cegesqui'2007 Hung Up

Un resum dels descensos de l'any 2007, que encara allargareeeeeeeeeemmmmmmmmmmm!!!

Piulada - Aneto 3404m 18/05/2007

Participants: Berta A. i Jaume J.
+/-1550m (5h de pujada, 2-3 de baixada)

Teníem previst marxar més lluny aprofitant un dia de festa que ens quedava... la meteo incerta als alps ens aconsella fer alguna cosa més a la vora... i de pas actualitzem de primera mà la informació de la Besurta ;)

El dia ha estat fantàstic i l'Aneto recompensa especialment si ets qui ha matinat més i tens el privilegi de fer la primera traça del dia!

El "parte":

- A la Besurta s'hi arriba sense problemes i tot i ser laborable el Pk és ple (festa a països veïns).
- Es poden calçar els esquís a la Renclusa.
- La neu era molt podrida (el dia abans va ploure fins a 2900m).
- Abans dels portillons sorprèn veure algun tram on apareix la gelera (ens ha sorprès a mig maig)
- El darrer tram, per sobre coll de Corones estava molt glaçadot.
- Descens en neu "sopa".
- Ja no s'arriba amb esquís a Aigualluts, i cal trampejar pel tram que hi ha de roques, congestes i forats amagats.
- No obstant, pels estudiosos del canvi climàtic, dir-vos que les condicions han estat molt semblants a les del 14 de maig del 2006 (piada nº1040), excepte la calor: aquesta matinada (3am) a Benasc +18ºC i a la Besurta +11ºC!!!

Bon cap de setmana i bones traces!!!

Piulada de la Vall de Cabanes - Pic del Pinetó 2648 m; 5-6/05/2007

Participants: Marc P., Laura S., Roger M., Manel C., Marina G., Jaume J. i Berta A.

Sortida programada dins del Cicle d'esquiadors de muntanya.

Encara que estiguem al mes de maig i que avui faci una calor d'estiu, aquest cap de setmana ningú ho hauria dit!

Sabíem que la meteo era bastant incerta, però diuen que qui no arrisca no pisca.......i hem decidit mantenir la sortida tal i com l'havíem pensada.

Dissabte tarda-vespre ens endinsem pel bosc encantat de la vall de Cabanes, carregats amb les tendes i fent una bona estona amb els esquís a l'esquena. Al cap d'uns pocs metres després del pont, els esquís ja llisquen per sobre d'una neu força humida i acampem al
costat de l'Estany Negre de Cabanes. El llac ja està desglaçant-se, de manera que no el podrem creuar per anar a fer el Xemeneies. Sopem mentre es fa fosc i fem un bon cremat abans d'anar a dormir, amb havaneres i tot!

Tota la nit ha estat nevant (uns 10 cm) i fent unes bones ratxes de vent, de manera que fa una peresa sortir de la tenda....... Mandregem, pensant que el dia només pot millorar, fins que decidim que més val anar per feina, abans que la cosa empitjori. Quan ja som al camí de
tornada, veiem amb bons ulls el Coll del Pinetó, tot i que el vent decideix bufar amb ganes. Deixem pes al costat d'un pi i ens dirigim en direcció nord, abduïts per una pala nevada (tot i que la neu està difícil). Un cop al coll treiem esquís i pugem a peu per l'aresta oest
que mena al Pic del Pinetó, 2648 m, des d'on entremig dels núvols i la boira descobrim les vistes a Sant Maurici. El vent és cada cop més fort i la boira no ens deixa veure gaire res...... Sort que no hi ha pèrdua: descens de la pala i flanqueig sense perdre massa alçada. Recuperem el
pes perdut i desfem el camí del dia anterior.

Arribem cansats, havent fet més del que ens hauríem pensat quan fèiem temps dins les tendes. La zona ens ha agradat moltíssim, i ens sorprèn el nom de Vall de Cabanes a una zona on tot és natura en estat pur!

Detall de l'itinerari:

Carretera de la Bonaigua (Bosc del Gerdar a mà esquerra; el cotxe es deixa passat el refugi, al primer revolt) 1550 m - Vall de Cabanes - Estany Negre de Cabanes 2200 m - Coll del Pinetó - Pic del Pinetó 2648 m - retorn pel mateix camí.
+/- 1100 m ( +/- 150 m de baixar a acampar a Cabanes), Fàcil (cal anar en compte, segons l'època, amb possibles allaus un cop passat el pont).
Horari: 2 h fins a l'estany, 1.5 h fins al cim, 2 h descens; GPS wikiloc

Meteo i neu: Iso 0 a 2000 m aproximadament. Dissabte tapat i nevada al llarg de la nit i tot el diumenge, amb ratxes fortes de vent. Poc més de 10 cm de neu nova, que en general és força humida. Límit esquiable: 2000 m.

Anècdota: el mapa que portàvem indica que hem pujat la Roca Blanca, però mirant el Vèrtex núm. 182 ens hem adonat de l'error.

Bones traces!!!

Piulada Vanoise

Enviat per Jordi O.

Hem basat el itinerari en el que va fer en "jaumesquidemuntanya". Tot i que la neu ja ha fos força, hem pogut fer-lo integrament amb esquis. Bon ambient als refugis i poca gent.

Parking Le Manchet 1952 / Refuge Found des Fours 2537 / Pointe Found des Fours 3072 / Refuge Found des Fours 2537 / Col du Pisset 2990 / Pointe de Mean Martin 3350 / Refuge la Femma 2352 / Les coins des Stars / Pointe de la Sana 3436 / Col des Barmes de l'ours / Parking Le Manchet 1952

Un itinerari recomanable per "disfrutar".

Gràcies, Jaume.

Joan G, Jordi O, Jose L, Teresa L.

Piulada Pic de Norís 2820m, 30/04/2007

Enviat per Pasdeguia.

Participants: Oriol B., Ricard M.

Desnivell: 1000m

Horari: 3'5h

Estat de la neu: primavera dura, congestes i plaques disperses de1820 a2100, contínua a partir de 2100.

Meteo: Cel seré a primera hora (6'30h), molt tapat a partir de les10h.

Dificultat: PD/S3

Descripció: Hem fet un primer intent per pujar per la vessant Norddirectament des del Pla de Boet, la manca de neu ha fet que canviemd'itinerari. Ens hem desplaçat fins a la pista que puja a la valld'Aixeus, fins que la congesta de neu de la pista ens ha barrat elpas.

Pista vall d'Aixeus 1820h Deixem el cotxe a la pista i seguim a peu(éspot pujar amb esquís però), hem seguit la pista i el camí que puja alsestanys d'Aixeus.

A 2100m, en uns plans, la neu ja és contínua i resseguim les canalsquepugen els llacs (ganivetes).

Cap als 2400m cal decidir l'itinerari, laruta normal que puja al coll està molt pelada i on hi ha neu és moltdret, decidim pujar directament, des de l'estany d'Aixeus superior,direcció Sud, per anar a buscar una canal que queda a la dreta delcim.

2600m entrada a la canal, al principi és mantinguda, uns 30 graus, laneu és molt estable i pugem sense dificultats, el darrer tram és mésdret i fem els darrers 50 metres a peu.

2760m coll, d'aquí al cim només cal remuntar per una pala directa alcim, Pic de Norís 2820m.El descens ha estat fantàstic, neu primavera dura (els núvols no hadeixat que el sol la desfés), i hem aprofitat totes les congestes perarribar amb els esquís als peus fins el cotxe.

Bones traces de primavera,

Pasdeguia

Piulada dels Écrins - Dôme de Neige 4015m i Monêtier 3339; 28 a 30/04/2007

Participants: Pere-Joan B., David T., Enric T., Roger Ll., Carles Ll. (baixa involuntària de darrera hora) i Jaume J.

Ja no queda ningú que pensi que aquest any no hi ha neu... ens han descobert!

El vídeo (que "los chicos del coro" em perdonin...):

Podria dir que ha estat fantàstic, que hem fet un 4mil, que l'esquiada, la companyia i les vistes han estat immillorables, però també m'he trobat massa gent i pocs muntanyencs: compartir taula amb francesos i italians que ni diuen bon profit (ep! res en contra ni amb els francesos ni amb els italians, només els que seien amb nosaltres), matinada a toc de pito, gent per tot arreu, traces amb persones anònimes que ni "bon jour" quan les avances, ... res a veure amb les altres escapades que hem fet aquest any.

Per sort, el record que ens queda és el bò. Com ha escrit en Pere-Joan, "...comença a clarejar i l'espectacle és impressionant, o encara en podríem dir més i dir que és im-pressionant. Silenci, negre nit a ponent, llum pàl·lida a llevant, cel raser, estels brillants i les siluetes de les esveltes muntanyes que ens rodegen... Al davant la Barre. No van haver de rumiar massa per posar-li el nom. Quina barra!"

Dissabte pugem al Refuge des Écrins des de Pré Madame Carle, amb els esquís a l'esquena fins als 2200m.

La pujada al Dôme de Neige la fem diumenge: el dia és fantàstic. Volíem pujar a la Barre però ho hem vist més que lleig i en males condicions. De fet l'Enric no ho ha vist sinó que ho ha tastat i no ha pogut passar del primer llarg.

El descens ens ha portat al Refugi du Glacier Blanc: dilluns volem fer travessa cap al Pic du Rif passant pel Coll de Monêtier però un front ha entrat i hem hagut de recular en el segon canvi de pells. Les vistes des d'aquest coll cap a la Barre són de portada de llibre: només per veure aquest espectacle de cims i glaceres val la pena tornar-hi!

Detall de l'activitat:

Dissabte 28/04/2007: Pujada al Refuge des Écrins
+1300m; PD (trams delicats i exposats a 2500m i a l'accés al refugi),***; 5h
Pré Madame Carle 1850m - Glacier Blanc (riba esquerra) - Refuge du Glacier Blanc 2542m - Refuge des Écrins 3175m.

Diumenge 29/04/2007: Dôme de Neige des Écrins
+1000m/-1600; PD,S3,***; 4h pujada,1h descens.
Refuge des Écrins 3175m - Glacier Blanc 3070m - pujada per pendents de la dreta (O) - Dôme de Neige 4015m - descens pel centre - Glacier Blanc - Refuge du Glacier Blanc 2542m.

Dilluns 30/04/2007: Col du Monêtier
+1000m/-1700; PD+,S3-S4,***; 3-4h pujada,1-2h descens.
Refuge du Glacier Blanc 2542m - Glacier Jean Gauthier - Col du Monêtier 3339m - Glacier du Monêtier 3100m - Col des Brouillards (precisament!..., cota 3300m) - Col du Monêtier 3339m - Ref. du Glacier Blanc 2542m - Pré Madame Carle 1850m.

Meteo i neu: Iso 0 a 2800m (2000 dilluns). Dissabte bò, amb núvols d'evolució( i volves de neu). Diumenge gran bo. Dilluns s'ha llevat entranyinat i ha acabat nevant a partir de les 10. Neu bona per sobre els 3300m. Dura o primavera, fàcil d'esquiar a la resta, fins cota 2200m.

Bones traces!!!
Jaume

Piada - Puigmal 2910m 29/04/2007

Enviat per Marc P.

Hola,
Diumenge amb en Ferran vam pujar el Puigmal. Neu molt dura i relliscosa de pujada però vam poder fer una molt bona baixada. La neu havia retrocedit força respecte el cap de setmana anterior (no es podia baixar des del Puigmal de Lló). Però avui n'ha caigut una de bona, per tant
Bones traces!
marc

Piulada Puigmal per França, 2910m, 22/04/2007

Enviat per Edu.

Hola a tots,

Diumenge vam fer el Puigmal per Err, poca a dir d'aquesta gran clàsica, bona neu primavera, molt ambient, i poca gent q saluda, deu ser el cambi climàtic q afecta les neurones, o com diuen alguns, el cracks no saludan i diumenge estavan tots al Puigmal. Tinc l'esperança q no es perdi el companyerisme al monte.

Després de a ver vist la piulada del Alt Cubil a millor aquet diumenge ens animen i pugem o si algú fa alguna sortida, l'idea es surtir diumenge asi q si algú s'anima.

Salut, i bones traçes (q encara quedan per fer).

Resposta enviada per Ferran B:

Hola el diumenge jo també era allà, vaig fer el Puigmail de Llo i després el Puigmal d´err, tens raó que la gent anava una mica a la seva bola, era difícil treure una salutació de la penya, per cert la neu dura i en molt bon estat ... aquest cap de setmana també pujaré per fer alguna cosa per la cerdanya ...

Ferran

Piada - Tossal del Molar Gran 2885m, en travessa - 21/04/2007

Enviat per Carles Ll.

Alta Ribagorça i Val d’Aran, 21/04/07

Participants: Joan B., Jordi G., Patxi, Nora, Carles1, Carles2 i Carles3.

+/- 1600m i unes 8 hores en total. Ascens per la vall de Bessiberri i descens per la vall de Conangles. Travessa molt completa, amb molt ambient, sota les crestes dels Bessiberris i amb les muntanyes de l’Aran i les Maladetes a prop. Descens per Conangles que satisfarà els més afamats esquiadors. Apunteu-vos-la per a properes temporades!

Sortim del Refugi de Conangles (Boca Sud del túnel) per la pista de la Vall de Bessiberri (1550m). No calcem els esquis fins al llac 2000m. Seguim en direcció al refugi-bivac metàl·lic a 2200m (confortable i ben cuidat). En aquest punt remuntar una vall definida en direcció NE fins que el circ es tanca sota les crestes rocoses del Molar Gran. Remuntar a mà dreta les pales més dretes cap al Coth dera Canau de Rius. Passar al vessant NE (Val d’Aran) per un punt més a l’esquerra del coll i flanquejar una mica fins trobar les pales que menen al cim.

Descens vessant NE fins a la proximitat de l’Estany tort de Rius. Pells de nou i ascens (40min/ 250 m) cap al coll de Conangles. Ja amb a la vista, descens sostingut i directe fins al fons de la vall (esquiem fins el pont a 1750m). Una estoneta més a peu i som al cotxe.

Bones traces.

Piada Pic Alt del Cubil 2833m - 22/04/2007

Enviat per Marina G.

Participants: David, Roger, David, Luis, Pili, Manel, Jaume, Berta i Marina.

Dificultat: Fàcil, S2-S3

Desnivell: 903 m

Horari: 3-3:30 hores de pujada

Aprofitant encara les últimes neus al pirineu més proper i, per què no, per saciar el nostre afany consumista, ens dirigim a Andorra. Objectiu: Pic Alt de Cubil. Sortim dels Cortals (1930 m) i en 10-15 min ja ens calcem els esquís, neu dura fins dalt. Per fer cim hem de superar una petita cresta fàcil. Baixem per la canal del costat de per on hem pujat (O-NO), fent així una bonica circular. La neu ja s'ha començat a transformar i és manté perfecta fins al cotxe. En definitiva una excursió matinal per fugir de la civilització i amb bona companyia.

Bones traces!!!!

Marina

Video publicat per Jaume J.:

Piada Monte Rosa: Zumsteinspitze 4563m, Piramide Vincent 4215m, Punta Giordani 4046m - 14-16/04/2007

Enviat per Joan B.

(ALPS, VALAIS EST)
Dies: 14, 15 i 16 d'abril de 2007

Participants: Marta M., Raimon, Jordi T., Oriol B. Xavier B., Miquel V., Manel B., Carles S. i Joan B.

Itinerari: Alagna Valsesia (1186 m), telefèric Punta Indren.(3260 m), Refugi Gnifetti (3647 m), Ghiacciaio del Lys Orientale, Lysjoch (4248 m), Grenzgletscher, Punta Zumstein (4563 m), Refugi Gnifetti, Ghiacciaio di Indren, Punta Giordani (4046 m), estació telefèric Punta Indren (3260 m), Bocch delle Pisse (2396 m), Alagna Valsesia (1186 m).

