Tast de neu pols a les Columbia Mountains i les Canadian Rockies

Glacier National Park, Banff National Park i Kootenay National Park (British Columbia, BC i Alberta, AB)

7-21 de març del 2012

Viatjo al Canadà per participar al curs d’allaus per a professionals de nivell 1 de la CAA (Canadian Avalanche Association). El curs té una durada d’una setmana (11-17 març) i és a Lake Louise, una estació d’esquí amb prestigi del Parc Nacional de Banff, a la provincia d’Alberta.

Planifico el viatge de manera que puc disposar d’un parell de dies abans i després del curs per tastar el somniat “powder canadenc”. Arribo a BC després d’una setmana de nevades abundants, pujada de la temperatura i perill d’allaus entre MARCAT i FORT. Passo els primers dos dies a Revelstoke, a casa del Moi de Taüll (mil gràcies company!!) i triem el Roger Pass a 1h del poble en cotxe (amb permís de les allaus que amenacen la carretera) com a punt de sortida. Esquiem per les zones de Mushroom People i Teddy Bear, sempre pel BT (below treeline) fins a rascar el TL (treeline). Més amunt... tot fa molta por!! Pel fons de la vall, la traça és comuna amb altres zones d’activitat. Però quan ens desviem per prendre la nostra zona, toca obrir una traça fonda, molt fonda, i ben dreta. I ja que l’esforç d’obrir traça és important, aquí el que toca és aprofitar-la tants cops com puguis! Tot i la neu un pèl pesada per les temperatures relativament suaus, els descensos són brutals amb neu fins a les orelles.

Esquiant per Mushroom people i Teddy Bear, Roger Pass

Perfil canadenc. Discussió sobre el terreny. Ruixat de neu granulada!

El dissabte 18 ‘at noon’ acabem el curs d’allaus a Lake Louise village (AB). I per celebrar-ho pugem al Lake Louise amb una colla de la gent del curs, on fem una passejada per l’estany glaçat i una mica més amunt. Després d’haver comprovat al llarg de tota la setmana que l’estabilitat del mantell és entre ‘FAIR’ i ‘POOR’, i el cansament acumulat és important, la nostra activitat d’aquella tarda és un vessant molt petit de pendent que no supera els 30º i protegit de les allaus que poguessin caure de sobre.

Pels darrers dos dies, ens deixem aconsellar pels instructors del curs. Diumenge 19 ens desplacem a l’estació de Sunshine, des d’on remuntem el Haely Creek fins al Haely Pass (2.350 m). Aquesta és una excursió que es pot fer tant amb esquís de muntanya com de telemark/touring, ja que l’ascensió és molt progressiva. Per la zona del Haely Pass, fem un primer cimet on provoquem un whoumpf arribant a la carena per col·lapse d’una placa de vent. Des del Haely Pass seguim la carena cap al nord tota ella guarnida per una immensa cornisa al costat E. Prop abans del cim, dos persones del nostre grup surten de la traça uns 2-3 m fent caure la cornisa i provocant una allau de placa prou bonica. Quin dia, i això que el grau de perill havia baixat a MODERAT i MARCAT!!

Cascada de gel a Sunshine. Progressant pel Haely Creek. Haely Pass i Mount Assiniboine al fons (el sostre de BC).

Dilluns 19 agafem la Highway 93 entre Lake Louise i Banff cap a l’oest i entrem al Kootenay National Park. Passem el Vermilion Pass, i de nou som a la BC. Des de la mateixa carretera ja veiem el Vermilion Peak (2.649 m), però el seu vessant nord. Seguim baixant i aparquem a Ochre Beds & Paint Pats. Creuem la carretera amb els esquís a les mans i de seguida trobem la traça que ens porta al vessant oest de la muntanya. Aquesta és una ascensió curiosa, ja que la zona forestal es tracta d’un bosc cremat. La densitat dels arbres dóna un ancoratge molt important al mantell de neu, i el fet que els arbres estiguin pelats permet que el bosc sigui prou obert com per esquiar-hi! Al peu de la muntanya cal però creuar la zona d’arribada d’un allau que nosaltres vam trobar que havia caigut just feia 5 dies amb dipòsit força gran. Com que la zona de l’ALP encara fa molta por, fem dues pujades fins al TL amb la recompensa de dos descensos salvatges amb neu pols boníssima i un paisatge molt estètic.

Vermilion Peak. Ascensió pel bosc cremat. Descens en telemark.

Viatge curt però intens en molts aspectes. He tornat carregada de molts bons moments d'esquí amb molt bona companyia, i també un parell de guies d'itineraris... for the future!!

Bones traces!! Stay safe in avalanche terrain!!

Montse

Aquests dies m’han acompanyat: Moi, Víctor, Sara, Sydney, Harri, Karl, John. THANK YOU SO MUCH!!

Resum de l’activitat

Dimecres 7 de març: vol Barcelona – Frankfurt – Calgary. Nit al Youth Hostel de Calgary.

Dijous 8 de març: bus Greyhound Calgary – Revelstoke. Nit a Revelstoke.

Divendres 9 de març: Roger Pass – Illecillewaet / Asulkan Parking Lot – Mushroom people (2 ‘runs’, +/-900 m aprox.). Nit a Revelstoke.

Dissabte 10 de març: Roger pass – Glacier Park Lodge – Teddy Bear (2 ‘runs’, +/-1.000 m aprox.). Nit a l’Alpin Centre – Youth Hostel de Lake Louise.

Diumenge 11 – Dissabte 17 de març: curs d’allaus de nivell 1 – CAA a Lake Louise.

Dissabte 17 de març a la tarda: passejada pel Lake Louise (4 ‘runs’ per un vessant de 70 m aprox.)

Diumenge 18 de març: Sunshine ski hill – Haely Pass (+/- 1.100 m i 20km aprox.)

Dilluns 19 de març: Vermilion Peak (fins cota 2.350 m aprox., +/-1.500 m). Nit a l’Alpin Centre – Youth Hostel de Canmore.

Dimarts 20 – Dimecres 21 de març: bus a Calgary i vol Calgary – Frankfurt – Barcelona.

Alguns detalls logístics

- Per esquiar pel Glacier National Park, cal pagar un permís per estacionar el vehicle i treure’s una autorització hivernal. Aquesta documentació es deixa al cotxe a la vista. Si no es disposa de l’autorització hivernal, cal passa per l’oficina del parc al Roger Pass i sol·licitar-ne una pel dia (gratuïta). És el sistema que tenen per controlar al personal que s’endinsa al ‘backcountry’ a l’hivern.

- Cada dia cal comprovar els pàrquings i les zones obertes al públic. Si es tanquen és per les operacions de control d’allaus i no s’hi pot aparcar.

- Bus: Greyhound de Calgary a Vancouver per la Trans-Canadian Highway, tiquets més econòmics. Brewster Shuttle Bus: per fer els desplaçaments directes de/a l’aeroport de Calgary a Canmore, Banff i Lake Louise, surt força més car però és molt ràpid.

- Bibliografia. Summits & Icefields: Columbia Mountains. Chic Scott; Ski Trails in the Canadian Rockies. Chic Scott. Editorial: Rocky Mountain Books.