26 d’abr. 2017

Festival de cims a la zona de Benasc, 22-23/04/2017

Pic del Mig 3.340m, Pic de Corones 3.298m, Tuca del Coll de Corones 3.196m , Pic d'Aneto 3.404m i Pic d’Alba 3.112m.

Per tancar una setmana intensa i atès a les altes temperatures de les darreres setmanes, plantegem sortida a la zona de Benasc.
El cap de setmana l’organitzem en 2 quartets (un per dissabte i l’altre per diumenge) - tot i que alguns músics repeteixen – però en l’execució sempre hi ha lloc per a la improvisació.

Sembla que no som els únics què hem tingut aquesta idea doncs tant la Renclusa com Hospital són plens (llista d’espera al refugi) així que haurem de sortir des del cotxe.

 

Dissabte 22 d’Abril de 2017: Pic del Mig 3340m, Pic de Corones 3298m, Tuca del Coll de Corones 3.196m i Pic d'Aneto 3404m des de Llanos de Hospital
+/- 2000m; S3  (+/- 1800m els que hem fet només Aneto)

Fem nit a l’Escuela de Montaña de Benasque (lloc molt correcte i on pots esmorzar tant aviat com vulguis) i a les 7:00h som al parking - un quants metres sota Llanos de Hospital.
El nostre objectiu d’avui és el Pico de Coronas i el Jordi vol fer la Tuca del Coll de Corones per completar un cim secundari què encara no té .
Carreguem esquís al parking i ascendim per la pista asfaltada. Després d’un parell de quilòmetres (15 min) calcem esquís i anem progressant pel bosc de la dreta de la vall fins arribar a la Renclusa. Constaten que no estem sols, la muntanya és una dispersió de grups amb l’objectiu de coronar els diferents 3000s de la zona.
Anem progressant en direcció a la glacera de la Maladeta (direcció sud) guanyant metres de desnivell i encarant-nos cap a la bretxa del Portillon superior (2880). La neu està dura però es pot anar avançant prou bé i esperem que el sol que fa la vagi estovant per gaudir d'un bon descens.  Alguns posem ganivetes en alguns trams però hi ha també qui puja sense.
Superat el coll tenim les primeres vistes de l’Aneto que ens tempta així com de tota la serralada. Seguim avançant i per sorpresa ens trobem a la Mercè i l’Eli fent un mos i ens diuen que van a l’Aneto ... aquesta és la gota que faltava per afegir-lo a la llista de cims per avui – les ganes ja hi eren.
Els nois van molt forts, així que fem 2 grups i jo em quedo amb les noies per anar a l’Aneto mentre ells aniran abans a fer la trilogia de pic del Mig a coll de Corones.
Ells enfilen cap al coll del Mig, entre el pic de Corones i el pic del Mig - estret coll que assoleixen amb esquís  als peus -, deixen esquís i motxilles i s'enfilen al Pic del Mig amb una senzilla grimpada en roca amb trams de neu. De retorn al coll, esquís a la motxilla i cap el Pic de Corones, caminant per neu pel vessant sud i a uns 20 minuts del coll fan el Pic de Corones i en uns minuts més passen per la tuca del Coll de Corones. El descens cap el coll de Corones és variat, un tram de roca fàcil, un corredor de neu fins a tornar a l'aresta de roca també fàcil i un pendent de neu fins al propi coll de Corones, on acaben aquest tram d'alpinisme senzill però alhora bonic. Calcen esquís i enfilen cap el Pic d'Aneto per atrapar a les noies. 
Ens trobem abans del pas de Mahoma on arriben molt satisfets per tot el que han fet.

Entre els que no es decideixen a passar, els que van i els que tornen, més algunes cordes pel mig, el pas de Mahoma sembla les Rambles per Sant Jordi ;-). Aprofitem un bon moment entre grups i ens plantem a sostre del Pirineu. Gran dia!!! en tots els sentits: bon temps, vistes excel•lents, bon grup i cim!
A la baixada, fins una mica més avall de coll de Corones, trobem neu més ben conservada per temperatures no tan altes i de bon esquiar, però a mesura que anem baixant, s'ha començat a endurir i no ens permet gaudir tant del descens fins a cota 2200 aproximadament, on trobem neu primavera de la que es deixa esquiar amb facilitat.
Aprofitem el descens per rebre consells dels bons esquiadors del grup: posició, pes, etc.
Quan arribem al Pla d’Aigualluts, el creuem amb esquís però a la part final hi manca neu i hem de descalçar uns quants metres. Després podem tornar a posar-los anant pel vessant NE (esquerra orogràfica), passant per la Besurta i fins ben aprop de Llanos.

