Ribagorça aragonesa
Marc i Pep
Punt de sortida: La Muria
Desnivell: +/- 1.100 m.
Durada: Ascens 3.15 h / descens 2h
Meteo: estat del cel: serè
Vent: moderat al cim
Qualitat neu: Pols-dura a dalt i primavera a les parts baixes
Risc d'allaus: 3
Dificultat: *
A través de Cegesquí puc contactar divendres amb en Marc, un excel·lent company de travessa que he tingut la sort de conèixer.
Disculpeu la manca d'imatges,... problemes tècnics amb la càmera.
UNA BONA ESQUIADA I UN MAGNÍFIC AMBIENT D'ALTA MUNTANYA
Accés: per una pista en bon estat accessible als turismes i amb una mica de neu a les obagues arribem al nucli de La Muria habitat per una sola persona.
Itinerari: Des del "poble" es veu el coll de La Muria des d'on podem assolir la carena que porta cap al massís del Turbon. Per anar-hi podem baixar pels prats que hi han davant del poble travessar el rierol que passa pel fons de la vall i després de travessar una pista aviat trobarem ja el camí que ens portarà al coll de la Muria (1.615 m). El camí presenta molta neu i és de bon pujar. Des del Port de La Muria podem tombar a esquerra (S) pel bosc pel lloc més obert o bé baixar fins als 1600 m fins a trobar una zona oberta (traces molt visibles) des d'on ja veurem la pala que porta al pic de Llaners el nostre proper objectiu. Optem pel bosc on encara es manté un bon gruix de neu pols a aquelles hores del matí. Un flanqueig prolongat permet assolir amb més facilitat el pic de Llaners (1.904 m.). Des d'allà flanquejant s'assoleix la vall que ens portarà al Turbon, un paisatge solitari i impressionant que presenta un bon gruix de neu. Les traces després d'una prolongada ascensió porten fins al cim on bufa el vent amb una certa intensitat i on veiem els primers humans de la jornada, són prop d'un quart d'una. Els esquís queden uns 50 m. abans del cim. El paisatge és espectacular ¡¡¡
El descens presenta a la part superior neu dura i a l'entrar a la coma dos dits de neu pols excel·lent, dins la vall la neu ja és més variable. Una petita remuntada permet assolir de nou el pic de Llaners, és important arribar-hi ja que la pala que es presenta a l'altra banda amb una neu primavera boníssima i un pendent sostingut s'ho val. Arribats de nou al camí fem bona part a peu ja que la neu fa de bon caminar i el desnivell no és gaire important. Són les 4 de la tarda i un bon sol cau al petit nucli de la Muria.
Accés: per una pista en bon estat accessible als turismes i amb una mica de neu a les obagues arribem al nucli de La Muria habitat per una sola persona.
Itinerari: Des del "poble" es veu el coll de La Muria des d'on podem assolir la carena que porta cap al massís del Turbon. Per anar-hi podem baixar pels prats que hi han davant del poble travessar el rierol que passa pel fons de la vall i després de travessar una pista aviat trobarem ja el camí que ens portarà al coll de la Muria (1.615 m). El camí presenta molta neu i és de bon pujar. Des del Port de La Muria podem tombar a esquerra (S) pel bosc pel lloc més obert o bé baixar fins als 1600 m fins a trobar una zona oberta (traces molt visibles) des d'on ja veurem la pala que porta al pic de Llaners el nostre proper objectiu. Optem pel bosc on encara es manté un bon gruix de neu pols a aquelles hores del matí. Un flanqueig prolongat permet assolir amb més facilitat el pic de Llaners (1.904 m.). Des d'allà flanquejant s'assoleix la vall que ens portarà al Turbon, un paisatge solitari i impressionant que presenta un bon gruix de neu. Les traces després d'una prolongada ascensió porten fins al cim on bufa el vent amb una certa intensitat i on veiem els primers humans de la jornada, són prop d'un quart d'una. Els esquís queden uns 50 m. abans del cim. El paisatge és espectacular ¡¡¡
El descens presenta a la part superior neu dura i a l'entrar a la coma dos dits de neu pols excel·lent, dins la vall la neu ja és més variable. Una petita remuntada permet assolir de nou el pic de Llaners, és important arribar-hi ja que la pala que es presenta a l'altra banda amb una neu primavera boníssima i un pendent sostingut s'ho val. Arribats de nou al camí fem bona part a peu ja que la neu fa de bon caminar i el desnivell no és gaire important. Són les 4 de la tarda i un bon sol cau al petit nucli de la Muria.
Montarenyo (2.595) 22 feb 2009
Pallars sobirà
Marc i Pep
Punt de sortida: Boldís Sobirà
Desnivell: +/- 1.115 m.
Durada: Ascens 3.40 h / descens 1,30h
Durada: Ascens 3.40 h / descens 1,30h
Meteo: estat del cel: serè, teranyines de núvols al sud
Vent: moderat-fort al cim
Qualitat neu: Pols-dura a dalt i primavera a les parts baixes
Risc d'allaus: 3
Dificultat: **
UN CIM MOLT RECOMANABLE, MOLT SOLITARI I POQUES VEGADES ACCESSIBLE PER LA MANCA DE NEU A COTES BAIXES.
UN CIM MOLT RECOMANABLE, MOLT SOLITARI I POQUES VEGADES ACCESSIBLE PER LA MANCA DE NEU A COTES BAIXES.
Un pinsà mec ens rep a quarts de vuit del matí al poble de Boldís Sobirà (1.480 m), un quants picots volten també el poble. Un mes abans havia intentat el cim amb l'Albert i per manca de neu no es va poder fer, el panorama ara tampoc pintava massa bé malgrat les nevades.
Itinerari: Per la pista que em trobat just arribar al poble arribem al torrent de Sant Miquel el travessem i ja podem calçar esquís. Remuntem l'esquerra del torrent i aviat els dubtes desapareixen. El torrent que baixa del nord i que conflueix al torrent de Sant Miquel presenta neu suficient per costat est. Travessem de nou el torrent de Sant Miquel i anem pujant pel costat d'aquest torrent en fort i sostingut pendent, la baixada promet ¡¡¡ Arriben a un clot amb una cabana ideal per fer un mos, mireu de no molestar a la guineu que hi viu. A partir de la cabana fem un flanqueig per superar l'esperó que baixa del pic de Clot Roig i entrem a un nou clot des d'on es veuen nombroses cornises de neu que defensen l'altiplà dels Plans de Boldís. En fort pendent anem el més cap a l'W possible per tal d'evitar la zona de cornises. Aviat assolim l'altiplà que en una hora llarga però deliciosa ens permetrà arribar al cim del Montarenyo (2.595 m.). El vent moderat ens acompanya tota l'estona però fa que puguem veure amb una excel·lent visibilitat un dels millors paissatges d'un Pirineu molt carregat de neu.
Ull, terreny molt perdedor en cas de boira ¡¡
La presencia de cornises i la manca de neu a les parts baixes fa que fem el descens pel mateix lloc de pujada. Neu dura a la part alta, a més d'una curta remada, i primavera a la resta. Arribem amb els esquís als peus fins a 5 minuts del cotxe. El pendent es sostingut des dels Plans de Boldís i fins ben a prop del poble.
El pinsà mec ja no hi és, els picots ja no piquen i el vent bufa fort inclús al poble, són quarts de tres de la tarda i ara ja toca tornar a casa.
2 comentaris:
Ostres, el Montarenyo des de Boldís! Hi vam anar el març de l'any passat (veure aquí) allargant-ho en travessa a Baborte... certament itinerari molt recomenable i mirador excepciolal! i a més a més el pinsà mec... ;)
Caram a la segona va la vençuda Pep. Ara em penedeixo de no haver vingut. I la Guineu ja la sap llarga ben instal.lada prop de la cabana.
Publica un comentari a l'entrada