Volta a Panticosa 13-16/4/2017

Comencem la nostra aventura dijous sant com cal amb un bon sopar al restaurant “el Embalse” del Pueyo de Jaca, un poblet situat just a sobre de l’ embassament de Búbal. Tres B, Bueno, Bonito y Barato. Com a plat estrella el confit d’ ànec, que disfrutem amb bon vi, bona companyia i celebració inclosa dels aniversaris de la Míriam i el Sergi. Acabada la vetllada, anem cap al refugi de la casa de piedra on dormirem aquesta nit.

Dia 1

L’ endemà amb les piles ben carregades sortim del refugi (1639 m) direcció cap a l’ Ibón
Bachimaña superior, pel GR11. Degut a la forta calor que ha fet durant aquests últims dies hem de carregar els esquis al coll ben bé fins al refugi del Bachimaña (2197 m). 

Calcem esquis i després de dubtar una mica sobre per on hem de passar, decidim travessar el llac pel mig, gràcies a les indicacions d’ una parella que anava darrere nostre i que s’ havia informat al refu. Un cop travessat el llac, veiem a davant nostre el port de Marcadau i a l’ esquerra els picos del Infierno i el coll de Tebarray. 

Tracem un flanqueig a dretes per rodejar la part final del barranc que baixa del Ibón de Gramatuero i després unes zigues-zagues per la part esquerra del barranc de la canal arribem fins a un replà abans del coll. Petita pausa per descansar de la forta calor i ganyipar una mica i enprenem l’ ultim tram fins al coll de Marcadau (2541 m). Una part del grup puja fins al pic de Marcadau (2675 m) mentre la resta espera al coll gaudint del dia assolellat. Pells fora i descens cap al refugi de Wallon. 

El descens és força entretingut, la neu és canviant i cal ficar-hi els cinc sentits. Davallem fins al pla de Loubosso veient el refugi Wallon (1865 m) al fons de la vall. Arribem finalment al refugi i passem la tarda a la terrassa fent una cervesa, petant la xerrada, remullant els peus al riu o fent una migdiada. 

El refu és una mica antic però molt acollidor i molt gran. El menjar molt bò i el tracte fantàstic, avui fins i tot amb “Gateau” i cantant “joieux Anniversaire”!


Dia 2

Sortim ben d’ hora i ens enfilem per la HRP que passa paral·lela al barranc d’ Arratille. El
creuem un parell de vegades i emprenem l’ ascens per la part esquerra del barranc fins arribar al llac d’ Arratille (2247 m). 

Fem una pausa per ganyipar i agafar forces i anem pujant cap al coll d’ Arratille (2526 m) des d’on veiem per primer cop l’ imponent Vignemale. 

Davallem uns quants metres fins a mitja vall i ens despedim d’ en Carles, Manel, Míriam i Nuria que tornen ja avui cap a casa.  
La resta del grup enfilem la vall que queda a la nostra esquerra i anem fent voltes maria per superar la pendent fins al Collado de los Mulos (2594 m). Baixem prudents, doncs la neu està pesada i es veuen força purgues a banda i banda. A mig camí ja es veu el coll d’ Oulettes, una part del grup decideix aprofitar el que queda de dia per pujar al coll i tornar a baixar. La boira però fa de les seves i arribant al coll ja no s’ hi veu gens... per sort a la baixada s’obre una mica i gràcies al GPS podem trobar el refugi.

El refugi Oulettes de Gaube està just al peu del Vignemale, no fos per la boira i tindríem unes vistes de revista. Això si, el refugi tot i ser una mica fred i humit està ben acondicionat i els guardes son molt amables. Passem la tarda entre fondue, vi, jocs i xerrades amb companys de travessa amb els que hem anat coincidint.

Dia 3

S’obre el dia ben clar i avui si que veiem el Vignemale! Tracem cap al coll dels Oulettes, la neu està molt regelada i hem de posar ganivetes, l’ ascens és farragós i fins i tot hi ha alguna patinada sense mes conseqüències. Finalment aconseguim coronar el coll dels Oulettes (2615 m). 

Pausa per agafar forces i emprenem el descens de la pala per neu dura fins a la vall de l’ Ara (2371 m). 

Seguim baixant fins a 2300 m just a sota de los Ibones de Batanes. Posem pells i anem flanquejant primer fins als ibons de los Batanes als que voregem i després fins anar a trobar el barranc de los Batanes i el GR11 que no deixarem fins a arribar a los baños de Panticosa. La calor apreta i ens trobem a la cara sud, purgues i curts trams sense neu on hem de treure els esquis. Poc a poc arribem al collado de Brazato (2566 m) des d’ on veiem a l’ esquerra el Pico Bacías i a davant a l’ altre costat de vall el Garmo Negro i els seus pics veïns.

Una part del grup fa el cim del Pico Bacías (2754 m) mentre la resta espera al coll disfrutant del sol. 

Iniciem un llarg descens fins al balneari, primer rodegem el Ibon dero Perforau per l’ esquerra i arribem fins a un punt en una cara assolellada on només hi ha una llengua de neu estreta per baixar. Aquí presenciem un altre moment crític del dia, patinada just al primer gir, silenci sepulcral entre la concurrència (tots menys algun motivat que anima al patinador per la bona actitud enfront la dificultat) mentre l’ altre baixa rodolant lentament pala avall....tot d’ un plegat i quan ja semblava que la inèrcia era imparable, un arbre talismà situat a mitja pala i una habilitat innata de supervivència fan que tot quedi en un petit ensurt i una anècdota per explicar. Respirem tranquils i restablim l’ ordre. Durant la resta de baixada comentem la jugada per activa i per passiva, tothom hi diu la seua. 


Seguim esquiant pel bosc fins que la neu desapareix (1900 m) i caminem tranquil·lament pel GR11 fins al cotxe. Tanquem la travessa amb un berenar-sopar, feliços i satisfets d’ haver-ho passat tan bé durant aquests dies.

Nuria, Manel, Carles, Míriam, Christian, Raquel, Sergi, Eric, Montse i Marc