Parros i Muntanyo, primavera avançada al mes de Febrer

Ens citem a Salardú, al Xalet Refugi per sopar però no ha estat possible: la sortida de Barcelona ha estat horribilis i ha fet que cada cotxe arribés per un itinerari diferent a Salardú: els més tradicionals per Bonaigua o Pont de Suert i altres per Tremp-Coll de Perves-Viu de Llevat-Pont de Suert... tot son alternatives.

Els itineraris d'arribada no son lo únic diferent de la sortida, també les edats dels participants ho son, amb diferències de fins a 40 anys entre nosaltres. El motiu: un esquiador de muntanya de 20 anys, del grup de Joves, que s'incorpora a l'activitat de la secció d'esqui. 

I no nomès això, sino que també ens acompanya un unicorn rosa i un leopard disfrassat d'esquiador... en fin... hem tingut de tot, fins i tot hem trobat neu pols. 






Dissabte: Tuc de Parros (2.731m) 16km, 1350m, S2-S3

El paisatge a les cares sud és de mitjans de Maig: molt de verd i algunes clapes de neu.

Iniciem la ruta al parkig de l'estació de Beret amb esquis als peus i ens dirigim cap al Tuc de Miei (2.237m) amb una suau pujada per neu primavera, i eren les 9 de matí. 

Del Tuc de Miei carenejem fins al Tuc de Pedescauç  (2.371m). Treiem pells i en perdem alçada per una pala cara nord, on la neu estava ben dura, fins als peus de la coma de Parros.

Reprenem l'ascensió fins al cim de Parros, amb la única particularitat que hem de salvar un resalt de roca per seguir la ruta normal. 

Tot seguit, calcem esquis i arribem al cim oest del Parros (o el Parros d'hivern) on descalcem definitivament per, amb grampons, passar el coll de Parros en un terreny amb poca neu a la cara oest. 


Vigilant les grans cornises arribem al tuc de Parros (2.731m) on gaudim d'unes vistes esplèndides de tot el Pirineu, essent els més proper l'estany Montoliu amb el Tuc de Mauberme al seu darrera.

Retornem pel cami de pujada fins als peus de la Coma de Parros amb un descens amb neu primavera no fonda. 

Tornem a posar pells i ens dirigim veient sempre l'Aneto i la seva glacera, cap als Cap dels Closos (2.418m) on ja definitivament baixem amb esquis fins al cotxe.

Diumenge: Circular al Cap del Muntanyo d'Arreu (2.626m) 9km, 890m, S2-S3

La idea inicial de realitzar una circular al Tuc de la Salana queda totalment descartada al informar-nos al Xalet Refugi que hi ha 5Km de porteig. 

Aprofitem les instal·lacions de les pistes per trobar un recorregut amb neu. Així que decidim fer una bonica circular al Cap de Muntanyo.

Iniciem la sortida a les pistes de Bonaigua, cota 2000m (a les 9 del matí, el termòmetre marcava 8º... positius!! ). Resseguim una pista vermella en direcció contraria als que baixen, sense molestar-los, i de seguida que podem abandonem les pistes per anar a buscar entre valls solitàries als peus de la Cigalera i amb traces de neus pols, el remuntador del Tuc de la Llança.

Girem cap a l'est fins a arribar a la carena del cim. Els últims metres els fem amb els esquis a l'esquena.















Per la pala sud-est amb una fantàstica neu primavera, xalem de valent fins a arribar a l'estany Pudo, encara gelat.

 










Remuntem fins al coll de Muntanyó on ens animen i pujem fins a cota 2500, un cimet que no té nom, només per gaudir de la baixada.

Del Coll, sense més història, enllacem pistes negres i vermelles fins a tornar al cotxe, aquest cop, en direcció descendent.

Hi hem estat: Manel F, Ester C, Uxue P, Dani A., Hector A, Jaume S, Lorena T, Manel C, Marta B, Roger G, Xavi K, Alex M, Eli C

Bones traces,

Eli