Bé, és igual. El cas, però, és que era l’època de quan començàvem a descobrir la muntanya i també de quan ens vam fotre les encigalades més sonades de la nostra etapa excursionista.
Doncs en un retorn insospitat a aquella era, aquest dissabte la vam fer bona als boscos del Pedra.
Però comencem pel principi.
Amb en Ricard anàvem camí de la Pleta de la Vila, cap a la Serra d’Ensija, quan en sortir d’aquell revolt en què se t’apareix el Pedra com si fos la MaredeDéu, vam tenir clar que l’objectiu havia de ser la màgica muntanya berguedana.
Prenem la carretera del refugi Estasen i aparquem el cotxe entre la Font Seca i el Mirador. Ara sabem que ho vam fer davant l’entrada de la Canal de les Bruixes 1550m (segons interpretació del mapa).
A 2/4 d’11 iniciem l’ascens per aquesta ampla canal esperant creuar-nos amb el camí que va del refugi a la tartera; però del camí ni rastre, colgat sota la neu abundant com mai no hem vist al Pedra.
Quan decidim girar cap al Sud ja hem pujat massa, i per sota de les parets que baixen dels Cabirols comencem un llarg i penós flanqueig en descens pel mig d’un bosc cada cop més espès i intransitable.
Unes quantes esgarrinxades més tard, per fi trobem un camí, tot i que no és el que buscàvem. Aquest, assenyalat com a “PR”, va de la zona de “pícnic” cap al refugi, paral·lel a la carretera.
Ja ens va bé, però.
De seguida el deixem per agafar, ara sí, un camí que puja directe cap a la sortida del bosc i inici de la tartera, absolutament desapareguda sota un mantell nival més que considerable.
Dues hores després d’haver començat l’aproximació, a 2/4 d’1, enfilem la tartera amb comoditat, sota un solet agradable i aprofitant el rastre d’una vella traça que més amunt ja es perd, segurament escombrada pel vent, i que hem de seguir improvisant nosaltres.
Ens atansem a la paret del Pollegó Inf. per escometre l’accés a la part central de la tartera i continuar guanyant metres, combinant ziga-zagues i llargues diagonals, en funció del terreny.
El darrer tram el fem per sota del Pollegó Sup., i pel bell mig de la canal arribem a l’enforcadura del Pedra 2350m.
Són ¾ de 3 de la tarda i decidim que ja està bé per avui; l’encigalada ens ha passat factura, però la millor recompensa està per venir.
A ¼ de 4 encetem una baixada de deliri per la Canal del Pedraforca, amb una neu pols de somni que ens permet fer de tot i més.
Retrobem el “PR” que, ara sí, seguim, fins la Canal de les Bruixes i davallem els darrers 130m de propina fins el cotxe, on arribem a ¾ i mig de 5 de la tarda.
Pedraforca, fins l’enforcadura 2350m
7 de febrer, 2009
Ricard M., Ramon.
enllaç fotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/PedraforcaFebrer09
(Ricard, posa-hi les teves)
4 comentaris:
ensigalada o encigalada?
gràcies ;)
ostres jo avui volia anar pero amb el que va ventar de NW el dissabte tarda i diumenge al matí..... em feien un noseque i pensaba en un nosequan.... estaran bé les plaques que s'hauran format. I com que ja el varem fer a primers d'any, ho he deixat pels propers dies en que si no cau aigua calenta encara tindrem un bon paquet. Això si, no m'he pogut estar i m'enfilat de nou cap a la Tosa d'Alp des de Urus. De conya tu.. Poble-cim-Poble amb els esquis als peus i ni una ratlla. Si estic inspirat despres penjo algo
Nois, no sé si sort que no vaig venir ....... o llàstima .... !we never know ... Des de Tuxent veia la banda del darrera del Pedra i fan moltes ganes de pujar-hi !
ejem ........ !!!
la paraula-codi per publicar aquest comentari ...... fa "com gràcia", suposo que la combinació es questió d'estadistica i combinatòria
hola,
doncs "encigalada/ensigalada" no surt a cap diccionari.
enCetem l'enSenyament i a veure si en treiem l'aigua clara...
salut i muntanyes.
Publica un comentari a l'entrada