El Capcir encara és ben blanc tot i el tast de primavera d'avui. Havíem de ser una colla, i una cosa i una altra (la primavera de nou, suposo) hi hem anat tres, això si, satisfets i contents de l'excursió.
I la tria ens ha sortit triplement bé: neu abundant, dia radiant i itinerari original. Original gràcies a que una parella d'Almoster que hem trobat al cim s'ha ofert a acompanyar-nos al cotxe si baixàvem per la seva ruta, molt més esquiable que la "xoriçada" que hem triat per pujar.
+/-1000m; 4h de pujada, 1h de baixada; Dificultat * (però llarg), S2; GPS wikiloc
Meteo: sol, calor, i només una mica d'aire al cim, amb molt bona visibilitat. Per sota els 1800m, a les tres , una boira baixa que venia del N a cobert el Capcir; la neu, abundant, transformant-se per minuts... entre els 1900 i 2100 (cara sud), era tan molla i el pendent era tan pla que hem decidit progressar sense pells!. La baixada millor, amb neu dura els primers metres i primavera al punt després.
Itinerari: des de Réal (1439m) o des d'una pista que surt de la carretera a Vilanova ens hem enfilat per un camí que puja en direcció al Puig de l'Esquena d'Ase. De seguida hem pres un corriol que es desviava cap al coll de Sansa però que s'enfilava més dret. Cap als 1800 s'arriba al llom que en direcció NE i en uns 5km porta al Roc de Madres. Grans vistes avui, amb el Canigó i la mar a tocar. Per baixar, des del Coll des Gavaches, hem pres les amples pales que es precipiten al N del Roc Mary. Als 1800m s'entra al bosc i la baixada es fa trepidant per un camí estret ple de branques. El darrer km per arribar a Odelló o al Pont de la Farga és pla.
La pujada que hem fet només recomenable per col·leccionistes. Des d'Odelló es va més per feina.
I una curiositat: la tempesta Klaus de finals de gener va fer grans destrosses al Capcir i hi ha troços de bosc escombrats...
Venint en Josep, no han faltat les cireres, boníssimes...
Bones traces!!!
I la tria ens ha sortit triplement bé: neu abundant, dia radiant i itinerari original. Original gràcies a que una parella d'Almoster que hem trobat al cim s'ha ofert a acompanyar-nos al cotxe si baixàvem per la seva ruta, molt més esquiable que la "xoriçada" que hem triat per pujar.
Meteo: sol, calor, i només una mica d'aire al cim, amb molt bona visibilitat. Per sota els 1800m, a les tres , una boira baixa que venia del N a cobert el Capcir; la neu, abundant, transformant-se per minuts... entre els 1900 i 2100 (cara sud), era tan molla i el pendent era tan pla que hem decidit progressar sense pells!. La baixada millor, amb neu dura els primers metres i primavera al punt després.
Itinerari: des de Réal (1439m) o des d'una pista que surt de la carretera a Vilanova ens hem enfilat per un camí que puja en direcció al Puig de l'Esquena d'Ase. De seguida hem pres un corriol que es desviava cap al coll de Sansa però que s'enfilava més dret. Cap als 1800 s'arriba al llom que en direcció NE i en uns 5km porta al Roc de Madres. Grans vistes avui, amb el Canigó i la mar a tocar. Per baixar, des del Coll des Gavaches, hem pres les amples pales que es precipiten al N del Roc Mary. Als 1800m s'entra al bosc i la baixada es fa trepidant per un camí estret ple de branques. El darrer km per arribar a Odelló o al Pont de la Farga és pla.
I una curiositat: la tempesta Klaus de finals de gener va fer grans destrosses al Capcir i hi ha troços de bosc escombrats...
Venint en Josep, no han faltat les cireres, boníssimes...
Bones traces!!!
4 comentaris:
Sempre val la pena buscar una ruta nova, perquè sempre anar repetint el mateix? l'important és l'intenció i no el resultat.
La foto panoràmica amb el Canigó és preciosa!
Gràcies, el Canigó estava preciós, i el cim... perquè sempre anem amb presses? hagués estat bé quedar-s'hi tota la tarda per veure pondres el sol...
En "Josep Cireretes" està impressionant .... molt entranyable !!! Quina passió ... Nomès t' en va donar una .... ?
Salut,
Manel
va ser màgic el moment en què va treure les cireres.....és com si de cop ho entengués tot......la vida tenia sentit......senzillament t'ho vas perdre, Manel.....estaria bé fer-ne alguna plegats, no?
Publica un comentari a l'entrada