Entre Limone i Larche hi ha la Valle Stura, 20 a 23 febrer de 2020

4 dies d'esquí primaveral també poden ser un regal i si els intueixes val la pena aprofitar-los! 

Teníem ganes de tornar a Valle Stura i quan les ganes hi són... Aquesta vall com la de Maira, Grana o Varaita és el reflex d'un Piemont singular. Quan hi ets la mateixa solitud del lloc i l'austeritat dels pobles et fan retrocedir en el temps. A Valle Stura cada vall és diferent i entrar al seu interior és sempre una aventura d'aquelles que es recorden durant molt de temps. Si a més a més tens bon menjar i sota casa hi ha un spa que més pots demanar? 4 dies intensos d'esquí, ens allotgem a l'hotel Regina delle Alpi, a Pietraporzio Passem dos dies traçant a Valle Stura i els altres dos "in itinere", un des de Limonetto a tocar del coll de Tende  i l'altre prop de Larche, a la vall de l'Ubayette.

Dijous, 20 de febrer
Monte del Chiamossero o Ciamoussè de Limonetto, 2.476 m.
+/- 1.100 m., 9 km., 4h, PD+, **, S2-S3

Cim molt estètic, de fàcil accés, amb un bon i prolongat descens. Només té una mica de dificultat a la part final on es posa força dret, ideal pel dia d'arribada.

Sortim de l'estació d'esquí de Limonetto propera al coll de Tende. Inicialment seguim les pistes però aviat ens desviem a la dreta (W) per una pista encara innivada que desemboca en una zona més planera i oberta, travessem una palanca i ja som davant la immensa piràmide que conforma el cim, cartell indicador.

A cotes baixes no hi ha massa neu però no hem hagut de descalçar esquís en cap moment. L'itinerari cap al cim és evident. Els darrers metres descalcem esquís i posem grampons, la neu és dura i irregular.

Dalt del cim, som a la punta E., coincidim amb un parells italians amb força anys d'esquí a les espatlles i una energia del tot envejable, venen ganes de compartir traces, segur que ens podrien explicar mil i una aventures.

La baixada inicialment amb neu dura és desagraïda però poc a poc millora i al final gaudim de valent! Les vistes són immillorables, des d'allà s'albira la via del Sale que passa propera al coll de Tende, bons records d'una llaaaarga travessa btt entre l'Ubaye i el Piemont, encara no han passat 2 anys d'aquell estiu inoblidable. Arribem a la furgo a temps de fer un pica-pica, d'estrenar el "salutem per aqua" de l'hotel...i de gaudir de la plaent cuina italiana.

Divendres, 21 de febrer 
Testa del Ferro, 2.769 m.
+/- 1.400 m., 18 km., 6h, PD+, ***, S2-S3

Preciosa vall penjada que resta amagada darrera un contrafort boscós que costa una mica de passar però quan ets dins pots gaudir de magnífics paisatges i un plàcid terreny de joc.

Cerquem itineraris propers al nostre allotjament i després de la bona experiència de l'any 2018 al Borgonio calia buscar alguna vall similar que fes aflorar els instints més bàsics del cegesquiador i de veritat que la vall de Forneris és de les que ens agraden.

Sortim del petit nucli anomenat Villagio Primavera de seguida calcem esquís i avancem còmodament per una pista que finalitza al voltant dels 1.600 m. Davant nostre tenim un barranc ben encaixat i una muralla arbòria força pendent que haurem de superar amb grampons. Travessem el pendent per un camí gelat que finalment desemboca en la meravellosa vall suspesa de Forneris. Els horitzons s'eixamplen i el terreny es torna amable i acollidor. Resseguim la part més planera de la vall, cap a l'W veiem a sobre nostre una cabana. Nosaltres anem resseguint el centre de la vall fins a la seva capçalera on a l'esquerra veiem el coll de Panieres on hi ha un búnquer i tot de filats que recorden que en aquestes valls hi van haver soldats, segur que llavors aquestes muntanyes no tenien l'encant d'avui en dia. Arribem fàcilment que no ràpidament al cim, som a la dreta del coll de Panieres, magnífiques vistes!

Ara només queda davallar i desfer el camí de pujada, neu prou transformada arreu excepte a la part més pendent del recorregut on resta encara força dura, superem aquest tram ràpidament sense badar gaire.

Arribem a la pista, ens relaxem, i aviat la deixem esquiant plàcidament prop del riu, arribem amb esquís fins al poble, un plaer de sortida! Seguim amb la rutina diària: pica-pica, spa, sopar...i alguna grapa a l'únic bar obert del poble on som els únics clients.

Dissabte, 22 de febrer 
Pe Brun, 2.797 m.
+/- 1.430 m., 16 km., 5h, PD+, ***, S2-S3

Magnífica travessa amb una ascensió variada on es passa per un barranc i una canal ben dreta. Fet el cim esquiarem una carena amb magnífiques vistes abans d'afrontar el millor descens d'aquests dies, amb una vall franca i directa.

 Una sortida de les que fan afició. Tornem a Villaggio Primavera, aquest cop ens situem al final del nucli camí del coll de la Larche. Anem a buscar un barranc ben bonic que ens permetrà assolir alçada ràpidament, el barranc del Moulin Vecchio. En general avancem pel mig del barranc, aviat travessem una pista que ve de Bersezio i va fins al petit nucli de Ferrere, un lloc idil·lic on hi ha el refugi Becchi Rossi ara tancat.

Nosaltres no anem cap al poble, travessem la pista i continuem travessant bells pendents entre bosc fins al coll de Ferrere. Des d'allà veiem el nucli de Ferrere ben avall.

Resseguim una estona la pista (SW) que a mitja alçada recorre la vall de Ferrere. Treiem pells i fem un bonic descens fins situar-nos enfront la valleta de Gorgion Gros. La remuntem, aviat començarem a veure que no hi ha un pas fàcil cap al cim del Pe Brun, tot són canals més o menys amples.

 

Escollim la que queda més al sud del cim, la més ampla. Posem grampons just a tocar de l'esperó esquerra i la feinada que tenim per arribar a la carena...ens enfonsem a tope!

Dalt de la carena tornen els pendents suaus i agraïts, fem fàcilment el cim que queda una mica més al nord. Des d'allà ve la part més bonica de la sortida, bones vistes i una carena prou ampla que es deixa esquiar.

  Hem d'anar ben enllà fins a trobar el coll de Puriac des d'on podrem gaudir d'una vall avui franca i preciosa. Quan ens acostem al final de la vall flueixen els bons records de l'esquiada que vam fer l'any l'any 2014 després d'una bona nevada també camí de Grangie!

Arribem a la carretera amb més o menys glamour, i aviat aturem un cotxe que ens permet recuperar la furgoneta que hem deixat uns kms. més avall, gran dia i millors sensacions. Després la rutina de cada dia...

Diumenge, 23 de febrer
Tête de Parassac, 2.777 m.
+/- 1.000 m., 17 km., 4h, PD+, **, S2-S3

Excursió preciosa, el millor final per aquests dies. Un ascens franc i còmode i un descens llarg i prolongat amb tots els al·licients d'una gran vall alpina. Arribarem prop del poble de Larche per una pista d'esquí de fons.

Per donar-li una mica d'emoció a la sortida iniciem l'excursió al coll de la Larche/Magdalena. Planegem una mica (NW) i aviat tenim un bon descens fins l'immensa i planera vall de Lauzanier per on transcorre un circuit de fons.

Resseguim la vall (S) fins a la la cabana dels Eyssalps que no veiem, 1.970 m. A partir d'aquí comencem a pujar suaument fins a trobar el barranc de Pardon que resseguim per terreny fàcil i còmode (W) fins al cim on trobem un parell d'occitans, o així es defineixen al saber que nosaltres som catalans.

A partir d'aquí un festival de baixada per la immensa vall de Parassac (N) on trobem tota mena de neus...també pols... Baixem i baixem, no s'acaba mai, i avui ens toca tornar a casa... Al final trobem una pista d'esquí de fons que ens permet arribar prop del poble de Larche, sembla un lloc ben tranquil...però no serà així, al cap de mitja hora de ser allà apareix una marabunta mai vista d'esquiadors de muntanya alumnes d'uns curs que s'ofereix a Cuneo, vam calcular que un 10% de la població de Cuneo deu fer esquí de muntanya, impressionant! Venen de la vall de Courrouit...la deuen haver deixat ben trillada! Nosaltres contents de la solitud que hem viscut, per la nostra vall només hem baixat avui nosaltres i el dos occitants. Ràpidament cacem un paisà despistat amb voiture que convencem per que porti un conductor fins al coll de la Larche/Magdalena on tenim el cotxe.

Han estat 4 dies de confort, d'alegria, d'esquí pausat,...en definitiva una combinació perfecta d'esqui-salut-gastronomia, costa renunciar a aquests plaers de la vida!

 Bibliografia:

- Katia Tomatis. Scialpinismo in Valle Stura, 1:25.000. Torino, 2008.
- Jean-Charles Campana. Scialpinismo Alpi Liguri, Alpi Marittime, Alpes de Provence. Blu  Edizioni, 2015.
- Emmanuel Cabau i Hervé Galley. Ski de randonée-Alpes du Sud. Editions Olizane, 2011.

 Rosa, Jordi R, Jordi P., Oriol i Pep

Bones traces!