 Diumenge 23 d’Abril de 2017
Per unes molèsties dels integrants, el quartet es converteix en dos duets i sortim uns a fer el Pic d’Alba i els altres la colladeta del Forau Tancau.

Pic d'Alba 3.112m pels Tubs de Paderna
+/- 1400m; S3
Iniciem la ruta novament a Llanos del Hospital, avui  una hora més tard, seguint la pista que aviat deixem per anar en diagonal pel bosc caps els tubs de Paderna. És una zona de bosc amb cingleres intercalades  amb pales de força inclinació. La neu als tubs està molt dura, comencem amb ganivetes encara que al final és més ràpid treure esquís i aprofitar l’escaleta que han fet en una banda la gent que ha anat pujant sense esquís.

Superats els tubs arribem a uns plans molt oberts entre el Pic de Paderna i la Tuqueta Blanca de Paderna per on anem progressant guanyant desnivell per diverses pales fins arribar al balcó on traiem esquís.
L’ascensió segueix amb grampons i piolet per un curt corredor que porta creuar la cresta de la Tuca Blanca que s'enfila fins el pic d'Alba, però l'itinerari passa al vessant oest, allunyant-se de la cresta fins que gira a nord per assolir  l'avantcim per la pala final. Només resta fer un curt tram de cresta que ens duu, ara si, al cim.
 

Grans vistes en un dia esplèndid.
A la baixada, s'ha ennuvolat i la neu segueix endurida així que mirem de dirigir-nos cap on ha tocat més el sol. Els tubs de Paderna els trobem millor del que pensàvem i podem baixar-los esquiant sense problemes.
Desfem el camí d’anada i arribem a pocs metres del cotxe amb els esquís.
Un diumenge que completa un cap de setmana molt ben aprofitat.

 Colladeta del Forau Tancau 2.514m pels Tubs de Paderma
+/- 800m, S3
L'altre duet decidim fer la coma de Forau Tancat, que ens regala un dia de muntanyes solitàries de les que tan ens agraden.  Ni rastre de ningú, obrim traça, i a la part alta ens trobem amb una neu sense tocar que ens permetrà després gaudir d'una boníssima baixada, fins a la part alta dels tubs, on es comença a transformar.
Aquest collet es troba entre la tuca d'Esera i La Tuqueta Blanca de Paderna, que ens mira temptadora, però deixem per una altra ocasió .
El coll té unes grans vistes sobre el Posets, i , ben a prop, el pic de l'Alba al que es pot arribar des d’aquí per les seves pales nord-oest.
Baixant pels tubs de Paderma,  gran alegria,  ens trobem casualment amb la Núria i el Jordi de nou, i tornem a formar el quartet - ara potser una mica més desafinat – i és que en aquests tubs algun instrument s’ha "abonyegat"!
Un preciós cap de setmana que disfrutem de valent, en gran companyia!

Oriol, Gaspar, Jordi G, Mercè, Eli i Núria
Fotos: Jordi G i Mercè

4 comentaris:

Berta ha dit...

Quin concert!!!!! Enhorabona!!!!

Anònim ha dit...

Quina feinada Núria & co! i en Jordi, això és fer un bon sant!!!
feliictats
Jaume

Mercè Benet ha dit...

Bravo per la piulada Núria, que reflecteix aquesta sortida fantàstica!

Jordi G ha dit...

Gràcies, Berta!
Jaume, no se si em felicites pel sant o per la sortida, doncs gràcies dobles per si de cas!
Núria, m'afegeixo al que diu la Mercè, gràcies per la piulada en equip! I l'any que ve ja et toca un 4000 amb esquís, eh?