És la 4a sortida tipus "mini-expedició" d'esquí de muntanya que fem als Alps, amb el format de 3 dies i viatge amb avió: 1r dia viatge i pujada al refugi, 2n dia ascensió llarga i 3r dia ascensió curta i tornada a casa. De moment seguim tenint mooooltíssima sort amb la meteo i la neu!!!! Veure les piades CEGESQUI del Galenstock i el Gran Paradiso de la temporada 2005 i Mont Velant de la temporada passada)

En general els itineraris de les ascensions realitzades a la punta Zumstein (P. Vincent alguns) i la punta Giordani són senzills, evidents i poc exposats i no tenen gaire desnivell (menys de 1000 m
acumulats els dia de l'ascensió a la punta Zumstein, si també es fa la piràmide Vincent; 1100 m. El dia de l'ascensió a la punta Giordani 720 m d'ascens més 2850 m de descens). El marc del Massís del Monte Rosa és impressionant, per l'alçada, per les vistes i per l'ambient
que li donen els sèracs, alguna esquerda destapada i els precipicis.

El refugi Gnifetti està a 3647 m i es pot pujar amb telefèric fins a 3200m (a menys d'unes 2 hores del refugi). Això sí, tanta alçada sense aclimatar gaire el cos té inconvenients, sobretot en pujar amb medis mecànics de 0 a 3200 m i dormir a 3660 m al cos li fot una bona castanya, i el que fot més: només per 3 dies quan el cos comença a saber de que toca retirada. Els inconvenients de la alçada es manifesten en forma de mal de cap, i dificultat per dormir al refu i
cansament extra... Jo, particularment, el dia la Zumsteinspitze anava tant tocat que no vaig fer cim... Dels 9 que érem 5 o 6 vam patir aquests efectes.

Diumenge feia sòl però fred (-7 al mig dia, per sobre de 4000) i una mica de vent,

1r dia, dissabte 14/4/07: Alagna Valsesia 1186 m, pujada amb el telefèric Punta Indren. (3260 m), Ghiacciaio di Indren , Ghiacciaio di Garstelet 2550 i Refugi Gnifetti 3661 m.
Desnivell: 350 m. (+ 2080 m en telefèric) Durada: 2 h 10 d'ascens fins al refu.
Dia assoleiat amb núvols alts. Neu tova a la pujada al refugi (migdia);

Pugem al telefèric d'Alagna per accedir a la Punta Indren, des d'aquí un flanqueig lleugerament ascendent ens porta a un pas equipat amb cordes fixes a la base de la barra rocosa que separa la glacera d'Indren de la petita glacera de Garstelet. La barra la superem pujant per unes vires fins a un esperó equipat amb cordes i graons.

També es pot superar la barra flaquejant fins trobar una canal que mena al refugi Città di Mantova a l'inici de la glacera de Garstelet.
Ascendint per la glacera s'arriba a l'esperó rocós on es situa el Refugi Gnifetti 3661 m. El refugi es molt gran (170 places) i tot i que no està ple hi ha bastant esquiadors, destacar que no hi ha aigua ni pels lavabos.

2n dia, diumenge 15/4/07: Refugi Gnifetti 3611, Ghiacciaio del Lys Orientale, Lysjoch 4248, Grenzgletscher, Punta Zumstein 4563m, PIRAMIDE Vincent 4225 (opcional), Refugi Gnifetti.

Desnivell: 950 m. Durada: 4h 30 fins al ci i 2h 10 de descens i retorn al refugi. (50 minuts extres si es puja a la P, Vincent)
Dia molt assoleiat amb vent, molt fred tota l'ascensió. Neu dura durant l'ascensió pel mati i menys dura – tova a la baixada

Ens llevem a les 6h, fa bon dia però fred i vent. Desprès d'esmorzar i equipar-nos sortim dels últims del refugi, es veuen mots esquiadors avançant per la glacera del Lys, la pujada es fa de forma bastant progressiva però l'alçada és nota. Es passa al costat d'alguns cims de més de 4000 m, la Piràmide Vincent, la roca del Balmehorn, el Luwigshohe. La vista és increïble, el rei de la contrada tot i no ser el més alt és el Liskamm amb la seva famosa aresta i el seu vessant N. Al darrera es veu també el Cerví, la Dent Blanche, l'Obergalbelhorn, el Zinalrothorn i el Weishorn, tots uns senyors cim, tot un luxe de vista...Passat el Lysjoch hi ha un lleuger descens en flanqueig abans de la pujada final a la part superior del coll Gniffeti, cal arribar al peu de la petita aresta que mena al cim rocós de la Punta Zumstein. Es puja l'aresta a peu, deu tenir menys
de 60 d'alçada. El descens és fàcil, la neu tot i no estar dura del tot presenta bonys i traces endurides i a vegades és una mica empipador de girar. El flanqueig ascendent per arribar al Lysjoch requereix posar pells, alguns del grup pugen la Piràmide Vincent (100
m extres!!! jo ni somiar-ho!) Acabem baixant per la part esquerra de la glacera, en alguns punts prèviament han baixat tants esquiadors que per les traces sembla més aviat una pista d'esquí, fins i tot amb bams.

3r dia, dilluns 16/4/07:Refugi Gnifetti 3611 m, Ghiacciaio di Garstelet 2550, Refugi Citta di Mantova 3500, Ghiacciaio di Indren 3320 m, Punta Giordani 4046 m, Punta Indren 3260 m, Bocch delle Pisse 2396 m, Alagna Valsesia 1186 m.

