa un vent d'aquells que no et deixa sortir del cotxe! Som al Port de la Bonaigua i cadascú es mentalitza per equipar-se: els núvols estant escampant, han dit que el vent anirà a menys, hi ha força neu ...
Sortim amb els "pianos" de travessa abans el vent no deixi posar en marxa els "teleselles". En un tres i no res deixem la pista i enfilem a la dreta una coma que ens porta directes a la Colhada de Montanbon. Com en tota la travessa, tot està molt carregat i hem de triar molt bé l'itinerari per evitar les plaques i acumulacions. Per sort divendres va fer calor i les orientades a sud ja no són fràgils. Arribats al coll posem grampons i assolim el Tuc de la Cigalera de 2502m.
El coll és realment la frontera entre el bullici i la massificació de l'Aran i la més gran solitud d'unes valls clapades de llacs i racons d'una gran bellesa. Treiem i posem pells tres cops per fer descensos (orientats a N, amb bona neu), creuar llacs gelats i remuntar per comes i valls capritxoses, amb el premi d'arribar al Refugi d'Airoto. Hi hem arribat cansats pels canvis de pells però sobretot pel vent, que a darrera hora era quasi torb.
El refugi, lliure, està en perfecte estat: 6 matalassos, taula, sabatilles artesanes, estufa de llenya, i llum amb placa solar (fins a 3h): un luxe allí dalt!
L'endemà tornem cap a la Bonaigua passant per dos colls diferents i raconades encara més maques. El vent no ha bufat tant fort i tot plegat ens deixa més que satisfets. Ja vaig fer aquesta travessa al novembre del 1999 i espero no tardar tants anys a repetir-la: val la pena!
Resum de l'activitat:
Dissabte 10 de març. De la Bonaigua a Airoto, amb el Tuc de la Cigalera.
+1150/-1050; PD, S2-S3, **/***; de 5 a 7h (12km de recorregut i tres canvis de pells); totes les orientacions (N a NE en els descens).
Pòrt dera Bonaigua 2072m - Colhada de Montanbon 2400m - Tuc de la Cigalera 2502m - Colhada de Montanbon 2400m - Estany Pudo 2218m - Coll del Serrat de Garrabea 2355m - Estany de Garrabea 2173m - Estany del Rosari d'Àrreu 2020m - Plans d'Isavarre 2267m - Collada Sud del Serrat dels Plans 2365m - Refugi d'Airoto 2199m.
Diumenge 11 de març. D'Airoto a la Bonaigua, pel Coll de Pudo.
+950/-1050; PD, S2-S3 (S4 darrera pala), **/***; de 5 a 7h (13km de recorregut i tres canvis de pells, i motxila de travessa); totes les orientacions (S a SO en les baixades).
Refugi d'Airoto 2199m - Estany d'Airoto 2218m - Coll Nord del Serrat dels Plans 2400m - Punta 2522 de la carena del Rosari de Bacivèr - Tarters del Plans - Estany de Garrabea 2173m - Coll del Serrat de Garrabea 2355m - Estany Pudo 2218m - Coll de l'Estany Pudo 2330m - Bassa de Boscàs (sortir a l'O) - Ctra del Port de la Bonaigua 1990m (a 1,5km del Port) - Pòrt dera Bonaigua 2072m.
Meteo: Fred (3º a migdia a la Bonaigua), vent molt fort dissabte (per tombar la Rosa), més fluix diumenge. Millor neu dissabte que diumenge (més ventada), i amb el millor gruix que hem vist aquest any al Pirineu (40 a 60 cm de neu nova, sobre una base endurida per sobre els 2000m). Hi ha molta placa, però només es veuen perilloses les orientades de N a E.
Sortim amb els "pianos" de travessa abans el vent no deixi posar en marxa els "teleselles". En un tres i no res deixem la pista i enfilem a la dreta una coma que ens porta directes a la Colhada de Montanbon. Com en tota la travessa, tot està molt carregat i hem de triar molt bé l'itinerari per evitar les plaques i acumulacions. Per sort divendres va fer calor i les orientades a sud ja no són fràgils. Arribats al coll posem grampons i assolim el Tuc de la Cigalera de 2502m.
El coll és realment la frontera entre el bullici i la massificació de l'Aran i la més gran solitud d'unes valls clapades de llacs i racons d'una gran bellesa. Treiem i posem pells tres cops per fer descensos (orientats a N, amb bona neu), creuar llacs gelats i remuntar per comes i valls capritxoses, amb el premi d'arribar al Refugi d'Airoto. Hi hem arribat cansats pels canvis de pells però sobretot pel vent, que a darrera hora era quasi torb.
El refugi, lliure, està en perfecte estat: 6 matalassos, taula, sabatilles artesanes, estufa de llenya, i llum amb placa solar (fins a 3h): un luxe allí dalt!
L'endemà tornem cap a la Bonaigua passant per dos colls diferents i raconades encara més maques. El vent no ha bufat tant fort i tot plegat ens deixa més que satisfets. Ja vaig fer aquesta travessa al novembre del 1999 i espero no tardar tants anys a repetir-la: val la pena!
Resum de l'activitat:
Dissabte 10 de març. De la Bonaigua a Airoto, amb el Tuc de la Cigalera.
+1150/-1050; PD, S2-S3, **/***; de 5 a 7h (12km de recorregut i tres canvis de pells); totes les orientacions (N a NE en els descens).
Pòrt dera Bonaigua 2072m - Colhada de Montanbon 2400m - Tuc de la Cigalera 2502m - Colhada de Montanbon 2400m - Estany Pudo 2218m - Coll del Serrat de Garrabea 2355m - Estany de Garrabea 2173m - Estany del Rosari d'Àrreu 2020m - Plans d'Isavarre 2267m - Collada Sud del Serrat dels Plans 2365m - Refugi d'Airoto 2199m.
Diumenge 11 de març. D'Airoto a la Bonaigua, pel Coll de Pudo.
+950/-1050; PD, S2-S3 (S4 darrera pala), **/***; de 5 a 7h (13km de recorregut i tres canvis de pells, i motxila de travessa); totes les orientacions (S a SO en les baixades).
Refugi d'Airoto 2199m - Estany d'Airoto 2218m - Coll Nord del Serrat dels Plans 2400m - Punta 2522 de la carena del Rosari de Bacivèr - Tarters del Plans - Estany de Garrabea 2173m - Coll del Serrat de Garrabea 2355m - Estany Pudo 2218m - Coll de l'Estany Pudo 2330m - Bassa de Boscàs (sortir a l'O) - Ctra del Port de la Bonaigua 1990m (a 1,5km del Port) - Pòrt dera Bonaigua 2072m.
Meteo: Fred (3º a migdia a la Bonaigua), vent molt fort dissabte (per tombar la Rosa), més fluix diumenge. Millor neu dissabte que diumenge (més ventada), i amb el millor gruix que hem vist aquest any al Pirineu (40 a 60 cm de neu nova, sobre una base endurida per sobre els 2000m). Hi ha molta placa, però només es veuen perilloses les orientades de N a E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada