26 de març 2012

Stubaier Alpen i Ötztal

Aquesta temporada ens hem escapat uns dies a veure l'amic Jospi, que viu a Grainau, just al costat de les famoses pistes de Garmisch. Amb aquest camp base i un guia local com ell ens ha estat fàcil triar els objectius. El dia 16 de març volem cap a Munich des d'on baixem amb cotxe a Grainau, frontera amb Àustria. Parasitem a cal Jospi i l'endemà matinem i ens arribem a Praxmar. Ens sorprèn veure que malgrat ens esperen 1300 m de desnivell el lloc és més popular que el Bastiments, més si tenim amb compte que és divendres. L'ascensió al Zischgeles (3004m) es fa molt directa i sense entrebancs. Baixem seguint el que ens marca la ressenya fent una mica de volta i aprofitant que encara queden algunes pales de neu pols per esberlar.

Passem la tarda al solet amb unes weissbier i ens desplacem a Lüsens, al fons de la mateixa vall, amb un refugi amb totes les comoditats, des d'on la gent es va acumulant com si es tractés de l'Aneto i comencen a sortir grups des de les 5 del matí. El dia 17 ens trobem amb Herr Noguera a les 8 i ens proposa de fer el Lisenser Fernerkogel (3298m). Resulten ser uns 1700 m de desnivell que ens deixen més que baldats. L'últim tram ens reserva una grimpada amb un paisatge impressionant. La baixada és plena de traces congelades que fan el descens complicat, més amb el cansament acumulat però el final és igualment feliç a la terrassa del refugi, novament amb les weissbier a la ma.


El diumenge 18 decidim prendre'ns el tema amb una mica més de calma. Ens llevem d'hora i ens n'anem cap a l'estació d'esquí de Pitztal, a la zona d'Ötztal. Des d'aquí prenem un funicular subterrani que ens porta fins a l'estació d'esquí. Des d'allí baixem a la glacera des d'on fem l'ascensió al Wildspitze (3774m).


Ens quedem just sota el cim, atacats per la boira, el vent i el fred. El Marc i jo abandonem a pocs metres del cim, i el Jospi, amb uns quants vuit-mils a l'esquena, no s'arruga. Fem un trackback amb el GPS per no anar a parar a cap esquerda i baixem esquiant els gairebé 2000 m, dels quals una bona part són per la gelera.
L'últim dia és de mal temps i el passem a Munich, que la veritat, resulta ser una mena de Portal de l'Àngel de grans dimensions.

Marc, Jospi i Raimon

4 comentaris:

Jaume J ha dit...

aquestes fotos fan venir "gana" d'alps i aquestes escapades "express" una provocació! Molt ben aprofitada l'escapada. felicitats.

Rai ha dit...

Malgrat no tots els dies hem gaudit de la millor neu, les possibilitats al Tirol són inesgotables i sembla mentida l'afició i la quantitat d'itineraris que hi ha. Salut!

Carlos ha dit...

He vivido 6 años en Tirol y conozco los lugares que habéis estado y subido. Buena elección y como véis, la zona es desconocida para los de aquí.
Buenos recuerdos me traen las fotos

Rai ha dit...

Carlos, celebro portar-te bons records. Amb la quantitat d'itineraris que devies tenir a prop de casa, imagino que et devies posar les botes.