Havia de ser Cairàs, Monviso i Val Varaita i va ser "només" Cairàs..

1 a 5 d'abril de 2017

En primer terme a la dreta la Rocca Bianca, al fons el Monviso

Quan neva pràcticament 48 hores sense parar i cauen uns 70 cm de neu nova a cotes altes es difícil mantenir els plans inicials i això és el que va passar en el nostre intent de "giro ad anello intorno al Monviso". Una estada d'un dia i mig al refugi del Viso veient nevar i nevar dóna de si: tocar el piano, fer boulder,... i sobretot analitzar totes les possibilitats de pas cap a Val Varaita. A mesura que la neu anava caient les possibilitats anaven disminuint fins que la prudència recomanava cercar relleus més benignes. Així ho vam fer amb un trasllat curt, una mica més a l'Oest, cap als refugis de la Blanche i d'Agnel. També Cairàs però un entorn no tan dur com el que envolta el refugi del Viso. 

Ens han quedat unes ganes grans de tornar-hi per tal de fer el "giro" i així poder complir el desig de tornar a compartir una "locanda" tan excepcional com la Peiro Groso i d'aquesta manera unir en 4-5 dies aquestes valls occitanes avui dividides entre dos estats.

Divendres dormim a Embrun, a l'hotel de la Mairie. I dissabte ens llevem amb els paradistes del mercat, avantatges de dormir al centre del poble! 

dissabte, 6 d'abril

L'Échalp (1.701 m.) - refugi del Viso (2.460 m.)

4 h + 900 m. 10,3 km. F*

Sortim tranquil·lament amb els esquís a la motxilla del parquing que hi ha una mica més amunt del petit nucli de L'Échalp. Aviat trobem a l'esquerra l'antic camí del Monviso. Es tracta d'un camí d'abast començat a fer l'any 1864 i acabat l'any 1931. El camí passa a Itàlia sota el coll de la Traversette travessant un petit tunel d'uns 80 m. practicable a l'estiu a peu o amb btt. Quan aquest camí conflueix amb la pìsta que ve del riu (1.840 m.) calcem esquís, neva suaument. Arribarem al refugi fent una pujada molt còmoda: passem sota la Muntanya del Viso per després pujar SE prop del torrent de Peire Nere. Al refugi només estem nosaltres, una parella de francesos, el guarda i un piano

diumenge, 7 d'abril

Neva i neva, i ja no pararà fins la matinada de dilluns. El guarda no dóna l'abast a netejar la terrassa de neu. El refugi és auster, no té res a veure amb els refugis on pernoctarem després. Tanmateix, en Paul és molt competent i ens deixem aconsellar en tot moment per ell. Descartem aviat la idea inicial de travessar el coll de la Traversette, la nevada és important, es tracta d'un coll que a l'altra banda presenta certes complicacions. L'esperança és poder travessar prop del coll de Soustres, però amb tanta neu impossible... I aixi, entre boulder, piano i alguna esquiada de tarda decidim baixar de nou al cotxe i traslladar-nos al poble de Saint-Veran, a mitja hora de L'Échalp. 

dilluns, 8 d'abril

L'Échalp (1.701) - Refugi del Viso (2.460 m.)

3 h - 900 m.  10 km. F*

Ens llevem amb un dia nuvolat però que promet millor temps. Baixem del refugi seguint els consells d'en Paul que ens recomana baixar amb molta cura per la dreta del torrent de la Faïto. El guarda vigila la nostra baixada, avui cal anar amb compte! El paisatge està increïblement bonic, no parem de fer fotos. Quan som prop del torrent de la Guil resseguim l'itinerari d'anada. Arribem amb esquís al pàrquing.

Saint-Véran (pàrquing 2.011 m.) - Pont Vieux (1.960 m.) - capella de Chaussís (2. 395 m) - refugi de la Blanche (2.500 m.) - cota 2068 m (punta situada al N de la RoccaBianca)

5 h +1.050 m. 12 km F** S2 - S3

Del pàrquing que hi ha passat el bonic poble de Saint-Véran baixem amb esquís per la pista que porta al torrent de l'Aigue Blanche. El travessem pel Pont-Vieux i anem resseguint la riba esquerra del torrent fins a la capella de Chaussís. Vistes espectaculars. 

Des de la capella arribem aviat al refugi de la Blanche que és 100 metres més amunt SE. Ambient chill out a la terrassa del refugi. Els entorns del refugi són excel.lents per a la pràctica de l'esquí de muntanya. 

Des de la terrassa, entre cervesa i cervesa, veiem unes traces tremendes que guarneixen les pales que hi han sota l'espectacular Tête des Toillies. Decidim passar la resta de la tarda resseguint-les i així arribem al Vallon de Blanchet, una valleta suspesa que hi ha sota la Rocca Bianca. 

Les cerveses no ens han deixat el temps suficient per accedir a aquest cim i decidim fer un altre una mica més curt situat més al N. Vistes precioses cap al Monviso, per fi el veiem!! Baixada de somni i un bon sopar tot just arribar.

dimarts, 9 d'abril

refugi de la Blanche (2.500 m.) - coll de la Noire (2.955 m.) - La Petite Tête Noire (3.039 m.) - refugi de la Blanche (2.500 m.) - pic de Caramantran (puntes occidental i oriental 3021 i 3025 m.) - coll de Chamoussière (2.884 m.) - refugi Agnel (2.580 m.)

5-6 h + 1.160 m. 10, 3 km F** S2 - S3

Cal aprofitar una baixada com la de la tarda passada i cap allà hi anem. Aquesta vegada ens dirigim cap al coll de la Noire que és veu al fons S molt temptador. Coll de bon pujar que permet fer el pic de la Farnéiréta o la Petite Tête Noire, nosaltres optem per aquest darrer. La baixada tan bona com la del dia anterior, xalem!

Recollim les coses que havíem deixat al refugi i ja més carregats avancem NE cap al pic de Caramantran que és veu al fons, relleus suaus. 

Arribem fins a la primera punta 3021 m., baixem un tros a peu i de nou amb els esquís pugem la segona punta. Vistes excepcionals. La majoria baixem cap al coll de la Chamoussière. Un component del grup opta per anar cap a l'E, flanquejar la carena pel vessant S i anar a buscar una canaleta que connecta directament amb les pales que davallen al refugi Agnel, l'encerta de ple! Tots gaudim d'una bona esquiada amb força pendent fins al refugi, Tarda per badar mirant unes traces espectaculars que pugen a Le Pain de Sucre.

dimecres, 10 d'abril

refugi Agnel (2.580 m.) - coll de Chamoussière (2.884 m.) - cota 2962 ( punta situada al NW del coll de Chamoussière) - pista (2.340 m, prop de la cantera de marbre) - Saint-Veran (pàrquing 2.011 m.)

3h + 500 - 1.000 m. 11, 5 km. F* S2 - S3

El dia es lleva rúfol, canvi de temps, en tot cas sembla que aguantarà sense masses problemes fins al migdia. Resseguim les traces de baixada del dia anterior fins al coll de la Chamoussière i des d'alla fem un cimet 2.962 m. que queda just a sobre el coll NW. Baixem la pala SW, una mica dreta i amb neu dura però de bon fer. Baixada divertida, la boira va i ve, aviat s'esvaeix i deixa veure la capella de Chaussís encara lluny. Tracem terrenys suaus que desemboquen a la pista 2.340 m. que arriba a la capella després de passar per una interessant cantera de marbre. Ara resseguim la pista E, gairebé tota amb esquís, i arribem de nou al pàrquing de Saint-Véran deixant enrere moltes vivències i ganes de tornar-hi. Un bon dinar a Guillestre tanca uns dies molt especials. I acabem com vam començar, neu i més neu, i això sempre és alegria, sempre!!

Jaume F., Jaume R., Oriol, Toni, Xesco, Coco, Manolo, Joan i Pep

Bones traces!