31/03/2009

Puig de Lanós (2660 m)

Puig de Lanós (2660 m)
21 i 22/03/2009

Dificultat: PD * S2

Temps total: 21/03:
3’30 h. 22/03: 6 h.
Punt de sortida: Coll de Pimorent (1920 m.) Cel seré amb vent fluix de nord, amb algunes ràfegues fortes. Sortim passades les 11 h. Enfilem la Coma d’en Garcia fins a la portella del mateix nom (2534 m.). Tota la pujada amb neu molt dura. Les pales del coll es feien millor amb ganivetes, però sense també vaig pujar. El Coma d’Or es veia força ventat i desproveït de neu. Calia buscar l’itinerari. Uns que en baixen ens fan desistir de fer-lo, pel mal estat de la neu i de l’itinerari. “Cap interès” diu el més veterà. Baixem cap el refugi de Besines, tot resseguint el torrent fins a l’alçada del bosc clar on comencem un llarg flanqueig sota el Puig Pedrós per baixar fins el torrent sota els peus del refugi (2050 m.). Posem pells per remuntar els 50 m. de pujada fins el refugi (2104 m.). 3 i ½ des de la sortida

Com sempre hi trobem una excel·lent acollida dels guardes Jean Claude i Dominique i un sopar copiós que compartim amb el company Jordi L. i en Chopo. L’endemà ens conviden a anar amb ells al Puig de Lanós.








Sortim a 2/4 de 8., baixem fins el torrent i posem pells (2050 m.). Remuntem tota la Coma d’Anyell pel llit del torrent fins el coll del mateix nom (2455 m.). La neu molt abundant i dura amb alguna clapa de pols. Del coll pugem al pic (2660 m.) per una pala ampla i franca. Vista esplèndida. D’est a sud: cap a la Grava, Carlit, l’estany de Lanós al peus, Besinelles, Puig Pedrós i Coma d’Or. Al nord davant nostre, el Pic de l’Estany Faury i l’Esquena d’Ase. Cap a ponent la Val de Besines i les muntanyes d’Hospitalet i d’Andorra.





Baixada fins el coll i del coll pel primer tram de torrent de l’Anyell i després decantant-nos cap a l’esquerre (sud) pel bosc esclarissat fins a trobar el torrent de les Besinelles que baixa de la Portella de Lanós. A 2100 m. posem pells i comencem novament el flanqueig per sota el Puig Pedrós fins anar a trobar el torrent que baixa del coll d’en Garcia que resseguim fins el coll (2534 m.), amb neu molt dura i trossos de gel a la part final, degut al fred vent que hi toca. Al coll traiem pells i baixem fins el Coll de Pimorent (1920 m.), amb neu igualment dura, on arribem a 2/4 de 2.


Josep S., Lluís C. I Chopo amb raquetes.

Jaume C., Jordi L. i Miquel C. esquís












29/03/2009

Piulada de la neu ben assentada, 28 i 29/03/2009

pel Tarbésou i Eina

Carme, Santi, Koki, Concep, Anna, Teresa, Pili, Imanol, Ricard, Glòria, David, Mila, Àlex, Daniel, Berta i Jaume
Talment com una trobada de la màfia, diverses famílies anem a petar a la Gîte de Cal Pai, a Eina. L'objectiu no quedava clar si seria gastronòmic o nivològic, però de tot ens en fotem un fart...
Dissabte intentem pujar al Tarbésou des de l'estació tancada de Mijanes. Progressem sota una nevada cada cop més maca, i sota les cornises immenses del coll decidim tirar avall. Gaudim de valent amb els tres dits de neu nova i no en tenim prou i tornem a posar pells per pujar per les pistes verges. Embogim a la baixada.
Per poc no hem de posar cadenes i a la nit cau un tou de neu com no vèiem feia setmanes.
Diumenge, des del mateix poble amb els esquís als peus, prenem el GR que porta a les pistes (també tancades) d'Eina. Arribem al capdamunt obrint traça, de vegades fins al genoll... per la baixada no hi ha paraules, de somni...

Picasa traurà fum amb les fotos del cap de setmana... aviat +!
Fotos de miscel·lAnna.
Piulada de miscel·lAnna.
Bones traces de primavera!

Serrera de primavera, 2913m - 27/03/2009

Daniel i Jaume

En Daniel ens visita i m'agafo el divendres festa. No som els únics que corren per la muntanya i és que això de sortir entre setmana són tot avantatges!
+/- 1150m; 3 a 4 h; F, S2-S3; bo, amb aire que va pujant de força i que manté la neu dura-primavera al punt, abans de la nevada del cap de setmana.
L'itinerari és el de sempre, des del Pk de Sorteny (direcció E, pas de la Serrera, Clots de la Serrera i pala SO). Només cal descalçar els esquís uns metres abans i després de la borda, a la solana.
Completem la jornada menjant pizzes de les bones en bona companyia, amb part del grup que s'afegeix pel cap de setmana "de primavera".
Gràcies Daniel i bones traces!!!

kilian Jornet, campió del món d'esquí de muntanya

+ informació a elpunt. Felicitats!

25/03/2009

el vídeo dels dimecres... Twin Peaks

Twin Peaks estan a Utah, a les Wasatch Mountains, a les Rocalloses americanes... S5, 50º... vaja, un tros de muntanya. I al costat hi ha una altra pala que també fan amb esquís (minut 2:28), el Monte Cristo. Però el que m'ha desconcertat del vídeo és la seva qualitat! Resulta que està filmat amb la darrera generació de reflex digitals! si, si, "reflex" que fan fotos de 21 megapixels i que fan vídeo de qualitat HD 1080p. Concretament està filmat amb la Canon EOS 5d Mark II. I ara què? reflex o videocàmeres?
by piton productions

24/03/2009

Bony de les Picardes 2781m - 21/03/09

Eli i Roger.


+/- 1250m, 4h pujant i 45min baixant, PD, **, S3 dret a l'última pala

Diumenge ens afegirem al grup que farà el Montsaliente, però volem aprofitar el dissabte per fer algun cimet de la zona, directe i ràpid, que es deixi fer tot i haver dormit a casa. La idea inicial era fer el Tuc de la Cometa, però un cop som a Llessui veiem que caldria carregar els esquís a l'esquena força estona, i ens fa mandra.
Canviem d'idea, anem cap a Espot. Comencem tard però amb els esquís als peus, seguint i esquivant pistes fins el Clot de la Bassa. Continuem per la Coma dels Estanyets cap a la Pala de Sudorn fins a cota 2600 aprox. Anirem a buscar el collet de 2700m just a l'O del Bony de les Picardes, però caldrà fer-ho amb els grampons, la pala és dreta i la seva orientació N fa que es mantingui ben dura tot i l'horari. Un cop al collet continuem fàcilment fins el cim per pedra i neu.
La baixada és ràpida, neu dura fins pràcticament les pistes, i d'allà directes cap al cotxe.

Bones traces!

23/03/2009

Pic de Ventolau

Aquest diumenge hem pujat al Ventolau des de la pleta del Prat. Després de llegir diverses opcions, em sembla que finalment l'hem pujat pel lloc més lògic i per on ningú recomana, travessant un collet a l'est del pic de la Coma del Forn.

Tampoc hem baixat pel barranc que cau directe al refugi, hem preferit tornar més o menys per on hem pujat, la vall de Mascarida, que es veia super atractiva.

De tornada, ens hem trobat un incendi a les carenes de damunt de Lladorre, concretament de Boldís Sobirà, amb un bon desplegament de mitjans aeris.

Si teniu ganes de saber-ne més, de veure el mapa de recorregut o descarregar-vos el track, ho trobareu tot al blog del muntanyenc.

Piulada de l'enasprat Montsaliente 2882m - 22/03/2009

per la Vall de Cabanes.

Laia, Pili, Eli, Roger, JoanManuel i Jaume
Gran dia d'esquí de muntanya i gran cim. És dels itineraris més complets i gratificants que he fet darrerament.
+/-1400m; 5 a 6h de pujada, 1 a 2 de baixada; F,** (però llarg), S3 (a la canal potser algun ressalt S4); GPS wikiloc.
Dissabte pugem a dormir al Pallars, a Casa Masover, un "***" al poble de Son. Diumenge a quarts de 7 ja clareja i molt ben esmorzats marxem amb cotxe cap al bosc de Gerdar. Calcem esquís al refugi i només els hem de treure 100m enmig del bosc. Hi ha molta neu i ha refrescat una mica.
Cal enfilar la Vall de Cabanes, sempre gratificant. A la pleta dels Fils ens decantem cap a l'E per pujanr per pales de fort pendent fins a situar-nos a uns 2250m, per sobre l'Estany Negre. Baixem fins a trobar-lo i el creuem per anar a trobar una valleta que en direcció S puja suaument. És un lloc preciós, de contrast del tou de neu amb les parets de roca i canals que tenim davant a la Serra de les Agudes. El cim ens queda a l'O i li hem de donar la volta per trobar l'ampla canal SE. Es redreça força i posem grampons... S3? S4?.
El tros final és més suau i bé per les roques o per una pala suspesa s'arriba a l'avantcim rocallós i enasprat que descriuen les antigues fitxes de X.G, E.F. i JM.S.

La baixada no ens defrauda, amb neu dureta, que després s'estova només una mica. Però a 2350 remuntem un collet i saltem a la vall que baixa paral·lela a la que hem pujat passant per l'Estany Llong de Cabanes. I després la tornem a encertar baixant directament pel barranc, amb la neu que avui està al punt. Ha estat un gran dia. Bones traces!!!
(hem trobat un piolet... si el propietari el troba a faltar, el tenim a casa)

22/03/2009

Volta al P.N. Aigüestortes i Estany de Sant Maurici



20,21/03/2009

Carles, Kike i Montse

*** / S3



La permanència de l’anticicló, les condicions d’estabilitat de la neu, l’obertura casual dels refugis de Restanca i Colomina, i les moltes ganes que en teníem, ens animen a realitzar una completa travessa pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant el cap de setmana d’inici astronòmic de la primavera.



Tanmateix, el descens sensible de les temperatures i l’entrada (amb força) de vent de N, han fet que la neu es mantingués ben dura al llarg de tota la jornada (sobretot diumenge). Aquestes condicions nivo-meteorològiques, juntament amb el desnivell acumulat i la longitud de les etapes, han resultat en una travessa ben exigent (en particular pels peus...).



L’itinerari realitzat és el següent:


Divendres 19: aproximació Refugi Restanca (desde bòrda de Casa Irene, 15’ de pònt de Ressèc). 1h 40min, +660m


Dissabte 20: Refugi Restanca – Coll de Crestada – Refugi Ventosa i Calvell – Collet de Contraix – Prats d’Aiguadassi – Collada de Dellui – Refugi Colomina. 9h 30min, +1900m


Diumenge 21: Refugi Colomina – Coll de Peguera – Refugi Ernest Mallafré – Pòrt de Ratera de Colomèrs – Lac Major de Colomèrs – Pòrt de Caldes – Coll de Crestada – Refugi Restanca – Pònt de Ressèc – cotxe. 9h 15min, +1600m




Bones traces!


21/03/2009

Trobada ACNA 2009 (28 i 29 de març)

L'Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus (ACNA) organitza el proper cap de setmana 28 i 29 de març una trobada a La Molina, amb el següent programa dissabte:
  • 17:00. Funcionament dels ARVA. A càrrec d'Albert Castellet. Enginyer Industrial. Responsable de marques del ISMF.
  • 17:45. Tècnica d'autorrescat. A càrrec de Francesc Carola, responsable del GRAE voluntaris del Pirineu Oriental dels Bombers de la Generalitat.
  • 18:30. Desencadenament de plaques i tests d'estabilitat. A càrrec de Jordi Gavaldà. Geòleg. Responsable del Centre de Prediccion de Lauegi de la Vall d'Aran.
  • 19:30. Gestió del perill d'allaus a l'estació d'esquí de la Molina. A càrrec de David Campà. Cap de pistes de la Molina.
  • 20:30. Sopar de germanor i sorteig de material.
  • 22:30. Descens nocturn amb esquís, raquetes o a peu (no oblideu de dur el frontal!)
i diumenge 29, al Pk dels Alabaus, els tallers pràctics:
  • Taller 1: rescat bàsic (ARVA + sondeig + palejat).
  • Taller 2: rescat avançat (Cerca multivíctima).
  • Taller 3: apreciació del perill d'allaus i tests d'estabilitat
  • Taller 4: Realització de sondeig i perfil.
  • 14:00. Exhibició de cerca amb gossos.
  • 15:00. Finalització de la trobada.
Podeu trobar tota la informació aquí.
Bones traces!

20/03/2009

Antiproposta - Montaut 2496m

Massa vegades en agafar els 120 de Faura i Longàs se m'obre el llibre per la pàgina 63. La foto m'atrapa, el text me'l sé de memòria "... S4, aunque en los primeros 200m de desnivel alguna inflexión del terreno podría catalogarse incluso de S5. Es necesario un esquí preciso, concentración i buena resistencia." I creia que aquest cap de setmana estaria en bones condicions! Per sort en Carles m'ha enviat aquesta foto de la pala SO, feta des de Montgarri dissabte passat: les allaus de fons i les mega-fractures al mantell, visibles, el desaconsellen. Seguirem esperant!

Pic de Carlit (2925 m) des de Lanós. Un Adagio imperfecte

Dificultat : **** , S2 ,
Dificultat alpina : canal de neu de 35 - 45 º, baixable amb esquís en bones condicions
Desnivell : uns 2000 metres de desnivell.
Horari: unes onze hores per a un equip entrenat

Poc ens pensavem que aquesta sortida acabaria sent una de les més llargues de la temporada. La vall de Lanós, discontinua i plena de raconets, ens va permetre una tranquila pujada però a la vegada és mostrà totalment desaconsellable per a la baixada, la qual cosa ens obligà a realitzar un llarg itinerari circular per tornar al punt de partida.



A partir de l’estany de Lanós, però, canvia la naturalesa de l’ascensió: una suau pujada per una valleta que desemboca en la piràmide final del cim. Gràcil i de formes esbeltes, és atractiva, elegant i atrau la mirada des de qualsevol punt.Un gran cim, en definitiva, que mereix trobar-hi un itinerari més idoni, que no impliqui l’elevat preu que tinguerem que pagar, en termes de temps i esforç, tant el nostre equip, com el d’en Ferran, que realitzà l’ascensió des de Font Romeu!.
Per cert, molt elegants les vostres traces a la canal que baixa a les Bulloses.

Quina casualitat ( o no) que ens trobessim només tres equips al voltant de la muntanyai tots tres del cegesqui : El Jordi i la Carmela, en Ferran i en Paco i en Josep Maria i jo.
Aquest estiu penso que m’ocuparé uns quants caps de setmana en trobar aquest itinerari ideal, que ben segur serà llarg, valent i amb magnífics descensos, però més assequible. La muntanya s’ho val. La propera temporada el podrem fer tots plegats si voleu, eh Ferran i Jordi ?

El nostre itinerari ?

Sortim a les 09’20 del poble de Porta (1600 m) – Cabana dels Ingeniers – Estany de Lanós (2200 m). En aquest punt ens acomiadem d'en Jordi i la Carmela que giren cap el Coma d'Or – Prosseguim per una valleta idílica fins a la base del cim, on pugem fins on podem amb els esquís. Plantem les fustes i pugem feixugament els darrers 300 metres de desnivell per la característica canal Oest del cim (35º – 45 º com a màxim) - Pic del Carlit (2925 m), on arribem finalment després de 6 hores 10 minuts de pujada superant una alpina però fàcil canal final.





Desfem la canal i calcem esquís. - Baixada sobre una neu memorable per el mateix lloc fins a l’estany de Lanós (S2 ‘disfruton’) – Remuntada fins a la portella de Lanós (2468 m) – flanqueig fins a una primera portella (2505 m) , que es converteix en un entretingut puja-baixa i d’aquí a la portella d’en Garcia (2550 m) – Descens trepidant (S2) en la penombra sobre bona neu fins al port de Puimorens (1900 m ) – Ja de nit, practiquem l’esquí ‘de sensació’ sobre una neu primavera fàcil (encara no havia regelat) fins a la part baixa de l’estació – Literalment estès al terra panxa amunt m’espero amb tot el material mentre en Josep Maria va a recollir el vehicle caminant per la carretera.

Buf, buf, buf. Han estat onze hores d’activitat.

Josep Maria M i Xavier M

19/03/2009

Itineraris d'esquí de muntanya a la Val d'Aran - Tríptic

Els responsables de turisme a la Val han editat un tríptic amb itineraris d'esquí de muntanya i raquetes, un mapa on situar-los, consells, telèfons i adreces d'interès i informació interessant.
L'editen el Conselh Generau d'Aran, Torisme Val d'Aran i el centre de prediccion de lauegi dera Val d'Aran.
Està molt bé i el podeu descarregar en pdf aquí.
Gràcies Carles!

15-03-2009 Travessa pel Pic de l'Estanyó (2915)...

... pujant per la vall de Montaup i baixant per la Vall de Riu


recorregut GPS Teresa

A 2/4 de 8 puntualment es retrobem el 4 a Canillo i enfilem la carretera que dur cap al Coll d'Ordino. El cotxe el deixem prop de la la Borda del Jarca on comencem a pujar per la Vall Montaup on ens trobem algun tramet que ja li manca neu..

Quan arribem a la Roca Negra girem a la dreta perla Costa de Roca Negrai guanyem alçada anant cap a la Serra dels Estanys.

A mitja alçada ens aturem per reagrupant-se ens hen separant en dos grups, la neu de la pala, a l'ombra, està  dura i la pujada s'ha anat fent lenta. 

Després de fer un mos ens enfilem cap el llom per anar a guanyar la cresta que ens durà cap del Pic de l'Estanyó . 

Des del llom observem la Vall del Riu que és per on hem decidit baixar.
Anem amb els esquís fins a l'inici de la cresta que una mica entretinguda ens dur a dalt del cim.

Des del cim observem que les parts altes estan una mica justes de neu, en algun punt ens hem de treure el esquís. 

Pic de l'Estanyó des de la Sarrera
(foto Lluís Costa)

La neu primavera esta molt canviant, flonja de sota i ens ensorrem en algun punt, però malgrat tot hi ha trossos que la neu està bona.

 
Pic de l'Estanyó des del refugi de la Vall del Riu

Itinerari 27 de Pirineos en esquís, 150 itinerarios. Enric Faura i Jordi Longás. 3ª edició gener 2004
Més Fotos Pic de l'Estanyó 
Fotos Teresa 

Assistents; Joan, Marc, Teresa i Anna

Pic de la Pala de Jan (2774)

14-03-2009 Cap de Setmana a Andorra


 
recorregut GPS de la Teresa

Enfilem  cap a la Vall de Ransol fins on ens deixa arribar la carretera.
Ens truca la Teresa i en Joan per saber on som i si es podem afegir. "I tant", li diem on ens trobem i com ja estem llestos anem tirant ja ens ja ens trobarem.

Al final de la Vall hi ha la bifurcació que va cap a la Sarrera, nosaltres ens desviem cap a la dreta, travessant un pont on hi trobem soterrada per la neu una barbacoa i zona de picnic.
Ens endinsem cap el bosc i anem guanyant alçada fins arribar al Refugi dels Coms de Jan (2217), ens ens posat en un hora des del cotxe tranquil·lament. Des del refugi observen que la Teresa i el Joan estan arribant a la bifurcació.

Des del refugi anem direcció al Bony de la Pala de Jan (2525) que deixem a l'esquerra per enfilant-se cap a la Collada de Jan (2649).


Una mica més amunt de la collada ens traiem els esquís i pugem fins a dalt de la carena on ens els tornem a calçar fins arribar al cim pròpiament on hi ha una fita, sort de la fita sino seria defícil saber on és el cim del pla que arriba a ser.

Dalt el cim ens trobem un grups del C.E. de Rubí que ens comenten que l'endemà anaven a fer una jaccuzzi al cim del Puigmal inspirant-se amb uns que ho vam fer al cim del Montblanc (http://www.jaccuzzi.ch) , vaig pensar que ens trobarien també amb els del C.E. Gràcia que també feien la sortida social. Després m'he asseventat que ho van aconseguir amb exit. Felicitats!!!.
Mentre uns tirant avall la resta la Teresa i en Joan arriban al cim


Fa un dia fantàstic amb una temperatura ideal i en el cim s'està la mar de bé, però toca baixar.
La baixada per la Pala de Jan la gaudim d'allò amb una bona neu primavera, baixem per on volem i com volem, fantàstica!!!


Fotos Pic de la Pala de Jan Anna
Fotos Teresa

Assistents: Joan, Marc, Teresa i Anna

18/03/2009

el vídeo dels dimecres... obsessionats amb la neu?

Autor: Joseph Rohrs
Aquesta setmana, que de piulades anem servits, proposo una petita pel·lícula que, si no teniu un quart d'hora, podeu deixar per un dissabte plujós o una tarda xafogosa d'agost. 
Explica la història de Will, un home obsessionat amb els flocs de neu de paper... i qui no està obsessionat en fer flocs de neu de paper???

17/03/2009

Pic de Coma d’Or (2820m) i Pic de Pedrons (2715m) - 14 i 15/03/2009

Pic de Coma d’Or (2820m)
Travessa Porte-presa de Lanós- Portella de Lanós- Pic de Coma d’Or- Coma d’en Garcia-Col de Puimorens-Porte

14 Març 09
Temps total:8h 30m
Temps esqui: 5h 30m 4h 30m pujada 1h baixada
Desnivell : 1360m
Punt de sortida: càmping Riviere a Porte (1610m)
Dificultat: PD * ,S2
itinerari d’ascens molt llarg i entretingut en la zona del bosc sobretot a partir de la cruïlla a l’Estany de Fontviva on trobem 2 trams amb poca neu on cal descalçar-nos els esquis. Itinerari no aconsellable amb neu mes escassa ni en sentit contrari.

Itinerari d’ascens: sortim del aparcament del càmping de Porte, amb esquis als peus,seguint la pista principal de la vall. Bona innivació. Anem pel vessant nord de la vall. Seguim un PR marques taronges que un cop arribats a la cruïlla de l’Estany de Fontviva va deixant progressivament el rec principal de la vall per enfilar-se pel vessant nord i guanyar primer un refugi i desprès unes barraques en runes abans de plantar-nos al replà que hi ha sota la presa de Lanós. A partir d’aquí seguim en direcció oest cap a la Portella de Lanós, ens decanten cap al nord deixant la vall i enfilant-nos per una ampla canal que ens permet guanyar la carena per sobre de la Portella. A partir d’aquí seguim cap al nord pel vessant sud del Coma d’Or guanyant la punta del Cortal Russo; des de aquí seguim amb els esquis a la motxilla per la carena sense neu doncs la neu esta molt transformada (fa una calor bestial!). A 2/4 de 4 guanyem el Coma d’Or en un ambient de total solitud fent un últim tram amb els esquis als peus. Només ens em trobat a dos esquiadors (.... en Xavi Martí i l’amic Josep Mª que ens han obert camí fins a la presa de Lanós i han continuat cap al Carlit (a veure si s’ha deixat fer!) sort em tingut de la seva traça!)

Itinerari de descens: el clàssic pel collet de la Coma d’en Garcia i la coma fins al coll de Puimorens, creuem la carretera i seguim per les pistes que porten a la base de l’estació d’esquí de Porte-Puimorens que ja és tancada quan nosaltres hi llisquem. Tot i l’hora baixem amb una bona neu primavera.

Pic de Pedrons (2715m)
15 Març 09
Temps total: 4h (45’ al cim!)
Temps esqui: 2h15 pujada 30m baixada
Desnivell: 840m
Punt de sortida: aparcament al pas fronterer (1875m)
Dificultat: PD * S2-S3

Per compensar i recuperar l’esforç d’ahir escollim l’itinerari clàssic al Pic de Pedrons(it 34 Longàs-Faura 150) molt bona innivació i condicions de meteo excel•lents.
Per baixar escollim la pala que surt del coll en direcció E inicialment i N tot seguit. Encara la trobem amb bona neu primavera molt disfrutona, un cop al fons de la coma la neu ja esta molt transformada i poc esquiable, ens em entretingut massa al cim mirant com un trio baixaven per una interessant canal que surt des de la primera punta del Pedrons en direcció SE.

Carmela F. i Jordi L.

Carlit desde Les Angles 14-03-2009


El dissabte el Paco G. i Ferran B. ens vem animar a fer alguna cosa diferent per la Cerdanya, vem sortir desde l´estació d´esqui de Les Angles per remuntar fins al Mont Laret final de l´estació per fer un curt descens fins a atravessar pel nord la presa de les Bulloses, vem tornar a remuntar i a l´alçada de l´estany sobirà vem pujar per una pala força dreta fins a la carena que porta al Carlit de Baix 2800 m. el paisatge era preciós tot super nevat seguim per la carena fins a arribar a la crest nord que dona accés al Carlit, la cresta no necessita corda per assegurar-te però per segons qui no estaria de més, es fa amb 20 minuts i ja sense dificultats s´arriba al Carlit 2921, fins aquí vem trigar 5 hores, sense fer fotos ni practicament parar. els descens amb neu dura alternada amb primavera el vem fer desde dalt de tot per la canal central, descens obligat per a bons esquiadors passant pel coll colomer i després desfent el mateix camí, a mi personalment em va enfonsar tenir que remuntar de nou fins a l´estació d´esquí de Les Angles, això si el descens solitari per pistes passades les 17 hores va estar bé, etapa pel meu gust massa llarga 7 hores amb trossos molt plans tant de pujada com de baixada i 2200 metres de desnivell positiu i 32 Km de distància, recomano fer-ho en dos etapes dormint al refugi de les Bulloses, de moment i crec que pels propers 15 dies hi neu de sobres, ho sento però no tinc mes fotos.

Cap de setmana d'aventura al Pallars Sobirà, 14-15/03/2009

Rafael, Xesco, Àngel, Txetxo, Gemma, Edu (les fotos són seves) i Marina

Pic de la Coma del Forn 2683 m

El nostre objectiu era anar a dormir al refugi lliure del Mont Roig i per fer-ho rodó volíem pujar primer al Ventolau i així fer una bonica circular, plena de màgia....





El dia ja no comença massa bé, tenim un malentès de cotxes i sortim tard, massa tard, la neu ja ha transformat i a més a més n'hi ha uns quants que van sense esquís. La progressió pel barranc de la Coma del Forn es fa realment lenta, el sol apreta i la neu cada vegada és més sopa. Abans d'arribar a dalt del barranc ens desviem a la dreta per agafar les roques i així evitar la gran acumulació de neu que hi ha a la pala final. Grimpem amb els esquís a l'esquena i arribem a un collet des d'on es veu l'imponent Ventolau. Sembla que aquí la neu està millor i volem enfilar cap a la carena per evitar la pala del cim a aquelles hores i amb aquella solana..... però en un atac de bon seny i veient l'hora i que la neu continua igual de malement ens replantagem la sortida.








El nou objentiu és el pic de la Coma del Forn. Ens dirigim cap el coll del Forn i abans d'arribar-hi ens desviem a l'esquerra per una canal que ens durà directament a l'avantcim, de nou esquís a l'esquena i grampons per superar el tram final.



Arribem al cim a les 17h i ja només ens queda baixar per la ruta normal fins al Refugi de la Pleta del Prat. Per sort tot, la neu ens respecta a la part alta i es manté esquiable, a cotes baixes la cosa canvia i fem el que podem en ¡mig d'aquella pastarada!!!

Pic de Campirme 2633 m




L'endemà sortim ben d'hora per no trobar-nos amb els problemes dle dia anterior, pujem per la pista d'esquí abans de que obrin els remuntadors i des del final enfilem cap el coll de la Cima. Ja que hi som, i la veritat per despistats, fem la Tuca d ela cima. Tornem enrere i agafem el camí que ara sí ens portarà al Campirme sense més dificultats.







Avui ho hem fet bé, és d'hora i potser podem fer una bona circular baixant fins els estanys de Campirme per finalment anar a trobar les pistes d'esquí de fons. Total que comencem a baixar per la pala sud-est i ràpidament ens adonem que ahir sí que havíem trobat bona neu!!! La neu està totalment transformada i francament pitjor que a finals de temporada.... hem d'escapar ràpidament d'aquesta pala!!! Fem un flanqueig llarguíssim per anar a trobar una aresta de roques. Per enèssima vegada, carreguem els esquís a l'esquena i grimpem fins a la carena. Aquesta grimparda, una d'aquelles entretingudes, la veritat és que ens ha sortit bé :) (no hi ha com ser optimista). Un cop dalt remuntem de nou fins el cim i ara sí baixem per l'Estany del Diable on trobem zones amb molt bona neu, neu primavera de la bona i fins i tot algun tram de neu pols.






En definitiva un cap de setmana, on sense voler-ho, han sortit dues circular ben boniques en un dels paissatges més bonics del Pirineu.

Bones traces!!

PIC DE SAL 2743m 14 i 15/03/09

Manel C, Joan Manel C, Guti, Roger L, Eli R
Fotos: Jordi Gutiérrez

Desnivell: 1er dia +511m, 2on dia +1130/-1643
Durada: 1er dia 3’15h, 2on dia ascens 5h, descens 3’30h
Neu: a partir del pont a cota 1332. Primavera
Meteo: dia radiant
Dificultat: **, MEA S2-S3
Ressenya: 37 de Pirineos en esquis de Faura i Longás
Cartografia: 2148 OT de IGN

Dissabte sortim direcció a l’Ariège, il·lusionats d’aprofitar la quantitat de neu caiguda. Arribats al poble d’Aston seguim la carretereta que ens porta a l’envasament de Riète, on ja podem posar-nos els esquis a l’esquena. Creuem un pontet amagat que ens porta al començament del bosc on anem guanyant desnivell. Resseguint el xop camí, arribem a un collet i comencem un breu descens per anar a buscar el pont per tornar a creuar l’espectacular vall que tenim el davant. Per fi, ara sí, ens calcem els esquis fent una gimcana per arribar al refugi Quioulès de 6 places (bon estat, xemeneia i matalassos a l’altell). Sorpresa! hi ha 7 francesos amb gos que ja havien fet “reserva”. Però en fi, no fa fred, podem cuinar a fora i mal dormir estrets a dins del refugi.
L’endemà continuem l’itinerari: sortim del refu a les 7’20h, anem a buscar el pont que porta cap a la Coma de Seignac (no confondre amb el pont que porta cap a la Cabana de la Sabine) i seguim cap al S vall amunt, puja sua, però deu ni do la llargada d’aquesta vall que després ens fa girar cap a O. Per motius horaris, no fem la Portella del Forn i variem l’itinerari ressenyat, pujant a l’avantcim O del Pic de Sal per una pala orientada a N (ganivetes). Seguim la carena i quan estem a 10m del cim, decidim posar grampons, està duríssima.
Descens pel mateix lloc amb una neu bastant acceptable fins al refugi, on mengem, recollim i tornem al cotxe amb una neu pasteta fins on n’hi ha, i després esquís a l’esquena per l’espectacular bosc. Tot plegat, la baixada des del refu va ser una “pallissa”. Oi que sí, Manel?


16/03/2009

Pic de la Serrrera, des de Ransol

Aquest diumenge al matí, volia fer una matinal que valgués la pena, així que em vaig aixecar ben aviat i cap a la vall de Ransol, que no falla mai. Allà hi ha un bé de Déu de cims esquiables a la disposició de qui els vulgui assaborir.

Surto sense les idees molt clares, però ben aviat ja me n'adono del bon estat de la neu. El dia també ajuda i els ànims pugen i m'alleugereixen les cames.

Així que tiro fins al Serrera (a sobre). La neu està dura, però no glaçada i pujo sense ganivetes fins al cim (a sota).

La vista i la tranquilitat del punt més alt és gratificant. He anat aviat i encara no veig ni tan sols altres esquiadors que pugin. De la baixada no cal parlar-ne.....

Més informació al blog d'en Gatsaule. A sota us deixo el mapa i al wikiloc, el track.

Volta pels Puigmals


Bany calentet al cim del Puigmal




Diumenge amb un dia primaveral, varem pujar al Puigmal passant primer pel Puigmal de Llo, per allargar-ho una mica varem fer un descens molt bo amb neu primavera per un collet en direcció a Núria, però només baixant uns 300 metres, per remuntar finalment fins al cim del Puigmal, amb sorpresa incorporada, el descens fins a l´estació de d´esquí de França, ens va sorpendre per la neu dura-pols ja que era la una tocada, finalment 1150 metres de desnivell, activitat realitzada amb bona companyia pel Marc P. Francesc D. i Ferran B.


Algunes dificultats pels integrants del curs d´iniciació d´esqui de muntanya del CEG


Al fons el primer descens i següent remuntada cap al cim





al cim un fent snow-parapent ....


Altres feien carreres casi en boles


Marc baixant a tope

Neu dura baixant

Tuc de Milh (2802 m) - Val d'Aran

14.03.2009

Montse i Carles

3h 30’ ascens, 1h 30’ descens

+/- 1415 m

S3 des del coll












Gran matinal d’esquí de muntanya, amb un temps fantàstic i unes condicions excel·lents per fer cim a la muntanya solitària del Tuc de Milh (també conegut per Tuc de Barlonguèra).



Baixem del Pla de Beret divendres vespre per fer nit a l’acollidor refugi de d’Amics de Montgarri. Sortim a les 7h del matí, ja sense necessitat de frontal i els esquís a l’esquena, per anar a buscar el barranc de Milh, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. Posem esquís i progressem suaument pels prats per anar a creuar els barrancs de Porquer i de Milh. Trobem la neu força dura i posem ganivetes per guanyar alçada per les successives i sostingudes pales orientades a S fins a una cubeta suspesa. Remuntem amb esquís als peus la canal que ens porta al coll. Tan sols ens queden uns 150m orientats a N que farem amb grampons fins a l’aresta i el cim. Esplèndid mirador dels Pirineus. Destaca la vista sobre el Mont Valier a l’E i el Tuc de Maubèrme a l’O.





Descens seguint el mateix itinerari, amb esquís des del coll. Neu primavera sensacional i refrescant clareta al refugi.



Bones traces!


E. Faura y J. Longás, 2004. 150 itinerarios para esquí de montaña. Ed. Desnivel.

15/03/2009

Creu de Colomers (2.896 m); itinerari circular

Una magnífica jornada d'esquí de muntanya amb un recorregut per tres valls. Dissabte al matí sortíem de casa a les 8 del matí i abans de les 12 arribàvem a la Vall de Boí. Poc després de Caldes de Boí, la carretera que puja a la presa de Cavallers estava tallada per la neu i vam haver de deixar el cotxe. Després de menjar una mica i carregar tot l'equip, vam iniciar la pujada en direcció al refugi Ventosa i Calvell. Ens va costatr una hora i mitja arribar a la presa de Cavallers i després pel camí que voreja l'estany fins a la Pleta del Riu Malo i puja per les Llastres de la Morta vam arribar fins al refugi, que estava tancat. Ens vam instal·lar al refugi lliure, on érem en total 9 persones i vam passat la nit relativament bé. Des del refugi es veia la Creu de Colomers, el nostre objectiu.
Ens hem llevat a les 6 del matí. Després d'esmorzar ens hem posat en marxa; una petita baixada ens ha portat a l'inici de la Vall de Colieto, per on hem iniciat l'ascensió. El dia es presentava magnífic i al poc de sortir ja hem pogut veure la impressionant imatge del massís dels Bessiberris il·luminat pels primers raigs de sol. Per una valleta penjada amb aspecte de glaciar ens hem acostat fins a la carena cimera, a on ens hem enfilat superant uns metres de roca amb els esquís a l'esquena. Després, resseguint la carena i amb alguns passos aeris, hem arribat al cim de la Creu de Colomers (2.896 m). Des del cim hi havia un panorama molt extens, que abastava gairebé tot el Pirineu central; ens hem fixat especialment en alguns del objectius que tenim previstos, com el Mont Valier, que sobresortia esvelt amb la seva pala característica. També hem identificat, entre molts més cims, el Montardo, el Tuc de la Salana, el Bacivers, el Mauberme, el Tumeneja Nord, la Punta Harlé, el Pa de Sucre, tots el Bessiberris, la Punta Alta, l'Aneto i tot el massís de la Maladeta, el Tuc de Colomers i tots els cims que tanquen el circ de Colomers. Hem fet les fotos del cim i hem iniciat la baixada, que començava desfent el tram final de cresta fins trobar un pas que ens ha permès baixar a la neu i posar-nos els esquís. Hem baixat esquiant un petit tram fins a una bretxa característica que hem travessat i, baixant per una canal molt dreta, hem arribat a l'inici del circ de Colomers. Des d'aquest punt hem fet una llarga esquiada, amb bona neu, fins trobar la vall que porta al port de Caldes. Aquí hem fet una petita parada per posar les pells i menjar alguna cosa i hem iniciat la remuntada en direcció al port. A poc a poc hem anat superant el desnivell i aviat hem arribat al Port de Caldes, on hem gaudit d'una nova panoràmica, dominada aquí pel Montardo. Novament hem tret les pells i hem iniciat l'esquiada final que, passant per sota de les característiques Agulles del Travessany, ens ha retornat al refugi Ventosa i Calvell tancant aquest magnífic itinerari circular. La baixada fins al cotxe ha estat complicada, ja que la neu era poca i no gaire esquiable, però hem arribat sense novetats al punt final de l'excursió.
Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquí teniu també la pel·lícula.

Puig dels Tres Vents (2731m) i Puig Roja (2724m), per la vall de Comalada 14/03/2009

Pep i Albert

Desnivell: +/- 1580
Durada: ascens 3,40 h fins al Tres Vents/descens 1h
Qualitat neu: Primavera, dura-primavera al torrent de comalada
Meteó: Sol al matí amb cúmuls humilis de tarda. Vent Fluix.
Risc d'allaus: 2

Itinerari: sortida 1410 m, col de Baxo (1473m), Fageda, les Troncasses, Pluviòmetre, Jassa vella (1900m), Puig dels Tres Vents (2731m), Puig Roja (2724m), retorn pel mateix recorregut seguint el torrent de Comalada.

Accessibilitat: Ben asfaltat fins el coll de la Roue, d'aquí a l'ermita de Sant Guillem i l'encreuament a cal Picotous pista forestal amb restes d'asfalt d'estat irregular. D'aquest encreuament al final de pista, estat més deixat (Tot terrenys o vehicles alts)

















Són quarts de vuit del matí i arribem fins on els obstacles ens han permès, uns avets creuats al mig de la pista no ens deixen progressar més amunt. Tot i així i veient el panorama de destrossa forestal que ha deixat l'hivern en aquesta vall, arribar fins aquí ja esta prou bé. Estem a +9ºC ! i això es nota sobretot després d'esmorzar quan tirem cap amunt amb els esquis a l'esquena (tot just 20 minuts). Arribats al coll de Baxo, ara si amb els esquís als peus, resseguim el camí que ens condueix per una bonica fageda poblada per lliris blancs ja florits a banda i banda.


El camí ens situa després de passar pel costat d'un pluviòmetre cap a les troncasses, on ens trobem un sistema de cascades artificials i rentenció de sediments. Passat aquest indret anirem progressant en tot moment per la llera del torrent de Comalada, que ràpidament desapareix cobert d'una capa de neu dura i compactada. El paisatge tot ascendint cap a la Jassa vella és realment únic, tot el torrent arrebossat de neu mentre els laterals de la vall pràcticament n'estandesprovistos. Sense arribar a la portella a uns 2440m, ens decantem cap el Puig del Tres Ventsamb esquís pràcticament fins al cim després de fer alguna filigrana. Fem un mos obligat acompanyats de tres col·legues de la Catalunya Nord que també han pujat per comalada, tot contemplant les magnífiques vistes mentre un parell de Milans es deixen veure i un grup de Gralles de bec groc ens acompanyen amb el seu cant.
Fem el primer descens del dia de poc menys de 300 m desde el 'tretzevents' amb neu primavera que es deixa fer per pujar tot seguit cap el Puig Roja amb els esquís a l'esquena. Molt bones vistes del Canigó i el Gasimir (ben farcits de neu). El descens des del Puig Roja després de fer un segon mos, és molt més interessant per la qualitat de la neu menys transformada per l'orientació i per un pendent també atractiu.





















La resta de descens pel torrent de Comalada, és realment divertit, amb una neu dura primavera que en alguns passatges és ben bruta i plena de partícules i restes de vegetals (de ben segur efectes colaterals de la tramontana d'aquestes contrades) que dona uns contrastos únics.





















En resum una sortida potser per coleccionistes, divertida tot i que l'orientació de la vall (SE) pot passar factura en cotes baixes. L'estat d'innivació del torrent de Comalada és el punt més important a tenir present en aquesta sortida.

12/03/2009

Piulada de la lluna al Padró dels Quatre Batlles 2382m - 12/03/2009

Guillem, Marina, Berta i Jaume

En fer-se fosc em toca explicar un conte, el conte de la bona nit. Comença així...

Quan la nit cau, la lluna somia...
que es converteix en criatures que somien
A la lluna li agrada també somiar
que és un caçador de peixos voladors

que viu amb els dofins al fons del mar
que viatja en una bombolla de sabó
(...)


Avui la nit era de conte i hem fet el Padró des del Pk. d'Estivella (F, S1, +/-400m), amb molta llum (la lluna era plena ahir a les 2:38am), temperatura fresqueta, i la neu ben dura. Avui estarem cansats, però serà un bon dia! Bones traces!!!

El frontal només l'hem fet servir per jugar....

11/03/2009

el vídeo dels dimecres... Mont Aiguille 2087m

de L.Grenet

El Mont Aiguille es troba al Vercors, al sud de Grenoble. És famós per la seva estètica i per la multitud de vies d'escalada. El que m'ha sorprès són les pistes de fons i el camp de futbol que hi ha dalt del cim! No és fàcil arribar-hi i a part de difícil, la tria de sortida és, com a mínim, original:

Bones traces!!!

10/03/2009

SORTIDA COLECTIVA Club Exta. de Gràcia al Puigmal diumenge 15 de març

Hola a tots/es,

Us informo que aquest diumenge dintre del calendari de sortides colectives del CEG està prevista l´ascensió al Puigmal per França, l´ascensió es de nivell * fàcil de 900 metres de desnivell previsió ascensió 3 hores aprox.,: tothom que estigui interessat a venir té que assistir a la reunió informativa aquest dijous a les 20:30-21:00, per a saber els detalls i organitzar cotxes, hi ha la possibilitat de pujar el mateix dia, quedarem aprox a les 8.30 a Puigcerdà, qui prefereixi anar més tranquil pot pujar a dormir a Puigcerdà el dissabte, correr a càrrec de cadascú l´allotjament, us recordo l´alberg del CEG a la Molina.



El material obligatori serà l´habitual per practicar esquí de muntanya, en especial ARVA, PALA SONDA GRAMPONS, ulleres de ventisca, una pell de recanvi, ganivetes, paravent de d´alt i de baix i manta térmica,

Ens veiem dijous a les 20:30 al CEG, passatge Mulet 4,

Salutacions,

Ferran Bofill
609 670 322
ferranbofill@gmail.com

CRÒNICA TRAVESSA RANSOL- EL SERRAT





Diumenge dia 8 de març amb un dia primaveral s'ha celebrat la XXXI TRAVESSA RANSOL-EL SERRAT que servia com a campionat de Catalunya individual d´esquí de muntanaya, la prova original no s'ha pogut celebrar per risc d'allaus, així doncs s'ha realitzat un circuït pel domini de Grandvalia tot i que sempre entre el bosc i fora pista d'uns 1600mt. de desnivell, la prova ha constat de tres pujades i les mateixes baixades, la primera pujada sortia per un tram per pistes i a la meitat s'endinsava per un bosc amb moltes conversions, les baixades han estat força dures degut a la gran qüantitat de neu existent.

Al final entre els 142 paticipants s'ha impossat el fracés Wilfrid Jumere seguit del dos germans andorrans Ludovic i Joan Albós. En noies a saltat la sorpresa al veure´s superada la favorita Miró per les andorranes Sophie Dusautoir i Ariadna Tudel "aex-equo" seguides de la catalana Mireia Miró.

Respecte al Campionat de Catalunya Individual la cosa ha quedat de la següent manera:
1- Mireia Miró
2- Marta Riba
3- Marta Cervera

1- Oscar Roig
2- Albert Vilana
3- Pau Costa

Els integrants de l´equip del Club Excursionista de Gràcia, Gregory Van Hoof i Ferran Bofill van participar millorant anteriors resultats, aquest últim va estrenar una canya de carbono a les botes deixant-les en només 900 grams de pes, guanyant molta mobilitat sobretot en trams plans, la propera cita serà la Travessa Bassiero per equips el 29 de març amb un nou recorregut.



CLASSIFICACIONS:
XXXI TRAVESSA RANSOL-EL SERRAT
http://www.sec.ad/arxiu/resultats/resultats.php?file=090308GEN.pdf

09/03/2009

Torre d'Eina (2.850 m) amb esquís

Una nova ascensió d'esquí de muntanya, molt treballada i intensa. Hem sortit de casa a les 5 del matí i poc després de les 8 arribàvem a Sant Pere dels Forcats. Des d'aquí comença una llarga caminada per unes pistes forestals amb molta neu i sense traça, que ens ha portat fins a la vall de Planés. Aquí hem esmorzat i, un cop recuperades les forces, hem seguit l'ascensió per la vall de Planès; primer una bucòlica passejada entre el bosc i després una dreta pujada fins a l'indret conegut com Sot de la Conca. Aquest indret, tal com ja advertia la ressenya que portàvem, ens ha impressionat. És un petit circ d'aspecte inexpugnable, tancat pel pic del Boc, la Torre d'en Xillén, els pics de la Conca, i la pròpia Torre d'Eina. Per acabar de completar el quadre, la muntanya presentava la cicatriu d'una allau de placa que havia lliscat per un pendent deixant en el fons del circ un amuntegament de blocs. Després d'un moment de desconcert hem estudiat la situació i hem decidit atacar la gran canal que porta a la carena pel seu marge dret, pel lloc més protegit de les possibles allaus. Més amunt hem seguit pel centre de la canal, estreta, dreta i obligada, que hem superat amb força dificultat però amb els esquís als peus fins a la carena cimera. Des d'aquí, ja sense tanta dificultat, hem pujat fins al cim de la Torre d'Eina (2.850 m), des d'on hem pogut gaudir d'un gran panorama de tot el Pirineu Oriental.
Era ja una mica tard, i el retorn pel camí de pujada era molt llarg i embolicat, especialment per la canal de baixada i el retorn per la pista des del fons de la vall de Planès fins a Sant Pere dels Forcats, de manera que hem decidit baixar per la vall d'Eina, molt més esquiable, que ja coneixíem de la nostra ascensió al pic d'Eina per aquesta vall l'any 2006. Hem baixat sense problemes, ja que en el camí del bosc, al final de la vall, hi havia força neu i es podia esquiar bé, i hem arribat a Eina. Només quedava anar a recuperar el cotxe a Sant Pere dels Forcats, però hem tingut la sort que un amable automobilista francès ha portat el nostre conductor fins allà.
Podeu veure un l'àlbum de la sortida clicant aquí. També teniu aquí un petit vídeo.

video

Pedraforca 2.497 m. - 8 de març 2009

Avui hem començat a pujar a les 8 del matí, conscients que tota l'enforcadura té orientació Est i que el dia promet ser del tot primaveral. Arribant la vista promet.










Hem fet bé, perque en sortir del bosc el sol apreta de valent. Pugem seguint el rastre d'un altre parell de matiners, l'Ós està una mica tocat pels efectes del frenadol, però amb la suada es va refent i se'n va a la caça dels capdavanters.
La neu és canviant, sobretot arribant a l'enforcadura on el vent ha deixat una placa fineta que es va deixant anar amb la caloreta.





En un atac d'optimisme em poso els esquís a l'esquena i els pujo fins al cim, pensant que el descens és possible i deixant-me emportar per un record llunyà en que ho vaig trobar en millors condicions.

Arribem al cim en 2hores 40 minuts (920 metres desnivell), ens fotem l'entrepà i a córrer, abans que la neu es transformi gaire més i la baixada es converteixi en un infern pels genolls operats.

La baixada es complica amb els canvis de neu crosta als costats més obacs, a placa en l'inici de l'enforcadura, a taco de neu primavera cada vegada més dangerous, però tot i això ha valgut la pena. Un parell de birres al refugi i cap a casa.

video

08/03/2009

TPE 2009: del Canigó a l'Orhy

28 de febrer del 2009. 43 dies i 34 etapes per anar del Canigó a l'Orhy amb esquís.

El Joan ens truca, ens felicitem.
Estem en bona companyia, el Jaume, la Pili, la Montse i l'Eli han compartit amb nosaltres els últims 2 dies.
Com fer una piulada d'una travessa de 43 dies? Podríem anomenar els colls i cims pels que hem passat, que són molts. Podríem parlar del temps. De la neu. De les dificultats tècniques i logístiques. Dels problemes i entrebancs, i de com els hem patit, superat o esquivat. Però ha de ser breu, haurem de citar només el que és important:


- Jepi, Ramon, Joan Manel, Pili, Manel, Jordi i Montse: gràcies per haver-nos acompanyat alguns dies, amb bon i mal temps.
- Xavi, Jean-Pierre, Mario, Marta: gràcies per dur-nos els avituallaments a la Cerdanya, Arcalís, Llanos i Parzán..
- Sara: gràcies per acollir uns semi-desconeguts a casa teva d'Alòs d'Isil.
- Gemma i amics de la colha Pecigolha de la Val d'Aran: gràcies per la paciència amb les botes i pel caliu de la benvinguda i sopar.
- Membres del GRAE, personal de les urgències de l'Hospital comarcal de Tremp i Sílvia: gràcies per la vostra professionalitat i bon tracte.
- Genís i Felipe: encallats pel mal temps als vostres refugis, hem estat com a casa.
- Willie, Liliane, Christian, Julian, guardes del Wallon, Bulloses i altres refugis: anfitrions atents, gràcies per cuidar-nos.
- Jaume: gràcies per ser el nostre home del temps i de la neu. Gràcies per ser el nostre enllaç virtual amb el món real. El teu suport ha estat clau, i el fet de demanar-te'l a tu, un dels nostres millors encerts. Gràcies, Berta.
- Eli: gràcies, gràcies per un munt de coses.

Família i amics que ens heu anat seguint, patint i recolzant des de la distància: gràcies a tots i totes.

Ho celebrem quan ens veiem. Una abraçada.
Joan, Roger i Carles.

Roc de Madres 2469m, en travessa de Réal a Odelló - 8/03/2009

Josep, Berta i Jaume

El Capcir encara és ben blanc tot i el tast de primavera d'avui. Havíem de ser una colla, i una cosa i una altra (la primavera de nou, suposo) hi hem anat tres, això si, satisfets i contents de l'excursió.
I la tria ens ha sortit triplement bé: neu abundant, dia radiant i itinerari original. Original gràcies a que una parella d'Almoster que hem trobat al cim s'ha ofert a acompanyar-nos al cotxe si baixàvem per la seva ruta, molt més esquiable que la "xoriçada" que hem triat per pujar.
+/-1000m; 4h de pujada, 1h de baixada; Dificultat * (però llarg), S2; GPS wikiloc
Meteo: sol, calor, i només una mica d'aire al cim, amb molt bona visibilitat. Per sota els 1800m, a les tres , una boira baixa que venia del N a cobert el Capcir; la neu, abundant, transformant-se per minuts... entre els 1900 i 2100 (cara sud), era tan molla i el pendent era tan pla que hem decidit progressar sense pells!. La baixada millor, amb neu dura els primers metres i primavera al punt després.

Itinerari: des de Réal (1439m) o des d'una pista que surt de la carretera a Vilanova ens hem enfilat per un camí que puja en direcció al Puig de l'Esquena d'Ase. De seguida hem pres un corriol que es desviava cap al coll de Sansa però que s'enfilava més dret. Cap als 1800 s'arriba al llom que en direcció NE i en uns 5km porta al Roc de Madres. Grans vistes avui, amb el Canigó i la mar a tocar. Per baixar, des del Coll des Gavaches, hem pres les amples pales que es precipiten al N del Roc Mary. Als 1800m s'entra al bosc i la baixada es fa trepidant per un camí estret ple de branques. El darrer km per arribar a Odelló o al Pont de la Farga és pla.
La pujada que hem fet només recomenable per col·leccionistes. Des d'Odelló es va més per feina.
I una curiositat: la tempesta Klaus de finals de gener va fer grans destrosses al Capcir i hi ha troços de bosc escombrats...
Venint en Josep, no han faltat les cireres, boníssimes...
Bones traces!!!

06/03/2009

"enneigement exceptionnel" - innivació a 5/03/2009

D'aquí cap allà entrant i remirant els partes d'allaus i condicions pel cap de setmana he anat a petar a un article de meteofrance d'ahir que resumeix la innivació a les muntanyes franceses a 5 de març...
Que al Pirineu hi ha neu, ja ho sabem ja... Encara que el torb està fent de les seves al vessant català del Pirineu Oriental, a l'Occidental hi ha neu esquiable des de fons de les valls i gruixos de 2m a 1800 i més de 3 per sobre els 2400m!
Però als "Alps del Sud" i a Còrsega també tenen un dels millors anys de neu que es recorden, almenys en els darrers 40 o 30 anys respectivament. 
I aquest hivern ha estat excel·lent al Massís Central, i als "Alps del Nord"  també estan bé, dins de la normalitat.
Ho he trobat interessant i aquí teniu l'enllaç si voleu saber-ne més: 

04/03/2009

Trobada de Telemark al refugi Ventosa Calvell ...

...amb infiltrats amb esquí de muntanya "convencionals"
Dissabte 28/02: Sortida del Pont deth Ressèc al Tuc de Monges per la canal de la vessant Nord (2707) .
Diumenge 01/03: Baixada per la N.E. del Montardo

Trobada internacional de “telemarkeros” amb infiltrats d’esquí de muntanya tots amb la mateixa passió.
Vam ser un total de 26, del quals un 10 o 11 anaven amb esquís de muntanya “normals”, o sigui quasi quasi la meitat!
i havia de tot arreu, de Zamora, de Soria, Navarra, del País Basc, de França, d'Austràlia i com no de casa, (en perdonareu si em deixo d'algun lloc)
Dissabte ens trobem fins on es deixen arribar el cotxes (1240) on ens calcem els esquís, ¾ d’hora abans d’arribar al Pont deth Ressèc, (1400). A les 10,30 arribem al Pont deth Ressèc i cap les 12 arribem al refugi de la Restanca (2010), on fem un breu descans.

Travessem l’Estanh deth Cap deth Pòrt (2235) tot just comencem a pujar ens desviem cap a la dreta del Circ dera Restanca, a la vessant nord del Tuc de Monges (2707),
direcció a una canal que hi ha a la part dreta. Tot just enganxem a la resta del grup, que es treuen els esquís per pujarla canal.
La pujada és lenta, en Miquel ha de preparar la sortida de la cornisa al cim que és una mica “fina”, deu n’hi do amb la sortideta de dalt al Tuc, des que començo a pujar la canal fins a dalt del cim he trigat una hora, a quarts de 4 ja hem pujat els 23 que anem.
Ara toca baixar ja cap el refugi Ventosa i Calvell, la neu dura,però, molt esquiable, gaudim de la baixada i cap a ¾ de 4 arribem.


En Miquel ens prepara un bon plat de pasta amb salsa de formatge que mengem sense quasi sense respirar.
La tarda la passem amb la resta de companys fent-la petar, comentant la pujada i entre acudits, rialles i anècdotes se’ns fa l’hora de sopar.
Diumenge. Neva i està emboirat. Durant la nit han caigut 4 o 5 dits de neu. Tranquil•lament sense preses ens preparem per marxar,
direcció Montardo, però no pugem fins dalt, tampoc s’hi veuria res, la boira ens envolta.

En un collet treiem pells i iniciem la baixada per la banda N.E. del Montardo: Quina neu!! i quina baixada, tots baixem a cors que vols gaudim al màxim tant de la baixada com la neu nova que ha caigut, és una delícia.
Abans d'endinsant-se cap el bosc ens acomiadem del Roger que torna al Refugi i de'n Lluís que se'n va cap a Boí, nosaltres continuem baixant fins a la pista cap a la Cabana de Loseron i que ens dura una altra vegada al Pont deth Ressèc.
i que millor que per acabar que un bon dinar...

i més fotos de T.L. Trobada Telemark09
Assistents: 26 del quals no em sé els noms de tots per tant deixo l'anonimat, ja en disculpareu

el vídeo dels dimecres... filmant des del casc

Vídeo de TKBFILMS, "skipopow" ple de velocitat...

03/03/2009

Cursa Alt Pallars-Certascan

Cursa Alt Pallars-Certascan. Daniel M. i Marc P.

Desnivell: ±1150; 1/3/09; des del Refugi de la Pleta del Prat
El diumenge 1 de març va disputar-se a Certascan la XXIII Cursa de l’Alt Pallars, 3ª prova puntuable per a la XXV Copa Catalana d’esquí de muntanya de la FEEC i organitzada per l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró (l’Agrupe). El recorregut sencer passava incialment pel pic de Ventolau, pic de la Coma del Forn i el Campirme (finalment pel mal temps, el recorregut llarg no va arribar al cim del Ventolau i es reduïa el desnivell de 1750m. a 1600m)

Gràcies a en Daniel em poso al dia de totes les qüestions tècniques i ens aventurem cap a Tavascan. El resultat:
tenint en compte les limitacions físiques que patiem aquell dia ens en vam sortir prou bé. Vam fer el recorregut de 1150 m. en un temps de 2 hores i 47 minuts, classificats en la posició 59 de 70 equips. Queda un bon record i ganes de repetir l'expeiència (un molt bon company de cursa ho ha fet possible)




02/03/2009

Travessa Gerber-Amitges-Ruda

Travessa Port de la Bonaigua - Vall de Gerber - Amitges -Vall de Ruda 28 de febrer, 1 de març del 2009.


Participants: Jordi L, Carmela F, Martí, Manel C, Joan Manel C, Glòria V i Ricard M.
Estat de la neu: primavera dura dissabte i polç humida diumenge.
Mèteo: Núvols alts i cel encapotant-se al llarg de dissabte, núvols baixos i boira amb feble nevada diumenge.
Dificultat: BEA- S3
Risc d'allaus: 2-3
A tenir en compte: logística de vehicles necessària

Dissabte: +1075m/-658m /7h BEA-S3
Diumenge: +508/-1032/5h BE-S2

Dissabte 28 de febrer: Aparcament estació d'esquí zona Bonaigua 1900m - Vall de Gerber - Coll del Llac Glaçat 2590m - Coll d'Amitges 2755 - Pic d'Amitges 2848 - Coll d'Amitges - Refugi d'Amitges 2365m.

Diumenge 1 de març: Refugi d'Amitges 2365m - Estany de Barbs - Estany del Port de Ratera 2450m - Port de Ratera - Port de Ratera de Colomers 2586m - Circ de Saboredo - llac de Baix de Saboredo - Vall de Ruda 1650m - Córner de Vaquèira (revolt carretera C-28, Km 42) 1800m.

Bonica travessa per dues valls emblemàtiques del conjunt del Parc Nacional. Hem pogut tastar en directe l'acumulació de neu existent a la zona, que ens permetrà allargar la temporada.

Després de dormir al refugi Casa Masover a Son hem pujat amb els cotxes fins a l'aparcament de l'estació d'esquí a la zona de la Bonaigua, fem la logística de vehicles i iniciem la ruta en un gran flanqueig fins a l'entrada de la vall de Gerber. El dia ha començat amb sol però a mesura que passen les hores s'ha anat tapant amb núvols alts provinents del Sud.

Pugem sense dificultats fins just a sota del refugi lliure Mataró, des d'on girem a l'oest per pujar al coll de l'Estany Glaçat, per unes pales força dretes que ens ajuden a passar per la cornisa formada. Després del coll seguim la carena que fa de contrafort del pic d'Amitges i ens porta al coll d'Amitges. Fem el tram final a peu fins al coll i després fins el mateix cim (F).

El descens des del coll és dret però assequible, al mateix temps que obligat. La visibilitat s'ha reduït molt i baixem amb precaució fins l'estany d'Amitges, només queda vorejar l'estany i accedir al Refugi d'Amitges.

Ha estat nevant tota la nit de dissabte, ens llevem al matí i sortim lliscant sobre una capa de quatre dits de neu nova direcció Port de Ratera, el dia no dona més opcions que accedir al Port i baixar per la Vall de Saboredo, passant aprop del Refugi i seguir per l'ampla vall de Ruda. A l'alçada del pont de lo Campo, cota 1650m, seguim el marge dret del riu i remuntem en flaqueig i amb les pells posades fins a la carretera, on vam deixar el cotxe dissabte matí.

Trobareu les fotos a: Pasdeguia Fotos Travessa Gerber-Vall de ruda i Jordi Més Fotos

Bones traces !!







Taga

PIULADA Taga (2038 m.)
Participants: Marina, Gemma, Stefano, Carles
Desnivell: ±750m
1/3/09 Santa Magdalena de Pardines



Amb el temps insegur ens decidim per un cim proper. Sortim amb els esquís a la esquena per una pista, envoltats de prats amb vaques, però als 5 min. ja ens calcem els esquís. La neu es tova, no ha glaçat a aquesta alçada. El dia està tapadot però encara aguanta. No triguem en agafar uns prats nevats, però quan arribem a un petita cabana comença a nevar lleugerament, i la boira ens agafa, anem pujant a poc a poc sense massa visibilitat fins la creu blanca del cim. Quina vista (aprox. un radi de 30m)!! :(




La baixada comença per la neu pols que ha anat caient (3cm) per sobre de neu primavera, que a mesura que baixem es va estovant més però que ens permet gaudir de la baixada.

Arribem al cotxe contents, encara hi ha neu per dies !!

http://www.youtube.com/watch?v=nrrb_UD7mZI

01/03/2009

CAMPIRME ( 2633 m), per Gavàs. 28/02/09

Albert i Pep


Desnivell: +/- 1253 m
Durada: ascens 4 h, descens 2 h
Qualitat neu: de tot tipus
Vent: Calma - Fluix
Meteo: Núvols alts en augment al llarg de la jornada.
Risc d'allaus: 2-3
Dificultat: **
Itinerari: Gavàs 1380 m, Obaga de Gavàs, Collada de Montalto 2135 m, Penyes Negres 2436 m, Turó de Vialada 2561 m, Campirme 2633 m, Pleta de les Mules, Barranc de la Coma, Gavàs.

Travessem el bonic poble de Gavàs en direcció a la formatgeria la Roseta, on, just després d'una petita borda emprada com a taller d'art, creuem el rierol i seguim el camí en direcció sud que ens porta cap als prats situats al peu de l'Obaga de Gavàs. Uns Isards ens vigilen des de la llunyania mentre remuntem aquesta Obaga progressivament amb algun tram de certa pendent, fins arribar a la collada de Montalto. Des d'aquí ja s'entreveu el que ens espera a partir d'ara, una llarga carenejada amb un seguit d'avantcims, fins arribar al Campirme tot conformant el que es coneix com a Serra de Campirme. Les vistes a banda i banda fan d'aquesta Serra un mirador privilegiat en dies plàcids i clars com el d'avui. La neu és present a tota la carena de manera continua fins al mateix cim.
Al cim fem un mos tot pensant en el descens, que fins la Pleta de les Mules presenta diverses opcions. Ens hi llencem, en un pendent constant i una neu que es deixa fer prou bé.
Aproximadament a la cota 2000, ens desviem cap al Barranc de la Coma (SW), evitant i deixant a la seva dreta el torrent ferèstec i dret que desemboca una mica per sobre de les bordes d'Aurós(Potser esquiable?) .















El Barranc de la Coma tot i la seva orientació encara presenta neu suficient per deleitar-nos en un esquí control i d'autèntica supervivència en alguns trams, fins a situar-nos a menys de 200 m del poble.


















El darrer tram el fem seguint el camí vell a Gavàs que ens deixa al mateix indret on hem iniciat la sortida, a l'alçada de cala Roseta, amb els esquís a l'esquena i en una imatge poc habitual aquest any al Pirineu tot tonificant les espatlles. Malauradament no puc aportar informació sobre la qualitat dels formatges de cala Roseta però si torno a Gavàs ho esbrinaré.

Cap al Pic d'Orhy 2017m, en travessa de Belagua a Iraty. 27 i 28/02/2009

Pili, Montse, Eli, Roger, Carles i Jaume.
Les dues darreres etapes de la TPE són una excusa immillorable per tornar a visitar aquestes muntanyes que sempre ens queden massa lluny. La logística de cotxes és complicadota... un a Belagua i l'altre als Xalets d'Iraty però la kilometrada queda oblidada després de dos dies tan complets com aquests.
+/-700m (1er dia) i +/-1300m (2on dia); de 6 a 7h el 1er i de 8 a 10h el 2on; Dificultat *** (per la llargada i trams exposats de l'ascens a l'Orhy), S3; bo els dos dies, amb un tel de núvols el dissabte.
 
Itinerari divendres: Belagua 1400m - coll de Bimbaleta 1677m - coll de Belhay 1731m - coll d'Uthurourdinétako 1664m - Otxogorri 1921m - Cayolar d'Ardané Gagnékoa 1312m.
Itinerari dissabte: Cayolar d'Ardané Gagnékoa 1312m - aresta de Gastarrigagna 1732m - Betzulagagna 1590m - Achourterrigagna 1660m - Port de Larrau 1573m - pales i aresta SO del pic d'Orhy - Pic d'Orhy 2017m - descens pala NO - Cayolar d'Ibarrondua 1306m - coll Sensibilé 1547m - pistes de fons - coll Mehatzé - Xalets d'Iraty 1327m.

Bones traces!!!