14 de febr. 2011

Cap de Seil de la Baque (3.103 m.)

12 i 13 de febrer de 2011

Anna i Pep

Després de llegir el debat a Skitour dels llocs "surfrequentées" per les piulades sempre sorgeixen dubtes... Bé, no serà el cas d'aquesta proposta on els diversos entrabancs viscuts, vam compartir traça amb els estels, foragitaran les tropes d'esquiadors lluny d'aquestes valls. De fet durant la travessia únicament tres persones vistes i força lluny. Possiblement no és la "millor" època per anar-hi, però a aquell que li agradi la sol·litud de l'hivern i uns paisatges excepcionals acabarà amb un bon regust de boca.


Dissabte: vall de Remuñe-portal de Remuñe-llac de Literola-coll Inferior de Literola-refugi del Portillon (Jean Arlaud)

+1.300 m./-400, PD, ***, S3; 7h30
Sortim una mica tard de la cruïlla (aprox. 1.700 m.) de la carretera que puja de Benasc amb la pista que porta cap a l'Hospital, la carretera està tallada a partir d'aquest punt. Vint minuts a peu i arribem al final de la carretera on aviat calcem esquís. Després la presència de rierols i curts trams sense neu ens fan descalçar, prop dels 1.900 m. la neu ja té continuïtat. Abans d'afrontar la pujada final cap al Portal de Remuñe veiem un parell de pales temptadores per la baixada de l'endemà, per una d'elles baixen tres ànimes desamparades que llencen uns crits de joia esfereïdors...
Des del Portal es veu com el vent ha fet feina al Perdiguero que presenta un aspecte desolador. Travessem el llac de Literola i arribem ja tard al coll Inferior de Literola (2.983 m.), encara podem gaudir amb les darreres llums de la tarda emmirallant-se sobre els núvols que avancen pel vessant nord. Desistim de l'objectiu inicial de pujar a la punta Literola i tirem avall. El Crabiolés amb poquíssima neu es veu prou temptador.

La neu una mica pastosa es deixa fer i anem gaudint del descens fins que aquest és redreça força i sembla desembocar a la caldera d'en Pere Botero (llac del Portillon) que fa xup, xup, amb un munt de seracs a les vores. Decidim flanquejar i baixar per un tubet que hi ha més a la dreta que potser té millor final... Res, després de patir una mica amb la neu dura arribem igualment al laberint de seracs. Amb molta paciència i un parell de nates per cap arribem al llac i ja fosc en sortim amb grampons cap a la banda de la presa, algun peu troba forat i fem treballar la pala per alliberar-lo.


Reconforta arribar al refugi (2.568 m.), feia estona que el veiem,...encara que la temperatura a dins estigui una mica per sobre dels 0º.

Part lliure del refugi del Portillon: l'entrada és per una escala situada a la part dreta del refugi. N'hi han 3 habitacions amb matalassos i mantes on hi caben al voltant d'una trentena de persones. A baix hi ha un menjador-cuina obert. No funciona ni el llum, ni l'estufa.


Diumenge: refugi del Portillon (Jean Arlaud)-Cap del Seil de la Baque-coll Superior de Literola-vall de Literola

+1.000 m./-1.500 m., PD+ (pala cimera), ***, S3; 8h

Mandrosos sortim una mica tard cap al Seil de la Baque. Flanquegem per sota la Tusse de Mt. Arque fins arribar a un collet i des d'aquí aviat entrem per pendents suaus a la gelera del Seil de la Baque. El tram final no sembla gaire amable, primer provem d'entrar per l'aresta W però es veu complicada i decidim pujar pel mig de la pala cimera que presenta un fort pendent i un curt tram final mixte que ens fa anar amb molt de compte especialment a la baixada.

El descens amb esquís fins sobre el llac del Portillon és bonic i sostingut. La neu no acompanya gaire, en general dura a les parts altes i una mica crostada més avall, tanmateix algun tram el gaudim força. Remuntem cap el coll de Literola (3.049 m.) que sense arribar a formar una gran cornisa sí que presenta una bona acumulació de neu al vessant sud. Destrepem la part més vertical i calcem esquís per gaudir d'un descens més que acceptable sobre neu dura de bon fer, el vent moderat S-SW ens acosta la boira. Flanquegem per sobre el llac de Literola, la boira ja ens envolta i decidim abandonar la idea inicial de retornar per Remuñe i a la sortida d'aigües del llac prenem la vall de Literola. Decisió errònia per que aviat la boira desapareix i ens trobem amb una baixada complicada de neu dura i sovint granulada. Calçant i descalçant un parell de vegades es pot arribar amb els esquís als peus fins a la cota 2.100, i algun boig més avall. Nosaltres descalcem 100 m. abans i caminem una hora fins a la carretera on arribem cansats però satisfets amb aquesta petita aventura... ja massa tard pel formatge de Senz.

Bibliografia:

Enric Faura i Jordi Longás, Pirineos en esquís. Ed. Desnivel, 1999. It. 95.
Manel Broch, Excursions amb esquís pel parc Posets-maladeta. Prames ed, 2002.

+ fotos: miscel·lAnna

11 comentaris:

Home de les Neus ha dit...

Woooouhhh!
No estàveu sols!!! jo també hi era ;) felicitats per l'activitat.

Miscel·lAnna ha dit...

He descobert que el Pep també es CANSA!!!!

imagineu com estava jo...

Ha estat una molt bona sortida, malgrat la llargada i el cansament ha valgut molt la pena.
Gràcies Pep, ;-)

Jaume J ha dit...

Es veu que és d'aquelles sortides que deixa bon regust i amb aquestes condicions "curteix" física i emocionalment... On la propera? (per cert, amb piolet, ;) )

Miscel·lAnna ha dit...

Xivato...:-O

Teresa L ha dit...

Una sortida magnífica!!!
Enhorabona Anna i Pep!!!

Pep ha dit...

L'accés al refugi del Portillon des de les granges d'Asteau semblava tenir la cota de neu molt alta, bastant més amunt dels 2.000 m. Vull agraïr a l'Albert les previs que ens feia dia a dia, les va clavar,...potser a hores d'ara encara estaríem voltant per Ayous buscant sortir de la boira...

PIRINEO ARAGONES Y MONTAÑAS PARA PAJAROS LOCOS ha dit...

Fantástico , el incombustible Pep a la caza del invierno mas crudo .
Fer

Gregory ha dit...

Pep eres una maquina! Felicitats a Anna por seguirlo. Oye, Pep, en Mayo hay una carrera en Nice, Francia con una subida en bici y luego con esqui de montaña. Esta todo organizado y no hace falta esconder la bici en un arbol. ¿Te apuntas?

albert ha dit...

Sempre és agraït llegir una piulada com aquesta,té tots els alicients i potser més.Respecte la meteo vam afinar tot el que es va poder, un plaer Pep.

Ja frisem per veure't en aquesta cursa amb en Greg. Segur que fareu feina.

Salut.

Berta ha dit...

impressionant la foto del llac.....algun dia ja ens explicareu els detallets de la jornada....jajajaja

Montse ha dit...

Uauuu, enhorabona companys!!!!

Itinerari molt ben trobat, ambient alpí, solitud, hivern, 3000s... i també romàntic si vàreu compartir traça amb els estels...