25 de febr. 2020

Macedònia express, 21 a 24/02/2020

Esquí de muntanya a Macedònia del Nord


No és la primera ni serà la darrera vegada que fem cap als Balcans a la cerca de neus més exòtiques i d'hiverns amagats... i Macedònia del Nord ho té tot: cultura, gent acollidora, muntanya, fred, neu, gastronomia i logística fàcil!

Logística:

Vols directes lowcost a Skopje amb Wizz: divendres s'hi arriba a mitjanit a temps de llogar un cotxe i anar a un hotel. Dissabte, diumenge i dilluns s'aprofiten de ple car el vol de tornada és a les 17:50.

Hi ha varies zones per fer-hi esquí de muntanya: nosaltres hem triat les que fan frontera amb Kossove i Albània, a menys de 120km o 1h30' de cotxe, però veus muntanyes nevades arreu... hi haurem de tornar.

Activitat realitzada:

Dissabte 22 de febrer: Karabunar 2565m i Sini Vrv 2550m en volta circular des de Popova Shapka
+/-1100m, 15,5km; 5h; PD, ***, S2-S3

Popova Shapka és un poble a 1600m enlairat sobre la ciutat de Tetovo on hi ha una antiga estació d'esquí, aquest any tancada. Hi arribem d'hora però hem d'esperar fent cafès a que afluixi la nevada i sobretot el vent... finalment ens atrevim a tirar amunt i prosseguim per una pista que deixem de seguida per agafar un llom que s'enfila fins la cota 2500 on s'acaben els antics remuntadors.


Seguim en direcció oest, ja en terreny verge per lloms amplis fent cims secundaris. El dia s'acaba obrint del tot i el regal de vistes cap a les muntanyes de Kossove és temptador!

Al Sini Vrv 2550 traiem pells per arribar a un marcat coll, des d'on amb grampons pugem al Karabunar 2565m. A un parell d'hores que no tenim hi ha un clàssic, el Titov Vrv 2747m, amb una torre militar de vigilància abandonada (on ens diuen que s'hi pot dormir).

Tornem al coll i ens espera un descens desconegut per una vall orientada a sud-est que serà plàcid i amb neu pols fins la cota 1900m... i encara seguirem baixant per tornar a pujar en direcció N fins els límits de l'antiga estació, amb darrer descens fins el cotxe.

En 40min fem cap a la zona de Mavrovo. Hem encertat de ple en la tria de l'allotjament: un lloc que es diu "Ski Hut" no podia fallar... Som els únics clients de l'Ski Hut Gorica i ja fa dies que ens creuem e-mails per lligar la logística del cim que ens ha portat fins aquí, el Golem Korab 2764m.

Diumenge 23 de febrer: Golem Korab 2764m
+/-1650m, 20km; 7-8h; PD, ***, S3.
Golem Korab 2764m, a l'esquerra i Korab"2" 2764m a la dreta 

Recorregut en foto feta des de prop del cim. Es pot veure la llarga carena entre 2400 i 2600m que cal pujar i baixar abans d'atacar els darrers pendents fàcils del Korab. Pel descens ens hem llençat per la vall de la dreta.

El Korab és el cim més alt d'Albània i de Macedònia del Nord, bé, tots dos països diuen que el cim és seu... però això és el de menys, és un muntanyot immens! Des d'Albània, l'excursió sembla més curta i directe, però des d'on som ha calgut una aproximació d'1h en 4x4 fins la cota 1450m, passant un parell de controls fronterers, casi sense sentit ara que les neus ho tenen tot tallat per dalt.


La primera part del recorregut és molt amable, per pendent suau seguint el GR per un bosc esclarissat i després prats més oberts fins la cota 1900. Les pales es van redreçant i a 2100m s'arriba a una aresta on avui el vent i bufa molt fort. La resseguim, uns trams amb esquís i ganivetes i uns altres més drets, gelats i exposats amb grampons fins una successió de cimets sense nom entre 2500 i 2600m.


Del punt més alt ja veiem el nostre objectiu, encara més enllà... cal descendir 200m i pujar-ne 300 més, però fàcils i amb esquís fins al cim on hi arribem en una solitud i vistes gegants!

Pel descens tirem de mapa i per evitar desfer el camí de pujada, on hauríem de remuntar i esquiar trams força gelats, ens llencem per una vall més assoleïada més al sud, sabent que a 2000m haurem de tornar a la traça de pujada. L'encertem i ja només ens queda davallar en esquiada ràpida fins al punt de trobada o ens espera a l'hora convinguda (16:30), en Dimitar, del refugi, per tornar en 4x4 a la civilització: està casí tant content com nosaltres de que haguem fet cim i la fem petar parlant de tot...


Dilluns 24 de febrer: Volta pels alts de Mavrovo
+300m/-700m; 6km; 2h; F, *, S2

Volem anar al Medenica 2163m des de la carretera que porta al poblet de Galichnick, però a 1300m trobem massa glaç per seguir amb el cotxe i aprofitem que a 10' hi ha l'estació d'esquí de Mavrovo. Prenem un forfait de turista per uns 5 euros al canvi i prenem una cadira fins la cota 1700m des d'on ens inventem una ruta fora dels límits de l'estació cap a un turó sense nom. Baixada en neu primavera fins el cotxe i a les 12 ja estem dinant la delícia local, el Rebro vo Furna (costellam de porc al forn).

De Mavrovo a l'aeroport d'Skopje hi ha només 120km, per bona carretera.

Escapada molt recomanable, s'hi bé cal lligar la logística del Korab i mentalitzar-se de que és una excursió exigent...

Bones traces!!!
Marta i Jaume

9 comentaris:

Greg Van Hoof ha dit...

Fantàstic. Una abraçada :)

Ricard Martínez ha dit...

Que guapo !!! però no veig la fruita barrejada enlloc, jeje. En prenc nota de la sortida.

Carles Lluch ha dit...

Que bona! Felicitats!

Núria ha dit...

L'esperit de descoberta en el sentit més ampli ... Bona i interessant escapada!

Carles Perera ha dit...

Nova escapada a un racó inèdit! Quants llocs per descobrir! Felicitats!!

PepL ha dit...

Sortida de les grans, de les que van més enllà de l'esquí. En pocs dies es concentren els esforços i les ganes per conèixer nous espais que sovint passen desapercebuts per la majoria de mortals no autòctons. Costa sortir de la zona de confort però quan surts la satisfacció és de les grans, de les que emocionen, felicitats!

Jaume J ha dit...

Ostres Greg! A Mavrovo es veu que hi ha 700 ossos i quan ens ho van explicar em va venir el cap el teu nom i aquella travesssa amb tu i en Ppe al far.west a terres d'ossos... Abraçada, i gràcies pels comentaris: se que no estem sols, hi ha algun malalt més de neu pols, de ganes de descoberta i d'allò que sembla que alguns donen per extingit, l'excursionisme que jo li dic humilment més cièntific que esportiu o competitiu. Bones traces!

Berta ha dit...

Obrint-nos camí per nous horitzons! Enhorabona per l'aventura Marta i Jaume, la setmanes se us farà avorrida.....:)) Veient la neu que hi ha...ve molt de gust anar-hi!

Eli ha dit...

Una altre entrega dels exploradors de les neus... fantàstic i gràcies per compartir!