11 de març 2008

Piulada al Mt. Royal (764 feet, Montreal, Quebec, Canada)

9/03/08

Assistents: Mateu Pla i Núria Bayó
Dificultat: U2 (escala de pics urbans)
Desnivell: 200m

Havent votat fa dues setmanes al consulat espanyol i després d’un dissabte sitiats a casa degut a una forta tempesta de neu amb vents d’uns 75 Km/h, i deixant un gruix de 50 cm de neu pols a tota l’illa de Montreal, ens hem calçat els esquis i les raquetes a la porta de casa i em fet via cap al pic de Mont-Royal (233m) el més alt de l’illa. En els carrers secundaris cal obrir traça, en els mitjans les màquines ja han trepitjat la neu, i en els grans els cotxes han fos tota la neu i cal descalçar-se els esquis. Sempre, però cal superar les muntanyes de neu que les pales i màquines van acumulant. L’itinerari triat ens permet progressar amb els esquis en un 90% del temps mentre observem l’activitat frenètica dels autòctons amb les pales!

En 40 min deixem el paissatge urbà i arribem a la falda de la muntanya. A vegades seguim les traces de les pistes d’esquí de fons municipals que recorren tota la muntanya i a vegades obrim traça cap a munt! En 40 min més, arribem a la primera parada, la cafeteria del Llac dels Castors. Situada en un bell paratge que ofereix tota mena d’activitats d’hivern; patinatge al llac, lliscades pels toboggans, lloguer d’esqui de fons, de trineus. Allà ens trobem amb el Nicola i la Nan i emprenem el camí que ens portarà cap al cim.

El camí transcorre en un paisatge ferèstec i poc concorregut si tenim en compte on estem. De forma sobtada se’ns presenta la vista del cim i poc després la vista de tota l'illa i la planúria que s’esten a banda i banda del riu Saint Lawrence i el riu d'Otawa. Només divisem Mt. Bruno (218 m). En el chalet del belvédère fem un alto en el camino, un hot-dog i una putine (una mena de braves a l’estil quebequa). Aquí ens despedim dels nostres amics i iniciem el descens cap a la city.

La neu, estupenda, però el bosc no ens deixa veure i a vegades cal superar els obstacles que ha possat l’home (escales, bancs). Finalment, arribem satisfets a casona, ens treiem les pells, connectem els portàlis, correcte, i una bona tassa de tè culmina una curiosa i agradable jornada d’esquí de muntanya!

4 comentaris:

Jaume J ha dit...

Uuaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhh!!!!! Sortir de casa esquís als peus! quina sort i quina enveja! Ja m'agradaria passar algun matí palejant enlloc de treballant...

Berta ha dit...

realment sembla que tenen molta feina els que practiquen el shoveling, no???
una abraçada i a aprofitar aquest clima que teniu.....

Toni ha dit...

jajajajajajaja!!!
m'ha encantat la piulada!!
diferent, sorprenent, curiosa...
I quina impresió!! un cop al cim veure un paisatge urbà!!! ;-)
Una abraçada molt forta!!
Toni

Marina ha dit...

amb tant de mail m'havia quedat amagat....Núria quina passada!!!! que divertit i quina enveja!!!

A veure quan m'estreno com a piadista....