Flanqueig després del Portillon Superior |
Inici equivalent al ritual
d'en Jaume: bivac a Besurta, matinada, Portillon, gelera i a partir
d'aquí canvio el guió de l'anterior piulada. Soc al coll de Corones
i mentre poso esquís a la motxilla per baixar a l'altre banda del
coll, veig un helicòpter de rescat que va directe cap a l'entrada
del corredor Estasen, on sembla que hi ha hagut un accident.
Hi ha gent a mig flanqueig entre el coll i el corredor esperant, em
dirigeixo cap a ells mentre l'helicòpter fa viatges deixant
rescatadors i recollint ferits. Em diuen que hi ha hagut un
esllavissada de pedres al corredor i que hi ha tres ferits,
esperem que es recuperin aviat. Una cordada de dos que diu que ja duen una
hora esperant a veure si s'acaba el rescat, decideixen girar cua i
anar cap al Coll de Corones per fer l'Aneto per la normal. Als pocs
minuts d'arribar a on s'espera la gent, l'helicòpter recull els
darrers rescatadors i torna la calma al circ de Corones.
Corredor Estasen, la branca esquerra queda mig amagada darrera l'esperó de roca que baixa del cim. |
I ara que faig? Vinc un
altre dia en que podria haver una altra esllavissada? O penso que si
hi ha hagut un esllavissada fa una estona, no n'hi haurà un altre
de seguida. Em decideixo per la segona opció i enfilo cap a la base
de corredor, tot i ser l'últim en arribar, ningú em discuteix el voler anar el primer, trec el cap pel corredor i sembla en prou bon
estat per pujar-hi. Enfilo la primera secció del corredor gas a
fondo per minimitzar el temps d'exposició a la zona de possibles
esllavissades. El primer terç del corredor té una cinglera de roca
just a sobre i té tota la pinta de ser el lloc d'on han caigut les
pedres. M'ho confirma el fet que quan el corredor gira a la dreta,
just a l'alçada de la cinglera, la traça de pujada és perfectament
marcada cosa que no passava sota la cinglera. Afluixo el ritme a
partir d'ara.
Branca esquerra i branca dreta, Petit Black és la canal estreta del mig |
Al darrer terç del corredor enfilo la
branca dreta, obrint traça per neu a trams dura a trams crosta, mai
l'havia pujada abans i així m'acosto a l'agulla Escudier (3115),
punta secundaria de l'Aneto que tenia pendent, coses de ser
col·leccionista de tresmils. Desgrimpo la branca dreta i pujo per la
Petit Black, curta i estreta canal entre les
dues branques de l'Estasen que mena a l'Agulla Daviu (3350). La resta
de cordades que esperaven al flanqueig, pugen per la clàssica branca
esquerra algunes i per la Petit Black d'altres.
Aneto des d'Agulla Escudier |
Segueixo pujant cap a
l'Aneto sense tenir molt clar per on baixaré, arribo al cim i no fa calor, fa una mica de vent fresc i fa sol però velat
per núvols alts. El meu objectiu d'avui no és l'Aneto, és baixar
el corredor esquiant!
Però no tinc clar que la
neu s'acabi estovant. M'estic una hora i mitja al cim, mirant el
paisatge, alimentant-me, saludant pirineistes, assabentant-me per
whatsapp que el Kilian ha repetit l'Everest, arribo a tenir 3 mòbils
a la butxaca d'un grup d'Igualada que volen moltes fotos i vaig
preguntant a tothom que ve de l'Estasen, si la neu s'ha estovat i em
van dient que no.
Pas de Mahoma embussat,
puja gent per Barrancs, baixo a mirar si s'ha estovat la neu del
corredor? Si no s'ha estovat hauré de tornar a pujar al cim. I
finalment al cap d'una hora i mitja, arriba un grup de tres esquiadors que venen de
l'Estasen i em diuen que està tova! És el moment! Agafo el trastos
i baixo a peu cap a la sortida del corredor. Comprovo que la neu està prou tova, calço esquís, cordo botes, motxilla ben col·locada i
enfilo corredor avall. Està al punt! Que bé!
Vaig encadenant girs, faig
un parada per fer algunes fotos i entro a la zona que té la cinglera
a sobre, intento baixar el més ràpid possible en aquest tram però
mantenint el control, algunes pedres al tram estret dificulten una
mica el pas, faig un últim gir just abans de les roques de la dreta orogràfica, allà on s'acaba
el corredor, per no perdre alçada i flanquejar cap el coll de
Corones, amb l'impuls dels darrers metres i remant una mica, faig tot el flanqueig. Se m'ha fet curt, jo volia esquiar
més! Però ha estat molt bé i he gaudit molt del descens!
En aquesta ocasió s'ha
complert allò de que a la tercera va la vençuda, aquest era el meu
tercer intent de baixar l'Estasen, els altres dos cops les condicions
no eren bones, neu dura en un intent, boira i horari en l'altre i vam haver de
deixar-ho estar. Del primer intent hi ha piulada a http://cegesqui.blogspot.com/2013/05/aneto-3404m-per-lestasen-des-de-cabana.html
Remunto al coll de Corones
i em trobo de nou el grup d'igualadines i igualadins, em diuen que estan
esperant uns companys que han anat a l'Estasen i que no en saben res
d'ells. Els pregunto: Anaven tres? L'últim anava de vermell?
Respostes afirmatives! Els igualadins que pujaven
m'han donat informació clau per mi i jo els hi dono als que els esperen,
ni fet expressament! Tant d'esperar s'ha fet
tard, objectiu aconseguit però esperant que s'estoves la neu del
Estasen, s'ha estovat més del compte la que no és a l'Estasen. Que
li farem, coses de l'esquí de pendent!
Bones traces!
6 comentaris:
bona, bona, bona! felicitats Jordi per anar-hi i per fer-ho. Dissabte m'ho mirava de reüll i feia venir ganes! Imagina-t'ho amb 4 dits de neu pols...
Geniaaaal! Quanta moguda accidentada per la zona, buf!
Molt bé, Jordi!!!
s'ha d'aprofitar quan és el moment
Enhorabona!!!
Esquí de pendent??? les possibilitats de l'esquí són inexcrutables ... hahaha
Enhorabona als que el practiqueu!!!!. Llàstima no tinguis gravada aquesta super baixada!.
Ostres Jordi, caraaai! Moooolt bé! Boníssima, t'ho debies passar pipa baixant! Quants graus fa l'Estasen? Ho sabeu? Felicitats!!
Gràcies, gràcies, gràcies! Avisa quan hi hagi els 4 dits de neu pols i hi anem!
Moltes gràcies! Doncs si mals rotllos per la zona :-(
Moltes grácies i visca el moment ben aprofitat!
Moltes gràcies i quan vulguis vine a grabar!
I mooooltes gràcies! Siii, vaig gaudir molt! Uns 45° d'inclinació.
Publica un comentari a l'entrada