Desnivell: 720 m d'ascens i 2850 m de descens. Durada: 1 h descens a la glacera Indren, 2h 30 P Giordani i 4 h 10 descens a Alagna.
Dia assoleiat. Neu molt dura al matí i tova a partir del migdia a la baixada, per sota cota 3200 molt humida i molt pesada

Sortim passades les 7h i del refu, la neu esta dura així que desistim baixar per una canal directe a la glacera d'Indren (de fet la nit anterior el guarda ens ho havia desaconsellat). Baixem cap el refugi Citta di Mantova i fent la volta anem a buscar el flanqueig de la base rocosa, cal treure's els esquís. Una vegada a la glacera Indren, posem pells i comencem l'ascens predominantment per la part est de la glacera. El cim és un petit pedestal de roca que sobresurt sobre el
glaç i la neu al final de la carena que ve de la P. Vincent. Per pujar-hi cal fer una grimpadeta fàcil, tot i que cap el vessant N el patí és molt espectacular.

Baixem amb una neu excel•lent, gaudint d'allò més dels girs, a partir de les instal•lacions del telefèric cap avall la neu no serà tant agraïda sinó tot el contrari...

Uns 150 m sota l'estació ens cal anar a buscar el vessant N de la vall per fer un gran (grandissim) flanqueig fins al Bocch delle Pisse 2396 m, on comença els descens per les abandonades pistes fins que s'acaba la neu a cota 1600m, així que baixem uns 400 m carregant
esquís, primer per una pista i desprès per un sender molt bonic que ens porta a Alagna.

Joan Bartoll

Piulada Travessa del Oberland Bearnés 30/03/2007 al 7/04/2007

Enviat per Rosa S.

Una vegada més aquesta Setmana Santa ens hem dirigit cap a les muntanyes més agrestes i boniques de les que tenim al abast fácilment desde casa nostra.

Mil i un viatjes als Alps i mai ens decepcionen, les seves joves i esbeltes muntanyes, les seves estètiques glaceres i salvatjes séracs. Aquesta travessa es especialment gratificant en cuant a paisatje.

El dissabte avans del día de Rams sortim pel matí cap a Interlaken i arrivem allí al vespre. L'endemá pujem amb tren des de Interlaken fins a la Jungfraujoch (amb transbordaments). Les etapes van ser les següents:

1ª) Prenem el tren a les 7:30 a Interlaken. A les 9:35 som a laJungfraujoch. Sortim de la estació en descens, pujem el cim del Louwitor(3.773), baixem per la glacera Krauzbergfirn. A les 3:20 de la tardearrivem al refugi Hollandiahütte (3.173).

2ª) Hollandiahütte- gelera Abeni Flue - pic Abeni Flue (3.962) - Hollandiahütte - refugi Konkordiahütte (2.850). Alguns ho allarguen amb el pic de Mittaghorn (3.892, a prop del Abeni Flue), que té una estimulant aresta de neu.

3ª) Konkordiahütte- coll de Grünhornlücke (3.280), pic Wysmollen (3.590), refugi Finsteraarhornhütte (3.048).

4ª) Pic de Finsteraarhorn (4.167). El día que més vam disfrutar, i això qu'els altres díes vam disfrutar molt. Té una bonica i juganera aresta de neu i roca. Vam assegurar en dos pasos, la resta es podíe fer a l'ensambleo sense corda. Aquest es un pic esbelt i bonic, i la aresta té varios punts amb grans timbes al costat. ¡Preciós!

5ª) Finsteraarhornhütte- pic Gross Wannenhorn (3.905)- refugi Oberaarjochhütte.6ª) Oberaarjochhütte- coll Vorder Gamilhorn (3.500)- pic Gamilhorn (3.550)-vall de Bächital. Aquest últim descens de uns 2.000 mts. de desnivell és conegut perque sovint es trobe en molt bon estat la neu, una neu dura bentransformada que permet una esquiada fácil, agradable i que no se t'acabe quan millor t'ho estás passant. Finalitzem al poble de Reckingen, on prenem el tren de retorn a Interlaken.

Hi vam ser el equip: Carme S., Xavier M., Frances A., elscompanys de la UEC de Gracia Bernat R., Jordi V., Carles G. i Angèlica, i jo mateixa.

Bones traces i a gaudir del que queda.

Piulada - Esquiant per la vall d'Isère i la Vall de Rhêmes 3/04/2007 a 9/04/2007

Enviat per Roger Ll.

Bona nit!

hem estat esquiat durant 7 dies per les valls d'Isère i Rhêmes: Carles Ll., Joan Manel C., Enric T., Xavi A., Ramon O., David T., Jordi T. i Roger Ll.

Ha estat una travessa circular basada en la travessa "entre laTarentaise i la vall de Rhêmes" del llibre "Alps amb Esquís" del'Oriol Guasch, però ampliada i modificada segons les condicions que hem trobat i les nostres conveniències, fent servir també el llibre"Ski de Randonnée - Savoie" de l'editorial Olizane, els mapes de la zona (núm 102 del IGC) i les valuoses indicacions dels guardes dels refugis de Prariond i Benévolo.

7 cims de més de 3.000, uns 7.300m de desnivell, 5 dies de meteo excel·lent i 1 de dolent, i molts bons descensos amb neu pols.

3/4/07 Val D'Isere - Refugi Prariond 2324m

+250, F, **, 1h30min

Deixem el cotxe abans del pont de Saint Charles, al final del poble, i pugem fins el refugi evitant l'engorjat i seguint el camí d'estiu, segons indicacions del guarda del Prariond (no seguim la ressenya del Guasch, que va pel fons de l'engorjat). Aproximació fàcil, tot i un flanqueig no tan fàcil. Neva.

El refugi de Prariond és petit, acollidor i portat per una família encantadora.

4/4/07 Gros Caval 3.285m del del Ref. de Prariond

+/-1000, PD, **, 4h

Cim directe i poc difícil que fem sortint i tornant del refugi de Prariond. Dia complicat per la nevada, el vent i la poca visibilitat, però fem cim (i baixem!) gràcies a l'amic GPS i a que ningú diu d'abandonar... Ressenyat al llibre del Guasch, però nosaltres fem l'ascens i el descens per la gelera del Gros Caval, seguint les indicacions del guarda.

5/4/07 Grand Aguille Rousse 3.482m des del Ref. de Prariond

+/- 1.158, PD+, ***S4 a la sortida del coll

La nevada del dia anterior ens ha deixat entre 50 i 70cm de neu pols a estrenar, i un sol radiant. I ho aprofitem per fer la Grand Aguille Rousse des del Ref. de Prariond, ressenyat al llibre del Guasch i al llibre d'Olizane. Gran dia d'esquí i muntanya, però tan sols és l'inici...

6/4/07 Pte Galisia 3.346m en travessa cap al Ref. Benévolo

2.285m+1.019/-1.058, PD+,***Trams S4 si es vol.

Ressenyat al llibre del Guasch. Dia de travessa entre refugis (Prariond - Benévolo) fent el cim de Pte. Galisia. Cim considerat bastant difícil degut a l'accés a la glacera, tot i que la resta de l'ascens és senzill. Per al descens, seguim les indicacions del guarda del Prariond i ho fem pel Ghiacciaio di Lavassey. Neu pols per al descens i dia radiant.

7/4/07 Tsanteleina 3.601m des del Ref. Benevolo

+/-1.350, D-, ***Els 450m finals són una pala de fins 40º

Cim que des del Benevolo no està resenyat a la bibliografia que disposem, i seguim les indicacions del guarda del Benevolo. Cim emblemàtic, sostre i referència de la zona, amb una pala final orientada a N de renom. Calen grampons per guanyar el coll, i per fer bona part de la pala final. Els més valents esquien des de quasi el cim. Jornada radiant i alpina.

8/4/07 Gran Vaudala N 3.272m i Punta Paletta S 3.024m

+/- 1.250, PD+, ***Trams S4

Ruta circular des del Benevolo no ressenyada a la bibliografia.

Sortim del refugi pensant que avui toca una jornada curta fent el GranVaudala però, un cop al cim, el fanatisme i les indicacions del'home-que-té-un-GPS-al-cap fa que variem la ruta per fer un 2on cim per aprofitar els descensos orientats a Nord. Seguint les indicacions del Benevolo, anem a buscar el coll entre els Grans Vaudales per fer el cim N. I un cop allà fem el descens memorable amb neu pols per la glacera, remuntem la Punta Paletta i baixem fins el refu. Altre cop, sol i més sol. I caloreta.

9/4/07 Bca de la Traversiere 3.337m en travessa fins el cotxe.

+1.300/-1.600, PD+, ***

Seguint les indicacions d'un guia, decidim variar la ruta del dia final del llibre del Guasch per poder arribar als cotxes amb esquís i cloure una travessa circular. El cim es guanya des del Col di Goletta, i fent els últims metres amb grampons ja que no és esquiable. Després de fer el cim, baixem des del coll cap al Lac de la Sassiere, però sense arribar-hi. Posarem pells i flanquejarem cap al S. per guanyar el Col de la Bailetta, des d'on farem un descens S directe cap als cotxes amb neu primavera bona al coll, però massa tova al final. 5è dia seguit de sol, tot i alguna boira.

Sense dubte, el més dur ha estat el retorn a la feina...

Bones traces!

piulada PN Stelvio refugi Cesare Branca (2493m) 5 a 9/04/2007

Enviat per Jordi L.

Parc Nacional del Stelvio- Refugi Cesare Branca (5 al 9 abril 2007)Pizzo Tresero (3594m)- Palon de Mare (3703m)- Monte Vioz (3645m)i altres cims!

Martí C., Sergio de C., Judith M., Pilar A., Salva L., Quim B., Francesc M. que pujen el 31 de març amb furgoneta i s'allotjen al Hotel Adler a Santa Caterina de Valfurva. (25 € dormir i esmorzar!)

Ells fan una primera partd'aclimatació a la zona fent els cims Cima della Mazina, Cima dei Forni i algun altre; el 4 d'abril s'instalen al Refugio Cesare Branca i l'endemà fan la Punta San Mateo (3678m).

Elena B., Pere B., Carmela F. i Jordi L. volem el dia 4 amb Ryanair Girona-Bergamo (Orio al Serio) amb el vol de les 22,10h. llogem vehicle i passem la nit al youth hostel de Bergamo(20 € la nit). Tot el grup torna a Barcelona el dia 9 (dilluns dePascua) El nucli dur i veterà del grup es del Foment Martinenc amb algunes incorporacions d'altres clubs el Muntanyenc de Sant Cugat i d'altresi jo del C.E. Gràcia.

Vídeos de sdcguro.

