Proposta sortida d'iniciació - 29 i 30 de març

Reenvio la proposta de la Rosa S.: sortida fàcil el proper cap de setmana:

El cap de setmana del 29-30 de març (el següent a setmana santa) coordino una sortida d'esquí de muntanya de nivell fàcil, per a qui es vulgui iniciar o s'hagi iniciat fa poc, o sencillament li vingui de gust participar en aquesta sortida.

En principi l'excursió prevista es pernoctar al refugi de Colomers (amb aproximació, refugi guardat, no cal portar sac de dormir), i fer l'endemà el pic de Llucià 2777m o la Creu de Colomers 2896 m, depenent del nivell dels qui vinguesin. Aquesta zòna es maca i ho faríem allí si les condicions de neu a la vall d'Aran es mantenen bé fins a aquella setmana, sinó buscaria un altre lloc.

Condició indispensable per participar estar federat. S'ha de portar arva, pala, crampons, piolet, i.... no os oblideu els esquís.

Recordeu els que vau vindre l'any passat a aquesta sortida que'ns ho vam passar molt bé. Anims..!

Salut i bones traces!!!

(Enviat per Rosa S. rosamaria.salasricart@telefonica.es ; Tel.: 626850532)

La Travessia de l’Ötztal

DESCRIPCIO DE LA SORTIDA

1er dia.
Pujada a la Langtalereck Hutte.

Ens trobem els vuit components de la sortida a Obergurgl i tranquilament efectuem la pujada fins el refugi. Molt de fred, nevada continua i boira. Sort dels pals plantats a la neu que indiquen el camí. Ambient acollidor al refugi malgrat ens ubiquen en el dormitori d’hivern (el més fred). Menjar excel.lent.

2n dia.
Ascensió al Schalfkogel joch i baixada a la Martin Bush Hutte.

Segueix el mal temps. Molta neu acumulada i visibilitat de pocs centenars de metres. A més a més, cap dels grups del refugi comparteix el nostre objectiu, pel que ens cal trobar el camí correcte i obrir traça a la neu. Per poder triunfar, aquesta jornada ens cal combinar el ‘Mai enrere’ del CE Gràcia ,el ‘Sempre portem el frontal’ de la UE Gràcia i la tossuderia ancestral de la plana de Lleida

La gorja d'accés al glaciar

El pendent final per arribar al Schalfkogel joch es dret, inclús ens cal fer el tram central amb els esquís a l’esquena. Gràcies als que s’anaren rellevant per obrir traça arribem a les 15,30 hores al coll, 7,30 hores després d’haver sortit del refugi. Calcem grampons i piolet i comencem el descens per una dreta canal de neu dura. Aquesta canal mor finalment sobre una succesió de resalts de roca i plaques entapissades de neu. Resolem aquest tram instal.lant dos rappels de 30 metres, i aterrem en el glaciar recobert amb una increïble capa de neu pols. Malgrat ser vuit persones resolem els dos rappels amb celeritat, cosa que em confirma una vegada més que formem un bon equip.

En aquest vessant la visibilitat millora dramàticament i el fred augmenta. Fins i tot hi ha qui se li congela l’aigua a la cantimplora, eh! David?

I després de tot l’esforç: el premi. Ens regalem amb el descens del glaciar sobre la millor neu pols que el Tirol pot oferir. Més avall tenim que anar amb compte amb alguna pedra emergent però la neu segueix sent igualment bona.

Cansats i satisfets arribem per fi a la Martin Bush Hutte amb la romàntica llum del frontal a les 20’00 hores. Han estat 12 hores d’esforç.

3r dia.
Itinerari : Martin Bush hutte - Similaun Hutte - Similaun - Similaun Hutte

Canvi de plans : Després de l’intens dia anterior en Pere-Joan fa aquesta proposta, més suau que la nostra intenció original, i tots estem d’acord.

Sortint de la Martin Bush Hutte

Dia esplèndid i molt fred. Itinerari verge de traces, que encetem tant a la pujada com a la baixada. Neu excel.lent. Tot plegat, malgrat els bons 1100 metres de desnivell, fa que ens prenem aquesta jornada com un dia de relax.

La vetllada a la Similaun Hutte i l’immens plat de pasta del sopar, molt gratificants.

4rt dia
Itinerari : Similaun Hutte – Fineilspitze – Schonne Aussicht hutte

El dia es presenta radiant. El vent de la nit anterior ha esborrat pràcticament totes les traces, pel que tornem a obrir el nostre itinerari cap el Hauslab joch. Deixem els esquís i afrontem l’aresta final del Fineilspitze, un cim amb caràcter alpí. Típicament hispànics, obrim varies traces a la neu fins a fer-les convergir a meitat de l’aresta. A la partir d’aquí l’elegant aresta nevada es torna aèria sense arribar a ser difícil.

El Similaun des de l'aresta cimera del Fineilspitze

Suau baixada per el vessant oposat i remuntada final fins a la Schonne Aussicht hutte. Durant la tarda, alguns aprofitaren per tastar la sauna finlandesa del refugi, i de pas gaudir de la vista d’algunes de les usuàries en el seu estat natural

5è i 6è dia
Itinerari Schonne Aussicht Hutte – Hochjoch Hospize – Vent

El temps, clement fins ara, ha canviat i es torna molt ventós i cobert. Intentem varies vegades dirigir-nos cap el Weisskugel però resulta en va.

El Hochjoch Hospize, mig vuit, amb el seu ambient de refugi dels anys vint i el seu cordial ambient ens captiven completament

Finalment, a voltes esquiant, a voltes a peu, gaudim del descens fins a Vent a través d’una gorga espectacular entapissada de cascades de glaç.

Ens acomiadem del grup que havia pujat amb automòbil. Els espera una llarg trajecte que resolen finalment amb una sola etapa. Buff !

7è dia
Jornada de turisme a Innsbruch, gaudint del particular encant d’aquesta ciutat: el museu d’alpinisme, les seves llibreries, la gastronomia local, etc.

Conclusió:

En aquest sortida ens hem reunit un grup de persones que molts no ens coneixiem prèviament i hem tingut que donar resposta a situacions adverses a la muntanya : dificultats tècniques, meteorologia adversa, etc . El fet d’acabar la travessa amb bon ambient i seguint sent un sol grup, per a mi ja ha estat un èxit que diu molt de la vàlua de tots els components de la sortida.

I ademés, a tot això l’hi podem afegir la bellesa de les muntanyes del Tirol, la qualitat de la seva neu, l’exigència de les condicions trobades, la calidesa dels refugis, etc

Hem estat:

Albert F, Bernat R, David T, Francesc A, Jordi V, Pere-Joan, Rosa S, Xavier M

Properament ampliaré la piulada afegint la secció de Dades pràctiques, algunes fotografies i Adreces d’utilitat

Xavier M

Piulada Puigmal 2913 m 20/3/08

Dificultad: F, S2-S3.
Desnivel: 900m.

Desde Er, día de mucho viento, y poca gente, desde el parking ya se ve q no hay muxa nieve, las nevadas del miercoles no le llegaron o el viento se la ha llevado toda.... remonto primero por el barranco con los esquis a la espalda, para luego subir ya la primera pala en dirección sur y la segunda en dirección sureste y luego ya en dirección al pico, el ascenso lo hago por la vertiente norte (a mano izquierda) pues por el oeste está más ausente de nieve. El último trozo ya me obliga a quitarme los esquis para alcanzar la cima, buenas vistas de poca nieve y para abajo.

La nieve: dura la mayoria, polvo en las zonas refugiadas al viento.

Edu.

Piulada Pic Montmalús 2782 m, 17/3/08

Dificultad: F, S2-S3.
Desnivel: 700m.

Parking de Grau Roig, atravesamos las pistas y después el bosque en dirección sur, pasado el bosque remontamos dos palas q nos llevan primero al collado este y despues caraneamos hasta el pico del Montamalús, creiendo q subiamos solos nos acabamos encontrando unos 3 o 4 grupos de bajada en la primera pala, el resto de la bajada la hacemos por un tubo que queda mas al oeste hasta alcanzar las pistas para luego acabar ya por el divertido bosque.

La nieve: dura en las palas y primavera en el bosque, continua en todo el recorrido.

Francesc y Edu.

el vídeo dels dimecres... dies de travesses

Aquest any alguns ens hem saltat la travessa de setmana santa... per sort la finestra de youtube ens pot fer somiar uns minuts! Aquí van dues propostes pels propers anys: la Wapta traverse a Nordamèrica i la travessa d'Islàndia:

TUC DE SENDROSA (2484m) – Val d’Aran

13 de març de 2008

+/- 1150 m - ** - 5h en total des de la Borda de Montardí (Aiguamòg).

Hi érem: Ivan, Montse, Manu i Carles.

Sortim des de l’aparcament amb esquis als peus, direcció Banys de Tredòs. Mentres resseguim la pista, decidim deixar la Salana per una altra ocasió i provar sort al Tuc de Sendrosa. Passat el pont dels Banys, deixem la pista a Colomers per anar a buscar la marcada canal entre el Malh Blanc (Magic Mountain per uns) i el Tuc de Sendrosa. És ampla i senzilla, però avançar esdevé ferragós per les purgues caigudes dies abans.

Treiem el cap sobre Comarroia una mica al nord del Còth de Sendrosa. Flanqueig descendent de 50m i remuntem les pales prometedores fins la base rocosa del cim. Toca treballar, fem el perfil i els testos que ens han portat aquí. El fred de l’obaga es fa sentir i en acabat seguim uns metres més fins al cim (secundari), vèrtex entre Comarroia, Sendrosa i Aiguamòg.

Excel·lents vistes, mirador privilegiat, temps agradable i pernil del bo. Forces pel descens aniran bé. Gaudim amb delit de la pala nord, i remuntem, ara de tornada, uns 100m fins al coll, sota una calor de justícia. Pells fora, llisquem avall cap al cotxe, vet aquí un matí ben aprofitat.

Bones traces.

Carles.

el vídeo dels dimecres... preparatius Transrawal

Després de les grans piulades i esquiades de Monges, Mortiers i Mt.Royal, totes amb moooolta neu, aquí presento un video 'rawalero' d'uns txecs que m'han fet riure una estona. El vídeo és de cross country, però crec que podríem fer el mateix amb els nostres esquís de muntanya... i per què no? aquella desitjada travessa urbana 'u2-u3' del rawal a Montjuich amb esquís, és possible!

De cross country també m'ha sorprès aquest altre vídeo d'uns australians, però aquests sí que esquien bé de debò.

I per tornar a l'esquí de muntanya acabo el post amb unes bones traces a la neu pols d'Alaska.

TUC DE MONGES (2707m) - Val d'Aran

8 de març de 2008
+/- 1300m – S2/S3 - *** tenint en compte la canal d’accés al cim. Hi erem: Montse (x2), Jordi, Dani, Rafa, Goiatz, Lucky i Carles.

Amb el cel tapat i volves encara caient, comencem a foquejar camí de la Restanca, confiats que aviat el blau lluirà. No tenim encara cap objectiu definit, però sembla que en aquesta banda de la Val el vent no va escombrar tota la neu caiguda.

La pista és oberta fins a Pont de Ressec, la pujada al refugi la fem pel camí del bosc. Parem a saludar el Josep, que ens prepara uns tes mentres decidim cap a on tirar. Finalment ens endinsarem per la vall que queda entre Estanh de Cap de Port i Estanh de Mar, en busca de les millors pales sota les crestes de Tumeneja.

Voregem la Restanca pel Sud, enfilem en direcció a l’Estanh de Mar fins aprox. 2140m, en que virem cap al Sud-est per una valleta dominada per la serra entre el Tuc de Monges i el Tumeneia. Cal guanyar alçada per les pales de l’esquerra fins a enfilar-nos al llom que ens separa de la vall que mena a Oelhacrestada. (pt. 2505m en mapa ed. Alpina).

Un cop sota la cara nord del Tuc de Monges, descobrim una canal que ens tenta, i molt. Serà possible fer cim per aquí? No ho sabem encara, cal investigar-ho. Ens hi apropem, treiem esquis, comencem a pujar amb grampons.L’ambient és hivernal, la roca vertical conserva encara l’embolcall de neu i gel que el vent de nord ha incrustat. La canal, de uns 100m, es va redreçant, però la neu és optima per fer els darrers metres més verticals. Tornem a l’escalfor del sol a uns 50m del cim.

La part baixa de la canal és esquiable, i fem el descens fins al refugi per neu excel·lent. Per l’hora que és, i les purgues que observem, decidim no tentar la nostra sort a Messilha, i tornem pel camí del bosc, esquiable a mitges.

Bones traces!

Carles

Piulada Pic de Mortiers (2.605m)

Piulada Pic de Mortiers (2.605m)
8/3/2008
Eli, Roger Ll., Pere B., Francesc M., Carmela F. i Jordi L.
Després d’uns dies de moguda meteorològica considerable, nevades i mooolt de vent al Pirineu es presenta un cap de setmana amb possibilitats de fer alguna cosa amb els esquís als peus.
Pugem divendres i ens instal·lem a Cal Viatger a Enveitg, una Gîte a tenir molt en compte per fer sortides per l’Ariege,Capcir o Cerdanya. 10 places i servei de cuina per 16€ la nit. (www.gite-cerdagne.com/ tel.0468040271 Martina)
Desprès de xerrar amb l’amic Alfons ens decidim per anar cap a Camporells. A la Cerdanya a nevat poc i a ventat molt per tant em d’assegurar la sortida.
A les 9,00 del mati ens trobem a l’aparcament de l’estació d’esquí de Formigueres. Sortim obrint traça retallant les pistes de l’estació pel mig del bosc fins al seu punt més alt. A la Serra de Mauri encara bufa fort i esta tot ventat i gelat però tan sols ens traiem els esquís en un tram abans d’iniciar el curt descens cap al circ de Camporells. Gran panorama des d’aquest lloc amb els Perics, el pic de l’Home Mort i Mortiers . Molt bona visibilitat. Alguns esquiadors obren traça ja al cim de Mortiers, d’altres travessen el pla cap a la carena que mena al cim… en veiem a 3 que remunten la pala sud del Pic Peric…un grup de gent amb raquetes travessa l’estany de Camporells. Una mica mes endavant ens creuem a 4 esquiadors que ja van de baixada. No ens trobarem a ningú més al llarg del dia.
No passem pel refugi de Camporells ens decantem cap a la dreta per anar directament en direcció a la carena per guanyar el cim per l’evident llom sud-oest. Sense cap dificultat guanyem el cim. Les traces de baixada cap a la vall de Galba son precioses i molt tentadores i finalment ens decidim per seguir-les. Iniciem el descens per la pala sud del cim la neu esta perfecte : pols,pols. El descens per Galba es preciós, s’enllacen algunes pales amb curtes canals més dretes i alguns plans fàcils de superar amb els esquís als peus… la neu, la llum, el temps i el panorama tot perfecte….gaudim a tope del descens enllaçant girs.
Al arribar a la Cabana de la Jaça de la Llossa seguim la pista fins a la de la Jaceta i les pistes de nòrdic marcades. Creuem el pont de l’Orriet i a la cota 1600 deixem la pista i remuntem fins a l’aparcament de les pistes de Formigueres, seguint en el últim tram un itinerari de raquetes.
Dissabte 8-03-2008: Pic de Mortiers 2605m i descens per la Vall de Galba+1050/-1050; F,**, S3 ; 3/4h de pujada, 1/2h de baixada Formigueres (1740m)- Serra de Mauri (2412m)- Camporells (2240m) - Estany Gros - Ras de la Sal (punt 2381m) - Pic de Mortiers 2605m (descens pala sud)- Jaça de les Formigues 1790m – Cabana de la Jaça de la Llosa - Cabana de la Jaceta 1650 - Pont dels Plans de l'Orriet 1625m (creuar-lo) - punt 1600m (arbre marcat amb nº38) - Formigueres 1740m.Estat de la neu i meteo: Neu pols a zones arrecerades, amb gruix important per sobre els 1700m. Carenes ventades. Molt bona vissibilitat.
+coses: una mica abans d’arribar a la cabana de la Jaça de la Llosa i just abans de l’última pala m’enganxo amb un filat de bestiar entortolligat sota la neu, l’estrebada de la frenada em trenca el bessó de la cama esquerra...amb dolor i plors tiro cap avall fent diagonals però al remuntar a peu cap a la cabana el dolor es insuportable: no puc caminar i no em veig en cor de remuntar cap a Formigueres. 112. La Carmela es queda amb mi i en Roger, Eli ,Pere, i Francesc acaben l’excursió (tard però sense massa problemes). Al cap de 45’ un helicòpter ens treu de la confortable cabana on fins i tot em pogut fer un foquet per entrar en calor. Vol fins a Puigcerdà per sobre Formigueres, Les Angles, Font Romeu.....no hi ha neu enlloc! Només a Camporells,Mortiers i Galba! Rescat impecable: molt ràpid, els dos bombers francesos uns cracks, el vol perfecte!
Anècdotes: 1.al arribar volant al parc de bombers de Puigcerdà ens reben una pila de bombers,molts....es la festa del patró del gremi!!... em baixen els dos “rescatadors” francesos....els catalans tots manen deixeu-lo a dintre,per aquí,per allà, amunt i avall... francesos: ep tu deixem-lo aqui mateix, ells son quinze i nosaltres només 2! (patètica la imatge dels pros catalans!)2. Les traces que seguim de baixada cap a Galba resulta que són les dels bons amics Tomás,Carles i Toni que amb l’Emili i un altre company han fet el Mortiers pujant per Galba! Vídeo de la seva sortida a: http://emilill.blogspot.com

Piulada al Mt. Royal (764 feet, Montreal, Quebec, Canada)

9/03/08

Assistents: Mateu Pla i Núria Bayó
Dificultat: U2 (escala de pics urbans)
Desnivell: 200m

Havent votat fa dues setmanes al consulat espanyol i després d’un dissabte sitiats a casa degut a una forta tempesta de neu amb vents d’uns 75 Km/h, i deixant un gruix de 50 cm de neu pols a tota l’illa de Montreal, ens hem calçat els esquis i les raquetes a la porta de casa i em fet via cap al pic de Mont-Royal (233m) el més alt de l’illa. En els carrers secundaris cal obrir traça, en els mitjans les màquines ja han trepitjat la neu, i en els grans els cotxes han fos tota la neu i cal descalçar-se els esquis. Sempre, però cal superar les muntanyes de neu que les pales i màquines van acumulant. L’itinerari triat ens permet progressar amb els esquis en un 90% del temps mentre observem l’activitat frenètica dels autòctons amb les pales!

En 40 min deixem el paissatge urbà i arribem a la falda de la muntanya. A vegades seguim les traces de les pistes d’esquí de fons municipals que recorren tota la muntanya i a vegades obrim traça cap a munt! En 40 min més, arribem a la primera parada, la cafeteria del Llac dels Castors. Situada en un bell paratge que ofereix tota mena d’activitats d’hivern; patinatge al llac, lliscades pels toboggans, lloguer d’esqui de fons, de trineus. Allà ens trobem amb el Nicola i la Nan i emprenem el camí que ens portarà cap al cim.

El camí transcorre en un paisatge ferèstec i poc concorregut si tenim en compte on estem. De forma sobtada se’ns presenta la vista del cim i poc després la vista de tota l'illa i la planúria que s’esten a banda i banda del riu Saint Lawrence i el riu d'Otawa. Només divisem Mt. Bruno (218 m). En el chalet del belvédère fem un alto en el camino, un hot-dog i una putine (una mena de braves a l’estil quebequa). Aquí ens despedim dels nostres amics i iniciem el descens cap a la city.

La neu, estupenda, però el bosc no ens deixa veure i a vegades cal superar els obstacles que ha possat l’home (escales, bancs). Finalment, arribem satisfets a casona, ens treiem les pells, connectem els portàlis, correcte, i una bona tassa de tè culmina una curiosa i agradable jornada d’esquí de muntanya!

Piulada Pic de la Cabaneta 2818m 24/2/2008

24/2/2008

Dificultad: F, S2-S3.
Desnivel: 1000m

Dejamos el coche en el parking del pont de la Balados a la Vall d'Incles, empezamos ya foqueando a traves del bosque donde ya preveemos una bajada complicada por la excasa nieve y su estado, llegamos al plano de les Bases del Siscaró, remontamos una canal que nos lleva als Estanys de les Canals Roges giramos hacia la izquierda, para luego subir por una pala ancha otra vez a mano izquierda que nos sube a la carena, ya sin esquis cresteando entre piedras prado y algunas clapas de nieve... llegamos a la cima. Bajamos por el mismo lugar, nieve primavera al principio y luego crosta, lo cual nos obliga a practicar la vuelta maria de bajada...

La nieve y su estado... justito pero se ha podido hacer algo.

Naiana, i Edu.

Bones traces!!

Edu.

El vídeo dels dimecres... "Let It Snow"

COTIELLA 2912 m

Dissabte 1/3/08. Joan Manel, Manel i Joan.

Itinerari: trencall de la pista que puja de Barbaruens a cota 1400 m (pòster d’advertiment de perill d’allaus), collada d’Armeña 1907m, refugi Armeña 1880m, Circ d’Armeña, Colla de Cotiella 2650 m, aresta sud-est i Pic Cotiella 2912m. Descens pel mateix itinerari.

Neu: primavera tot el dia per sota del Coll de Cotiella, per sobre el coll, neu dura i a l’aresta sud-est, neu dura i roques verglassades. El primer tram es podia pujar còmodament amb esquís per les ziga zagues de la pista que surt del pàrking d’estiu, nosaltres però, per anar escalfant ens hem encigalat per un sender dret que retalla les corbes i que estava mooolt malament de neu. Desprès del final de la pista, en el flanqueig ascendent cap a la colladeta d’Armeña, hem hagut de carregar els esquís en un parell de trams. A partir de la colladeta d’Armeña (1907m) neu contínua.
Desnivell: 1570 m. Durada: ascens: 6h30 min, i descens 3h30.

A partir de la informació que teníem, que la setmana passada s’havia fet la volta al Cotiella i que estava en condicions, ens vam decidir a visitar aquest espectacular Massís calcari, el resultat: una jornada d’esquí alpinisme molt complerta. L’ascensió s’allarga si es fa d’una tirada sense fer nit al refugi. Feia un dia gris, no era fred però del coll al cim feia un ventet bastant desagradable. Des del coll de Cotiella, en comptes de flanquejar i contornejar el cim per anar a buscar la normal que puja per la cara oest, hem pujat per l’aresta sud-est. Els darrers 150 m de l’aresta fins al cim, sense ser difícils requerien precaució. Ens ha calgut posar-nos grampons en dos trams, els darrers 50 m per arribar al coll del Cotiella, i desprès els darrers 150 m de l’aresta sud-est al cim. Al descens, la neu al circ d’Armeña estava primavera, però es deixava fer bastant bé. Remuntem amb pells fins la colladeta d'Armeña, aquí s'acaba l'esquí i comença la supervivència, el tram e la colladeta fins a la pista era esquí ha estat durillo.

Vall de Boí, 1 i 2 de març

Tuc de Moró 2733m i Pica Cerví 2750m

Un dissabte rúfol ens acull en el viatge i a l'arribada a la Vall de Boí. Allí hi trobem els companys que ens esperen i plegats anem a esmorzar al forn Codina, al Pla de l'Ermita.

Amb el dipòsit ple som els últims en aparcar a l'entrada de la vall de St. Martí.

