Aquest diumenge al matí, volia fer una matinal que valgués la pena, així que em vaig aixecar ben aviat i cap a la vall de Ransol, que no falla mai. Allà hi ha un bé de Déu de cims esquiables a la disposició de qui els vulgui assaborir.
Surto sense les idees molt clares, però ben aviat ja me n'adono del bon estat de la neu. El dia també ajuda i els ànims pugen i m'alleugereixen les cames.
Així que tiro fins al Serrera (a sobre). La neu està dura, però no glaçada i pujo sense ganivetes fins al cim (a sota).
Surto sense les idees molt clares, però ben aviat ja me n'adono del bon estat de la neu. El dia també ajuda i els ànims pugen i m'alleugereixen les cames.
Així que tiro fins al Serrera (a sobre). La neu està dura, però no glaçada i pujo sense ganivetes fins al cim (a sota).
La vista i la tranquilitat del punt més alt és gratificant. He anat aviat i encara no veig ni tan sols altres esquiadors que pugin. De la baixada no cal parlar-ne.....
Més informació al blog d'en Gatsaule. A sota us deixo el mapa i al wikiloc, el track.
Més informació al blog d'en Gatsaule. A sota us deixo el mapa i al wikiloc, el track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada