21 de febr. 2017

Rua pel Conflent i el Vallespir, 18 i 19/02/2017

Travessa des del Coll de Mentet al Coll de Jou (Castell), dormint a la cabana de les Estables (Prats de Molló)
Cims de Pomarola 2456m, Puig de la Collada Verda 2403m, Pic de Cums 2301m, Roc dels Lladres 2305m i Baciver 2637m, 38km de travessa i +2350m/-2850m



Feia anys que no gaudíem d’una innivació i condicions hivernals tant excepcionals al Pirineu Oriental i ho volem aprofitar, de fet ja se sap que passa quan deixes somiar a segons qui amb un mapa davant, oi Pep! Sabem que serà grossa i els preparatius ja comencen amb la tria de restaurant on sopar de camí a la Catalunya Nord: el Cap i Pota de Figueres, un ***!


Dissabte el temps ha estat excepcional, sense vent, celatge preciós, i cúmuls i boires rebent-nos al Vallespir. Diumenge més fresc amb tempesta de bo i de vent molt fort per sobre els 2300m. Neu fins a 1700m al vessant S, al Vallespir, i fins els 1300m a la pista que baixa de Merialles al Coll de Jou. Dura a les carenes, però moqueta o cremeta a les S i encara pols a les N que vigilen el Canigó, excel·lent!

Resum de l’activitat:

Dissabte 18 de febrer de 2017: Coll de Mentet 1761m – Pla Segalar - Pomarola 2456m – Vall de Rotjà - Refugi Da Silva o dels Clots 1900m – Puig de la Collada Verda 2456m – Collada dels Vents 2229 m – Pic de Cums 2301m –Roc dels Lladres 2305m – Pla Guillem 2277m – Coll de Bocacerç 2281m – Cabana de les Estables 1700m
+1250m/-1300m; *** (per la distancia, 20km), F, S2; 7- 8h



Dormim al F1 de Perpinyà per ser ben d’hora al Coll de Mentet. Fa un dia radiant i es presta al postureig amb el Canigó. Al Pomarola comentem l’espectacle de neu amb un català de Perpinyà a qui delatem les nostres intencions: ens pregunta si portem grampons i pensa si portem frontal… Ens aboquem a la vall de Rotjà per una pala acanalada que baixa del mateix llom i fem un descens trepidant i amb neu excelent fins als Clots (1900m) on trobem el refugi da Silva colgat de neu. Fa goig!



Tornem a posar pells i resseguim la pista que puja a la collada de les Roques Blanques i la deixem abans d’arribar-hi per traçar una diagonal directe al Puig de la Collada Verda 2403m.





Bon descens per sobre les nuvolades que pugen del Vallespir fins la Collada dels Vents i altra cop amb pells fins el Pla Guillem, nevat com mai.

El descens s’inicia al Coll de Bocacerç per una pala dreta, amb neu al punt.


Ens submergim a les boires i gaudim sobre la crema de la vall que mena a la cabana de les Estables. Austera, amb lloc per 8, estufa de llenya i taula a la terrassa on soparem i esmorzarem a la fresca amb una parella de catalans de Sant Llorenç de Cerdans. Dia rodó.



Diumenge 19: Cabana de les Estables 1700m – Coma de Bacivers – Coll 2616 – Baciver 2637m (pic més oriental de la cresta del Set Homes) – Vall de Baciver – Vall de Cadí (baixem fins cota 1800m) – Coll Vert 1861m – Refugi de Merialles 1718m – Coll de Jou 1125m
+1100m/-1550m; ***, PD, S3; 7h (sense comptar les hores d’ensigalada a la Vall de Cadí).



Si dissabte ha estat un dia de llargues distàncies i pendents suaus, diumenge només repetim en llargada de recorregut. Tracem fort amunt per la Coma de Baciver que es recargola cap al N a contravent ben fort amb els imponents Rojà i Set Homes a dreta i esquerra.



Els darrers 300m es redrecen i pugem amb grampons fins el coll (zona de plaques, avui estable).
Volem fer el Rojà per després baixar la descomunal pala O, però el vent que ja ha fet volar alguna cosa només convida a fer el proper Baciver, a la carena dels Set Homes.



Ens llencem des del coll per la pala N en una baixada memorable de 700m fins la vall de Cadí.



Aquí comença l’ensigalada: baixem més del compte i després no trobem el camí que porta a Merialles, avui no traçat. Aquesta part de la muntanya és de fort pendent i exposada, avui amb trams amb neu molt dura i sort d’algun arbre que atura relliscades. Fem el senglar ara amb ganivetes, després amb grampons, fins a trobar el camí, i després ja fàcil però llarg fins a Merialles i després el Coll de Jou. Hi arribem en fer-se fosc mentre el taxi ha anat a un altra Coll de Jou…

Una parella de catalans de Prada ens ajuden a baixar a Castell fent dos viatges amb el seu cotxe mentre el taxi desfà l’equivocació i més tard, tard però molt contents arribem al Coll de Mentet.

Perquè aquesta travessa també té el bon regust de les Mentet!
A l’infern estaré en bona companyia, bones traces!!!

Andrea (català de Genova), Lucia, Marta, Pep i Jaume

6 comentaris:

Carles Perera ha dit...

Quina Aventura! la vall de Cadí la recordo del curs del 2004, també era Febrer, intentant el Canigó.. vem arrivar amb frontal a Merialles.. l'esperit de Mantet s'allarga pel Vallespir i el Conflent! Felicitats a tots!

Berta ha dit...

Ensigalada majúscula!!!!! Que divertit.....hahaha.....m'hauria encantat ser-hi!

Anna Mesalles ha dit...

Guauuuu!!!! Quina sortida !!!! enhorabona a tots!
No més queda felicitar-vos malgrat l'encigalada coses que passen
Ara per ara és l'únic que puc fer

roser ha dit...

Vaig a mirar això tan maco sobre mapa...Amb tants colls i cims em costa seguir-ho, crec q m'estic embolicant (com el taxista !)

Andrea o zenéize ha dit...

hem gaudit d'un gran cap de setmana! gracies per la piulada i el video, molt macos!

Eros di marco ha dit...

bellissimi i posti,il filmato, le foto in particolare. complimenti a tutti.
un salutone speciale al catalano di genova e a quella di valencia.