4 d’abr. 2017

Travessa del massís del Blinnenhorn



Entre Binntal i Val Bedretto (Suïssa) passant per Val Formazza (Itàlia)


Panoràmica des del cim del Blinnenhorn, amb el Weisshorn a l'oest, l'Oberland dominant al nord i el massisos del Dammastock i Tödi a l'est.

Una alta zona que feia temps que esperava una oportunitat ben amunt a la llista de pendents. Un altre raconet dels alps suïssos sobre el que els pirinencs no acostumem a fixar la nostra atenció. La zona del Blinnenhorn es troba al final del Valais, ja entrant al Ticino, i amb la vall italiana de Val Formazza al mig. Hi ha molts refugis guardats que faciliten les travesses, i els cims son sovint molt assequibles i esquiables. Una travessa clàssica a fer enllaça el Coll del Simplon amb la vall de Bedretto en 5 o 6 dies. Però com que la finestra de bon temps és curta, adaptem la ruta a la previsió meteorològica. Entrem per la vall de Binn per fer drecera, i per que també s’ho mereix. Finalment resulta una bonica travessa en que aconseguim pujar als cims més destacats de la regió sense esquilar en excés la nostra butxaca aprofitant els refugis italians de Val Formazza. Grans prespectives de bona part dels Alps, som molt a prop del melic de Suïssa.

Aquest hivern 2016/2017 està sent escàs de neu als Alps. Trobem la neu força alta, cap a 1800/1900m a les solanes i a 1500/1600m a les obagues. Dies abans de la nostra visita, hi va haver una forta nevada seguida de vents molt violents que va provocar un episodi de d’allaus encara visibles arreu. Trobem la neu endurida en cotes mitges el primer dia, i encara força pols a les obagues altes que aguantarà fins al 3er dia de la travessa. Les solanes, dura al matí amb bon regel, transformant al llarg del dia. El darrer dia de travessa vam tenir boira i vent, amb una pujada de temperatures que va deixar la neu en bastant males condicions.



 

Dia 1 (28/03/2017). Fäld /Binntal (1520m) – Grosses Schinhorn / Punta di Valdeserta (2939m) – Mittelbergpass (2824m) - Passo di Valdeserta (2664m) – Blatt (2100m) – Mittlenberghütte (2393m). +1800m/-920m. S3, ***, 7h30

 
Arribant al Passo di Val Deserta, amb el Grosses Schinhorn i el Mittelbergpass darrera.



 
Dediquem el primer dia de travessa a fer una aproximació al refugi amb ascensió a un dels cims que fa frontera amb Itàlia. Surt una etapa preciosa, que també podria ser una bona circular de dia. Hi ha dos refugis per fer nit, la Binntalhütte del CAS (lliure al hivern, però totalment equipada) i la Mittlenberghütte, refugi guardat els mesos de març i abril.

Sortim de Fäld amb els esquís a la mà, però no triguem ni 5 min a calçar. Seguim l’itinerari 461 fins al Geisspfadsee, passant per Mässeralp. Trobem la part baixa de l’itinerari una mica trinxada pels efectes de les allaus d’aquest hivern. Passem pels plans de Manibode, contràriament al que indica l’itinerari del mapa, variant més lògica al nostre entendre.  Un cop al collet que dona entrada a la cubeta del Geissfadsee, flanquegem i pugem en direcció nord cap al coll de Mittelbergpass. El cim del Grosses Schinhorn és espectacular, de fàcil accés pel sud, però aparentment inexpugnable des de l’est, en que només es veu una fina agulla retallada contra el cel.





El descens entre el Mittelbergpass i el Passo di Valdeserta és d’aquells que es recorden, per la bona neu que trobem a la obaga i per l’escenari que travessa. Aquesta petita coma és un tresor ben amagat. Cal remuntar uns 50/60m amb pells de nou per guanyar el segon coll. Arribats al Passo di Valdeserta, ens espera un descens a nord sostingut al principi i relaxat en el darrer tram fins als plans de Blatt. Molt bona neu de nou que ens va gaudir de valent.









