Diumenge, veient la neu caiguda a Eina (40cm?) vaig pensar que aquesta vall estaria en condicions i efectivament! L'orientació Nord i estar totalment encaixonada per Cambra d'Ase, la Torre d'Eina i el Roc del Boc, sumat a l'espès bosc fins ben amunt fa que la vall conservi tota la neu i de bona qualitat.
A la pujada he calçat esquís als prats de la part alta de Planès, a uns 1600m, i a la baixada he tret per no rascar a 1750m. El recorregut és llarg, primer seguint el GR10, de bon pujar amb esquís, fins a creuar una pista forestal ben innivada a 1750m. Aquesta pista va cap a l'oest i després sud, i cal deixar-la abans de creuar el Riu de Planès a uns 1850m. D'aquest punt, cal seguir pel bosc (marques grogues) en direcció sud, fins l'orri de Planès.
El camí progressa per la riba dreta (est) per un bosc que a la baixada es deixa esquiar bé. Després venen uns prats, l'estany de Planès i un parell d'esglaons rocallosos més redreçats que cal superar, sempre amb esquís als peus.
.png)
 |
| i així estaven els corredors de Cambra d'Ase avui dimarts... |
7 comentaris:
Caram, caram... no perds ni una oportunitat. Bona activitat! Ara toca veure com queda el Pirineu després de les nevades d'avui ;-)
Un racó ben bonic.
Bona elecció, aquests dies no és fàcil fer coses una mica diferents¡
Bona!!!
La vall a partir de l'orri de planès es bifurca en tres, a la dreta la coma amagada, al fons la conca i entremig n'hi ha una altra de penjada. Entenc que vas pujar per la del fons o per la penjada?
La primera, la de coma amagada, ha de tenir bones pales, o això em va semblar quan hi vaig anar...
Ernest, hi ha poques oportunitats i ara amb el curs i la família, menys!
Pep, no era Colorado... snif.
Samuel, veus bé: la coma amagada té pales ben amples (no tinc el mapa davant però crec que menen dels contraforts de la carena del Cambra d'Ase).
La vall per accedir a "la Conca" és, la central, direcció sud. Alguna resenya explica superar el resalt rocallós per un tub de la dreta. Jo vaig passar pel mig per evitar les acumulacions en l'accés superior (plaques), progressant amb esquís per un terreny penjat amb marques vermelles del camí d'estiu a la roca. La vall és un racó solitari i bonic, amb l'alicient del descens de la canal però no s'ha de menystenir que des de Planès surten molts km...
Sí, es veritat, es força lluny. Salvant les diferències té una semblança amb la vall del Pic de Canals, estreta i llarga, nord-sud i un repetxó entre el poble i la vall. Aquest any per l'Abril es podran fer totes les de l'Ariège, neu no n'hi hauria de faltar!
una vall preciosa, estiu, hivern, allargassda, com ens té acostumat aquestes estribacions nord-sud d'aquesta banda de la cerdanya (encara es pot anomenar així oi?).. gràcils, de recorre pel fons de vall i en alguns casos com la que arrenca d'Er, poder retornar per la carena, aèria i amb unes panoràmiques exceplcionals. I si, distàncies llargues, de fer cames, sense presa. L'Arieja s'ha bestit amb una de les seves millors mudes dels últims anys!
Bona sortida Jaume. Sempre buscant racons :-)
Publica un comentari a l'entrada