9 de des. 2016

4 dies més pel Queyràs



No érem gaire lluny de l’altra colla de cegesquiadors que rondaven per l’altra banda del Viso. Sense saber-ho, hagués estat bé trobar-nos per sorpresa dalt del col d’Agnello, o en algun altre pas transfronterer entre el Piemont i el Queyràs. Vam triar els mateixos dies i unes muntanyes properes. Nosaltres dos ens hem mogut únicament pel Queyràs, aprofitant aquest anticicló persistent, y buscant una neu que al menys a l’Aran, no ha caigut encara.

Sortim divendres de Vielha,  primera nit a Sisteron, i les 3 següents a Abriès, Chalet le Lanza. És l’únic lloc obert pel que sembla, i hi passem sols 2 de les 3 nits. Mentres l’estació no obri (serà el dia 17 de desembre), la vall dormiteja i costa trobar una ànima un cop es pon el sol. Al matí però, apareixen esquiadors de muntanya que s’acosten a fer ascensions de dia des de Gap, Guillestre o Briançon, especialment diumenge.

La neu és tirant a alta, calcem cap a 1800/1900m en obagues, però un cop guanyem alçada, les condicions són bones. La neu en solanes es va endurint a mida que passen els dies, i acabem defugint aquesta orientació. En obagues, la neu es manté pols, amb molt de gebre en superfície. Amb l’entrada de vent de dilluns i dimarts, aquesta pols es va reduint a sectors protegits. Globalment, molt bones condicions, amb estabilitat estesa en tots els vessants. Temperatures fredes, -7 ºC o  menys al matí, si bé de dia al sol s’està bé (si no fa aire). A l’ombra, un congelador 24h al dia.


Dissabte 3 de desembre de 2016
Tête du Rissace (2969m) des de Ceillac
+/-1500m (bonus track inclòs), 5h, **, S3


Sortim d'una mica més amunt de l’aparcament de Melezet, lliscant pel mantell molt escàs a 1850m (sort que són prats). Aviat agafem la vall que s’obre a l’esquerra per sobre de Riaille. A mida que pugem es van obrint pales solanes que deixarem per un altre dia, avui anem tard. Cap a 2300m arribem a un plateau des d'on finalment veiem el nostre objectiu. Anem obrint traça i només veurem dos raquetistes en tot el dia. Triem fer el cim en travessa, pujant primer al Col Albert per una pales molt obagues que acabem tastant en un primer descens impacient. Remuntem de nou al Col Albert per la mateixa traça i seguim la carena cap al N fins arribar al cim de Tête du Rissace (o bé Le Longet).


Bones vistes cap als Pics de la Font Sancte i els Ecrins més enllà. També cap a la capçalera de l’Ubaye, amb interessants itineraris a fer des de Maljasset. Cap al nord, anem descobrint traces seductores per la vall de Cristillan. Molta feina a fer-hi! El descens el fem pel vessant NO del cim fins retrobar les nostres traces una mica més amunt del plateau (2500m). Bona neu pols i pales amb continuïtat que ens deixen ben satisfets. Arribem al cotxe descalçant tan sols un cop i breument.



Diumenge 4 de desembre de 2016
Pic Traversier (2884m), Pointe de Sagnes Longues (3032m), Pic de Cornivier (2869m) des de Fontgillarde.
+/-1800m, 7h, **, S3


Dissabte vam aconseguir estar sols i traçar en llibertat per neu per estrenar. Diumenge en canvi, sembla que tots ens haguem posat d’acord per trobar-nos a l’aparcament del Pont de Lariane (2024m), una mica més amunt de Fontgillarde, seguint la carretera del Col d’Agnel. Aquest és un lloc popular, i ja es nota prou que s’hi ha esquiat molt aquests dies. Tanmateix, farem una bona ruta circular que ens deixarà ben contents.


Remuntem per un itinerari senzill, d’aquells ideals per fer en un curset, fins al cim del Pic Traversier (2884m) tot passant pel Col de Longet (aquest topònim sembla aparèixer arreu per aquí ). Fem un descens cap al S i SE fins pràcticament trobar el pont que dona accés a la Capella de Clausis (2340m). Posem pells de nou per remuntar per pales solanes sota l’imponent roca anomenada Le Rochon, i seguim l’aresta fins a la Pointe de Sagnes Longues (3032m).


Molt bones vistes de tota la regió. Descens obac per la vall de Clausis, una autèntica nevera, fins a cota 2500m. Ens animem a fer una darrera pujada fins al cim del Pic de Cornivier (2869m), al mig com el dimecres. Esquiem pel mateix vessant per on hem pujat, i continuem el descens pel Vallon de Clausis fins a trobar la carretera del Col d’Agnel, que seguim avall fins fer cap a l’aparcament del Pont de Lariane altre cop. Ara sols, som els últims en abandonar la vall.