A Blatt, cal posar pells i remuntar per la solana fins al refugi de Mittlenberghütte. Son 300m més que amb la calor de migdia es fan pesats. Cal anar a buscar unes terrasses successives que s’enfilen cap al NE en direcció al Hohsandjoch i recular cap al O per arribar al refugi de Mittlenberghütte en baixada. Petit, de 25 places, acollidor, només trobem a la Pia que se’n cuida, recollint l’aigua de la neu que es font del teulat i cuinant amb fusta amb una cuina econòmica com les d’abans. Fantàstiques vistes amb posta de sol sobre la vall de Binntal.

 

D2 (29/03/2017). Mittlenberghütte (2393m) – Hohsandjoch / Passo del Sabbione (2901m) – Ofenhorn / Punta d’Arbola (3236m) – gelera cota 2630m – Hohsandhorn / Punta del Sabbione (3182m) – Mittlenbärgpass – gelera cota 2900m - Strahlgrät  (3160m) – Rifugio Claudio e Bruno (2708m). +1850m/-1540m. S3, ***, 7h15

Mont Rosa, Weissmies, Mischabel ... des del cim de l'Ofenhorn

 


Avui entrem en terreny de geleres, però son petites i amb prou feines veiem cap esquerda. Encadenem dos dels cims més destacats de la zona, i ens regalem un darrer descens per gaudir de la bona neu en cotes altes. Avui ja trobem més esquiadors circulant per la muntanya, i més traces al nostre pas.

Pujada al Hohsandjoch sense complicacions per l’itinerari 520b. Al coll calcem l’arnés ja a Italia, seguim fins al Ofenhorn o Punta d’Arbola per l’aresta NE (itinerari 520a dels mapes). Grans vistes des del Mont Blanc al Bernina, tot i que destaquen els cims a banda i banda del Valais, des del Mont Rosa fins el Finsteraarhorn. Fem el descens per de la piràmide somital per una coma obaga més al O que l’itinerari de pujada. D’aquí flanquegem a buscar el descens més habitual i cap a 2630m ens aturem en un planell a la vora d’una illa rocosa entre diferents braços de les geleres.






De nou amb pells ens enfilem ja fora de la gelera cap al NO seguint l’itinerari 522c cap al cim del  Hohsandhorn  o Punta del Sabbione. Pales solanes que encara no han acabat de transformar, tracem encara  a bona hora. Des del coll (3006m) fins al cim, cal seguir l’aresta S que esdevé una pala de pendent creixent que ens obliga a fer els darrers metres a peu abans d’arribar a la creu del cim. Aquest darrer tram és desaconsellable avançat el dia si el sol treballa la neu.





Descens cap al coll sobre l’aresta E des de on ens aboquem al vessant nord fins a cota 2900m aproximadament. Ens aturem aquí per fer una darrera remuntada, com els bisos en els concerts. Ens enfilem fins a la Strahlgrät aprofitant una traça que ja hem clitxat des del cim anterior. Des d’aquest punt de l’aresta, ens espera un darrer descens gloriós per emmarcar: bona neu pols, pales amples i regulars, pendent continua i senzilla.






Baixem per la vall fins a cota 2550m aprox., on posem pells i remuntem fins al refugi. Es pot intentar flanquejar pel vessant solà per estalviar-se aquesta remuntada, però pensem que no val la pena, es triga el mateix, i el terreny es menys segur a segons quines hores.

 

D3 (30/03/2017). Rifugio Claudio e Bruno (2708m) – Blinnenhorn / Corno Cieco (3374m) – Griespass / Passop del Gries (2460m) – Bättelmatt (2100m) – Coll S del Corno Gries (2756m) – Rotentalhorn / Punta di Valrossa (2968m) – Valrossa – Rif. Maria Luisa -CAI (2160m). +1650m/-2200m. S3, ***, 8h

 

Cim del Blinnenhorn

El tercer dia pugem ben d’hora al Blinnenhorn, cim més alt de la zona i que bé li podria donar el nom a la regió. S’hi troba també la gelera més llarga d’aquest massís. Pugem al cim pel coll de Rothornpass (3112m) i per la pala S encara sense transformar. Tornem a ser a Suïssa. El descens el fem cap al embassament de Griessee (2386m) esquiant la gelera de Griess seguint l’itinerari 500. Cal anar cap al E sempre per la banda dreta de la llengua de gel. Hi ha un sol indret en que la gelera es trenca i apareixen esquerdes, però amb bon temps és fàcilment localitzable. Molt bona neu, pendents molts suaus a tothora.




 

Abans d’arribar a l’embassament, flanquegem pel S i posem pells per arribar al coll de Griesspass. Fem el descens cap al S (Itàlia) fins a la plana de Bättelmatt per l’itinerari 52b. Sort que hi passem d’hora, aquí es veuen moltes allaus de fusió de mida important. No és bon lloc per passejar segons quina tarda. Ganyipada, pells, i cap amunt.


Ens enfilem cap al E per anar a buscar el coll de 2756m entre el Grieshorn i el Corno Bruni. Aquest itinerari no apareix dibuixat als mapes de neu suïssos. Cal remuntar les pales tallant les marrades de la pista inicialment per acabar seguint-la fins enfilar-se sobre un llom a la dreta del barranc. Remuntar aquest llom i acabar entrant a la coma fins entrar a la cubeta superior. El coll s’assoleix amb esquís als peus. Un cop d’alt, intentem fer un cim més, ja sigui el Grieshorn  o bé la Punta de Valrossa.  Com que les pales solanes que tenim a l’esquerra no inspiren gaire confiança amb el sol que cau del cel, no queda més remei que perdre uns 60/80m per entrar a la valleta per un punt més segur. Remuntem la coma entre els dos cims, i acabem triant el cim de la Punta di Valrossa que sabem que és més senzill (no son hores per enredar-se, el sol es fa notar a la neu ja en aquesta orientació). Atenció! No enfilar-se a l’aresta O del cim, hi ha una agulla rocosa descomposta que barra el pas. Cal flanquejar la base del cim amb esquís i fer-li el tomb pel sud abans d’enfilar cap al cim.


Descens cap al Refugi Maria Luisa per la Valrossa. Si ens mantenim elevats el Corno Mutt, ens estalviarem remar a la part plana de la vall. Refugi amb totes les comoditats, dutxes, bar , wifi, etc.

 

D4 (31/03/2017). Rifugio Maria Luisa -CAI (2160m) – Kastellücke (2714m) – Basòdino (3272m) – Central de Robièi  (1890m) – Lago Bianco – Lago Sfundau – Passo di Cristallina (2568m) – Valtorta – Ossasco  / Val Bedretto  (1313m). +1880m/-2700m. S3, ***, 10h30

 

Cara est del Kastelhorn, camí del Basòdino

Ens llevem una hora més d’hora de l’habitual, a les 05h aquest cop. El dia serà llarg i tenim feina. El matí es lleva tapadot, amb cims emboirats. Fem el Basòdino en travessa, pujant pel Kastellücke (Suïssa de nou) seguint l’itinerari 514c. No gaudim de gaires vistes, però tenim traça vella per orientar-nos quan la boira és més espessa. El cim el fem amb grampons per l’aresta SE. Bon descens seguint l’itinerari 514a pel vessant E fins al punt a cota 2402m. Aquí cal estar atent per saltar de vall. Tram intuïtiu i no evident, cal abocar-se i cercar el millor pas per baixar. Després descens sense massa interès fins a la central de Robiei. Neu molt pesada tot i l’hora i el dia no ajuda a llegir el relleu.




L’espectacle a Robiei no és precisament bucòlic. Formigó, telefèrics, preses, alta tensió, etc. Ara comencem a entendre perquè no hi ha cap esquiador ni traça per aquesta banda. Sembla que ningú no s’atansa a aquesta vall, i potser hagués estat millor idea tornar pel Passo San Giacomo cap a All’Acqua. En carreguem de paciència i començem a remuntar cap a la Capana Cristallina.

Ens costarà força suor arribar-hi. Neu pesada i molt transformada, el fogony i els núvols l’estan acabant d’espatllar. L’itinerari és força exposat a les allaus, i cal remuntar algunes pales de fort pendent que, amb les condicions que trobem, ens obliguen a avançar amb prudència. Seguim l’itinerari 514d, però acabem atravessant el llac de Sfundau per evitar les pales més altes del itinerari anterior. Alleujats arribem a la Capana Cristallina al cap de 2h45m de feina dura.




Trobem el refugi buit d’esquiadors, i els guardes l’estan tancant tot i ser divendres. A les 17h els ve a buscar l’helicòpter. Les previsions son dolentes, i les condicions actuals perilloses i ruïnoses per esquiar, així que tanquen la paradeta per uns dies. Fer un beure i baixem també. Llàstima, el refugi és espectacular, i ja voldríem fer-hi nit i voltar pels cim propers l’endemà. Però  ara toca baixar i  deixar-ho per una altra ocasió.


Descens de supervivència fins Ossassco per la ruta 13a, amb neu pesadíssima, no llisquem ni de baixada, i les voltes maria estan a l’ordre del dia per conservar els genolls intactes. Malgrat tot arribem amb mitja hora de marge abans de que passi el bus.

Retorn a Fiesch en bus fins Airolo, i 3 trens fins a Fiesch. 2h30 de viatge al cap i a la fi, gaudint dels trens Suïssos, que com tot, s’ho fan pagar aquí.

Mapa 265 S Nufenenpass E:1/50.000 del CAS
Guies del CAS Walliser Alpen Ost (alemany) i Ticino/Mesolcina/Calanca (Italià)
Sci Alpinismo in Ossola



Bones traces,
Andrea, Marc, Montse i Carles

8 comentaris:

Ernest ha dit...

Uff... espectacular activitat. M'impressiona l'ordre de les traces de baixada.
;-)

Jaume J ha dit...

Gran travessa! Per les fotos semblen millors condicions que no dius... i els desnivells i tria de recorregut, buff! sou els mestres de les travesses... per cert, mira quin llibre us faltava i ja em mirava al 2012:
https://twitter.com/jaumejubert/status/258692653313564673

Carles Perera ha dit...

Impressionant travessa, impressionants fotos, llocs i descripció.. Felicitats!!!

Andrea o zenéize ha dit...

Uns dies memorables! Cims molt macos, paisatges increïbles, baixades superlatives en neu pols, refugis encantadors i companya immillorable.
Gràcies per la piulada i les fotos, Carles. I gràcies per compartir amb un profano el vostre amor per la muntanya, els vostres coneixements i aquest fantàstic itinerari.

Anna Mesalles ha dit...

És cert el que comenta el Jaume, a les fotos no sembla tan dolenta la neu

bones baixades i bon"brodat" de traces de baixada

Enhorabona per la travessa!!

Mercè Benet ha dit...

Ufff! Sense paraules! Impressionant!

Carles Lluch ha dit...

Merci a tots. Vam xalar molt els 3 primers dies per dalt.
Jaume, vam fullejar el llibre al refugi Maria Luisa. Compra molt recomanable, entenc que l'han reeditat, bona senyal.
Ganes de tornar-hi a fer-hi una estada a fons de vall, amb sortides de dia aprofitant les neus de l'hivern. I si les condicions son bones, també es pot aprofitar el Simplon per pujar a major cota.
Salut!

Berta ha dit...

Feinada!!!!!! Impressionant currada!!! High level....