3 de març 2015

Lo Covil 2.588 m. des del refugi Gall Fer, 28 feb. 2015

+/- 900 F S2-S3** (6 h)

Esplèndids boscos, invasió de trencapinyes al voltant del refugi, alguns picots, mooolta neu, la calidesa dels guardes del refugi i el seu bon fer i millor menjar. 


Feia un any que Berta i Jaume ens havien encomanat las ganes de conèixer aquest racó del Pallars i després de les darreres nevades vam pensar que la finestra de bon temps de dissabte matí ens regalava el moment per anar-hi. Un arròs de muntanya boníssim i una matinal d'esquí de fons diumenge amb curset gratuït inclòs anunciaven un cap de setmana rodó


Divendres nit arribem a sopar al refugi Gall Fer (1.675 m.), 5 km. d'asfalt des d'Araós i 6 km. més de pista nevada fins dalt, deixem el cotxe al pàrquing del refugi. 


L'endemà pugem tranquil·lament pel bosc seguint uns senyals blaus. Anem travessant la pista d'esquí de fons fins que sortim definitivament a la cota més alta de l'estació, a una pista que en un llarg flanqueig per sota de la Costa dels Meners ens durà prop de Lo Covil.

Monteixo, Norís i Gerri
De camí a Lo Covil hem passat amb una certa prevenció una zona allavosa d'uns 500 m. però que avui no sembla amenaçadora, el vent ha fet feina i ha empès la neu de cotes altes cap a l'altre costat de la muntanya.  De fet, avui es veuen pocs signes d'activitat en aquest vessant orientat a N-NW.



Ens situem sota Lo Covil i entrem a la part més pendent de la ruta. Mirem de traçar un itinerari segur triant lloms i línies de bosc vell fins arribar la part més dreta i ventada just abans de l'"altiplà" superior, el vent de Port ha fet feina aquí. Calcem grampons uns 100 m. i entrem en un terreny indefinit on tornem a fer lliscar els esquís. La boira que porta el nou front càlid ens envaeix i no ens deixa gaudir gaire de les muntanyes del voltant, sort del gps per constatar que som al cim... És una llàstima per que la vista ha de ser esplèndida, de fet una mica més avall la visibilitat és bona.

Baixem cap a un collet que hi ha entre el pic de Màniga i Lo Covil, avui als cims el temps no és massa bo i decidim renunciar al pic de Màniga, de fet el deixem per una llarga travessa de futur.

Ara toca aprofitar els bons tous de neu que entre arbres davallen fins a la cota 2.050, quines vistes!!!
                            Resultat d'imatges de simbol neu

El flanqueig de tornada no es fa tan llarg com pensàvem, tornem a entrar al bosc i la neu està difícil després de la darrera pluja, més avall i ja prop del refugi millora una mica.

                     
                     
   

  

Ens espera una tarda de relax i un bon sopar en companyia dels guardes.

Unes terres del tot recomanables i moltes idees per tornar-hi.

Bones traces!!

6 comentaris:

Jaume J ha dit...

...i cap al Salòria i més enllà molts itineraris per traçar! Refugi dels que ve de gust repetir.

Carles Perera ha dit...

Ben aprofitat i amb ganes de "tastar-ho" algun cop.. potser en travessa ?

Roger ha dit...

Ei Pep, vas xalar finalment. Pallars del bo, des de la rabassa sentiem la flaire de l'arròs... Quin goig, l'haurem de pujar a tasta'l. Aquesta setmana no faràs avant amb la bici per les pujades del parc, rodolaràs avall.

Ens veiem per allà!!!

Berta ha dit...

uaaaauuuu!!!!! quins records.....realment una gran descoberta i molt bona acollida dels guardes! Enhorabona, jo també tinc ganes de fer-hi travessa!

Pep ha dit...

Hi haurà travessa, la tinc més o menys pensada, promet emocions ;-)

Jordi G ha dit...

Me n'alegro que l'encertessiu amb la meteo i tota la resta, una bona opció de descoberta!
Sí, sí, volem travessa!!