Tot just marxant de Barcelona ens arriba la notícia del traspàs del Joan Cervera, company del club i inspirador d'una manera de fer i de fer muntanya. Com molts d'altres el Joan ha estat d'aquells líders naturals que donen pistes i que com en Johan seguien la guia: Si vols alguna cosa fes-la !!!
Dissabte 20 d'abril Tête de Cialancion 3014m +1200m F+ S2
Hem fet la jugada mestra sortint el divendres per anar a dormir a l'entrada de l'Ubaye a Le Lauzet, ens allotgem a un hotel digne d'una comèdia del Tricicle, això si, era econòmic.
A quarts de nou ja som a Maljasset, un llogarret al final de la carretera de la vall on neix el riu Ubaye. Una mena de paradís de l'esquí de muntanya, al voltant hi ha un munt de cims de més de tres-mil metres amb varietat de dificultats. Ja hi havíem estat, però l'indret i les tres opcions d'allotjament et conviden a tornar abril 2014, març 2011, desembre 2007, abril 2016.
Fa fred i anuncien vent de nord, fem tota la sortida abrigats fins a les orelles. La neu al vessant nord comença ben aprop del poble i, després de saludar unes simpàtiques marmotes, ens endinsem per la bonica vall de Mary. L'itinerari per pujar el cim del Cialancion està ressenyat seguint el fons de la vall en direcció al coll de Mary i desviar-se a l'oest pujant pels llacs de Roure. Nosaltres decidim pujar a mitja cota de la vall, seguint l'itinerari de la Pointe Basse de Mary fins a la cota 2500m i anar planejant (puja i baixa) fins la part alta dels llacs. Arribats fàcilment al coll de Cialancion deixem els esquís i ens enfilem amb grampons per la carena i sense dificultats fins el cim.
Fem el descens seguint l'itinerari de fons de vall amb neu primavera endurida i una mica transformada a les cotes més baixes.
Ha estat una jornada llarga, l'acollida i el menjar al refugi del CAF de Maljasset és excel.lent, estem sols i l'endemà tanquen la temporada.
Diumenge 21 d'abril Pointe Basse de Mary 2126m +1230m F+ S3
Quarts de nou i ja som amb els esquís als peus, seguim el mateix itinerari que el dia anterior fins a la cota 2400m, també hem saludat les mateixes marmotes...
A la cota 2400m s'ha obert la vall i girem clarament direcció oest per pujar per amples pales en direcció al cim que s'intueix al fons. Ens han passat davant els típics dos veterans (vaja més veterans que nosaltres que ja tenim una edat...) que anaven a ritme àgil jovencell.
A mesura que ens apropem a la cota 2900 la pala es fa més dreta i segons condicions de la neu és recomanable fer un tram a peu per superar l'ample coll planer. Des d'allà seguim amb esquís fins a la base del cim que fem a peu els darrers 100m.
El descens el fem amb neu primavera cremeta...
A les 15h ja som de tornada capa casa per fer la darrera aventura, trobar algun lloc obert per menjar alguna cosa un diumenge a la tarda a França.
Aprofitant que és Sant Jordi..., hi ha llibres clàssics (com els cims) que cal llegir alguna vegada, també hi ha llibres moderns bons que els trobes remenant, xerrant i mirant ressenyes (com els cims) i hi ha allò de la moda i el que fa tothom (com els cims).
Agus i Ricard
Bones traces !!
2 comentaris:
Genial escapada!! Bons records!!!
Anar a buscar la neu més lluny ... sembla serà el que ens tocarà fer ... i l'heu trobat. Bona escapada!
Publica un comentari a l'entrada