25 de gen. 2016

Muntanyola i Flamisella, l'altra Vallter-Mantet...

Si el París Dakar es pot fer a Argentina, la Vallter-Mantet es pot fer al Pallars.

Així doncs, veient que les condicions no són bones per fer la travessa canviem d'objectiu i ens en anem al Pallars Sobirà, a la Vall de Cardós. Divendres al vespre, un menú al restaurant Riberies de Llavorsí ens ajuda a afrontar un bon cap de setmana.

Dissabte 25 de gener: Pic de Muntanyola 2625m (segons el mapa que consultes al costat del Montarenyo) +/-1360m F - S3

Deixem els cotxes al revolt per sobre de Quanca, a la cruïlla de la pista que puja a Noarre, seguim la pista fins al final, font de la costa 1900m, hem calçat els esquís a la cota 1650m. Pugem per la pala que ens porta a l'estany del Port, està estable i la neu estovada per les altes temperatures permet una bona progressió. Des de l'estany de port remuntem per la canal ampla (després més estreta) que puja a l'estanyet de Montarenyo. Des d'aquí, per pales amples i amb un tram força dret pel mig, arribem amb els esquís als peus al pic de Muntanyola. El descens és molt esquiable fins a la Font de la Costa, a partir d'aquí seguir la pista amb la neu molt humida i amb molta pedra.


Diumenge 26 de gener: Pic de Flamisella 2781m +/- 1400m PD S3

Tornem a l'aparcament de Quanca, ara per pujar pel camí de Noarre, les condicions de neu són molt dolentes en aquesta vall, tant que hem traginat els esquís a l'esquena fins a la cota 2000m a la Pleta de Guerossos. Ja amb els esquís als peus, hem seguit el riu Flamisella cap a l'Oest, flanquejant unes pales, per després seguir direcció nord, travessant l'estany de Flamisella pel mig, i per una canal fàcil fins un collet a la cota 2400m. En aquest punt, bon mirador, la major part del grup inicia el descens, mentre que quatre àvids de més canya continuen fins el cim. La pujada al cim és dreta a l'inici, ventada i amb pedres a mitja alçada, a la cota 2600m calcem els esquís fins el cim del Flamisella.


El descens el fem seguint la carena cap al nord, pel pic de la Lleia i baixem per la pala cap a l'oest i després en flanqueig per anar a buscar el port de la Lleia, d'aquí directes al sud fins poc abans de l'Estany de Flamisella que girem a l'oest, seguint pales amples primer i unes canals i pales més dretes després que ens porten a la Font de la Costa. Un descens magnífic amb neu primavera.


Josep B, Nadja G, Anna M,  Manel C, Rafa R, Anna S, Alba F, Javier B, Berta A, Miriam M, Agus G, Visi R, Cesc D i Ricard M




Bones traces !!

6 comentaris:

Pep ha dit...

Una de les zones més maques del nostre Pirineu, fa dies que li tinc ganes al Flamisella, felicitats!!

Jaume J ha dit...

Totalment d'acord! i aquesta primavera anticipada? Exigim que torni l'hivern, ja!

Berta ha dit...

Capde fantàstic!

Ricard Martínez ha dit...

Hi tornarem !! Hem vist molts altres objectius a la zona...

The Psycho-Hamster ha dit...

Tots els camins porten a la pista de Quanca, no a Roma!

The Psycho-Hamster ha dit...

Tots els camins porten a la pista de Quanca, no a Roma!