25 de març 2008

La Travessia de l’Ötztal

DESCRIPCIO DE LA SORTIDA

1er dia.
Pujada a la Langtalereck Hutte.

Ens trobem els vuit components de la sortida a Obergurgl i tranquilament efectuem la pujada fins el refugi. Molt de fred, nevada continua i boira. Sort dels pals plantats a la neu que indiquen el camí. Ambient acollidor al refugi malgrat ens ubiquen en el dormitori d’hivern (el més fred). Menjar excel.lent.

2n dia.
Ascensió al Schalfkogel joch i baixada a la Martin Bush Hutte.

Segueix el mal temps. Molta neu acumulada i visibilitat de pocs centenars de metres. A més a més, cap dels grups del refugi comparteix el nostre objectiu, pel que ens cal trobar el camí correcte i obrir traça a la neu. Per poder triunfar, aquesta jornada ens cal combinar el ‘Mai enrere’ del CE Gràcia ,el ‘Sempre portem el frontal’ de la UE Gràcia i la tossuderia ancestral de la plana de Lleida


La gorja d'accés al glaciar

El pendent final per arribar al Schalfkogel joch es dret, inclús ens cal fer el tram central amb els esquís a l’esquena. Gràcies als que s’anaren rellevant per obrir traça arribem a les 15,30 hores al coll, 7,30 hores després d’haver sortit del refugi. Calcem grampons i piolet i comencem el descens per una dreta canal de neu dura. Aquesta canal mor finalment sobre una succesió de resalts de roca i plaques entapissades de neu. Resolem aquest tram instal.lant dos rappels de 30 metres, i aterrem en el glaciar recobert amb una increïble capa de neu pols. Malgrat ser vuit persones resolem els dos rappels amb celeritat, cosa que em confirma una vegada més que formem un bon equip.

En aquest vessant la visibilitat millora dramàticament i el fred augmenta. Fins i tot hi ha qui se li congela l’aigua a la cantimplora, eh! David?

I després de tot l’esforç: el premi. Ens regalem amb el descens del glaciar sobre la millor neu pols que el Tirol pot oferir. Més avall tenim que anar amb compte amb alguna pedra emergent però la neu segueix sent igualment bona.

Cansats i satisfets arribem per fi a la Martin Bush Hutte amb la romàntica llum del frontal a les 20’00 hores. Han estat 12 hores d’esforç.

3r dia.
Itinerari : Martin Bush hutte - Similaun Hutte - Similaun - Similaun Hutte

Canvi de plans : Després de l’intens dia anterior en Pere-Joan fa aquesta proposta, més suau que la nostra intenció original, i tots estem d’acord.

Sortint de la Martin Bush Hutte

Dia esplèndid i molt fred. Itinerari verge de traces, que encetem tant a la pujada com a la baixada. Neu excel.lent. Tot plegat, malgrat els bons 1100 metres de desnivell, fa que ens prenem aquesta jornada com un dia de relax.

La vetllada a la Similaun Hutte i l’immens plat de pasta del sopar, molt gratificants.


4rt dia
Itinerari : Similaun Hutte – Fineilspitze – Schonne Aussicht hutte

El dia es presenta radiant. El vent de la nit anterior ha esborrat pràcticament totes les traces, pel que tornem a obrir el nostre itinerari cap el Hauslab joch. Deixem els esquís i afrontem l’aresta final del Fineilspitze, un cim amb caràcter alpí. Típicament hispànics, obrim varies traces a la neu fins a fer-les convergir a meitat de l’aresta. A la partir d’aquí l’elegant aresta nevada es torna aèria sense arribar a ser difícil.


El Similaun des de l'aresta cimera del Fineilspitze

Suau baixada per el vessant oposat i remuntada final fins a la Schonne Aussicht hutte. Durant la tarda, alguns aprofitaren per tastar la sauna finlandesa del refugi, i de pas gaudir de la vista d’algunes de les usuàries en el seu estat natural

5è i 6è dia
Itinerari Schonne Aussicht Hutte – Hochjoch Hospize – Vent

El temps, clement fins ara, ha canviat i es torna molt ventós i cobert. Intentem varies vegades dirigir-nos cap el Weisskugel però resulta en va.

El Hochjoch Hospize, mig vuit, amb el seu ambient de refugi dels anys vint i el seu cordial ambient ens captiven completament

Finalment, a voltes esquiant, a voltes a peu, gaudim del descens fins a Vent a través d’una gorga espectacular entapissada de cascades de glaç.

Ens acomiadem del grup que havia pujat amb automòbil. Els espera una llarg trajecte que resolen finalment amb una sola etapa. Buff !


7è dia
Jornada de turisme a Innsbruch, gaudint del particular encant d’aquesta ciutat: el museu d’alpinisme, les seves llibreries, la gastronomia local, etc.


Conclusió:

En aquest sortida ens hem reunit un grup de persones que molts no ens coneixiem prèviament i hem tingut que donar resposta a situacions adverses a la muntanya : dificultats tècniques, meteorologia adversa, etc . El fet d’acabar la travessa amb bon ambient i seguint sent un sol grup, per a mi ja ha estat un èxit que diu molt de la vàlua de tots els components de la sortida.

I ademés, a tot això l’hi podem afegir la bellesa de les muntanyes del Tirol, la qualitat de la seva neu, l’exigència de les condicions trobades, la calidesa dels refugis, etc

Hem estat:

Albert F, Bernat R, David T, Francesc A, Jordi V, Pere-Joan, Rosa S, Xavier M

Properament ampliaré la piulada afegint la secció de Dades pràctiques, algunes fotografies i Adreces d’utilitat

Xavier M

1 comentari:

Berta ha dit...

uaaauuuu!!! una travessa d'aquelles divertides......jajaja, vau començar bé amb una primera jornada exigent.....el millor és tenir la sensació que el grup ha estat un grup i que no hi ha hagut malrotllos absurds!
enhorabona!