La diversitat d'objectius fa que, aparentment, siguem els únics en triar el Barranc de Moró; caminem deu minuts encara no i ens calcem els esquís.

Al final de la pista triem anar pel marge dret del barranc, seguint una antiga traça, fins que en traiem el nas per damunt del bosc.

Fent equilibris creuem a l'altre costat del riu i ens endinsem en la vall. Anem cap a les Cometes de Moró i comencem a guanyar alçada decididament.

Als grisos que ens regalen un dia en blanc i negre s'hi afegeix ara un vent força desagradable, fort i fred.

Al cim no s'hi pot estar i ens hem d'arrecerar cap al vessant Sud; força millor.

Advertits del mal estat de la neu per una colla que baixava del cim, ens disposem a iniciar el descens amb el dispositiu "patidor/baixa com puguis" activat.

No obstant, a l'alçada del collet amb el Castellet de Moró, la neu s'endureix i en facilita l'esquiada amb més qualitat.

Això ho gaudim fins l'entrada al bosc. Fins i tot el "baixa com puguis" s'inhibeix en veure el lamentable estat de la neu, podrida com un migdia a finals de juny.

No cal entrar en detalls.

Retrobem la dignitat perduda en la pista que ens mena al cotxe.

_____________________________________________________________________________________

Estrenem el diumenge tot recordant el recent malson en què el Barça perdia i el Madrid guanyava.

Que reals que són alguns somnis...

Arribem al Port d'Erta triant les pistes més buides.

El Sol escalfa de valent. De ben segur que s'ha equivocat i s'ha posat el "xip" de primavera avançada, tipus "Corte Inglés".

No ens queda més remei que seguir-li el corrent i arromangar-nos la samarreta.

La Pica Cerví se'ns mostra ufanosa i verge d'artefactes mecànics. La seva ombra encara protegeix la cara W, cap on dirigim les nostres traces.

Obligats pel fort rost dibuixem un llarg sargit de zetes per una neu no transformada, cap al collet del sud del cim, des d'on podrem atènyer-lo.

Als antípodes d'ahir, avui romanem al pic una hora ben bona; al fuet i formatge s'hi afegeix la tradicional botifarra d'ou, pròpia de l'època quaresmal.

Els ulls se'ns perden des de més enllà del Puigmal cap al Cadí, per darrera hi surt el Pedraforca, el Montseny, St. Llorenç, Montserrat; les muntanyes de Prades, el Montsant, el Mont Caro; i ja no diguem cap al Nord.

Més per protecció que per altra cosa ens posem la jaqueta i els guants, i ens llancem pel pendent de pujada. La neu es manté sense transformar, amb una fina crosteta que es trenca sense cap dificultat.

Els saltirons substitueixen els "carving" i amb tot plegat ens deixem anar amb força per a remuntar de franc el Port d'Erta. Però tot i el descompte, encara hem de pagar una petita penyora.

Les postres del cap de setmana són una baixada tan llarga com bona per les pistes de Boí.

El cafè el prendrem a Bellcaire.

Tuc de Moró

Pica Cerví

Angèlica, Glòria, Ricard, Ramon.

Aneto 3404m - 2/03/2008

El gruix de la glacera o el que queda d'ella és preocupant i l'aspecte no era pas el de principis de març...

I hem estat en Francesc d'Igualada, en Xavier M, el suport logístic i gastronòmic de la Carme S des de Sessué, i jo mateix.

Punt de sortida: Pk inferior de Llanos de l'Hospital 1729m

Desnivell: +/- 1750m (recorregut llarg des de Llanos, GPS wikiloc)

Durada: 6h de pujada / 2h de baixada (d'Aigualluts al cotxe encara es pot fer amb esquís però és planer i s'avança lentament).

Neu: dura, molt dura pel matí fins als 2800m. Ja a la glacera, primavera (algun tram de pols per sobre els 2900m). Es pot fer pràcticament tot l'itinerari amb esquís fins a Llanos de l'Hospital i sense rascar gens. Es veu molt poc gruix de glaç i neu a la muntanya. Calor.

les fotos...

Bones traces!!!