5 Abril 07 intent al Monte Pasquale (3553m)

desnp : +290m fins al Refugio Branca +800 cota 3300m

desnb: -800m

tot i que sortim de l'alberg de Bergamo a les 6 del mati no ens plantem a l'aparcament del Refugi dei Forni (2200m) fins a les 11,00 del mati. Pujem via Lecco-Sondrio-Tirano-Bormio-Santa Caterina de Valfurva. I trobem moltes retencions en el tram fins a Lecco (un accident brutal, un pas a nivell i carreteretes en vies molt transitades). Sortim de l'aparcament a les 11,30 i ens plantem al Refugio Cesare Branca a les 12,30 arrossegant unes motxilles enormes. Desprès de buidar motxilles, quasi instalar-nos al refugi i menjar alguna coseta a les 13,30 sortim en direcció N per la val di Rosole amb intenció de fer alguna cosa en direcció al Pasquale. Fa un dia radiant, ni un núvol i molta calor, el mati anterior va estar nevant, les traces s'intueixen i avui no ha sortit ningú en aquesta direcció. Els nostres amics ja estan baixant de la Punta San Mateo i, tal com comprovarem la resta de dies, es l'hora en que la gent comença a arribar al refugi.

Emocionats remuntem la vall resseguint la gelera oest del Palon de Mare i amb la cresta del Cevedale i Pasquale que tanca la vall al N. La nevada del dia anterior i la calor fan que es succeeixin les allaus de fusió que es desprenen dels vessants del Cevedale.

En Pere i jo obrim traça fins a cota 3300 i decidim, vistes les circumstancies i l'hora, recular fins al punt on ens esperen la Carmela i l'Elena i fer junts el primerdescens cap al refugi Branca. A les 6 donen el sopar (i quin sopar!) i ens esperen els 7 amics que ja porten 5 dies a la zona i 4 cims assolits.

6 Abril 07 Pizzo Tresero (3594m)

desnp: +1200 (+100)

desnb: - 1300ma les 6,30

totes les taules plenes, es l'hora d'esmorzar. A les 8 ja som a la traça. Assolim el cim a les 13,00 hores i de nou al refugia les 15,00h. Fem el cim el grup complet d'11. Picnic al mateix cim on ens hi estem més de mitja hora. Gaudint de l'excepcional vista cap a tos costats. El Gran Zebrú, el Cevedale i el Palon de Mare, el Vioz la Punta Taviela i la Cima di Peio, la Punta Sant Mateo..... elPasso di Gavia i el poble de Santa Caterina als nostres peus 2000 metres més avall...les grans geleres... i el descens d'un grup que fa el descens pel vessant sud de la Punta Sant Mateo obrint traça....tot espectacular!

El descens el fem seguint les traces de les canals amb molt bona neu, pols una mica pesada a la part alta i primavera de la bona mes avall i a les vessants mes assolellades. Descens memorable... molt xulo! Desemboquem una mica mes avall del refu i tornem a posar pells per a fer la remuntada final fins al refugi. En Quim a rebentat la cua d'un dels seus esquís (em sembla que ho pot celebrar i tot! Esquis nous!!!!!) la Carmela i en Pere ens conviden a unes birras (d'aquelles de 650ml: les d'en Morretti) ha estat el seu primer 3000 amb esquís!!!! Ens en fotem 9 entre els 11 amb uns xoricets i uns formatges deliciosos (així anaven les motxilles: a rebentar de menjar! al llarg dels dies anirem tastan les delicatessen gastronòmiques que ens hem atrevit a pujar fins al refugi i fins als cims!!!!) Una estona després.... a sopar! La posta de sol al Cesare Branca també es una de les coses a destacar. Molt bonic!

7 Abril 07 Palon de Mare (3703m)

desnp: + 1245m desnb: -1245m

mateix horari d'esmorzar. A les 7,45 a la traça i, avui de manera més esglaonada i dispersa arribem al cim 10 del grup (en Salva esmalalt i es queda al refu redactant epitafis, composant cançons de comiat i imaginant el seu final...sopant, assajarem les veus i el coro).

Avui fa una mica de vent , però ben arrasserats a la vessant N sota el cim s'esta moolt bé.... tots ben arrengleradets ens fotem un bon piscolabis! Avui hem sortit amb intenció de fer el Monte Vioz peró un cop arribats a la sortida de la canal que remunta cap al Palon de Mare hem vist el pas de la gelera cap al Vioz uns metres per sota nostrei els grups que anaven cap al Vioz remuntan el pas per un altre vall. Decidim, donat el ritme del grup, fer el Palon avui, deixar el Vioz per demà i quanyar-lo per la traça oberta i així no repetir la canal que acabem de superar ben gelada i on em fet una pila devoltes maries i... descartar la travessa al Cevedale. Gran descens fins al Branca. Avui la celebració la fem a les taules de la terrassa (no fa sol i la gent es dins el refugi!) + "morettis" i formatges selectes!

8 Abril 07 Monte Vioz (3645m)

desnp: + 1200

desnb: - 1200 (+ -290m del refugi Branca al'aparcament del Forni)

Avui a les 7,30 ja som a la traça en Marti, en Sergio, la Judith, la Carmela i jo sortim cap al Monte Vioz. L'Elena i en Pere van cap a la Punta San Mateo. Els altres decideixen tirar cap avall, porten ja una pila de cims i de dies a alçada, l'esquí trencat d'en Quim,la salut d'en Salva i la plena satisfacció d'en Francesc i la Pilardel fet fins ara els fa decidir-se per una jornada de descans total. Encertem la ruta cap al Vioz que varem veure ahir i superem per la obaga i amb neu dura i ganivetes el fort i exposat pendent que ens permet passar la gelera. Es un tram entretingut i on cal anar amb compte peró el passem sense necessitat d'encordar-nos. Es espectacular! Els blocs de gel els seracs i les escletxes son per tot arreu uns metres amunt, uns metres avall... el passatge i el moment es molt especial... molt guapo! La traça es ben clara i ho superem sense cap dificultat. Ens plantem al plateau on ja toca el sol i seguim la traça deixan les tentadores pales de la Cima de Peio i la Punta Taviela a la dreta i anem remuntan molt suaument la gelera fins a gunyar sense cap dificultat el Monte Vioz a les 12,15 som al cim vistes espectaculars del Palon i dels Cevedales i de la ruta cap al Casati. Al peu del cim hi ha el refugi de Mantova (tancat a l'hivern) a 3535m !!!. (en Pere i l'Elena han fet cim a la Punta San Mateo uns minuts abans). Ens trobem una parella d'italians que pujaven al Vioz per la gelera Rossa i sels hi ha colat el gos per una escletxa....no porten RES dematerial (ni crampons!) els hi deixem corda budrier i material perveure si el poden treure... finalment amb el Marti i un altre xaval italia que s'enrolla i baixa a buscar-lo aconsegueixen treure'l, enSergio i en Pere amb els walkies comuniquen amb el Branca i va d'unpel que apareix l'helicopter de rescat! ....tot plegat quasi dues hores embolicats! Voliem allargar l'excursio i pujar a la cima de Peio peró tot i que fa bon temps comença a nevar i no volem exposar-nos a passar per la gelera tard i amb la neu ja transformada. Tirem avall per les pendents suaus esquiant amb una neu pols pesada fins a l'entrada del pas de la gelera que el superem fàcil i ràpidament esquiant ja amb neu primavera de la bona. Descens molt guapo!Un cop al Branca ens retrobem amb els companys, refem les motxilles, menjem quatre coses "selectes" i amb un parell de "Morettis" celebrem els cims d'avui!

I cap avall... al aparcament del Forni ens trobem a la resta del grup..... avui soparem a "laTana" i dormirem en un hotel "de luxe" a Santa Caterina de Valfurva.

9 abril 07 Tornada a Barcelona

el grup de la furgoneta surt ben d'hora els hi esperen unes 12-13hores de viatge. Nosaltres ens llevem a hora de vacances, bon esmorzar i fem turisme de carretera. Tornem per Bormio-Tirano i en comptes de seguir per Sondrio i Lecco tornem pujant a Aprica en direcció a Brescia es una ruta que ens sembla més directe i ràpida que la de pujada (potser per que es festiu!). a les 4 surt l'avió cap a Girona.

Detalls excursions:

El dia del Tresero es pot fer la Punta San Mateo (tal com proposa enGuasch) fent primer aquest cim. El dia del Palon de Mare es pot completar la travessa al Casati pel Cevedale (idem Guasch) o desde el Cevedale baixar al refugi Pizzini. També es pot completar amb el Monte Pasquale i tornar a Cesare Branca per la vall de Rosole. El dia del Vioz crec que es molt recomenable la pujada a la Cima dePeio i la Punta Taviela pales molt esquiables i tarces de pujada molt cómodes.

Es fácil enllaçar amb l'itinerari al Palon de Mare des de el plateau superior (es una bona opció si es vol evitar el pas de la gelera de baixada)

No m'atreveixo a fer una valoració técnica de les sortides però excepte el pas de la gelera al Vioz i la canal de pujada al Palónde Mare abans de guanyar el primer plateau, que presenten dificultats amb neu dura, la resta no presenta cap dificultat destacable. Cims i espais molt esquiables sobretot amb el magnific temps que em tingut.

Allotjaments:

Refugi Cesare Branca (2493m) 0342 935365. Pràcticament un hotel demuntanya, amb uns menús de sopar excepcionals i un esmorzar molt complet. Habitacions de 6 paxs. Aigua calenta i dutxes. No hi ha cobertura pels mòbils però hi ha una cabina de telèfon. (39€ mitja pensió)

Hotel Adler a Santa Caterina de Valfurva (25€ dormir i esmorzar)

Cartografía:

Tabacco Ortles-Cevedale 08 1:25.000

Grazzie a tutti!

Ha estat una molt bona sortida....espectacular!

Bones traces!!!!!!

Jordi Laparra

Piulada del PUIGMAL i TORRENEULES dies 7 i 9 d'abril de 2007

Enviat per Manel B.

Aprofitant l'estada familiar al Santuari de Núria durant els dies de la Setmana Santa d'enguany, fem dues matinals que ens permeten estar abans de les 12:00 de nou al Sanatuari.

-7 d'abril, Ascenció al Puigmal (2.911m) per la coma de l'Embut.

Feia molt de temps que no pujava a aquest cim tan repetit i la neu que hi havia faltat durant tota la temporada ara el feia possible i permetia una bona disfrutada.

Risc teòric d'allaus 4, real 2 (no esveia ni un sol allau espontani en tota l'olla de Núria).

Neu pols sobre una base de neu transformada a les parts baixes i pols a la resta.

Les carenes eren prou cobertes de neu i per tant no havia ventat gaire.

- 9 d'abril, Torreneules (2.714m) i Cim de la Coma del Clot (2.756m)

Pujada des de l'alberg de l'Àliga pel llom O del Cim de la Coma del Clot (antic Torreneules) i flanqueig fins al coll de Torreneules. Pujada per l'aresta al Torreneules (antic Torreneules Petit) i descens per la pala NE amb flanqueig cap al coll. Remuntada al Cim de la Coma del Clot mentre arriben els núvols que ens priven de la visibilitat i descens a cegues per la magnífica pala O fins que sortim per sota el núvol.

Qualitat de neu pols (4cm) sobre una base molt transformada.

Risc teòric d'allaus 3, real 1.

Fins aviat.