8 de des. 2016

Quatre dies per valls occitanes 3 a 6/12/2016

Esquiant per Val Mairo, Val Varaita i Val Grana

L’afany de sempre de conèixer altres muntanyes ens porta altra cop a les valls occitanes dels Alps Italians. També com casi sempre, busquem el caliu i la bona gastronomia i anem a petar a Chianale, poble a 1800m al cap d’amunt de la Val Varaita, just als peus del Coll de l’Agnello. L’encertem de ple i no podem fer altra cosa que recomenar el lloc: Locanda la Peiro Groso. Som els primers (i únics) ostes de la nova etapa de l’allotjament, ben portat per la Paola i l’Andrea, i ens tracten a cos de rei!

Sortim divendres cap a un F1 de Niça i dissabte abans d’arribar la Val Varaita, fem una incursió a la Val Mairo per fer un cim. Diumenge i dilluns no toquem el cotxe, sortint amb esquís des del poble i dimarts abans de tornar ens desviem a fer un 4rt cim a una vall desconeguda al sud de la Val Mairo, la Val Grana.

Les nevades del novembre van deixar gruixos importants en aquesta zona i trobem neu des dels 1700m que encara es conserva pols a obagues i cotes altes. L’anticicló fa la resta. Bé, fa més del compte i els dos primers dies les boires del piemont són gruixudes i no veiem el sol fins a superar els 2100-2200m.

Resum de l’activitat

Dissabte 3 de desembre de 2016. Punta Sibolet 2584m des de Tolosano (Val Mairo); +/-1000m; **, F, S2 (es poden anar a buscar pales S3); 4h

Tornar a la Val Maira és especial. La carretera estreta, costeruda i gelada al final, l’entorn auster i dur, el dia gris que fa (boira alta), la solitud, etc. predisposa a un esforç doble per a una recompensa incerta, que finalment arriba i és triple! Resseguim el camí, esquís als peus fins la cota 1900, passant per casalots abandonats vestigis d’altres èpoques i girem totalment a l’esquerra (E). Passem uns prats, un tram de bosc esclarissat de làrix, i després llomades molt suaus fins un collet i el cim, ressorgit de la boira, amb el sol de tarda, els alps, la Val Maira, un espectre de broken...

El descens és bo, amb trams de pols i ensigalada buscant pendent que després cal remuntar per tornar al camí de pujada, molt satisfets i amb gana. Ara cal anar a sopar a la Val Varaita, tan a prop i lluny alhora!

Diumenge 4. Cima de la Rossette 2905m des de Chianale (Val Varaita); +/-1100m; *, F,S2-S3; 4-5h


Sortim de la locanda caminant pel poble, dels més bonics d’Itàlia diuen. No hi viu gaire gent a l’hivern i ens asseguren que som els únics turistes que hi dormim aquests dies. Fora el poble calcem esquís i trobem una munió de raquetaires i esquiadors que aparquen el cotxe al final de la carretera que puja al Colle de l’Agnello. És diumenge i hi ha molt d’ambient a baix però la boira i els metres de desnivell ens deixaran casi sols al cim.
Es segueix la carretera colgada de neu fins la cota 2500 (de de la cota 2300 ni s’intueix i es van tallant les llaçades que fa). Ja fora la boira, l’ambient de tres mils i valls amagades és immens. Just davant veiem l’Asti, i en direcció NE i per pendents moderats arribem esquís als peus al cim. Apareix el Viso, grandíssim.

La primera part del descens torna a ser en neu pols i després molt ràpid resseguin el coll. A la Peiro Groso ens espera un aperitiu de formatges, viandes, i birres memorable.

Dilluns 5. Costa Ciaber 2821m en travessa S-N des de Chianale (Val Varaita); +/-1000m; **, F, S3; 4-5h

A Chianale no hi ha ni una ànima, és tot per nosaltres i avui ens depara festa grossa. Ens enlairem pels prats solans de darrera el poble, per neu dura i fort pendent resseguint alguna traça vella. Més amunt el pendent és més moderat i les pales immenses, però ataquem el cim amb un objectiu ocult que ens han recomenat. Baixar pel darrera, per la nord cap al Vallone di Soustra. Memorable. Neu pols.

Després bosc entretingut i arribada a Chianale a l’hora de dinar un plat de pasta fresca... magnífic

Dimarts 6. Monte Viridio 2498m des de Chiappi (Val Grana); +/-900m; ***, F, S3; 4h

Dia de tornada, però matinem i ens anem de descoberta a la vall dels famosos formatges de Castelmagno. Pobles bucòlics penjats a les parets, grans cims, ambient... i nosaltres sols que hem triat aquest cim per la seva orientació N.

La part baixa de l’itinerari està difícil amb fort pendent i neu dura però un cop entrem a la comada d’Inciastar l’itinerari és dels que es gaudeixen. Arribem a un collet des d’on ja veiem el cim, fàcil en la part final i amb vistes a la cara S del cim del primer dia, a les muntanyes de la Val Maira i al Piemont.

La baixada la gaudim a dalt i després és d’anar amb les dents i les ungles ben esmolades. Al poble fem un darrrer cop d’ull a tot plegat, intentem que el sabor d’aquest dies ens duri molt.

Bones traces!!!
Roser, Marta, Andrea, Pep i Jaume

3 comentaris:

jordi laparra ha dit...

Espectacular! enhorabona! fantàstiques traces! soc fan vostre!

Anna Mesalles ha dit...

Molt bona la sortida!!!
Felicitats! A tot@s!

Agusti Garcia ha dit...

Una altre que m'apunto! Enhorabona!