Com criatures al Parc

Ens hem regalat uns dies d’anticicló de febrer per  compensar un gener amb meteo més aviat dolenta. Som dimarts a la nit i disposem de la resta de la setmana de festa per davant. Valorem destins. El primer impuls és marxar lluny de casa, visitar valls on no hem estat mai, o bé que coneixem poc. Però com de costum, tenim moltes idees i res preparat. Al final optem per producte local, quilòmetre zero, i decidim passar un dies al refugi de l’Estany Llong, a Aigüestortes. La darrera nevada ha deixat un bon gruix de neu fresca al vessant sud i el guarda just ha obert la barraqueta . Preparem la motxilla havent sopat, i ja de nit enviem un whatsapp enverinat a Txordi. S’ho pensa poc i quedem a quarts de nou de l’endemà. Serem 3.

Al final han estat 4 dies al Parc, en dos actes: els tres primers dies amb Txordi, i el quart acompanyats d’una colla d’insaciables amb ganes de festa. Amb Txordi, hem gaudit molt més del que optimistament esperàvem. Hem estat sols al refugi i sols a la vall, sense veure cap traça fins el cap de setmana. Ni núvols, ni vent. Hem voltat per la banda sud de la vall, improvisant una mica cada dia, deixant que les ganes i la visió de la muntanya guiessin les nostres passes, canviant els plans si ens ve de gust. Una barreja de descoberta i cerca de vessants obacs on esquiar una neu pols excepcional. De sol a sol, perquè hem acabat apurant les jornades fins les 6 de la tarda cada dia, amb l’espectacle de les darreres llums abans de tornar a la vora del foc. Més enllà de les rutes, el millor ha estat ser-hi, tenir el privilegi de saber-s’hi sol, i sentir una felicitat que a baix no som capaços de trobar.

Dimecres 15 de febrer (+1850/-1190m,9h,***)

Sortim amb els esquís als peus des del fons de la vall, a tocar de la carretera de Caldes, amb un bon gruix de neu. No farem l’aproximació directa fins al refugi, hi volem arribar fent ruta. Seguim la pista fins al Planell del Sant Esperit, i enfilem per la Ribera de Llacs i la Vall de Mussoles esquerra. Traiem el cap a Reguera per una canal i pugem al Pic de Morrano. Esquiem el  seu vessant obac fins l’estany de la Ribereta en dos temps, un primer per testar la neu, i després fins a baix d’un sol glop. Neu freda, seca, ràpida i lleugera. Calcem pells i guanyem alçada per la solana fins enfilar-nos de nou en alguna agulla sense nom, però amb una cara nord temptadora. Canvi de plans, les temptacions son per caure-hi.  Ens ho mirem, ens hi posem un a un, i no han passat gaires minuts que som altre cop junts al fons la vall de Dellui. Posem pells per darrer cop per anar a buscar el camí de la solana, i saltar a Corticelles després del sempre feixuc flanqueig, irreconeixible avui. Baixem al Llong sota la mirada de les Agulles de Dellui, enmatonades per complert. Estem cansats, i hem apurat el sol, però la visió del foc encès darrera la finestra ho cura tot. Rober ens acull generosament.

Dijous 16 de febrer (+/-1550m,9h,***)

Dia dedicat a investigar (!) la capçalera de la vall de Sant Nicolau. Ens movem per la Coma de Pescadors i  la coma d’Amitges. Acabem fent tres cims, dos cims sense nom però amb molta personalitat. Ens atreuen poderosament només de veure’ls aparèixer,  i amb la mirada i el somriure que el segueix, ja sabem que estem tots tres d’acord. A les 6 passades arribem al refugi. Avui a sopar directament sense el berenar d’ahir.

Divendres 17 de febrer (+/-1700m,8h30,***)

Avui  cap al Subenuix i volta cap a Sant Maurici. Remuntem la Coma de Pescadors aprofitant la traça d’ahir. En lloc d’arribar-nos a la Collada dels Gavatxos i seguir l’aresta a peu, remuntem la bretxa entre els dos pics de Subenuix. És una ampla canal que mena a una bretxa ben trobada. Hi arribem amb els esquis als peus, però cal sirgar de valent. Curt descens vessant Escrita i seguim la normal fins al cim del Pic de Subenuix. Unes grues ens passen per sobre, de retorn cap al nord. Descens obac amb neu increïble, en un dels racons més espectaculars del Parc al meu parer. Remuntem al Portarró i presenciem un moment màgic, inesborrable. Ens acomiadem de Txordi, que enfila cap a casa de dret mentre enfilem cap al Pic del Portarró per veure millor l’espectacle. Tant se val l’hora i el cansament, el moment s’ho val. Descens de nou cap al refugi amb les darreres llums. Hi trobem en Pito, el Manel i l’Àngel que han pujat avui, a més d’una parella de francesos. Més tard arribaran la Diana, l’Antonio i l’Ignasi.

Dissabte 18 de febrer (+1425m/-2085m,8h,***)

Abandonem les obagues i  la neu pols freda per saltar a la banda solana. Baixem fins al planell d’Aiguadassi  per creuar el riu i remuntem la vall de Contraix fins l’estany. A partir d’aquí retrobem la pols, i ens dirigim cap a la cometa elevada a l’est del cim on coincidim amb un grup de francesos vinguts del Ventosa. El darrer tram més dret i pedregós el fem amb grampons per la crosta dura que trobem sota la neu recent. Molt bon mirador, però no ens entretenim que encara tenim feina. Esquiem fins a l’Estany de nou i un cop posades les pells, en sortim per bascular cap a l’est i pujar al Gran Tuc de Colomèrs per la canal i embut de la cara oest. Per conèixer millor el terme, decidim baixar pel vessant Bergús i esquiar la canal del desguàs de l’estany. No la trobem en gaire bones condicions, i mirem de sortir-ne ràpid. Potser no és una bona opció, i no se si tornarem a fer aquest descens, però l’ indret és impressionant.  Passem pel refugi i ens acomiadem de l’atent amfitrió que tant en ha cuida’t i donat aquests dies. Abandonem aquest racó de món que tants bons moments ens ha regalat. Baixem ràpidament per la pista fins als cotxes i cap a casa, per carregar piles i tornar-hi així que puguem.

Bones traces, aprofitem aquestes magnífiques condicions que tenim ara.

Carles, Montse, Txordi i la colla d'Insaciables.