Dilluns 5 de desembre de 2016
Sommet de la Lauzière (2576m), La Mait d’Amunt (2804m) en boucle des de Le Roux.
+/-1500m, 7h, ***, S4


Ens endinsem fins a la cuina del Queyràs, allí on el Retour de l’Est deixa més neu i aquesta és suposadament més seca. La foto de la cara NO de La Mait d’Amunt se’ns apareix de nit des de que la vam descobrir al camp-to-camp. Amb la neu que estem trobant, ha de ser una excel·lent elecció. A més, ens confirmen que un guies locals hi van anar aquests dies, i van trobar unes condicions d’escàndol.  Hi hem d’anar!



Decidim fer una circular una mica més elaborada, una excusa com una altra per poder sumar un primer descens obac per anar fent boca. Com que l’estació d’esquí està tancada, remuntem la pista que a través del bosc puja des del pont de Le Roux  (1670m) en direcció al cim de Gilly (2467m) que domina l’estació d’Abriès. És un itinerari bonic dins del bosc, amb bones vistes al Bric Froid. Sense arribar al cim de Gilly, voregem els darrers 50m pel sud i fem cap al coll del mateix nom en lleugera baixada. Seguim l’aresta fins a la cresta de Peyra on es troba el Sommet de la Lauzière (2 576m).
Des d’aquí, un curt i obac descens de 300m ens deixa a tocar de la Bergerie sous Roche, una cabana que s’amaga sota un roc característic. Són pocs metres, però resultaran ser els millors dels 4 dies al Queyràs. A cada gir, la neu lleugera que arroseguem llisca en superfície ens avança a tot drap muntanya avall. Eufòria.


Remuntem la vall sense dificultat, a l’ombra de la Tête du Pelvas fins el Col de l’Urine. Sota un vent gèlid guanyem el cim de La Mait per les pales solanes endurides que ens aconsellen calçar les ganivetes. Fantàstiques vistes del Viso i de la vall Piamontesa de Pellice, on distingim clarament els pobles enfonsats  2000m més avall. Malgrat el panorama, fugim ràpidament del cim per treure’ns de sobre aquest vent tant molest que ens gela la cara.




El descens és espectacular, sense dubte, 800m continus, però aquest vent ha malmès una mica la qualitat de la neu. La trobem canviant, una mica encrostada, traffolée com diuen els francesos.  Una mica decebuts després del primer descens del matí que ha estat de Matrícula d’Honor, però molt recomanable tanmateix. El racó és especialment bonic, i la part baixa amb làrixs dispersos és una postal imborrable. Tornada pel fons de la vall tot visitant el llogaret de Valpréveyre, amb la silueta seductora del Bric Bouchet al fons.



Dimarts 6 de desembre de 2016
Pointe des Marcelletes (2909m) des de Sant Véran
+/-1200m, 4h, ***, S3


Aquesta ascensió ja ens va quedar pendent en la nostra darrera visita fa uns anyets, aleshores la muntanya era massa carregada de neu i no ens oferia prou garanties. Així que ho tornem a intentar, aprofitant l’estabilitat. A més, és una ascensió curta i directa, ideal per iniciar el retorn a casa a una hora prudent.


Trobem molt de gebre al fons del barranc, d’una mida XXL com poques vegades hem vist. Sembla que foquegem sobre vidre que s’esmicola a cada passa que fem. La ruta no té pèrdua possible. El darrer tram de l’ascensió es fa seguint l’aresta est del cim, enlairada sobre la vall i amb espectaculars panoràmiques. No és difícil, però amb les traces de tots aquests dies i les pells justes és torna laboriós. Avui tornem a estar sols dalt del cim.


El descens és molt bo, ben orientat i sostingut fins al bosc. Desfem un tram de l’aresta fins a la cota 2750m, on basculem cap a les pales obagues. La neu s’ha conservat bé, molt protegida, i es manté pols de cine. Disfrutada. Pim pam i aviat al cotxe. La tornada a Vielha no serà tant ràpida.


Bones traces.

Carles i Montse.
Insaciables&Co

5 comentaris:

Jaume J ha dit...

Felicitats per l'activitat! Bones fotos (i boniques fustes!) Ganes de traçar junts altra cop. Ens veiem aviat, abraçades (ara savoiardes amb els petits!)

Andrea o zenéize ha dit...

Molt bons itineraris! Una pena no haver coincidit.. Espero veurens aviat a la muntanya!

Berta ha dit...

Brutal!!! De matrícula, fotos fabuloses!!! Fins aviat!!!

Rosa Salas ha dit...

Molt boniques i artístiques fotos, Carles. Enhòrabona i molts records.

Anna Mesalles ha dit...

Fantàstica sortida!!
Bons dies, bona neu, i molt bones fotos
Llàstima no haver coincidit per aquelles muntanyes, estaven ben aprop

Una forta abraçada