25 d’abr. 2005

Piada Tuc de Salana 2483m - Val d'Aran - 23/04/2005

Enviat per Montse B.

Lluís, Kike, Ivan, Manel, Carles, Lali i Montse
Desnivell: +/- 750 m
Horari: 9:45h sortida – 13.15h arribada

En acabar la vetllada de dissabte per veure les fotografies del Bargadèra del mateix dia i de la ruta per Còrsega del Carles & cia. decidim per l’endemà anar cap a la Salana, un cim fàcil per anar amb colla amb diversos nivells d’esquí i una esquiadora de telemark de muntanya!

Durant la matinada de diumenge una tempesta de pluja intensa, llamps i trons ens desperta sobtadament dels nostres somnis. Unes hores més tard, Val d’Aran es lleva amb núvols baixos i força humitat.

Quedem a les 9h a Salardú, i xino-xano agafem la pista d’Aiguamòg fins al pàrquing del Pònt des Banhs. Quan som allà, el cel s’aclareix i el sol reconfortant ens recorda que cal posar-nos crema solar i prendre la gorra i les ulleres de sol.

Pugem per la coma de Montaner, passant pels corraus d’Espanha. Creuem a 2040m la pista de Pruedo i girant a mà esquerra, sortim al pletiu de Salana. Davant dels nostres ulls tenim la impressionant forma piramidal del cim. La marxa de moment es fa molt tranquil·la sobre una neu ja molt pastosa.

Arribem al coll i sobtadament el vent altra vegada de component SO ens bufa amb força i el sol queda amagat rera dels grisos núvols que van passant per sobre nostre. Allà ens trobem amb un grup d’aragonesos que també van a fer el cim.

Uns més avançats, altres més enrederits, fem el darrer i bastant dret pendent: quatre voltes maria i de seguida cal descalçar-se els esquís ja que per aquella aresta no hi ha neu.

Som al cim!! I ens sorprenen uns deu minuts d’una granisa molt agressiva: cal que ens abriguem i ens girem d’esquena, protegint-nos amb la motxilla.

Sembla que minva, vinga, som-hi!! A treure pells i preparar-se pel descens. Cap a l’esquerre de l’aresta hi ha una pala esquiable que després d’una mica de flanqueig ens retorna de nou al coll.

La neu altra vegada ens obliga a procedir amb el nostre millor esquí de supervivència. Els novells ens en sortim prou bé i l’esquiadora de telemark ens ofereix uns bonics viratges marca de la casa, espectacular!!

Anem baixant pel pletiu de la Salana i ens anem dient uns a altres que bonica que és la baixada quan hi ha bona neu!!

Agafem novament la coma Montaner, ara de descens i anant amb compte amb alguns forats que ens portarien de cap al barranc i algunes roques grosses que emergeixen entre la neu.

Arribem als cotxes, altra vegada amb el cel ben blau i el sol brillant de primavera. Organitzem el material i celebrem la sortida plegats amb un beure als Banhs de Tredòs.

Potser a partir d’ara haurem de seguir fent les bones traces per altres indrets de més alçada.