Ahir va fer 52 diumenges que vam fer la travessa d'Arres a Toran amb el Jaume. I ho hem celebrat tornant a la Vall de Toran, al nord de la Val d'Aran. Amb un dia radiant, neu a dojo i condicions força estables, hem sortit a l'aventura, a descobrir. I n'hem tornat amb una satisfació molt semblant a la de l'anterior 18 de febrer. Toran és una vall complexa, abrupta, salvatge i solitària. A partir de records, fotos, i estones de vissir3 hem somiat una volta ben maca sortint des del fons de la vall i visitant les valls de Comedan i Laujó. +1900m/-2000m, 8h, grampons i esquis a l'esquena un parell de cops. Afortunadament, aquesta vegada teníem la lliçó apresa i no ens hem equivocat seguint els camins de Bordius. Us deixem unes fotos per compartir la bellesa d'aquesta vall i la màgia de l'esquí de muntanya que tantes alegries ens dona.
Bones traces!
Montse i Carles.
4 comentaris:
mare meva com omple el títol de la piulada! dormiré pla i ple d'enveja de no tenir-ho més a la vora!!! gràcies per compartir-ho!!!
Bestial, bestial, bestial!! Quines fotos, quina meravella...
Creativitat al poder!!
:-)
Bufff¡¡¡
Sense paraules...Toran té molt d'especial tot l'any però l'hivern...
Intentaré ser més observador a l'estiu...
màgic!!! quines fotos.... parlen soles!
i només de pensar el que deveu haver fet aquests dies.....hehehe.....ja explicareu, que ens encanta!
Publica un comentari a l'entrada