L'esperança és l'últim que es perd

23 de març - Pic de Pedrons

Semblava que tot anava en contra nostra per fer un pic amb esquís el passat dia 23 de març: donaven una previsió de temps molt dolenta, va haver-hi baixes a darrera hora, arribades complicades i cansades des de l’aeroport directament a La Molina i fins i tot un infiltrat que volia pujar amb raquetes i baixar amb la taula de snow. Amb aquesta previsió i sense pla definit alguns ens vam anar a dormir mig desmotivats i els altres van fer directament uns gin tònics per oblidar-se d’aquestes penes.

Diumenge pel matí les previsions es compleixen i quan vam arribar al punt de sortida pel Pla A (pujar a Roc Meler) vam veure que no era possible. Tampoc el Pla B (Pic Negre d'en Valira) es podia fer. A punt de llençar la tovallola vam donar una darrera oportunitat al Pla C: Pic de Pedrons. Al pàrquing, un grup petit va muntar un moviment de resistència al no posar-se les botes d’esquí i voler anar directament als banys termals, però al final tot el grup es va posar en marxa i vam començar l’ascensió.

Durant la primera mig hora només teníem visibilitat a uns 10 metres. Nosaltres al menys anàvem recte amunt, gràcies al guia Jordi i el GPS d’en Joan, mentre que un altre grup es va topar dos cops amb nosaltres havent anat en cercles. 

A la mesura que anàvem pujant d’alçada s’anava obrint poc a poc el cel fet que feia que també pujava la nostra motivació. Cada vegada veiem més clar que sí que podríem fer cim.

Un cop celebrat l’arribada a dalt amb una truita i un pa ecològics fets a casa vam veure clar perquè sempre cal intentar-ho fins a l’últim moment sense rendir-se: Vam poder baixar amb una neu pols increïble!!!

Anna, Carlos, Helena, Joan, Jordi, Marco, Nadja, Rafa, Raquel