Ens toca deixar el cotxe a Llanos del Hospital _conseguim encabirnos al parking del hotel_. Caminem per la pista fins al final del llaquet, on comença a mà dreta lo que alguns anomenen camí d'hivern de la Renclusa. Aquest camí puje flanquejant fins sortir vòra la ermita de nuestra Señora de las Nieves, sient també una bòna opció per baixar de la Renclusa.
El día avans va nevar i la muntanya llueix el seu millor vestit blanc.
A nivell de la pista només ha estat una enfarinada, pero conforme anem pujant el tou es cada vegada més groixut, donan-nos bòns auguris.
I al fí vam coronar el cim; la feina ben feta no té fronteres.
El descens va estar una disfrutada tan gran que no vam parar ni a fer fotos. La neu va estar bonísima desde el cim fins al mateix pla d'Aigualluts, el millor descens del Aneto en tota la nostra llarga vida.
No será aquesta la nostra última esquiada d'aquesta temporada
Hi vam ser les entranyables Carme Sales i Rosa Salas.
PD: a la foto faig cara de peneta perque em vaig quedar congelada esperant al pas de Mahoma.
5 comentaris:
Olée, quina sort de neu! Fantàstic que hi fóssiu i poguéssiu disfrutar d'una baixada tan fantàstica! i...esperem que sigui un bon preludi d'un bon maig!
i tan entranyables!!!!! enhorabona!!!!!!!!!!!!!!! una abraçada :))) aquest any també hi vull anar!
Mansanes!!!!!, jo hi era però a l'Alba,doncs per Paderna no hi havia porteig, la neu arribava ben bé al cotxe. Vaig dormir al parking de l'hospital.
M'haguès agradat saludar-vos, quant de temps.
A la Carme la vaig trobar escalant a Morata.
Una abraçada a les dues, ....."centenàries"
Ay, Gil...!!! m'alegro molt de tornar a saber de tú. Jo també vaig estar a punt de dormir al parking, pero al final vam puguer filar amb la Carme i vam fer nit a casa seva a Sesué. Una abraçada molt forta.
Noies..! A veure si encara podrem esquiar algo plegades. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada