Diumenge, 19 de Març 2017: Travessa circular: Vallter 2000 (2162m) - Portella de Mantet (2411m) - Pic
de la Dona (2702m) - Coma de Bacivers (2420m) - Bastiments (2883m) - Coll de la
Marrana (2539m) - Vallter 2000. Distància: 9.71 km, +1007m. Temps: 5h, 32min, 10s.
El dia no
podria convidar més per fer una activitat d’esquí de muntanya: sol radiant, un
bon caloret d’hivern, i amb la bona companyia de Rodolfo. 19 de Març: Sant Josep, Dia del Pare,..., i
dia de la Cremà de Falles!
Carregats amb
trons de bac, mos enfilem de Vallter
2000 fins a la Portell de Mentet en lo que va ser la nostra Despertà. La pujada ben coneguda per la mítica
Vallter-Mentet mos serveix per carregar la pólvora per un dia ben
prometedor. Els records de lo que va ser
una tarda tremendament ventosa segurament s’ho va emportar el mateix vent, com
el guant de la Berta (per cert, ni rastre d’ell).
Girem oest i
marxem amunt cap al Pic de la Dona. A la
cara nord es entreveu la serra de Bacivers, i davant la pala est de Coma de la
Dona amb un pendent prometedor per futures travessies. Ràpidament arribem al cim on mengem un petit
aperitiu antes de començar a baixar cap a Coma de Bacivers.
La primera
baixada és suau entre clapes de prat fins arribar al llom de la Xemeneia i
baixar per una pala bastant vertical de neu dura que a trams el seu pendent se
fa vertiginós. Orgullosos de la baixada posem
les pells i ens dirigim cap a Bastiments per la vall. Son les 12:00, l’hora de La Mascletà.
La pujada
suau se va començar a transformar en més empinada, i com si d’una maleïda
metamorfosi se tractés, a l’Esquena d’Ase, la neu tova va convertir-se en neu
dura relliscosa. Ja equipats amb les
ganivetes mos vam encarar fins a l’alçada del Pas del Bou. Davant de la mancança de neu tova i la
verticalitat del últim pendent fins a Bastiments, vam decidir treure els esquís
i fer els últims metres caminant.
Sobre
Bastiments hi havia tantes persones com a una comissió fallera, uns amb esquís, altres amb raquetes i alguns
vinguts amb grampons, però tots pujant des de el Coll de la Marrana. A dalt vam ser reconeguts per l’Albert del
Club Alpí Barcelona que venia amb un grup de 18 esquiadors!
Sobre
Bastiments vam observar la cara nord, vertical, desafiant, amb neu dura. Segurament ben d’hora se pot baixar, però per
ara quedarà com el Ninot Indultat.
Acabada de
fer les formalitats fotogràfiques del cim assolit, vam baixar direcció Coll de
la Marrana per un pendent de neu primavera i molt trepitjada. Les pales est verges que baixaven directament
cap a la zona de pistes ens cridaven amb els seus cants de sirena i sense
pensar-ho massa ens vam trobar fent girs sobre la seua neu. Una vegada a pistes, una fàcil baixada ens va
portar el punt de partida.
Arribada la
nit vaig estar pensant en futures eixides amb nous reptes: la baixada de la
cara nord de Bastiments i la pala est de Coma de la Dona. Una cosa ben certa al llit és que lo que
cremava a La Nit de la Cremà no eren
els pensaments sino la cara pel dia solejat que va fer, i de no haver-me posat
prou crema solar durant el dia.
Participants:
Rodolfo i Javier
4 comentaris:
Artista!!! Gràcies per pensar en el meu guant!!!! Algun dia el trobarem.....Sort que deu ser més feliç a la muntanya que dins d'un armari.....
Ben segur que serà feliç. Jo ho sóc més a la muntanya que engarjolat a Barcelona.
Molt bona crònica de muntanya...i fallera! Haurem d'atacar el ninot indultat l'any que ve!
el vent s'ha emportat moltes coses a l'Oriental aquest any... tot sigui així, per mi que el tinguem sempre amb les condicions d'aquesta temporada, bona piulada!
Publica un comentari a l'entrada