Ben bé no ha estat una "ensigalada", ja sabíem el que ens podíem trobar... muntanya amb esquís més que esquí de muntanya! i és que feia temps que volia visitar Baborte a l'hivern, i la proposta d'en Ricard E. de pujar al Montarenyo des de Boldís era com una provocació per allargar la ruta carenant fins a aquest refugi metàl·lic tan encisador. S'han deixat enredar per la proposta Ramon A., Peter C. (bona tornada després de 2 anys!), Roger Ll., Ricard E. i jo mateix.
Resum de l'activitat:
Dissabte: +1400/-300; S2,*** (per la llargada, i algun pas dretot), F; de 6 a 8h (3 canvis de pells); GPS wikiloc
Diumenge: +200/-1600; S3,*** (barranc exposat i tram intermig difícil pel bosc i el torrent), F; 4h (un taxi ens recull a mitja pista).
El poble de Boldís s'enlaira sobre Lladorre, i els seus 1480m d'alçada fan que sigui un bon punt de partida. La pujada al Montarenyo de Boldís, de 2593m s'enfila per la cara sud de la muntanya, de manera molt directa resseguint el barranc d'Estanilles fins als plans de Boldís. En 20' ens hem calçat els esquís però ja dalt de la carena, el vent ha fet de les seves i no ens ha deixat foquejar en algun tram. Des dels Plans s'arriba fàcilment al cim en direcció NE, i després es pot anar resseguint uns pocs km per sobre els 2400m passant pel Roc d'Ausinsi i la Roca Cigalera, de més de 2600m.
Aquest tram és molt escènic i té les millors vistes del Pallars que recordo: a l'oest el Montsent, després el Ventolau i el Montroig; més al nord el Certascan; ja a l'est la Pica, el Sotllo, la Pica Roja; i completant el cercle, al sud, el Norís i el Monteixo.... buff: durant unes hores et mous a 2500m gaudint d'aquestes muntanyes!
El descens de la Roca Cigalera als plans de Becero, el preveiem bo per l'orientació N, però ha estat amb una neu crostra impossible. Encara ens ha tocat posar pells de nou per remuntar el Coll de Sellente, des d'on ja hem vist el refugi. Rutina màgica de buscar aigua, fer sopes i anar a dormir quan es pon el sol.
Diumenge s'ha llevat amb els cims tapats i un airet desagradable. Fugim! Ho hem fet remuntant el coll de Sellente per anar a buscar el Barranc de Becero. No és tan dret com el pinten les corbes, però la neu era de tots els colors menys pols. A dreta i esquerra es veuen restes d'allaus però avui les condicions no en són propícies. Amb tot, el descens es va "ensigalant" i trampegem el tros de bosc amb voltes maria, alguna branca a la gola i creuant i tornant a creuar el torrent.
La referència que portem (de les guies d'itineraris impossibles que tant m'agraden d'en Manel Broch i Eduard Martin; publicacions de l'Abadia de Montserrat) indica que als 1700m hem de passar a la riba dreta (en el sentit de descens). Així ho fem i de seguida trobem el senderó que ens porta a la Borda de Montalto.
La pista baixa cap a Tavascan (8km), sense neu, però també ens porta a la cobertura i ens permet avisar un taxi (Taxis Pey 615 595 156, Josep) que ens recull a mig camí i ens retorna a Boldís, estranyat de la manera com descansem els caps de setmana. Rematem la sortida amb un bon dirar a Ainet.
Gràcies als 4 i bones traces!!!
3 comentaris:
ja veureu ja, quan em donin l'alta!
a veure si aquest capde la neu està millor....
quan et donen l'alta, Jordi?
De moment em queda aquesta setmana de recuperació, però l'inflamació no acaba de marxar i sembla que la única activitat recomanable serà la bicicleta. De fet ara podria sortir corrents amb els esquis però corro el risc de que que es torni a inflamar... així que tot apunta que la temporada s'acabat per a mi.
Publica un comentari a l'entrada