17 de març 2009

Cap de setmana d'aventura al Pallars Sobirà, 14-15/03/2009

Rafael, Xesco, Àngel, Txetxo, Gemma, Edu (les fotos són seves) i Marina

Pic de la Coma del Forn 2683 m

El nostre objectiu era anar a dormir al refugi lliure del Mont Roig i per fer-ho rodó volíem pujar primer al Ventolau i així fer una bonica circular, plena de màgia....





El dia ja no comença massa bé, tenim un malentès de cotxes i sortim tard, massa tard, la neu ja ha transformat i a més a més n'hi ha uns quants que van sense esquís. La progressió pel barranc de la Coma del Forn es fa realment lenta, el sol apreta i la neu cada vegada és més sopa. Abans d'arribar a dalt del barranc ens desviem a la dreta per agafar les roques i així evitar la gran acumulació de neu que hi ha a la pala final. Grimpem amb els esquís a l'esquena i arribem a un collet des d'on es veu l'imponent Ventolau. Sembla que aquí la neu està millor i volem enfilar cap a la carena per evitar la pala del cim a aquelles hores i amb aquella solana..... però en un atac de bon seny i veient l'hora i que la neu continua igual de malement ens replantagem la sortida.








El nou objentiu és el pic de la Coma del Forn. Ens dirigim cap el coll del Forn i abans d'arribar-hi ens desviem a l'esquerra per una canal que ens durà directament a l'avantcim, de nou esquís a l'esquena i grampons per superar el tram final.



Arribem al cim a les 17h i ja només ens queda baixar per la ruta normal fins al Refugi de la Pleta del Prat. Per sort tot, la neu ens respecta a la part alta i es manté esquiable, a cotes baixes la cosa canvia i fem el que podem en ¡mig d'aquella pastarada!!!

Pic de Campirme 2633 m




L'endemà sortim ben d'hora per no trobar-nos amb els problemes dle dia anterior, pujem per la pista d'esquí abans de que obrin els remuntadors i des del final enfilem cap el coll de la Cima. Ja que hi som, i la veritat per despistats, fem la Tuca d ela cima. Tornem enrere i agafem el camí que ara sí ens portarà al Campirme sense més dificultats.







Avui ho hem fet bé, és d'hora i potser podem fer una bona circular baixant fins els estanys de Campirme per finalment anar a trobar les pistes d'esquí de fons. Total que comencem a baixar per la pala sud-est i ràpidament ens adonem que ahir sí que havíem trobat bona neu!!! La neu està totalment transformada i francament pitjor que a finals de temporada.... hem d'escapar ràpidament d'aquesta pala!!! Fem un flanqueig llarguíssim per anar a trobar una aresta de roques. Per enèssima vegada, carreguem els esquís a l'esquena i grimpem fins a la carena. Aquesta grimparda, una d'aquelles entretingudes, la veritat és que ens ha sortit bé :) (no hi ha com ser optimista). Un cop dalt remuntem de nou fins el cim i ara sí baixem per l'Estany del Diable on trobem zones amb molt bona neu, neu primavera de la bona i fins i tot algun tram de neu pols.






En definitiva un cap de setmana, on sense voler-ho, han sortit dues circular ben boniques en un dels paissatges més bonics del Pirineu.

Bones traces!!

3 comentaris:

Berta ha dit...

com a tu t'agrada.....una mica de tot!

edunz ha dit...

saber improvitzar acaba sent una virtud...
he afegit info de la circular que volíem fer del Campirme, queda pendent!

edunz ha dit...

al blog volia dir...