En la vida, tostemps
he vist moltes muntanyes
a plena llum, boscos d'avets, de faigs,
com si anés en un vagó de tren
mirant per la finestra.
Quantes fonts
brollaven de les serres i creaven rius!
Tot és inaccessible, lluny i prop.
Reverbera la neu.
No sento
fresa de res.
A mida
que ens envellim tornen les coses
primeres.
Joan Vinyoli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada