3 de febr. 2011

Crònica d'una escapada de 4 dies al Queyras


Davant les condicions escasses dels nostres Pirineus, ens regalem una visita els Alps. Triem la zona del Queyras que encara no coneixem i hi passem un llarg cap de setmana. L’elecció no és casual, probablement aquestes valls son les que millors condicions tenen dels Alps francesos aquesta temporada. Malauradament no arribem a coincidir amb l’Amàlia, en Jordi i el Manel, les dates ni el destí no acaben de ser els mateixos.



Ens allotgem a la gîte d’etape Le Grand Rochebrune de Souliers, un petit poble d’una vintena d’habitants ubicat a la solana sobre Chateau-Queyras. El lloc és correcte, el tracte agradable - ens donen moltes facilitats - però el poble cal anar a buscar-lo ben amunt per una carretereta ... divertida. Hi estarem 4 dies i 4 nits, esperant un anticicló que no acaba d’arribar fins el dia de la nostra partida. La neu era abundant i estable ja abans d’arribar, però les nevades i el vent del cap de setmana tornen a carregar el massís i augmentar el perill d’allaus. Malauradament cal senyalar l’accident mortal per una placa a prop del col d’Agnel (extrem est del Queyras) el diumenge 30.


Pic Charbonnel (2889m)
29 de gener de 2011
+/-1130m, S2 (S3), **, 4h30
Sortida 15 de la guia de 52 Balades à skis de A.Guillaume



El dia es lleva serè però es va tapant ràpidament. Ascensió força directe cap un cim a l’extrem nord est del Queyras. Sortim de Le Roux d’Abriès (1760 m) amb els esquís als peus. Seguim pel fons de la vall fins trobar el torrent i pugem a les runes de Montette. D’aquí l’itinerari ascendeix al llarg de tota la solana de la muntanya fins pràcticament el mateix cim, que fem amb grampons en el darrers metres. Vistes panoràmiques del Queyras, que blanc que està tot! Bon descens, sostingut i ràpid fins a Le Roux.


Pic Oest de Cote Belle (2854m)
Volta a la cresta del Tronchet
30 de gener de 2011
+/-1350m, S2 (S3), **, 6h
Sortida 8 de la guia de 52 Balades à skis de A.Guillaume




Avui neva feblement i la visibilitat és reduïda. Mandregem més de l’habitual i decidim fer una sortida des del mateix gîte a Souliers (1830m). Inicialment només volem arribar al llac de Souliers (2492m) , però el temps va millorant a mesura que ascendim. Al llac, surt el sol i ens trobem amb més esquiadors. Tots junts, entre boires i passatgeres obertures, ens animem a seguir endavant i enfilem les temptadores pales del Cote Belle. Acabem fent el seu cim oest, amb vistes sobre el coll de l’Izoard (quan es deixa veure).



Magnífic descens amb neu pols fins l’estany de Souliers. Reprenem els plans inicials i seguim baixant entre làrix dispersos en direcció sudoest cap a la Chalp. Sense arribar-hi, calcem pells de nou a la cota 2100m i completem la sortida circular retornant a Souliers pel col de Tronchet (2347m). Gaudim d’un divertit i entretingut descens pel bosc del Ravin des Tegnelles.


Col des Ayes (2477m)
Pic des Chalanches (2779m)
31 de gener de 2011
+1315m, S3, ***, 6h
Variant de la sortida 6 de la guia de 52 Balades à skis de A.Guillaume

El dia es desperta com ahir, nevant feblement i tapat. Per tal d’evitar l’extrem est del Queyras (on el perill d’allaus és 3), ens desplacem a Brunissard, vallée d’Arvieux amb el desig que el temps ens permeti fer el Pic des Chalanches en travessa. Sortim des del pàrquing de l’estació d’esquí de fons (1800m). Remuntem fins l’Eychaillon (2142m), un idíl·lic planell amb cabanes i bergeries a la base de la muntanya.



El temps no acaba de ser prou bo per afrontar la travessa per l’aresta i el Pic de l’Aiguiller fins el nostre objectiu. A més a més, la pala d’accés a l’aresta ens resulta sospitosa per perill d’allaus. Alternativament, enfilem el veí Col des Ayes (2477m), més assequible, i gaudim d’un bon descens de nou fins a l’Eychaillon.



Mentre ganyipem, estudiem indecisos alternatives per continuar amb la jornada. Primer valorem la travessa pel col de la Rousse, molt suggerent. També una altra travessa entre estanys pels colls de Néal i Lauzon. Però la febre del cim també ens ataca a nosaltres i decidim intentar el Pic des Chalanches des del sud, inicialment la via de descens de la travessa. Afortunadament, el cel es trenca per estones just sobre nostre, i ràpidament ens plantem a la base de la pala somital (150 m a 35º). Posem ganivetes ja que l’escenari fa respecte, i amb neu pols sobre d’una base força dura, tracem les zigues-zagues fins l’espatlla. Fem el cim amb grampons a quarts de quatre.



Fruïm de la baixada per la pala amb bones condicions i seguretat (en les orientacions sud el mantell de neu està, en general, ben estable). Ràpid descens per l’Eychaillon i per les pistes de fons fins el cotxe.


Pic Cascavalier (2576m)
Intent fallit a la Pointe des Marcelettes
1 de febrer de 2011
+/-950m, S2, **, 4h
Sortides 35 i 36 de la guia de 52 Balades à skis de A.Guillaume

Finalment, en el darrer dia entra el desitjat anticicló. Cel serè, visibilitat excel·lent i el vent calmant-se. Així que abans de reprendre el camí cap a casa no ens podem resistir a la temptació de visitar la vall de Saint-Véran. Triem l’itinerari de la Pointe des Marcelettes en travessa, tot i que som conscients que ens mourem pel sector de l’extrem est del Queyras...



Sortim de le Cros-St-Véran (1882m) i des del pont du Moulin, vora les pistes de fons de Pré la Chalp, prenem l’ampla traça del camí que puja pel bosc de Moulin fins la cabana de Lamaron. Des d’aquest punt observem davant nostre l’encaixonada i bonica vall de Châtelard, que és l’itinerari proposat de descens. Continuem per la vall principal, i ara toca obrir traça fonda fins al coll (2560 m) ben proper al sud del Pic Cascavalier. Impressionants vistes sobre tota la vall de St-Véran, i cap a l’est, al fons, el Mont Viso.



Cap al sud se’ns gira feina: una estètica però llarga aresta de 325m de desnivell ens separa del cim. Està ben carregada de neu i presenta nombroses cornises a banda i banda. Ho intentem, primer amb els esquís als peus, traçant amb cura, l’ambient és plenament hivernal i alpí. Però a cota 2750 m aprox. seguir amb els esquís als peus esdevé massa complicat. Valorem la possibilitat de continuar amb grampons, però per la gran quantitat de neu se’ns allargaria massa l’excursió. A més a més, no tenim clar que puguem fer el delicat descens per Châtelard, una vall molt freda amb reputació de ser allavosa. Per tot això, avui som capaços de controlar la febre pel cim, i decidim desfer el camí realitzat per l’aresta fins el coll, i, pujar fàcilment el Pic Cascavalier.



El descens per la mateixa vall de l’ascens esdevé la millor esquiada dels 4 dies al Queyras, amb neu pols excel·lent que ens esquitxa la cara a cada viratge i més avall l’esquiada es converteix en una divertida gimcana pel fons del Torrent de Châtelard fins a sortir a les pistes de Pré la Chalp i remuntar uns metres a peu fins el cotxe.
I fins aquí van donar de sí els 4 dies. El Queyras ens ha agradat moltíssim. Sense dubte, hi voldrem tornar i animem a tothom una visita, la zona és altament recomanable per a gaudir de BONES TRACES!

Carles i Montse

3 comentaris:

Jaume J ha dit...

ben estrany el temps, sembla que torna a ser com abans, imprevisible! Si us ha agradat el Queyràs, la propera a l'Ubaye, encara més salvatge... Fotos boníssimes com sempre i itineraris molt suggerents. Bon divendres!

Miscel·lAnna ha dit...

Bona sortida!!
llàstima de temps, però malgrat això, perfecte
Felicitats

Berta ha dit...

quin contrast entre les primeres fotos i les de l'últim dia...jejeje
tot i el temps, les fotos genials!