2 de febr. 2017

Escapada a La Thuile, Valle d’Aosta

La Thuile es un poble a 1440 mt a la frontera amb Francia, l’ultimo poble italià abans del col fronterer del Petit Saint Bernard, obert al estiu. Es rodejat per muntanyes imponents entre les quals destaca el Mont Rutor amb la seva glacera. A més, de la majoria de cims es poden gaudir unes vistes privilegiades al massís del

Mont Blanc.  Nosaltres estem a La Theraz a 4km del poble i 1740mt d’alçada.
Ha nevat menys que altres anys, però per sobre de 1600mt hi ha mantell continu i, gràcies al fred que ha fet, a les obagues s’ha mantingut una neu pols increïble.

Dissabte 28.01
Punta Croce pel davant i pel darrere
La Theraz (1741mt) – Punta della Croce (2478mt) – Pista del Lago d’Arpy (2000mt) – Col Croce (2381) – La Theraz.  
13,5 Km, +/-1100 F, S3, Orientació O, NE.  

Dia amb núvols, visibilitat regular i nevadetes intermitents. Per anar sobre segur decidim fer itinerari conegut  al costat de casa. Sortim amb pells del pàrking de casa i agafem el camí pel bosc que de la Theraz porta al espai obert de Plan Praz. Des de aquí girem cap a l’oest i obrim traça fins al Colle della Croce, per seguir després la cresta ampla fins al cim. Llàstima que no es vegi res, el panorama cap al Mont Blanc des de aquí es espectacular.

Paisatge místic al Plan Praz 
El panorama..quan fa sol!












Flanquejem encara amb pells uns 100mt mes al nord fins trobar unes pales de bosc obert que baixen cap al Vallone d’Arpy.
Pales verges totes per nosaltres!
Baixada memorable amb neu pols de somni, ens quedarà gravada al racó de la felicitat. Arribem fins a la pista que porta al llac d’Arpy. Aquí tornem a pujar cap a la Punta della Croce, flanquejant per debaix del cim fins al Col Croce. 
Remuntant després de la boníssima baixada, darrera
les Grand Jorasses cobertes pels núvols
Primera part de la baixada cap a Plan Praz amb bona neu pols però visibilitat limitada, finalment entrem al bosc obert i tornem a veure bé i gaudir del tot de la pols tan bona. Des de Plan Praz continuem baixan pel bosc un tram, creuant-nos el cami de pujada, i finalment quan el bosc es tanca més agafem el camí fins al pàrking.
  


 Diumenge 29.01
Antecima Tete Entre deux Sauts ( 2550) desde Plampincieux (Val Ferret, zona de Courmayeur).
17 Km, +/- 1000mt, F, S3, Orientació NO.

Avui fa sol però tenim alguns imprevistos i calcem pells a una hora indecent (11.30!). Volíem fer el Mont Fortin però la carretera de la Val Veny estava tancada per manutenció. Amb canvi de plans de darrera hora decidim anar a la Val Ferret i tirar cap a la Tete Entre Deux Sauts, buscant obagues i neu pols..
Mont Blanc des de Vall Ferret











Els diumenges s’ha de deixar el cotxe a La Palud i agafar un bus (3,5 euros anada-tornada; passa cada 15 min) fins a Plampincieux on comença una pista plana de 4 km que va a prop d’una pista d’esquí nordic. Passada la localitat de Lavachey deixem la pista per endinsar-nos al bosc a la dreta. Després d’uns 400mt el bosc s’acaba i arribem al Rifugio Bonatti, que estava obert i te unes vistes fantastiques al massís del Mont Blanc. Doncs enfilem el solitari Vallone de Malatra, dominat al fonds per l’imponent Grand Rochere i el Coll de Malatra. Entre ells, una pala molt interessant amb orientació SO.
Col de Malatra i pala interessant
 Arrivem al Pas d’entre deux sauts i fem uns metres més fins a un cimet que queda a la mateixa cresta de la Tete entre deux sauts peró 150mt més en baix. Haviem quedat en treure pells a les 15.30 per garantir una tornada a hora decent als company que havien de viatjar a Lyon, doncs deixem el cim i la seva atractiva pala per la propera, quan també caldrà explorar el Col de Malatra (2936mt) i la canal a la seva dreta.

Des de el Pas d'entre deux sauts
 Baixada amb bona neu pols alternada a tramets de crosta fins al refu Bonatti. Després neu pols i diversió màxima pel bosc. Remada final per la pista amb els bonics colors del capvespre.

Tornant per la pista

Dilluns 30.01
Mont Colmet (3024mt) des de Colle San Carlo (1950mt)
14,5Km, +/- 1070mt, D (per la nostra ruta de pujada, sinó seria PD), S3, Orientació NE-NO

Dia amb núvols alts i visibilitat decent. Agafem cotxe 2km fins al Colle San Carlo on calcem pells i fem els 3Km de pista planera fins al Lago d’Arpy (2066mt). 
Lago d'Arpy
Passem a la dreta del llac i, al final, el creuem a la esquerra per pujar unes pendents sostingudes fins a estar damunt del Lago di Pietra Rossa (2553mt). 
Pujant al pietra Rossa

Pujant al pietra rossa
Estem rodejats de canals i pales amb molt bona pinta, per els amants de “sci ripido”. Un curt flanqueig ens porta a la vall on ja veiem el cim del Mont Colmet. El dia es va tapant cada vagada més. Remuntem mantenint-nos  a la esquerra seguint per parts el camí estiuenc fins uns 100 mt del cim on s’hauria d’agafar el llom a la esquerra que puja suau al cim. 
Pala interessant avant del Colmet
Pujant al Colmet
Pujant al Colmet, abans que el temps es tanqui.
Però el llom està pelat pel vent i, en lloc de posar crampons i tirar per la via normal, prenem una decisió equivocada intentant pujar per la pala central on sembla que podem seguir amb esquis, enganyats pels núvols baixos que no ens deixen veure la real inclinació de la pala. Arribem a un punt de no retorn on decidim posar crampons i tirar amunt recte per la canal central, que no se quants graus tenia però segur que més que un genepy cassola. Be, tres sortides sense ensigalada era massa. 
Cim del Colmet entre núvols
Des de el cim baixem a peu pel llom de la “via normal”, molt fàcil. Baixada amb esquis amb molt bona neu però visibilitat reduïda, seguint el itinerari de pujada.

Tret el día del Colmet quan hem fet un tram fins al Pietra Rossa amb uns nois de Val Maira, recordant les delicies dels propers Albergo della Pace i Peiro Grosso, els altres dies estavem completament sols a la muntanya..un goig!

 Aprofitem els dies per veure els amics de La thuile, fer uns bons sopars i aperitius i gaudir de la festa d’Aosta de la nit del 30 de gener, quan els carrers de la ciutat vella s’omplen de bandes i corals tocant musica tradicional i moderna, i la gent obre les seves bodegues oferint vi, genepy i delicatessen cassolanes acompanyats pel ritme dels acordions.

Dissabte i diumenge ens han acompanyat el Alvaro i el Bastien, dos amics que comencen a fer esqui de muntanya però tenen moltes ganes!


Lucia, Alvaro, Bastien, Andrea. 
pd: ja sabeu, tots convidats! hi ha molta muntanya i de la bona per allá. 

6 comentaris:

Jaume J ha dit...

genepi, delicatessens, neu pols, .... m'hi veig! molt bé, abraçades!

Núria ha dit...

Ho poso a la llista de coses a fer. Fa molt bona pinta!
Felicitats per aquesta escapada!

Berta ha dit...

Ho vau ben aprofitar!!!! Enhorabona per les esquiades i per la festa de després! Aix, els aperitius.....hehehe

Jordi G ha dit...

Sci ripido e neve farinosa? Musica e genepy? Mi piace!!!

roser ha dit...

És hivern-hivern!!

Anna Mesalles ha dit...

Dies ben aprofitats!!
Enhorabona