29 de gen. 2020

El TAGA (2.040)

El Taga (2040) per Pardines 

+750 (1266-2041) , 11 Km, F, *


Després d'unes abundants nevades el Taga és un d'aquells cims que desde la cara nord (Pardines) no ofereix cap dificultat i on el risc d'allaus és molt baix

Un cim que es fa desitjar i és dificil de poder fer per la manca de neu, i  no només no ha decebut les expectatives, sinó que ha estat una meravella pel deliciós paisatge a la pujada, i les grans vistes que ofereix el cim com a balcó de de les muntanyes del Freser i de les valls del ripollès.

A Ribes agafem la carretera a Pardines, i sense arribar al poble ens desviem a la dreta fins a Can Roca, on amablement ens deixen aparcar el cotxe, una mica més amunt del lloc d'aparcament habitual


Desde aquí, gaudim de la meravella  de foquejar per camins baixos, amb marges i entre el bestiar, boscos de ribera, prats i torrents que baixen de les muntanyes.

 

Al principi en algún petit tram el camí té neu irregular, i som prou afortunats de poder anar amb esquís als peus desde 1266 metres. Només i en dues o tres ocasions ens hem de descalçar per passar rierols que van desfent la neu, però per sort no ens hem de posar esquís a l'esquena.

De seguida arribem a les pales que després baixarem amb una neu increible, cremeta de la bona que es fa disfrutar de valent.



Un grup molt divertit,la colla de la UES de Sabadell i dos "infiltrats" del CEG
Una molt fàcil i preciosa ascensió, agraïments sincers al Ramon per la proposta!

Dia inolvidable no només per la bellesa de la sortida  i la increïble colla que hem juntat, com  per la fantàstica neu que hem tingut la sort de poder disfrutar. La baixada entre marges al mes pur estil senglar ha acabat donant-li el toc d'aventura que tant ens agrada

I com a premi final, gran descobriment d'el restaurant Solana del Ter, amb cuina oberta fins les 16 (millor reservar) passat Ripoll, just després de lEsclat, impressionant carn i cuina!





3 comentaris:

Berta ha dit...

Enhorabona per la sortida i bon record d'aniversari! Per molts anys 🎉🎉🎉

Mercè B. ha dit...

Gràcies Berta! I tant!

Jaume S ha dit...

Gràcies per la piulada i gràcies a la Pili que ens heu regalat un fantàstic dilluns 3 de febrer d'esquí de muntanya. No hem seguit ben bé les traces, sobretot de baixada, amb un descens directe des del cim pels Llisos del Taga i els llisos del Bac per creuar el Vilaró a la cota 1600. Segurament podíem haver anat més avall, a 1450m, però quedarà per un altre dia.
A tenir en compte si algú vol anar-hi properament:
- Queda molta neu per damunt de 1500m, que és la cota que donava el bpa per al Prepirineu (més d'acord amb el que hem observat que no pas el bpa del Ter-Fresser).
- Hem calçat esquís a 1340m al costat del cotxe, a la pista que va cap el sud des de Can Roca. Aquesta pista deseguida es queda sense neu i cal anar cap el sud per la costa de l'Et i retrobar la pista a la cota 1470. A partir d'aquí, les alternatives de pujada son unes quantes. Trieu la que més un agradi estigui a sobre o no d'algun track.
- Una alternativa és, amb el cotxe, uns 100m més amunt de Ca'n Roca, en comptes d'agafar la pista descrita, continuar cap l'est, el terreny és una mica més obac i la neu hi aguantarà més. Un grup de Pardines que vam trobar al cim havien fet això.
- Ahir tot el triangle format pel Taga, Puig Estela i Ca'n Roca era esquiable (traient, és clar, els 100, 200m a l'extrem més baix).