13 de març 2019

Tuc de Montanero (2582 m) i Bony negre (2721 m)

Dissabte al matí ens trobem amb en Sancho a la boca nord del tunel de Vielha amb la idea de pujar al tuc del port. Ens plovisqueja una mica però diu que de cara a migdia s’ha d’obrir. Es nota l’hivern tropical que ens està fent, fa dues setmanes ens vam calçar els esquis des del cotxe i avui no trobem neu continua quasi bé fins a la cabana del pontet, a la qual arribem primer per la pista que surt del pàrquing i després pel sender que duu al port, molt ben indicat. A partir d’aqui seguim pel fons de vall en direcció sud paralels al barranc de fontfreda per la dreta, deixant a la dreta el el camí d’estiu GR-211, que tornem a reprendre mes amunt, aproximadament a la cota 2150 m. Paisatges espectaculars en aquesta vall que fa ben poc que coneixem, i  que ens ha cautivat. Seguim en direcció sud-oest pel GR fins a arribar al peu del port de Vielha, que remuntem fent voltes maria pels pendents mes suaus de la dreta. A mitja pujada s’ens a girat mal temps i de cop estem al mig de la boira. Arribem al port (2443 m) i ens decidim pel tuc de Montanero. Deixem els esquis i anem carenejant a amb poca visibilitat fins l’avantcim (2570 m). Ens queda un pas de trepada una mica exposat que decidim deixar per un altre dia que puguem disfrutar de les vistes. Xal·lem en la baixada, en les zones ombrívoles més altes encara hi trobem una mica de neu pols.






Diumenge al matí tirem cap a Boí on agafem un taxi del parc nacional d’ Aigüestortes per pujar fins al planell de sant esperit. Ens deixa un parell de curves abans del planell, d’aquesta manera ens estalviem haver de tornar enrere fins a l’entrada del barranc dels llacs. Comencem la ruta doncs baixant de la pista per creuar el riu de sant nicolau i endinsar-nos al bosc dels llacs. Hem deixat enrera la zona més freqüentada del parc i ara anem per una vall ben solitària. Foquejem sempre a la dreta del barranc dels llacs, primer pel bosc  i després pel coster dels llacs. Sobre els 2050 m girem en direcció sud-oest cap a la font del graller i a partir d’aqui anem progressant fent traces pel llom que separa el barranc que baixa del coll del bony blanc i el barranc que baixa directe del bony negre. Arribem al coll (2626 m) ben acalorats, fa un sol de justícia i gens de vent. Pugem amb esquis fins on ens deixa la neu i fem els ultims metres a peu fins al cim. Des de dalt disfrutem d’unes vistes privilegiades i ens adonem que encara ens falta molt per descobrir de les nostres contrades!  









Sancho, Gabri, Marc
9/10.3.2019
Dia1: +1200 m, 4,5h, BEA-S3
Dia2: +1100 m, 4h, ME-S2

4 comentaris:

Gabri ha dit...

Entre els toretes, les high fly i les birres hem traçat unes bones sortides i les que ens queden per fer a la nostra terra.
Encara vaig calent pensant en aquelles valls i pales.....
Gran sortida!

Ernest ha dit...

Si veu fer el Bony Negre diumenge, segur que veu seguir les nostres traces de dissabte, que estàvem sols amb neu per estrenar. Un cim més que agradable! ;-)
Ernest de Sant Cugat

Núria ha dit...

Quin trio!!! A veure si encara en fem alguna abans no acabi la temporada! Bona sortida nois!!!!

Berta ha dit...

Enhorabona!!! Ganes d'anar-hi.....el Montanero em criiiida...