22 de gen. 2016

Pic des Llauses 2208m, des de Montmija - 22/01/2016

+/- 900m; F fins el coll, aresta entretinguda (més fàcil si es pot donar la volta per la banda del Balbonne), **(llarg), S2; 5h. Mapes IGN2148ET (Ax) i 2248ET (Axat-Querigut).


Silenci, quietud, solitud, plenitud, plaer, esforç, perill, gaudir, pensar... no sé per on començar, tot concentrat avui. Us ha cridat mai la muntanya? diga'm boig de sortir sol, satisfet d'haver-ho fet.


L'excursió és d'aquelles que t'inventes mirant el mapa, rara, no inèdita però realment poc freqüentada. Ja la tenia pensada de fa temps, com accés a la Dent d'Orlú quan el camí que surt d'Ascou no es pot fer en cotxe: avui he vist de prop el pas que puja al Serrat de la Llau i després a la Dent, per a un altre dia...

L'itinerari comença en un revolt de la carretera que puja d'Ax-Les-Thermes a l'estació d'Ascou-Pailhères, a 1320m en un llogarret descrit al mapa com Montmija. Cal baixar a creuar el riu i remuntar tota la vall per un camí que es va perdent en un bosc ben fresat. L'orientació és bona, NO, i el vent no s'ha emportat la neu aquí.

El primers 3km no es guanya massa alçada i t'has d'anar barallant amb branques i torrents; alguna jaça et dóna un respir, tot força bucòlic amb neu que encara roman als arbres. Hi ha gebre de superfície al mantell... es passa la Jasse de la Libeseille, la de de Touneyrisse, la d'Esprays, la de Gabensa... De sobte, a la dreta apareix la Dent d'Orlú, però segueixo amunt. A 1640 el paisatge ja és obert i per comes i terreny ondulat es va guanyant alçada fins el que sembla el coll.


En arribar-hi (2078m) es veu el coll de debò: el Coll de l'Egue (2121m). Tinc la cara NO del cim davant, abrupta. Passo el coll per veure si per darrera hi puc anar amb esquís. Veig més avall l'itinerari que puja de l'Estagnet al Balbonne que vàrem fer fa anys. Aquest vessant, E, està massa carregat, el pendent és fort i veig alguna purga així que reculo. Ja amb crampons i piolet m'enfilo per l'aresta i anar fent, és llarg, fins al cim, explèndit mirador de les rareses que m'agraden: la Dent d'Orlú, el Balbonne, l'Ouxis,... crec que de la boira de la plana també sobresurt l'Ourtiset!


Baixada excelent fins al bosc, amb neu sense transformar, pitjor després, descalçant força vegades, comença a fondre, cau alguna gota!

Bones traces!

11 comentaris:

Pep ha dit...

Una raresa de les que t'agraden, felicitats!!

Carles Lluch ha dit...

Ben aprofitat, NWPD. Sol, més concentrat i atent, tot el que ens voreja ens arriba més endins.
Que torni el fred!

Núria ha dit...

Ara veig que el Comité de dijous va ser molt dur ... Haha. Ben aprofitat!!!

Ricard Martínez ha dit...

Descobrint, descobrint, bona aquesta !! felicitats !!

Ricard Martínez ha dit...

I el vídeo, que guapoooo !!!!!

Anna Mesalles ha dit...

Bons paisatges i molt bon vídeo
D'aquestes sortides de descoberta, molt ben trobada
Felicitas, Jaume!!

Carles Perera ha dit...

Maco, maco.. el video un record al nivell de la sortida.. intim i especial. Felicitats!

Berta ha dit...

brutal!!!

Jaume J ha dit...

gràcies pels comentaris! Aviso que per allí darrere queden molts itineraris amagats per descobrir... Amb neu estable, pujar per la cara E sobre l'Estagnrt sembla més fàcil que l'aresta per on he pujat (hi ha una foto d'aquest vessant a la piulada del 2008 que linko al post). BT!

Miquel ha dit...

Bones Jaume,

Fa temps que us segueixo. Les teves ressenyes (i videos) i les d'en Pep L. i l'Anna M., especialment, m'agraden molt i em fan disfrutar ( i sovint emocionar) amb bogeria i telemàticament ja que no em puc atrevir materialment a fer sortides com les que vosaltres feu.

Sobre aquesta darrera que acabes de publicar per aquestes remotes contrades de l'Arieja, deixa'm que et digui que descobrir i gaudir de racons com aquests (que jo conec sobretot de l'estiu i una mica l'hivern amb esquís)només està a l'abast d'uns pocs privilegiats, inquiets i singulars "personatges" com em fa l'efecte que ets tu pel que t'he anat seguint. Aquestes valls i valletes de l'alta Arieja i el Donasà són un paradís de neu i de paisatge, allunyades de la massificació, salvatges i molt molt autèntiques. Que per molts anys les puguem seguir disfrutant i esquiant i tu anar-ho reportant que des de la taula de casa també ens fas partícips de l'emoció de foquejar-les i esquiar-les.

ENHORABONA!!!

Miquel

Jaume J ha dit...

Miquel gràcies pel comentari i per seguir-nos, traces solitàries, però que ve de gust compartir. Muntanyes llunyanes i alhora properes emocionalment on trobem allò que busquem, l'essència. Bones traces i gràcies!