8 de març de 2008
+/- 1300m – S2/S3 - *** tenint en compte la canal d’accés al cim. Hi erem: Montse (x2), Jordi, Dani, Rafa, Goiatz, Lucky i Carles.
+/- 1300m – S2/S3 - *** tenint en compte la canal d’accés al cim. Hi erem: Montse (x2), Jordi, Dani, Rafa, Goiatz, Lucky i Carles.
Amb el cel tapat i volves encara caient, comencem a foquejar camí de la Restanca, confiats que aviat el blau lluirà. No tenim encara cap objectiu definit, però sembla que en aquesta banda de la Val el vent no va escombrar tota la neu caiguda.
La pista és oberta fins a Pont de Ressec, la pujada al refugi la fem pel camí del bosc. Parem a saludar el Josep, que ens prepara uns tes mentres decidim cap a on tirar. Finalment ens endinsarem per la vall que queda entre Estanh de Cap de Port i Estanh de Mar, en busca de les millors pales sota les crestes de Tumeneja.
Voregem la Restanca pel Sud, enfilem en direcció a l’Estanh de Mar fins aprox. 2140m, en que virem cap al Sud-est per una valleta dominada per la serra entre el Tuc de Monges i el Tumeneia. Cal guanyar alçada per les pales de l’esquerra fins a enfilar-nos al llom que ens separa de la vall que mena a Oelhacrestada. (pt. 2505m en mapa ed. Alpina).
Un cop sota la cara nord del Tuc de Monges, descobrim una canal que ens tenta, i molt. Serà possible fer cim per aquí? No ho sabem encara, cal investigar-ho. Ens hi apropem, treiem esquis, comencem a pujar amb grampons.L’ambient és hivernal, la roca vertical conserva encara l’embolcall de neu i gel que el vent de nord ha incrustat. La canal, de uns 100m, es va redreçant, però la neu és optima per fer els darrers metres més verticals. Tornem a l’escalfor del sol a uns 50m del cim.
La part baixa de la canal és esquiable, i fem el descens fins al refugi per neu excel·lent. Per l’hora que és, i les purgues que observem, decidim no tentar la nostra sort a Messilha, i tornem pel camí del bosc, esquiable a mitges.
La pista és oberta fins a Pont de Ressec, la pujada al refugi la fem pel camí del bosc. Parem a saludar el Josep, que ens prepara uns tes mentres decidim cap a on tirar. Finalment ens endinsarem per la vall que queda entre Estanh de Cap de Port i Estanh de Mar, en busca de les millors pales sota les crestes de Tumeneja.Voregem la Restanca pel Sud, enfilem en direcció a l’Estanh de Mar fins aprox. 2140m, en que virem cap al Sud-est per una valleta dominada per la serra entre el Tuc de Monges i el Tumeneia. Cal guanyar alçada per les pales de l’esquerra fins a enfilar-nos al llom que ens separa de la vall que mena a Oelhacrestada. (pt. 2505m en mapa ed. Alpina).
Un cop sota la cara nord del Tuc de Monges, descobrim una canal que ens tenta, i molt. Serà possible fer cim per aquí? No ho sabem encara, cal investigar-ho. Ens hi apropem, treiem esquis, comencem a pujar amb grampons.L’ambient és hivernal, la roca vertical conserva encara l’embolcall de neu i gel que el vent de nord ha incrustat. La canal, de uns 100m, es va redreçant, però la neu és optima per fer els darrers metres més verticals. Tornem a l’escalfor del sol a uns 50m del cim.
La part baixa de la canal és esquiable, i fem el descens fins al refugi per neu excel·lent. Per l’hora que és, i les purgues que observem, decidim no tentar la nostra sort a Messilha, i tornem pel camí del bosc, esquiable a mitges.
Bones traces!
3 comentaris:
miammmmmmmmmm!
quina canal, quina descoberta i quines traces!
uaaaauuu..... :))) aquesta canal fa goig (i una mica de iuiu!!!)
segur que encara podreu fer unes bones traces aquesta primavera!!!!
Sí, va ser una sorpresa inesperada. Va sortir un dia rodó, bon sol i bona neu. A veure el que dura. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada