el vídeo dels dimecres... inevitable al Mercantour

(ja és a la piulada, però es mereix un dimecres propi!)

Tot va bé si acaba bé. Final de temporada a la Pica d’Estats

La primavera ho diu ben clar: tot el que es marceix torna a florir; tot el que mor reneix en l’etern palpitar dels temps. Com tantes altres vegades, la temporada de neu s’està pancint. Tornarà a brotar però ara s’acaba. Per la nostra banda, abans de penjar els esquís fins la vinent, volem acomiadar aquesta des de la Pica d’Estats, fent l’ascenció clàssica des de Pinet. El “parte” és relativament encoratjador: parla de pluja dissabte i bon temps diumenge. Vent, això sí. Com que res és mai ben bé el que diuen i les finestres de bon temps són per qui les busca, vam fer-hi cap. La cosa va anar més o menys així:

Dissabte

L’Artigue (1.190) - Refugi de Pinet (2.240)

+1.100 F

Ens llevem a la Cerdanya. Aquí el dia s’aixeca destapat i enfilem amb optimisme carretera cap a l’Artigue. A l’altra banda del Puymorens, la pluja és generosa i la idea de caminar sota un xàfec va prenent forma. Amb tot, a Ax-les-Thermes la cosa està més aclarida i passat Tarascon el sol ja treu el cap. Quan aparquem el cotxe ja hi ha més clars que núvols. Sembla que estem de sort.

Carreguem esquís i botes i comencem a caminar seguint el camí dels avellaners que ens porta all bosc Fontanal, una fageda extremadament bucòlica. La travessem seguint el sender llaçades amunt. Al Pla de Nouzère trobem les primeres llenques de neu encara discontínues. Al voltant dels 1.700 metres, un parell d'hores més tard, podem calçar esquís. Sobre un gel de peixateria, això sí. Però els calcem.

Salvem el desnivell que ens queda fins arribar al refugi i ens trobem amb l’agradable sorpresa que hi estarem sols.Tota la part no guardada, equipada amb mantes i matalassos està a la nostra disposició. Aquesta sí que no ens l’esperàvem. Tarda de sol radiant al balconet, conversa filosòfico-existencial, sopar i al sac, que l’endemà hem de matinar.

Diumenge

Refugi de Pinet (2.240) -Estany de Montcalm (2.566) - L'Artigue (1.190)

+350 -1450 PD (per l’estat de la neu que fa que algun pas sigui  una mica obligat)

Primavera vol dir matinar. Ho fem. A les cinc estem dempeus i a les sis calcem esquís, ganivetes i frontal. Avui el dia havia de ser clar però es lleva tapadot. A veure si escampa. Superem ràpidament el primer flanqueig per la banda est de l’estany de Pinet, davant del refugi, i remuntem la primera pala que ens porta al flanqueig lleugerament descendent per la Valleta de Barz, fins uns 100 metres sobre l’estany d’Estats.

Allà virem cap a l’est i remuntem uns cent metres de pala força dreta i ben glaçada. Després d’algun gir un pèl compromès, el pendent es suavitza i ens plantem a l’estany de Montcalm. Allà mirem mapa i valorem la situació. Portem dues hores d’excursió i el dia no s’aixeca. Hauríem de remuntar cap a sud, just on tenim un núvol gris i espès que no ens deixa veure massa on anem. Les condicions no pinten bones i sembla que tot ens està dient que avui no és el dia. La prudència s’imposa: traiem ganivetes i pells i enfilem la tornada per allà on hem vingut. La neu gelada es deixa esquiar força bé i sense cap contratemps arribem al refugi, recollim trastos i desfem el camí que havíem fet ahir. Just abans de descalçar esquís, va de ben poc que un no acabi al riu quan la neu cedeix. Afortunadament, ho salvem amb un esquí i una bota mullats... descalcem esquís i caminada cap avall. Aquesta vegada, no gaire més d'una hora.

Arribem al cotxe tan contents com si haguéssim fet cim. L’excursió ha valgut la pena, tant com la temporada. Ens han quedat coses per fer, és clar, però en vindran d'altres i hi tornarem.

Érem l’Ignasi, el Lluís i el Jesús.

Bones traces i fins a la vinent!

El Mercantour des de l'Ubaye

Tenim tres dies de primavera disponibles i provem anar a l'extrem occidental del Parc Nacional del Mercantour, al llogarret de Bayasse, sota el coll de la Cayolle.

Bayasse és a 700km de Barcelona i l'accés es fa per Barcelonnette. És recomanable anar en primavera avançada, per trobar un tram de la carretera del coll de la Cayolle oberta i estalviar-se un bon tram de recorregut planer d'accés als cims.



Parc Nacional del Mercantour

Dissabte 29 d'abril: Coll del Mont Pelat 2819m +1000m F/S3 Arribem al matí a Bayasse i ens comenten que podem pujar en cotxe per la carretera fins a la cota 2000m, cosa que aprofitem i sortim amb els esquís als peus. Deixem la carretera tot seguit per pujar per la vall de la Grand Cayolle, molt planera.

L'objectiu era pujar al coll del Pas de la Grand Barre 2780m per contornejar el cim i pujar al Pelat pel sud (itinerari normal), però les darreres nevades han deixat les pales una mica carregades i desistim de fer el darrer tram que és força dret. Ens dirigim cap a l'oest, passant per sota del Pelat fins pujar al coll, amb pendent més suau i estable.

Fem un descens memorable amb bona neu

Diumenge 30 d'abril: Cime de la Plate 2780m i Sanguiniére 2758m +1200 F/S3 La pista que puja al Col de la Moutière és practicable per a cotxes alts i fins la cota 1900, fet que aprofitem evitant-nos una caminada de 3km. La pista puja en direcció est i a la cota 2100m girem cap al sud per pujar per la suau vall de la Baissette. El recorregut va superant suaus pendents fins al coll i cim de la Plate. Des del mateix cim es baixa esquiant fins el coll i després, pel vessant sud, fins a la cota 2500m on tornem a calçar pells per dirigir-nos a una de les puntes del Sanguinière, el retorn es fa pel mateix itinerari.

 

Dilluns 1er de maig: passejada per la carretera del coll de la Cayolle. Ens hem llevat amb una intensa nevada que ha deixat 30cm de neu al poble. Avui poques possibilitats de fer res, excepte fer un tomb i prendre fotos post-nevada.



Hem fet amistat amb la Nesta

El Mercantour ofereix diverses zones per a l'esquí de muntanya, molt a descobrir encara...

Hi hem estat: Jordi L, Elena A, Míriam M, Manel C, Rafa B, Berta A i Ricard M

Bones traces !!

Aneto- 01-05-17

  Dilluns día 1 per fi havíe previsió d'una jornada esplèndida després d'uns festius incerts, així que vam decidir anar a fer un Aneto, un gran cim, amb l'atractiu afegit de que a la primavera está molt bonica la vall d'Aigualluts, amb l'aigua dels rius saltant amb alegría.

 Ens toca deixar el cotxe a Llanos del Hospital _conseguim encabirnos al parking del hotel_. Caminem per la pista fins al final del llaquet, on comença a mà dreta lo que alguns anomenen camí d'hivern de la Renclusa. Aquest camí puje flanquejant fins sortir vòra la ermita de nuestra Señora de las Nieves, sient també una bòna opció per baixar de la Renclusa.

El día avans va nevar i la muntanya llueix el seu millor vestit blanc.

  Vistes cap a Paderna:

 A nivell de la pista només ha estat una enfarinada, pero conforme anem pujant el tou es cada vegada més groixut, donan-nos bòns auguris.

  A la pujada vam trobar pòca gent, potser perque molts esperen a que obrin la pista fins a la Basurta, lo qual ens va beneficiar a nosaltres. No obstant al pas de Mahoma havíe un galimatíes muntat, amb cordades circulant en ambdos sentits.

I al fí vam coronar el cim; la feina ben feta no té fronteres.

 

  El descens va estar una disfrutada tan gran que no vam parar ni a fer fotos. La neu va estar bonísima desde el cim fins al mateix pla d'Aigualluts, el millor descens del Aneto en tota la nostra llarga vida.

 

 No será aquesta la nostra última esquiada d'aquesta temporada

 Hi vam ser les entranyables Carme Sales i Rosa Salas.

 PD: a la foto faig cara de peneta perque em vaig quedar congelada esperant al pas de Mahoma.

Pic Negre d’Envalira – final de temporada?, 01/05/2017

Arribem diumenge a la nit a Pas de la Casa. Les pistes ja fa unes setmanes que són tancades i sembla una ciutat fantasma. Tot està tancat i fosc. Comença a nevar amb ganes.

L’endemà ens aixequem amb un paisatge de postal. Han caigut entre 5-10 cms de neu nova, qui diria que acabem d’encetar el mes de Maig? Fa un dia de sol– el dia promet!

Pic Negre d’Envalira 2.821m. des de Pas de la Casa

+/- 750m; S2   Pas de la Casa – Coll dels Isards – Pic negre d’Envalira

Ens trobem a peu de pistes on iniciem la sortida direcció a la zona de les Abelletes. Les pistes fan goig. Hi ha qui ha matinat més que nosaltres  i ha fet les primeres traces però la major part de neu està “per estrenar”.

Seguim paral·lels al riu que baixa i que creuem per algun pont de neu que encara resisteix a les temperatures de les darreres setmanes. Anem direcció l’estany de les Abelletes obrint traça.

Quan anem guanyant alçada ja veiem el Coll dels Isards (2551 mts.) i el pendent més fort de la jornada d’avui. En aquesta pala enllacem amb traces que venen del Clot de les Abelletes.La neu està en molt bones condicions així que avui no necessitarem ganivetes.

 

Un cop al coll, tenim les primeres vistes del Pic d’Envalira i el Pic Negre d’Envalira i el recorregut que resta fins al cim, on arribem amb esquís als peus i amb bones  vistes del Cadí.

La baixada és excel·lent. Neu pols de la bona que ens fa esquiar a tots molt bé. Sens dubte, un dels millors descensos d’aquesta temporada.

Ja estàvem per “penjar” els esquis però amb aquesta neu ... No sabem si serà la darrera sortida però el cert és que marxem tots amb un bon regust de boca.

Pep, Àngel, Guillem, Mercè, Raquel, Montse i Núria

el vídeo dels dimecres... Splixie

biciesquí o esquíbici? sempre hi ha algú més friki... Gran vídeo!

Splixie from Camcraft Studio on Vimeo.

Festival de cims a la zona de Benasc, 22-23/04/2017

Pic del Mig 3.340m, Pic de Corones 3.298m, Tuca del Coll de Corones 3.196m , Pic d'Aneto 3.404m i Pic d’Alba 3.112m.

Per tancar una setmana intensa i atès a les altes temperatures de les darreres setmanes, plantegem sortida a la zona de Benasc.

El cap de setmana l’organitzem en 2 quartets (un per dissabte i l’altre per diumenge) - tot i que alguns músics repeteixen – però en l’execució sempre hi ha lloc per a la improvisació.

Sembla que no som els únics què hem tingut aquesta idea doncs tant la Renclusa com Hospital són plens (llista d’espera al refugi) així que haurem de sortir des del cotxe.

 

Dissabte 22 d’Abril de 2017: Pic del Mig 3340m, Pic de Corones 3298m, Tuca del Coll de Corones 3.196m i Pic d'Aneto 3404m des de Llanos de Hospital

+/- 2000m; S3  (+/- 1800m els que hem fet només Aneto)

Fem nit a l’Escuela de Montaña de Benasque (lloc molt correcte i on pots esmorzar tant aviat com vulguis) i a les 7:00h som al parking - un quants metres sota Llanos de Hospital.

El nostre objectiu d’avui és el Pico de Coronas i el Jordi vol fer la Tuca del Coll de Corones per completar un cim secundari què encara no té .

Carreguem esquís al parking i ascendim per la pista asfaltada. Després d’un parell de quilòmetres (15 min) calcem esquís i anem progressant pel bosc de la dreta de la vall fins arribar a la Renclusa. Constaten que no estem sols, la muntanya és una dispersió de grups amb l’objectiu de coronar els diferents 3000s de la zona.

Anem progressant en direcció a la glacera de la Maladeta (direcció sud) guanyant metres de desnivell i encarant-nos cap a la bretxa del Portillon superior (2880). La neu està dura però es pot anar avançant prou bé i esperem que el sol que fa la vagi estovant per gaudir d'un bon descens.  Alguns posem ganivetes en alguns trams però hi ha també qui puja sense.

Superat el coll tenim les primeres vistes de l’Aneto que ens tempta així com de tota la serralada. Seguim avançant i per sorpresa ens trobem a la Mercè i l’Eli fent un mos i ens diuen que van a l’Aneto ... aquesta és la gota que faltava per afegir-lo a la llista de cims per avui – les ganes ja hi eren.

Els nois van molt forts, així que fem 2 grups i jo em quedo amb les noies per anar a l’Aneto mentre ells aniran abans a fer la trilogia de pic del Mig a coll de Corones.

Ells enfilen cap al coll del Mig, entre el pic de Corones i el pic del Mig - estret coll que assoleixen amb esquís  als peus -, deixen esquís i motxilles i s'enfilen al Pic del Mig amb una senzilla grimpada en roca amb trams de neu. De retorn al coll, esquís a la motxilla i cap el Pic de Corones, caminant per neu pel vessant sud i a uns 20 minuts del coll fan el Pic de Corones i en uns minuts més passen per la tuca del Coll de Corones. El descens cap el coll de Corones és variat, un tram de roca fàcil, un corredor de neu fins a tornar a l'aresta de roca també fàcil i un pendent de neu fins al propi coll de Corones, on acaben aquest tram d'alpinisme senzill però alhora bonic. Calcen esquís i enfilen cap el Pic d'Aneto per atrapar a les noies. 

Ens trobem abans del pas de Mahoma on arriben molt satisfets per tot el que han fet.

Entre els que no es decideixen a passar, els que van i els que tornen, més algunes cordes pel mig, el pas de Mahoma sembla les Rambles per Sant Jordi ;-). Aprofitem un bon moment entre grups i ens plantem a sostre del Pirineu. Gran dia!!! en tots els sentits: bon temps, vistes excel•lents, bon grup i cim!

A la baixada, fins una mica més avall de coll de Corones, trobem neu més ben conservada per temperatures no tan altes i de bon esquiar, però a mesura que anem baixant, s'ha començat a endurir i no ens permet gaudir tant del descens fins a cota 2200 aproximadament, on trobem neu primavera de la que es deixa esquiar amb facilitat.

Aprofitem el descens per rebre consells dels bons esquiadors del grup: posició, pes, etc.

Quan arribem al Pla d’Aigualluts, el creuem amb esquís però a la part final hi manca neu i hem de descalçar uns quants metres. Després podem tornar a posar-los anant pel vessant NE (esquerra orogràfica), passant per la Besurta i fins ben aprop de Llanos.

 Diumenge 23 d’Abril de 2017

Per unes molèsties dels integrants, el quartet es converteix en dos duets i sortim uns a fer el Pic d’Alba i els altres la colladeta del Forau Tancau.

Pic d'Alba 3.112m pels Tubs de Paderna

+/- 1400m; S3

Iniciem la ruta novament a Llanos del Hospital, avui  una hora més tard, seguint la pista que aviat deixem per anar en diagonal pel bosc caps els tubs de Paderna. És una zona de bosc amb cingleres intercalades  amb pales de força inclinació. La neu als tubs està molt dura, comencem amb ganivetes encara que al final és més ràpid treure esquís i aprofitar l’escaleta que han fet en una banda la gent que ha anat pujant sense esquís.

Superats els tubs arribem a uns plans molt oberts entre el Pic de Paderna i la Tuqueta Blanca de Paderna per on anem progressant guanyant desnivell per diverses pales fins arribar al balcó on traiem esquís.

L’ascensió segueix amb grampons i piolet per un curt corredor que porta creuar la cresta de la Tuca Blanca que s'enfila fins el pic d'Alba, però l'itinerari passa al vessant oest, allunyant-se de la cresta fins que gira a nord per assolir  l'avantcim per la pala final. Només resta fer un curt tram de cresta que ens duu, ara si, al cim.

 

Grans vistes en un dia esplèndid.

A la baixada, s'ha ennuvolat i la neu segueix endurida així que mirem de dirigir-nos cap on ha tocat més el sol. Els tubs de Paderna els trobem millor del que pensàvem i podem baixar-los esquiant sense problemes.

Desfem el camí d’anada i arribem a pocs metres del cotxe amb els esquís.

Un diumenge que completa un cap de setmana molt ben aprofitat.

 Colladeta del Forau Tancau 2.514m pels Tubs de Paderma

+/- 800m, S3

L'altre duet decidim fer la coma de Forau Tancat, que ens regala un dia de muntanyes solitàries de les que tan ens agraden.  Ni rastre de ningú, obrim traça, i a la part alta ens trobem amb una neu sense tocar que ens permetrà després gaudir d'una boníssima baixada, fins a la part alta dels tubs, on es comença a transformar.

Aquest collet es troba entre la tuca d'Esera i La Tuqueta Blanca de Paderna, que ens mira temptadora, però deixem per una altra ocasió .

El coll té unes grans vistes sobre el Posets, i , ben a prop, el pic de l'Alba al que es pot arribar des d’aquí per les seves pales nord-oest.

Baixant pels tubs de Paderma,  gran alegria,  ens trobem casualment amb la Núria i el Jordi de nou, i tornem a formar el quartet - ara potser una mica més desafinat – i és que en aquests tubs algun instrument s’ha "abonyegat"!

Un preciós cap de setmana que disfrutem de valent, en gran companyia!

Oriol, Gaspar, Jordi G, Mercè, Eli i Núria

Fotos: Jordi G i Mercè